Tema 2 - La organització del treball i les rutinas de treball en la producció periodística (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Mètodes, tècniques, fonts i organització del treball periodístic
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 23/11/2014
Descargas 68
Subido por

Descripción

Tema 2 de l'assignatura de Fonts

Vista previa del texto

Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     Tema   2.   La   organització   del   treball   i   les   rutines   de   treball   en   la   producció  periodística   2.1.  Definició  de  “rutina”   La   rutina   (segons   la   RAE)   és   el   costum   inveterada,   l’hàbit   adquirit   de   fer   coses   per   mera  pràctica  i  sense  raonar-­‐les.   Les  rutines  donen  seguretat  però  també  són  una  trampa  que  porta  a  cometre  errors   amb  l’argument  indefensable  de  que  “sempre  s’ha  fet  així”.   Les  rutines  periodístiques  són  igual  de  vàlides  i  necessàries  com  qualsevol  altres,  però   també   igual   de   perilloses,   perquè   produeixen   la   relaxació   dels   criteris   i   les   normes   professionals  del  periodisme.   Per   altra   banda,   les   rutines   s’han   d’aplicar   amb   un   criteri   summament   flexible,   que   permeti  la  integració  de  qualsevol  element  informatiu  (una  nova  dada,  una  font,  una   notícia  imprevista...)  i  la  reavaluació  del  material  destinat  a  la  publicació  /  difusió,  així   com  la  seva  col·∙locació,  format,  tractament  gràfic,  etc.     1.2.  Tipus  de  rutines   a)  Rutines  estructurals   Són  les  que  adopta  l’estructura  organitzativa  de  la  redacció  per  regular  i  agilitzar  el  seu   funcionament.   § Consell  de  redacció  matutí:  Revisa  el  que  ha  publicat  i  emès  el  propi  mitjà  i  el   compara  amb  el  que  han  publicat  i  emès  els  altres.  Comenta  els  actes  prevists   en  el  dia  i  els  valora  per  determinar  quins  aniran  en  portada,  quin  o  quins  seran   objecte  d’article  editorial,  quin  espai  necessitarà  cada  secció  per  desenvolupar   informacions  sobre  els  temes  prevists...     § Reunió   de   portada:  El  director  i  els  membres  de  l’equip  directiu  es  reuneixen   per  confirmar  o  canviar  els  temes  que  ocuparan  la  portada  del  diari  /  noticiari   en   funció   de   si   han   confirmat   o   no   les   previsions   sobre   la   importància   dels   temes  que  s’han  fixat  al  matí  i  l’aparició  de  nous  temes,  imprevists,  al  llarg  de  la   jornada.   § Taula   de   redacció:   Està   formada   per   un   membre   de   la   direcció,   així   com   per   varis  caps,  redactors.  Les  seves  tasques  consisteixen  en:   o Coordinar  el  treball  de  totes  les  seccions  de  la  redacció  al  llarg  del  dia  i   prendre   decisions   sobre   els   fets   noticiosos   imprevists   que   puguin   ocórrer.   o Seguir   l’actualitat   a   través   del   teletip,   els   informatius   de   la   televisió,   ràdio,  el  web  i  les  xarxes  socials.   § Equip   d’edició   i   tancament:   Està   format   per   un   cap,   que   a   partir   d’una   determinada   hora   de   la   nit   (normalment   en   finalitzar   la   primera   edició)   és   la     8   Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     màxima   autoritat,   i   alguns   redactors   (en   algunes   redaccions   són   dos   equips   diferents:  un  de  tancament  i  altre  d’edició).     o El   tancament   s’ocupa   dels   canvis   que   s’han   de   realitzar   quan   ocorre   algun  imprevist  d’última  hora.   o L’equip   d’edició   es  responsabilitza  de  la  correcta  edició  del  diari,  segons   les  normes  ortogràfiques,  sintàctiques  i  d’estil  del  mitjà.     b)  Rutines  de  producció   Són   aquelles   que   adopta   la   selecció   per   organitzar   i   repartir   el   treball,   així   com   les   que   adopta  el  propi  redactor  en  organitzar-­‐se  i  realitzar  el  treball  que  se  li  ha  encomanat.   § L’agenda  diària  d’actes  prevists  de  cada  secció:   En  funció  d’aquesta  agenda  es   distribueix  el  treball  dels  redactors,  fotògrafs  i  càmeres  la  nit  anterior.     La  rutina  (en  el  seu  sentit  negatiu)  porta  a  considerar  actes  dignes  de  figurar  en   l’agenda   de   la   secció   únicament   els   que   organitzen   aquells   actors   de     l’actualitat   que   es   consideren   importants   com   governs   i   administracions,   així   com   organitzacions   que   depenen   d’ells,   partits   polítics,   parlaments,   sindicats,   organitzacions   empresarials,   organitzacions   socials...   La   resta   hauran   de   convèncer   als   responsables   de   la   secció   en   qüestió   de   que   els   actes   organitzats   per  ells  són  “dignes”  de  ser  tinguts  en  compte  i  coberts  pels  seus  redactors.   En   aquesta   rutina   apareixen   els   prejudicis   del   responsable   de   la   secció   com   a   primer  condicionament  del  que  la  noticia  serà  al  dia  següent.   De  tota  manera,  no  hem  de  rentar-­‐nos  les  mans  i  assenyalar  com  el  dolent  de  la   pel·∙lícula  i  únic  responsable  de  la  selecció  d’actes  de  l’agenda  el  cap  de  secció  o   redactor   cap,   perquè,   habitualment,   les   convocatòries   d’actes   públics,   reunions,   conferències   de   premsa,   etc.   arriben   a   nom   dels   redactors   de   base   que  habitualment  cobreixen  una  àrea  concreta.  I  acostumen  a  ser  aquests  qui   fan   la   seva   selecció   i   comuniquen   els   seus   caps   aquells   que   consideren   rellevants  o  els  apunten  directament  en  l’agenda  de  la  secció.  En  aquest  punt   de  la  cadena  de  producció,  TOTS  fan  de  gatekeeper.   § La  consulta  i  utilització  del  teletip  i  d’altres  fonts:  Els  principals  problemes  de   les   rutines   estan   quasi   sempre   vinculats   a   les   fonts   d’informació,   i   més   concretament  a  la  contrastació  de  dades.  En  general  es  tracta  de  confirmar  les   dades  que  ens  facilita  o  bé  la  font  directa  que  nosaltres  utilitzem  o  bé  el  teletip   de  l’agència.   En  el  cas  de  les  nostres  pròpies  fonts,  els  problemes  poden  derivar  del  fet  de   què  en  intentar  contrastar  una  informació  pugui  fer  que  perdem  l’exclusivitat   d’una  noticia  en  destapar  una  informació.  És  un  tema  delicat  i  complex,  en  el   que   cada   periodista   ha   de   valorar   què   és   més   important,   la   seguretat   de   que   allò  que  publiquem  és  cert  o  la  possibilitat  de  perdre  l’exclusiva  (tòtem  sagrat   de  la  professió  periodística)  d’una  notícia.     9   Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     Però  quan  del  que  es  tracta  és  de  confirmar  el  que  diu  un  teletip,  els  problemes   venen  derivats  de  les  presses  o  la  desídia,  o  el  que  és  el  mateix:  de  la  falta  de   professionalitat.   No  hi  ha  excusa  per  no  intentar  comprovar  una  dada  important  d’un  teletip.  Un   periodista   d’un   mitjà   té   molts   instruments   al   seu   abast   per   acomplir   amb   aquesta  tasca:  les  pròpies  fonts  a  les  que  es  pot  telefonar  i  preguntar  sobre  si   és  cert  o  no,  les  fonts  oficials,  les  fonts  que  cita  el  propi  teletip,  l’arxiu  del  diari,   bases   de   dades,   internet,   altres   agències   o   mitjans   que   s’hagin   ocupat   del   mateix  tema...   Una   simple   comprovació,   una   trucada   telefònica,   pot   evitar   moltíssims   errors.   I   la   immensa   majoria   de   les   vegades   no   són   grans   errors,   ni   informacions   transcendentals,  però  és  que  el  públic,  el  ciutadà,  que  és  per  qui  treballem,  es   mereix   que   tot   el   que   publiquem   estigui   ben   elaborat   i   que   pugui   tenir   la   seguretat  de  que  fins  la  més  mínima  de  les  notícies,  l’últim  breu  d’una  columna,   estigui  fet  amb  professionalitat.     1.3.  Rutines  informatives  relacionades  amb  Internet   A   Internet,   igual   que   es   fa   amb   els   mitjans   convencionals,   també   s’ha   convertit   en   rutina  la  consulta  de  les  notícies  publicades  en  els  principals  mitjans  digitals...  i  en  les   versions  digitals  dels  principals  mitjans  convencionals.   Aquesta  rutina  ha  fet  que  si  abans  una  notícia  tenia  el  seu  origen  en  un  mitjà  estranger   (sigui  el  NYT,  el  People  o  el  Corriere  della  Sera)  i  no  es  podia  contrastar,  ara,  gràcies  a   Internet,  es  pot  anar  directament  a  l’origen  i  comprovar  la  literalitat  de  la  notícia.   De   la   mateixa   manera,   la   consulta   de   webs   d’organismes   públics   i   altres   tipus   d’organitzacions  (inclosos  els  moviments  socials)  també  s’han  convertit  en  una  rutina.   Aquesta   circumstància   ha   aportat   a   l’activitat   periodística   un   risc:   també   els   lectors   poden   accedir   a   les   fonts   originals   de   la   notícia,   cosa   que   ens   obliga   a   ser   seriosos   i   professionals  en  el  tractament  de  la  informació.   L’afany   de   transparència   ha   aportat   també   altra   rutina   de   caràcter   informatiu:   l’aparició   dels   enllaços   directes   a   les   fonts   i   als   documents...   dins   l’estructura   de   la   notícia,   així   com   els   metaenllaços.   L’especejament   del   paper   s’ha   convertit   amb   internet   en   un   enllaç   creuat   entre   diferents   notícies   per   permetre   l’ampliació   de   la   informació.   Altra  de  les  rutines  induïdes  per  Internet  és  la  de  la  cerca  de  dades  o  imatges  (fotos  o   vídeos)   a   la   xarxa.   Amb   anterioritat,   si   l’arxiu   del   mitjà   no   disposava   de   la   dada   o   de   la   imatge  adequada,  no  havia  il·∙lustració  ni  dada  per  la  notícia.  Ara,  s’ha  tornat  una  rutina   quotidiana   la   recerca   quasi   automàtica   a   través   de   cercadors   (Google),   enciclopèdies   digitals   (Vikipèdia),   bases   de   dades   o   portals   especialitzats   de   dades,   fotografies   i   vídeos  (YouTube).     10   Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     Per   altra   banda,   els   hàbits   dels   internautes   i   els   interessos   de   determinat   tipus   de   publicacions   convencionals   (revistes   de   moda,   disseny,   premsa   rosa...)   han   convertit   en   personatges   destacats   els   bloggers.   Encara   des   d’un   punt   de   vista   professional   la   labor  opinativa  dels  bloggers  pot  ser  qüestionable  per  no  acomplir  els  requisits  ètics  de   la   labor   periodística   (basar   les   informacions   en   dades   contrastades   i   no   en   opinions   subjectives   no   basades   en   fets),   el   cert   és   que   els   bloggers   s’han   convertit   en   fonts   informatives  que  els  mitjans  consulten  i,  en  ocasions,  en  puntuals  de  les  publicacions   amb  les  que  col·∙laboren  i  els  seus  blogs  en  referències  per  molts  lectors.   I   la   cosa   no   acaba   aquí,   ja   que   els   usuaris   s’han   convertit   gràcies   a   la   Xarxa   en   fonts   informatives  i,  en  moltes  ocasions,  en  col·∙laboradors  espontanis  dels  mitjans.  A  través   del  correu  electrònic,  els  fòrums,  els  comentaris  directes  a  les  notícies  al  web  del  mitjà,   no  solament  s’envien  material  informatiu  (notícies,  fotos  o  vídeos)  sinó  que  l’indiquen   al  mitjà  quins  són  els  temes  que  li  interessen  o  li  preocupen.  En  una  època  de  crisi  en  la   que  els  mitjans  estan  summament  preocupats  per  recuperar  l’audiència  i  la  publicitat   que   s’han   anat   perdent   en   els   últims   anys,   aquesta   interacció   amb   els   lectors   està   influint   cada   vegada   més   en   l’agència   dels   mitjans   i   en   els   criteris   de   selecció   d’informacions.   En  resum,  internet  ha  augmentat  l’eficàcia  del  treball  periodístic.  Però  al  mateix  temps,   l’ús   del   web   ha   contribuït   a   una   certa   mecanització,   amb   el   risc   de   que   s’acabi   renunciant  al  periodisme  de  carrer  (periodisme  ‘outdoor’)  i  que,  com  tots  recorrem  a   idèntiques  fonts  a  la  xarxa,  es  produeix  una  homogeneïtzació  i  una  pèrdua  de  qualitat.   Però  el  gran  perill  de  les  rutines  i  Internet  és  el  mateix  de  sempre,  la  contrastació  de   dades.   Tot   el   que   apareix   a   Internet   no   és   per   definició   ni   bo   ni   valuós.   S’han   de   confirmar   les   dades.   Tota   notícia   ha   de   tenir   almenys   dues   fonts   diferents   i   no   connectades   entre   sí   que   la   confirmin.   Aquesta   regla   i   el   treball   de   camp,   que   ens   permeti   contar   les   nostres   pròpies   notícies   és   el   millor   antídot   contra   les   rutines   (negatives).     “L’emergència   de   nous   recursos   tecnològics,   la   possibilitat   democràtica   que   dóna  Internet  a  expressar-­‐se  a  qualsevol  ciutadà,  no  expulsen  la  necessitat  del  treball   periodístic,   de   la   seva   mediació.   (...)   En   qualsevol   cas,   hi   ha   principis   bàsics   que   no   han   d’alterar-­‐se.  I  el  periodista  seguirà  tenint  el  deure  de  combatre  allò  aparent,  les  falses   evidències.  Que  no  et  guanyin,  per  peresa  o  por”     Tomas  Declos,  defensor  del  lector  de  El  País   21  de  setembre   1.4.  Newsmaking  i  Gatekeepers   Newsmaking:  estudi  del  procés  que  porta  la  producció  d’una  notícia  des  de  que  el  fet   succeeix  fins  que  arriba  al  públic.  Tot  fet  noticiós  passa  per  una  sèrie  de  filtres  abans   de   convertir-­‐se   en   peça   informativa.   Importància   de   la   figura   del   gatekeeper   o   vigilant   de  prop.     11   Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     Cada  dia  arriben  fins  la  redacció  dels  mitjans  centenars  de  temes,  però  solament  entre   el  10  i  15%  acaben  convertint-­‐se  en  notícies.   El   gatekeeper   es   la   persona   encarregada   de   realitzar   aquesta   tasca   de   discriminació   d’informacions  fins  concretar  aquelles  que  finalment  formaran  part  del  seu  telediari  o   notícia.   La  selecció  que  es  fa  es  dóna  en  dos  nivells  diferenciats  (Sorrentino,  2007):     -­‐ La   macronegociació:   el   mitjà   elegeix   temes   que   s’adapten   al   context   sociocultural  del  mitjà.   -­‐ La  micronegociació:  referida  al  diàleg  que  s’estableix  entre  les  diferents  fonts   d’informació  i  els  professionals  de  la  informació.     Criteris  de  noticiabilitat:  què  mereix  ser  notícia?   Conjunt   de   pautes   que   segueixen   tots   els   mitjans   de   comunicació   per   a   realitzar   una   correcta  selecció  de  la  informació  economitzant  temps  i  recursos.   El   gatekeeper   és   l’encarregat   de   comprovar   quins   temes   del   dia   acompleixen   els   requisits   descrits   pels   criteris   de   noticiabilitat,   quants   més   criteris   reuneixi,   més   possibilitat  tindrà  de  convertir-­‐se  en  notícia.   • Novetat  (exclusives,  notícies  d’ultima  hora...)   • El   conflicte:   confrontacions   i   conflictes   en   què   es   perfila   un   vencedor   i   un   perdedor  (notícies  polítiques).   • Proximitat  (geogràfica,  ideològica  i  política)   • Impacte  i  transcendència  social:  “bad  news  are  good  news”.   • Qualitat  del  material  audiovisual:  però  aquí  detectem  un  canvi,  ja  que  amb  les   noves   tecnologies   prima   el   testimoni   directe   sobre   la   qualitat   del   material   audiovisual.   • Accessibilitat:  proximitat   • Continuïtat  del  fet:  ‘developing  news’  o  notícies  en  seqüència.   • Equilibri  temàtic.   • Dimensió   del   fet:   quan   més   espectacular   sigui   el   fet,   més   possibilitat   de   convertir-­‐se  en  notícia.  Ex:  desastres  naturals.   • Idea   de   progrés:   notícies   en   les   que   es   mostren   avenços   que   beneficien   la   humanitat.     Criteris  de  noticiabilitat  extraperiodístics   • Observació  de  la  competència   • Recursos  econòmics   • Capacitat  tecnològica   • Pressions  polítiques:  gabinets  dels  partits  polítics.   • Pressions  econòmiques:  anunciants  “protegits”   • La  cerca  de  l’audiència:  cada  vegada  més  successos  i  esports  en  els  informatius.     12   Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín       Canvis  en  els  criteris  de  noticiabilitat  per  adaptar-­‐se  a  les  necessitats  d’un  nou  públic.     Canvis  en  les  pautes   de  selecció  i   jerarquització  de  les   informacions   Forma:  visió  més   humana  i   espectacular  de  la   informació   Objecuu:  atrapar   més  públic       Fases  del  procés  de  selecció  de  notícies:   1. SELECCIÓ  pròpiament  dita:  el  periodista  utilitza  els  criteris  vists.   2. JERARQUITZACIÓ:   establiment   d’un   ordre   en   funció   de   la   prioritat.   En   tv:   temps,   recursos   com   un   directe,   vídeo...;   en   premsa:   portada,   mesura   de   l’espai  dedicat,  etc.   3. TEMATITZACIÓ:   decidir   els   que   seran   “temes   del   dia”   i   que   requeriran   seguiment  en  dies  successius.     Perspectiva  actual  del  Newsmaking   S’enfronta  a  canvis  en  els  sistemes  informatius  als  que  ens  hem  d’adaptar:   • Transformacions   dels   sistemes   televisius   (detriment   de   les   televisions   públiques)   • Expansió  del  mercat  publicitari   • Dinàmiques  del  canvi  cultural   • Segmentació  dels  públics   • Innovació  tecnològica  i  les  seves  conseqüències  per  a  l’ofici  del  periodista.     Paradoxa:   com   pot   ser   que   quant   més   flux   informatiu   tenim   a   l’abast,   pitjor   és   la   qualitat  de  les  informacions.   1. Desprofessionalització  i  burocratització  de  les  redaccions       13   Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     Nombrós  perosnal   dedicat  a  seleccionar   fluxos  de  noxcies   Dependència   excessiva  de  les  fonts   i  agències  de  noxcies   Les  agències  marquen   els  criteris  de   nouciabilitat   Disminució  de  la   qualitat  i   desprofessionalització     Mauro  Wolf:   “Ara   s’ha   fet   normal   dir   i   pensar   que   no   són   els   periodistes   qui   han   de   buscar   les   notícies,  sinó  que  són  les  notícies  qui  busquen  els  periodistes”.   “S’ha  modificat  l’equilibri  en  la  relació  entre  la  recollida  de  les  notícies  i  confecció  del   diari”.   Conseqüències:   • Continuing  news  o  developing  news,  repeticions  ampliades,  no  profunditzades.   • Si  alguna  cosa  no  circula  per  la  xarxa  de  connexions  agències-­‐redaccions-­‐bancs   de  dades,  la  seva  noticiabilitat  disminueix  visiblement  o  fins  i  tot  és  nul·∙la   • Tendència  a  l’autoreferencialitat:  circularitat  de  valors-­‐notícia  entre  premsa  i  tv   (anuncis  de  tv  de  les  portades  del  dia  següent)   • Les  noves  tecnologies  fan  que  el  circuit  de  la  informació  sigui  segurament  més   ràpid,  més  fluid  i  més  flexible  però  també  més  impermeable  respecte  a  tot  el   que  no  està  introduït  en  aquest  circuit.   • Les   innovacions   tecnològiques   han   estat   introduïdes   principalment   com   a   suport   de   la   realització   tècnica   de   la   informació   quotidiana,   deixant   intacte   el   seu  model.     El  nou  objectiu  dels  estudis  de  Newsmaking     El   nou   objectiu   és   analitzar   les   raons   organitzatives   i   estructurals   per   les   quals   l’augment  dels  fluxos  d’informació  no  produeix  una  societat  més  transparent,  sinó  al   contrari,  més  opaca.     2. Impacte  del  màrqueting  i  els  gabinets  de  premsa  en  la  presa  de  decisions  dels   periodistes:   a. Tendència   a   que   el   subjecte   social   sigui   protagonista   de   la   informació   encara  que  aquest  sigui  dèbil  o  la  informació  estigui  creada  directament   pels  mitjans.     14     Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     b. L’agenda  dels  centres  institucionals  són  més  forts  (grups,  associacions,   centres   religiosos,   culturals,   científics,   etc.)   determina   l’agenda   dels   mitjans.   c. Pèrdua   de   capacitat   de   decisió   autònoma   dels   periodistes   sobre   la   noticiabilitat  i  l’agència  (criteris:  mercat  i  concurrència).   d. Les   redaccions   es   limiten   freqüentment   a   acceptar   i   a   donar   forma   a   allò...                                                                     15   ...