1.2. Abreviatures i signes no alfabètics (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Paleografía y Diplomática
Año del apunte 2013
Páginas 2
Fecha de subida 29/05/2014
Descargas 21
Subido por

Vista previa del texto

ABREVIATURES                                                   -­‐Quan  llegim  ho  fem  amb  un  tot,  no  lletra  per  lletra,  i  l’abreviatura  es  semblant:  per  estalviar   temps  (no  sempre),  guanyar  suport...   -­‐Es   una   representació   d’una   paraula   o   paraules   per   mitja   d’alguna   o   algunes   de   les   seves   lletres,   i   normalment   les   que   manquen   es   reemplacen   per   un   signe   convencional.   Hi   ha   excepcions,  com  un  signe  que  substitueix  una  paraula  7  =  et.     -­‐Estructura  d’una  abreviatura:   • Component   semàntic   (lletres)   i   el   simbòlic   (signe)   à   convinant-­‐los   tenim   la   abreviatura.  No  tots  els  signes  son  iguals  i  cal  estar  alerta.     TIPUS:   -­‐Contracció  (síncope),  suspensió  (Apòcope),  afèresi.  Així,  cal  interpretar-­‐les  bé  per  entendre  el   text.     à  DE  CONTRACCIÓ   -­‐Són  aquelles  obtingudes  per  la  supressió  d’un  o  més  lletres  a  l’interior  d’una  paraula.  Tenim   només   les   del   principi   i   les   del   final.   Es   el   sistema   més   perfecte   d’abreviació,   ja   que   tenim   la   lletra  del  principi  i  del  final,  permetent  saber  la  desinència,  sobretot  pel  llatí.     à  PER  SUSPENSIÓ   -­‐Suprimeix   l’ultima   o   ultimes   lletres   d’una   paraula,   o   les   ultimes   de   cada   síl·∙laba   (per   suspensió  simple  el  primer  cas,  per  suspensió  sil·∙làbica  en  el  segon.  En  el  cas  del  llatí,  cal  saber   declinar.     à  PER  AFÈRESI   -­‐S’obté  per  la  supressió  d’una  lletra  o  síl·∙laba  al  principi  de  la  paraula.  No  solen  trobar-­‐se  i  són   les  més  difícils  (vel,  igitur)         LES  NOTES  TIRONIANES:     -­‐sistema  llatí  d’abreviatures  que  està  basat  en  un  sistema  taquigràfic.  La  tradició  diu  que  fou   inspirat  per  Tuli  Tiró.  Molts  dels  símbols  d’abreviatures  medievals  tenen  aquí  el  seu  origen.     EL  COMPONENT  SIMBÒLIC:  ELS  SIGNES:   -­‐N’hi   ha   uns   amb   un   valor   general,   que   només   indiquen   una   abreviatura,   que   solen   ser   una   ratlleta  horitzontal.     -­‐D’altres  tenen  valor  propi,  indicant  quines  lletres  concretes  estan  abreviades.   -­‐D’altres,  valor  relatiu,  en  relació  on  sigui  el  signe,  tindran  un  valor  o  un  altre.     EXEMPLES:   • • • • • • El  punt  (.,  :):  abreviatura  per  suspensió  sovint,  i  amb  poques  lletres,  propi  pels  noms.   Apòstrof  (‘):  lleugerament  volat  rere  una  lletra.  Per  suspensió   La  línia  horitzontal  volada  (-­‐-­‐),  per  suspensió  o  contracció.   Signes  diversos   Punt  i  coma  (;),sol  ser  la  u  i  la  e.   El  signe   -­‐Ho   deixem   aquí,   perquè   al   dossier   està   tota   la   resta   molt   ben   explicat,   amb   exemples   de   l’època,  etc.   ...

Tags: