Tema 8 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a l'Administració Pública
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 17/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Júlia Mumany Pesarrodona 1 TEMA 8: La gestió dels recursos pressupostaris 1. El pressupost de les administracions públiques: concepte - El pressupost com a document polític → l’aprova el Parlament i l’executa el govern - és un document on el Govern explicita els objectius de la seva política per al proper any. El pressupost té també una finalitat racionalitzadora i planificadora de l’activitat del sector públic i de la despesa pública. El pressupost estableix el límit de la despesa pública i l’assignació de recursos es fa orientada a assolir uns determinats resultats la qual cosa requereix un diagnòstic previ de la situació, una definició dels objectius i una planificació de l’activitat per tal d’assolir els objectius marcats. En aquest sentit el pressupost és un instrument d’intervenció sobre l’economia i té com a funcions principals l’estabilització dels cicles econòmics, la redistribució de riquesa i l’assignació eficient de recursos.
- El pressupost com a document jurídic → és una llei - El pressupost s’aprova formalment mitjançant una llei del Parlament. El Govern presenta el Projecte de llei de pressupostos al Parlament per al seu debat, esmena i aprovació i posterior control i anàlisi. El pressupost és per tant una eina de control i limitació de l’acció del Govern, el qual queda sotmès al poder legislatiu que és qui, en darrera instància, debat, esmena i aprova la Llei de pressupostos.
- El pressupost com a un document comptable → implica unes regles de comptabilitat - És un document comptable on es registren totes les operacions econòmiques de l’administració.
Segueix un sèrie d’estructures i normes comptables que permeten i faciliten tant el seu debat al Parlament, com la posterior execució, control i anàlisi. Gràcies a les estructures pressupostàries que classifiquen el pressupost de despesa es pot saber: - o qui realitza una determinada despesa (classificació institucional i orgànica) - o per quin import, en concepte de què (classificació econòmica) - o amb quina finalitat (classificació funcional i per programes) En determinats tipus de despeses com les inversions reals se sol indicar, a més, a on es du a terme la despesa (classificació territorial).
Pel que fa a les estructures pressupostàries que classifiquen el pressupost d’ingressos, aquestes ens donen informació sobre: - l’origen dels recursos (classificació econòmica) - o la institució que els gestiona (classificació institucional i orgànica) ❖ Pressupost aprovat → s’aprova a les Corts (Congrés, Parlament i plens) - És una llei anual que s’anomena: Llei de pressupostos Júlia Mumany Pesarrodona - 2 Ha de fer la previsió econòmica de tots els ingressos i gastos que tindrà l’administració durant aquell any. Però, el problema és que no es pot tenir una certesa 100% dels ingressos que es tindrà, perquè depenen de l’activitat econòmica.
- Si fas una mala previsió d’ingressos i en tens menys del que preveies, s’entra en la dinàmica de dèficit pressupostari.
- Si en tens més, hi ha superhàbit/excedent pressupostari.
- En el cas de la despesa, es fa una previsió de la despesa màxima/el sostre que l’administració es gastarà en les seves competències.
Quin procés s’utilitza per aprovar la llei de pressupostos? - Mig any abans es comença a discutir en la Comissió Parlamentària de Pressupostos [que té la mateixa proporció de participants polítics que el Parlament].
- El govern fa una primera proposta de pressupostos i la presenta a la Comisió Parlamentària específica. Els altres grups polítics que també hi estan presents i poden fer una: - Esmena a la totalitat (no estan d’acord en res) - Esmena parcial - Es discuteixen les esmenes - La Comissió prepara el text on ha inclòs o no les esmenes.
- El text es presenta al Parlament i es vota.
- En el Parlament s’aprova i és la llei. Normalment es fa durant el novembre o el desembre i es fa vigent el primer dia de Gener.
- Juntament amb aquesta llei, també hi ha la: Llei d’acompanyament dels pressupostos → detalla i especifica com entendre els pressupostos (manual de la llei de pressupostos). Cada any canvia. Un cop aprovada la Llei de Pressupostos, poden haver-hi petites modificacions i el document que marca com això s’ha de fer i qui ha d’aprovar aquestes modificacions, és la Llei d’acompanyament dels pressupostos. És un calaix de sastre i s’hi adjunten moltes coses.
❖ Pressupost executat → es fa durant l’any i al final es fa el recompte dels ingressos i les despeses reals que s’han tingut.
➢ El pressupost l’executa el govern.
➢ S’ha de mirar bé perquè realment l’activitat real que s’ha tingut es veu reflectida en el pressupost executat.
La diferència entre el pressupost aprovat i executat es diu → DESVIACIONS ❖ Pressupostos prorrogats → quan no hi ha un acord polític per aprovar un nou pressupost s’utilitza el de l’any anterior. Té certs problemes: ➢ Els ingressos poden variar a causa de variacions en l’activitat econòmica ➢ Mantens el mateix ordre de prioritats que el govern que estava governant l’any anterior Júlia Mumany Pesarrodona 3 2. Els principis pressupostaris → Els principis pressupostaris són el conjunt de regles o criteris que han d’inspirar l’elaboració i execució del pressupost. Els principis pressupostaris es poden agrupar en tres categories: principis polítics, principis comptables i principis econòmics.
- Principals principis polítics ● Principi anualitat ○ Aquest principi fixa que la durada del pressupost aprovat pel Parlament ha de ser d’un any. En el cas de la Generalitat de Catalunya al igual que a la resta d’administracions de l’Estat Espanyol, la durada del pressupost es limita a l’any natural. Aquesta limitació té l’avantatge que cada any es pot concretar l’actuació del Govern, i adaptar-la a les necessitats canviants. Per altra banda, la limitació a un any de l’horitzó pressupostari té l’inconvenient de no mostrar quins són els compromisos futurs que es deriven de les decisions actuals i es perd la visió d’una part important de l’impacte de l’actuació del sector públic. Els escenaris pressupostaris a tres o quatre anys són una eina per tal de capturar aquesta informació. El principi d’anualitat es pot veure afectat per la incorporació de romanents. Els romanents són els saldos dels crèdits pressupostaris de l’any anterior sobre els quals no s’hi ha contret obligació econòmica (no gastats). Els romanents només es poden incorporar al pressupost de l’exercici següent en els casos que preveu la llei.
● Principi d’universalitat: ○ El pressupost ha de ser un reflex del programa d’actuació del sector públic per un any concret, per tant, de totes les seves actuacions. Amb la presentació del pressupost al Parlament, el Govern comunica als representants de la sobirania popular quin és l’origen de tots els seus ingressos, quin import preveu recaptar i en què preveu gastar tots aquests recursos. D’aquesta manera el Parlament obté la visió de conjunt de totes les actuacions que durà a terme el Govern durant l’any, la seva política i quin és el pla econòmic que sustenta aquesta política. Aquest principi està relacionat amb la rendició de comptes del Govern envers la societat.
● Principi d’unitat ○ El pressupost ha de ser únic i ha d’incloure tots els ingressos i totes les despeses del conjunt del sector públic de l’administració pública en qüestió, la qual cosa contribueix a què el Parlament obtingui una visió de conjunt de l’activitat del Govern.
Això no vol dir que hi hagi d’haver un únic estat d’ingressos i un únic estat de despeses, sinó que és suficient presentar-los conjuntament i aprovar-los en una única llei. Tot i això en els darrers anys totes les administracions i en especial l’Administració de la Generalitat estan fent un esforç per tal de presentar els estats consolidats dels ingressos i despeses de totes les entitats que configuren els pressupostos. Consolidar els pressupostos, vol dir agregar per una banda tots els estats ingressos de totes les entitats que presenten el seu pressupost dins dels pressupostos de la Generalitat i, per l’altra, agregar també tots els estats de despeses, eliminant d’aquesta suma totes les transferències internes que puguin haver-hi entre les diferents entitats, per tal d’evitar que els seus imports apareguin duplicats.
Júlia Mumany Pesarrodona ● 4 Principi de legalitat ○ El pressupost ha de ser aprovat mitjançant llei del Parlament. Aquest principi està relacionat amb el principi de competència (només el Parlament té la competència per aprovar el pressupost) i el principi de reserva de llei (només té validesa si s’aprova com a llei, el pressupost no pot ser aprovat mitjançant l’ordre del responsable d’un Departament o un decret del Govern). El principi de legalitat representa una garantia del control ciutadà sobre l’acció que du a terme el Govern, doncs com ja s’ha dit, el projecte de llei és elaborat pel Govern, però qui té la competència per esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-ne l’execució és el Parlament.
● Principi de no afectació dels ingressos ○ Quan s’aprova el pressupost hi ha una part d’ingressos i despeses i en concret no tenen cap finalitat específica. És a dir, cap ingrés té una finalitat específica per cobrir una despesa, sinó que es posen tots els ingressos dins d’un mateix sac i després es distribuixen en funció dels costos.
● Principi d’especialitat (qualitativa, quantitativa i temporal) ○ Aquest principi estableix que les despeses previstes en el pressupost siguin específiques en import, en concepte i en el termini disponible per gastar. Pretén limitar la capacitat d’actuació del Govern. Quan el Parlament aprova les assignacions pressupostàries previstes en els estats de despeses del pressupost (els crèdits pressupostaris), les aprova per un import determinat (especialitat quantitativa), a executar per un òrgan concret, per dur a terme una despesa concreta, amb una finalitat concreta (especialitat qualitativa). L’autorització per gastar té la vigència d’un any, només es pot gastar de l’1 de gener al 31 de desembre (especialitat temporal). Tot i aquestes especialitats del crèdits pressupostaris, la normativa pressupostària preveu un seguit de possibles modificacions pressupostàries que permeten al Govern adaptar el pressupost inicial aprovat pel Parlament a les noves necessitats que puguin sorgir durant l’execució del pressupost.
● Principi de claredat: ○ Aquest principi estableix que el pressupost ha de ser comprensible per tal que el Parlament el pugui discutir, esmenar i aprovar. A més de seguir l’estructura comptable que marca la normativa del sector públic, cal que la nomenclatura utilitzada en l’elaboració del pressupost sigui clara i entenedora. Pel que fa al compliment d’aquest principi, cal dir que s’han fet esforços considerables en la sistematització i explicació de la nomenclatura, però sovint ha estat el mateix volum d’informació el que dificulta el debat pressupostari. Per aquest motiu dins la documentació que es presenta al Parlament hi figura un document de resums, que té per objectiu oferir una visió de conjunt i sistemàtica de diferents aspectes del pressupost.
● Principi de publicitat: ○ El pressupost ha de ser publicat. El pressupost, no només ha de ser coneguts pels membres del Parlament que l’han d’examinar i aprovar, sinó que també han de ser accessibles per a totes les unitats de l’administració que els gestiona i per a la població en general. La publicitat ha d’afectar Júlia Mumany Pesarrodona 5 no només al pressupost aprovat sinó també a tot el procés de debat pressupostari i a la fase d’execució del pressupost, només així la societat podrà valorar i jutjar la gestió que els governants fan dels recursos públics.
● Principi d’anticipació: ○ Aquest principi estableix la necessitat que el pressupost estigui aprovat abans de l’inici de l’exercici pressupostari en el qual s’han d’executar les previsions incloses en el pressupost. En el cas de la Generalitat de Catalunya i de la resta d’administracions de l’Estat espanyol, l’exercici pressupostari va de l’1 de gener al 31 de desembre, però en altres països l’exercici pressupostari no sempre coincideix amb l’any natural.
Aquest principi no sempre es compleix. La llei preveu la pròrroga automàtica del pressupost de l’any anterior si per qualsevol raó no s’han pogut aprovar el pressupost abans de l’inici del següent exercici. Per exemple en els anys d’eleccions, a vegades el nou Govern no pot elaborar l’avantprojecte de pressupost i presentar-lo al Parlament amb temps suficient per ser aprovat abans de l’inici del següent exercici, en aquest cas, l’1 de gener es prorrogaran automàticament els pressupostos de l’exercici anterior.
● Principi d’exactitud ○ Aquest principi estableix que les previsions que fa el Govern sobre ingressos i sobre despeses han de ser exactes, i el màxim d’aproximades a la realitat. Les desviacions del pressupost executat respecte l’aprovat pel Parlament haurien de ser mínimes i només es justifiquen si hi ha canvis imprevistos. Aquest principi implica que el Govern no pot incloure en el pressupost ingressos incerts o ficticis, perquè l’execució del pressupost comportarà que la despesa sigui superior als ingressos i, per tant, es produeixi un dèficit pressupostari. Aquest principi d’exactitud no només afecta a l’import global del pressupost sinó que també té a veure amb el principi d’especialitat.
Cal fer una bona previsió de les necessitats per tal que les assignacions pressupostaries previstes en el pressupost puguin donar-hi resposta adequadament. Un pressupost amb falta de previsió comportarà un elevat nombre de modificacions pressupostàries per tal d’adaptar les assignacions del pressupost inicial.
● Principi de control ○ Els membres del Parlament no només han d’esmenar i aprovar el pressupost, sinó que també han de controlar durant l’execució i en la liquidació del pressupost, si el Govern està fent realment el que es va preveure en el pressupost. Aquest principi de control s’està estenent a la ciutadania que també ha de poder conèixer quina ha estat la destinació final tots els recursos públics gestionats pel Govern, i quin és el grau de compliment dels objectius fixats pel Govern inicialment en els pressupostos.
El compliment d’aquest principi comporta la necessitat per part del Govern de retre comptes.
- Principals principis comptables ● Principi de pressupost brut Júlia Mumany Pesarrodona ○ 6 El principi de pressupost brut significa que el pressupost inclourà totes operacions d’ingrés i totes les operacions de despesa que es preveuen pel seu import total, sense descomptar cap tipus de compensacions o minoracions. Per exemple en el cas que calgui realitzar una despesa per tal d’obtenir l’ingrés, el pressupost comptabilitzarà la despesa total i l’ingrés total i no només la diferència o el benefici que s’ha obtingut de l’operació. D’aquesta manera el pressupost registra totes les operacions que es fan des del sector públic.
● Principi d’unitat de caixa ○ Tots els fons públics de la Generalitat de Catalunya tenen caixa única: La Tresoreria de la Generalitat. Es pretén que tots els ingressos, independent ment de la partida pressupostària a la qual es comptabilitzen, vagin a una caixa única i que sigui d’aquesta caixa d’on surtin tots els pagaments. Aquest principi està vinculat al principi de no-afectació dels ingressos, simplifica la gestió dels recursos i la fa més eficient. Un pas més enllà en el principi d’unitat de caixa és la coordinació dels comptes de totes les entitats que formen part del sector públic de la Generalitat, a través d’un sistema cash-pooling. Aquest sistema permet agrupar tots els saldos bancaris en un únic compte i d’aquesta manera obtenir un millor rendiment financer dels dipòsits bancaris del sector públic.
● Principi d’exercici tancat ○ El principi d’exercici tancat representa que cada any s’elabora un pressupost anual, s’executa i finalment es tanca, que vol dir que s’anul·len totes aquells crèdits o assignacions de despesa que no han estat gastats. Si es vol dur a terme la despesa durant l’any següent caldrà tornar-ho a preveure en el pressupost inicial. En determinats casos previstos per la llei, aquests crèdits no gastats poden ser incorporats (afegits addicionalment) al pressupost de l’any següent, una vegada ha estat aprovat.
- Principals principis econòmics ● Principi d’equilibri pressupostari ○ El principi d’equilibri és el principi d’igualtat entre l’estat d’ingressos i de despeses. El pressupost s’ha d’aprovar equilibrat entre l’estat d’ingressos i despeses, així el conjunt de despeses previstes no pot superar els ingressos previstos. Tot i aquest equilibri entre la totalitat dels ingressos i la totalitat de les despeses, el pressupost pot tenir dèficit. Es veurà més endavant que hi ha diferents tipus d’ingrés i diferents tipus de despeses (financers i no financers). El terme dèficit normalment es refereix a la situació en els ingressos no financers són insuficients per cobrir les despeses no financeres i cal recórrer a l’endeutament (ingrés financer). La normativa estatal d’estabilitat pressupostària estableix en quins casos es pot presentar un pressupost amb dèficit.
● Principi de mínim deute públic ○ Aquest principi estableix que el deute púbic ha de ser mínim. Un elevat deute avui representa comprometre una major despesa futura, i per tant està restant al futur la capacitat de realitzar Júlia Mumany Pesarrodona 7 despesa en altres necessitats. L’ús de l’endeutament per part del sector públic però, és raonable i fins i tot aconsellable en el cas que calgui finançar inversions que tindran una vida útil que permeti que en gaudeixin diverses generacions, de forma que totes elles contribueixen a pagar-ne el cost.
3. Estructura del pressupost: La classificació orgànica, econòmica, funcional i per programes Les estructures pressupostàries permeten la classificació dels ingressos i despeses en diverses categories que faciliten al Govern l’elaboració dels pressupostos, el seu examen i aprovació en el Parlament, l’anàlisi que en fa la ciutadania, l’execució per part dels centres gestors i el control intern i extern dels òrgans que tenen encomanades aquestes tasques.
Actualment s’utilitzen tres classificacions: institucional i orgànica, econòmica i funcional i per programes.
Els estats d’ingressos s’estructuren segons les classificacions institucional i econòmica, mentre que els estats de despeses han de presentar la classificació institucional i orgànica, econòmica, funcional i per programes. A més, pel que fa a les despeses d’inversió cal presentar també la classificació territorial per àmbits comarcal i supracomarcal, quan escaigui.
- La classificació institucional i orgànica La classificació institucional i orgànica ens indica quina és l’entitat responsable de gestionar l’ingrés i quina és l’entitat o òrgan responsable d’executar una determinada funció o activitat i a la qual s’han assignats unes dotacions econòmiques concretes (crèdits pressupostaris de despesa). Els estats d’ingressos i despeses dels pressupostos es presenten detallats per a cada entitat. En el cas de l’Administració de la Generalitat a més els estats de despeses es detallen també per seccions (departaments) i per serveis pressupostaris (unitats directives responsables de la despesa). Les entitats al seu torn, per tal de facilitar la visió de conjunt, s’agrupen per subsectors (segons la seva tipologia jurídica) i també per agrupacions (segons la dependència departamental).
- La classificació econòmica - La classificació econòmica dels ingresos Els estats d’ingressos dels pressupostos s’estructuren, dins de cada entitat, per la seva naturalesa econòmica, d'acord amb la classificació dels ingressos per capítols, que es subdivideixen en articles, conceptes i aplicacions.
Els capítols d’ingressos s’agrupen en ingressos corrents, de capital i financers. Els ingressos corrents són els procedents de la recaptació d’impostos, de taxes per prestació de serveis i de transferències corrents rebudes de tercers, mentre que els de capital són els que provenen de l’alienació (o venda) d’inversions reals i de transferències de capital rebudes de tercers. El resultat de la suma dels ingressos corrents i de capital dóna el total d’ingressos no financers. D’altra banda, els ingressos financers estan constituïts per les variacions d’actius Júlia Mumany Pesarrodona 8 financers (venda de participacions empresarials o recuperació de bestretes) i passius financers (recursos procedents de l’endeutament).
- La classificació econòmica de les despeses Els estats de despeses dels pressupostos s’estructuren, dins de cada entitat i de capa programa pressupostari segons la naturalesa econòmica d’acord amb la classificació per capítols. La classificació per capítols se subdivideix en articles, conceptes i aplicacions. En el cas de l’Administració de la Generalitat de Catalunya la classificació econòmica s’aplica dins de cada secció i cada servei pressupostari i programa. Els capítols de despesa s’agrupen entre despeses corrents, de capital i financeres. Les despeses corrents inclouen les remuneracions del personal, les despeses de funcionament de la institució (subministrament de llum, lloguers i qualsevol altra despesa ordinària amb una vida útil inferior a l’any), el pagament d’interessos i comissions bancàries i les transferències corrents a tercers, per exemple en forma de subvencions. Les despeses de capital inclouen la despesa en béns de capital que tenen una durada superior a l’any (inversions reals), i les transferències de capital a tercers perquè aquests duguin a terme inversions reals. Les despeses no financeres també inclouen un Fons de contingència com a mesura de contenció de la despesa i que s’utilitza per a fer front a eventuals despeses que puguin sorgir durant l’execució del pressupost i que no es podien preveure en el moment de la seva l’elaboració, evitant d’aquesta manera incrementar el pressupost. En cas que faci falta utilitzar els recursos del Fons de contingència, aquests es transfereixen al capítol que correspongui segons la naturalesa de la despesa imprevista. Les despeses financeres inclouen la despesa en l’adquisició d’actius financers com la compra d’accions i les aportacions de capital a empreses, així com també la concessió de bestretes al propi personal de l’administració i els crèdits concedits a tercers (variació d’actius financeres) i les despeses derivades de l’amortització del deute (variació de passius financers).
- La classificació funcional i per programes La classificació per programes mostra les finalitats a què es destinen els recursos. En el context pressupostari, s’entén per programa un conjunt de productes, serveis i activitats sota la responsabilitat d’un únic centre gestor, que consumeixen recursos per poder assolir uns objectius específics, identificables i mesurables. Els programes s’agrupen en polítiques de despesa i en àrees de despesa.
Els ingressos i les despeses es divideixen per capítols, que són en funció del tema. Dins d’aquests capítols, es va subdividint en subcapítols i seccions.
BALANÇA FISCAL - Quantitat de diners que aporta l’Estat en relació al que aporta la Comunitat Autònoma.
- Són tots els vasos econòmics que aporta la Comunitat Autònoma a l’Estat i al revés.
- Hi ha una part que és econòmica, la inversió econòmica en espècies, etc. → No hi ha una opinió clara respecte què incloure i què no en aquesta balança Júlia Mumany Pesarrodona 9 MODEL DE FINANÇAMENT - Són objectius 4. L’execució del pressupost L’execució del pressupost es pot definir com la realització de les despeses que són aprovades i la percepció dels ingressos previstos. La diferent nat uralesa entre les despeses i els ingressos determina que s’hagi de parlar de dos procediments d’execució diferents. La raó és que mentre els ingressos previstos en el pressupost tan sols ten en caràcter estimatiu (és a dir que es poden generar més o menys i ngressos dels previstos inicialment), les despeses són limitatives (no es pot gastar més del que s’ha consignat en el pressupost) i són de caràcter vinculant (és a dir que s’han de gastar en allò que ha estat específicament aprovat). Així mateix, l’execució pressupostària comprèn també altres elements complementaris i afins al procés de realització de despeses i de percepció d’ingressos com la comptabilitat, el control, la liquidació i la rendició de comptes material, tal com ho preveu la normativa vigent.
- Execució de l’estat de despeses: autorització, disposició, obligació i pagament D’acord amb la normativa vigent, l’execució del pressupost de despeses consta d’una sèrie de fases concatenades en el temps , que són: - L’autorització o aprovació de la despesa .
L’aprovació o autorització de la despesa és l ’acte administratiu en virtut del qual un òrgan de l’Administració que té atribuïdes competències per a la gestió del pressupost acorda la realització d’una despesa a càrrec d’un crèdit pressupostari determinat, per un import cert o estimat, establint la quantia màxima que aquesta despesa pot suposar i reservant-ne el crèdit. L’autorització de la despesa és un acte de caràcter intern que no implica encara una relació del centre gestor que autoritza la despesa amb tercers, però suposa la iniciació del procés administratiu d’execució de la despesa.
- La disposició o compromís de la despesa .
La disposició o compromís de la despesa és l’acte administratiu en virtut del qual l’Administració acorda amb un tercer —després de l’acompliment dels tràmits que preveu la normativa— la realització d’obres, la prestació de serveis, la concessió de subvencions, etc., que prèviament hagin estat autoritzats. El compromís és un acte de rellevància jurídica amb tercers, el qual vincula la Hisenda pública a la realització d’una despesa per una determinada quantia i sota unes condicions establertes.
- El reconeixement de l’obligació.
Quan el tercer amb qui l’Administració es va comprometre justifica que ha realitzat la prestació en les condicions prèviament pactades, l’Administració passa a ser deutora i sorgeix l’obligació de pagar. Així, el reconeixement de l’obligació es pot definir com l’acte administratiu en virtut del qual l’òrgan competent accepta formalment, a càrrec del pressupost, un deute a favor d’un tercer com a conseqüència del compliment, per part d’aquest, de la prestació a la qual s’havia compromès. Per al reconeixement de les obligacions per part de l’Administració s’aplica el principi del «servei complert» segons el qual l’Administració no reconeix el deute amb un tercer Júlia Mumany Pesarrodona 10 mentre aquest no acrediti el compliment de les condicions establertes. D’acord amb aquest principi, s’exigeix l’acreditació documental prèvia de l fet que el tercer ha complert les condicions formals i materials acordades.
- El pagament.
El reconeixement de l’obligació comporta implícitament la corresponent proposta de pagament, entesa com la sol·licitud per part de l’autoritat compete nt que ha reconegut una obligació perquè l’ordenador general dels pagaments procedeixi a efectuar l’ordenació del seu pagament. El pagament material es fa efectiu per la Tresoreria d’acord amb el seu pla de disposició de fons i dels terminis de pagament legalment establerts.
- Execució de l’estat d’ingressos: dret, reconeixement, liquidació i recaptació El pressupost d’ingressos es pot definir com l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica dels recursos econòmics que es preveu obtenir durant l’exercici pressupostari i la seva execució consisteix en el seu cobrament. De manera més precisa, l’execució de l’estat d’ingressos es pot definir com totes aquelles actuacions administratives encaminades directament o indirectament a l’obtenció (liquidació) i el cobrament (recaptació) dels ingressos o drets púb lics de caràcter pressupostari, d’acord amb les normes jurídiques i els procediments que els són d’aplicació. La finalitat és, doncs, aconseguir els recursos econòmics i financers necessaris per realitzar les despeses aprovades en el pressupost.
La gestió del pressupost d’ingressos es realitza en les següents fases successives o simultànies en el temps: - El reconeixement del dret.
El reconeixement del dret (o de l’ingrés) és l’acte en virtut del qual, d’acord amb la normativa aplicable a cada tipus d’ingrés, es liquida un dret a favor de la Hisenda pública. En altres paraules, és l’acte en virtut del qual l’Administració reconeix que té dret a percebre uns determinats ingressos. La liquidació o reconeixement d’un dret seria l’equivalent al reconeixement d’obligacions en el procediment d’e xecució de la despesa. És a dir que la liquidació del dret suposa que l’Administració pot reconèixer (ja no és n omés una previsió) que obtindrà uns ingressos i, per tant, pot procedir a la seva comptabilització.
- L’extinció del dret.
L’extinció del dret es pot produir en virtut del seu cobrament (en metàl·lic o en espècie) o per compensació només en aquells casos especialment previstos per la normativa. Hi ha alguns drets que s’extingeixen per altres motius (diferents del cobrament o la compensació) i que es comptabilitzen de manera diferenciada. En aquests casos concrets l’extinció del dret es produeix per anul·lació de la liquidació, bé per prescripció (quan per raó del temps transcorregut la Hisenda pública perd el dret a cobrar un determinat ingrés), bé per condonació (quan la Hisenda pública eximeix el deutor de l’obligació de pagar) o bé per insolvència (quan la Hisenda pública no pot cobrar perquè el deutor no disposa dels recursos necessaris per al pagament i es declara insolvent), durant el procés de recaptació. Tot i això, el procediment més habitual d’extinció dels drets és el seu cobrament, el qual es produeix com a conseqüència del procés de recaptació.
Júlia Mumany Pesarrodona 11 La recaptació dels drets suposa l’entrada de fons a la Tresoreria, la qual, per norma general, es produeix en el període voluntari de cobrament (d’acord amb els terminis establerts per la normativa). Tanmateix, quan el cobrament no s’efectua en el període voluntari s’obre un període executiu de cobrament en el qual l’Administració ha d’apel·lar a mitjans coercitius per fer efectiu el cobrament del deute.
...