Comunicació Intercultural (2014)
Apunte CatalánUniversidad | Blanquerna (URL) |
Grado | Periodismo - 1º curso |
Asignatura | Comunicació Intercultural |
Año del apunte | 2014 |
Páginas | 18 |
Fecha de subida | 12/06/2014 |
Descargas | 5 |
Subido por | conguiiito123 |
Descripción
Apuntes sobre la asignatura OPTATIVA Comunicació Intercultural, de segundo curso.
Vista previa del texto
COMUNICACIÓ
INTERCULTURAL
0
30.01.14
Globalització
Les fronteres s'han abolit o s'han relativitzat. Es van idear per impedir els moviments però aquesta idea es va
trencar amb la creació de la UE que les abolia dins d'Europa creant un lliure mercat però alhora volia enfortir les
fronteres de cara a fora. La globalització va molt lligada als fluxos migratoris, mai abans hi havia hagut tants
desplaçaments de persones. Els optimistes diuen que la globalització ha fet el món més petit, per conèixer
noves cultures és tan simple com connectar-se a la tv o a la xarxa. Els pessmistes diuen que el món s'a tornat
més complexe.
Postmodernitat
Fi dels grans relats, desconfiança amb la raó, dubtes sobre les ideologies, desconfiança cap a la informació. La
realitat és complexa perquè vivim en un món global i és perquè intervenen moltes variables.
06.02.14
ACTIVITAT AL BLINK PER FER ACTIVITAT
Xinesos culturalment: els apassiona treballar
El dia de cap d'any Europeu i de la resta del món, fan un oprograma a una cadena de 10 a 1 de la nit, i té record
d'audiència
Cada dia que passa= menys temps : canvien un drac i es bati el monstre - que això els proporcionarà 311 dies
més de festa
Buiden les cases, armaris, ho netegen to com a expresió cultural = s'acaba l'any, volen bandejar tot el que els ha
produït tristesa.
Els carrers s'omplen de fanalets vermells i llegeixen el que hi ha escrit. Si treus l'entrellat d'alguna endevinaia,
l'Estat et regala dners
El muntatge del programa de tv té una pèssima - els EEUU van fer mota pressió
Acaben de treballar a les 3 els dies abans de cap d'any per mirar la tele i saber què veuran en el programa
especial
Fa més d'una dècada que la televisió xinesa arrassa en tots els festivals audiovisuals per la potència dels
realitzadors, tècnica, tecnològica o creativa
Exemple de programa especial: l'any passat. Estrella Nayam, molt popular no només a Xina, millor cantant de
música clàssica, sobretot als anys 90.
Posada en escena increíble
L'any passat: el drac de l'aigua: Kung Fu
Les 18 postures reflexen les competències que estudien des de la primària fins a la competència
Des del 31 gener estan 15 dies...
Començament de la primavera seva coincideix amb el canvi d'any d'ells
Últim exemple del que trobem en programes televisius com aquest (any passat)
Noi. També veiem les 19 postures de la serp
19 virtuts de la serp que conduiran al control de Xina al món.
1
El monstre liquida el temps humà i els hi dóna un any més de vida. Ho commemore en un programa especial.
Com reacciona un xinès quan arriba aquí i snet que els dracs són animals dolents.
Le premsa xinesa redactava cada any per St Jordi que què feiem al matar el drac
Pel que siguim, la premsa xinesa ompla pàgines dient que hi ha cultures per tot. Pels catalans el drac és una
cosa i poer ells una alktra. Dilemes
El xines arriba a a generalitat i l diuen que hi ha una figura en memorandum de St Jordi que mata el drac. El
xines surt atabalat dient que no vol fer negocis amb gent "estúpida" i es van perdre 3mil 800 milions d'euros en
un contracte
13.02.14
L'OCCIDENTALITZACIÓ KOREANA
Els sud koreans tenen el complexe de lletjor. Això va començar quan els occidentals (els americans) els deien
que no tenien ulls. Actualment un tant per cent molt elevat de les dones es sent lletja cada dia i té pensat
operar-se en un futur. Un 27% de les dones estan operades. Quan les famílies tenen una nena, comencen a
estalviar per a que es pugui operar. És gairebé una obligació estar operada (com a mínim els ulls) per a poder
treballar en grans multinacionals, ser actrius, sortir a la tv, etc. S'ha fet una campanya massiva les últimes
dècades, gairebé tots els anuncis del carrer són d'operacions estètiques. Això provoca problemes identitaris
perquè es senten amb baixa autoestima i es volen identificar amb els occidentals. Els homes no s'operen tant,
tot i que també n'hi ha sobretot en el món del cinema, la tv, etc.
Ex. Documental: If you were
Va fer que l'ONU denuncia... agafés als cantants i cantessin "If you were"
Formapart del seu programa la revenja - de manera asiàtica - discreta
No tens futur com a cantant si no cantes cap trosset en anglès. Des de que s'ha recuperat l'auge nacionalista, es
canta en coreà i algun verset o la tornada la fan en anglès.
Wonder Girls - Grup format al 2007 5 noies - han arrassat en festivals. L'any que van guanyar més premis, van
guayar entre 20 i 30. Les cantants no occidentals que els seus discos han estat número1 en la llista Bilboard.
Pop coreà -ñ gènere que més ven arreu el planeta
Fins al 2012 han estat omnipresents en la pantalla de Corea
Com a grup tenen més premis per campanyes publicitàries que no pas per la vida musical
Corea el Sud menor de 60 anys tothom coneix les seves cançons
Primera potència en piano, violí
Tots al cole tenen un nivell equivalent a 4rt/5t nivell de piano
Gimnàsia= coreografia musical
Per un sub coreà colocar un número 1 al Japó és un èxit i llavors és quan es preocupin que els coneguin a EEUU
2
En la cançó, paraules com "quan erem joves i salvatges i lliures", no forma part de la seva identitat, així que ho
canten en anglès
Tenen èxit perquè les cançons tenen una doble lectura
Volien fer un flashmob en que participessin 198 Estats dels 10008 i van fracassar perquè els hi va faltar 13
paísos. Mai un altre grup havia aconseguit una difusió com aquesta
En un fgestiva, la nena balla un tros de 4 o 5 cançons de les Wonder Girls - tots els grups corenas 75% tenien
prohibit actuar si no era per cantar i ballar el que els hi feia el productor. Totes començaven amb el nom del
productor. Ara els han donat permís per a que cantin el que els hi sembla oportú. En la primera fila, els pares de
la nena orgullosos, la segona fila els memebres de le Wonder Girls i a dalt el tot els productors discogràfics
Quan la nena reclama a veure quin dia l'operen, els pares
20.02.14
NNE1: Grup de música japonès molt famós. Va cantar una cançó publicitària per un mòbil. Va batre un rècord
perquè en mig dia la pàgina web del mòbil va rebre més d'1 milió de visites però no pel mòbil, sinó per elles. A
partir d'alehsores es va conformar el grup (2009). El 2010 van editar el seu disc, que només consta de 2
cançons, però cada una d'1 hora aprox.
Al 2009 lesw agafen al gruo de 5 noies per fer una cançó per un anunci de telefons mòbils. Veuen que l'endemà
la pàgina web ha rebut més d'un milió de visites.
"Sóc la més xula"
2010 editen el CD amb dues cançons
MAPES
La qüestió de territori, les fronteres com a representació bàsica ha sigut el paradigma ha seguir. Un mapamundi
no és sinó una representació de la realitat però no és així.
Mapa de Ptolomeu
Mapa de Cresques
Mapa de Cantino
Mapa de Peters- els paralels no són quadrats exactes comparats amb els de Mercator
MAPA DE CANTINO (1502) el primer mapa on surt Amèrica perquè abans no era descoberta i per tant no
apareixia en els mapes
MAPA DEL GOVERN AUSTRALIÀ: estar a l'esquerra= ser sinistre, convé evitar al ser perillosa. Estar a la dreta: el
dret, la reglamentació
Totes les llengues tenen en compte el nord
Rússia: 22 mill. km2
Àfrica: 30 mill km2
3
Àfrica equival en un mapa amèrica del nord, del sud i central i tota Europa
Índia més extensa que Escandinavia - com està al nord, s'engrandeix per mostrar superioritat cultural
America llatina és casi el doble que Europa tot i que no apareix així al mapa
Groenlàndia Aràbia
Repercussions
Els xinesos són gent menuda i esquifida, tendeixen a la covardia.
La primera connacio contundent de les fronteres.
Els de fora no puguin entrar
La Xina ha tingut prohiobit la entrada dels Europeus fins fa uns anys per protecció
L'Estat de Califòrnia presumeix de ser l'Estat més intercultural
Una frontera és de banda i banda i si s'ha d'ipedr el pas s'impedeix en les dues direccions
La gent de dins pot circular i enbtrar però els de fora no poden entrar - s'ho van inventar els Xinesos per la Gran
Muralla
Els xinos són molt ritualistes i per colocar l'última pedra van fer venir a l'emperador
Incorporar costums - que arribés un moment que els xinesos
Per fer-ho espectavcular van fer una commitiva
Quan la van colocar l'última pedra, l'emperador es va oblidar del discurs i va improvitzar. L'emperador xines va
dir el que l'havia passat pel cap "ara que he posat aquesta pedra no tinc clar si és per als que de fora no puguin
entrar o per a que els xinesos no es puguin escapar c.girona 87
Estat autocràtic - el prmer que fa es tancar lesfronteres per a que la gent del país no fugi
Començen les revoltes Àrab i el president tanca lesfronteres de Tunísia amb Europa per impedir que tothom
surti
Que la gent de fora no puguin criticar el que passa - són afers interns, la gent de fora no ha de fer re
Sirians han intentat sortir de Síria i anar a Itàlia i la policia els ha fet fora i els ha portat a Tunisia "si ets sirià ets
àrab, et facturarem a un país àrab".
La tensió de la frontera:
FRONTERA com a aïllament, reclusió, tancament
FRONTERA com a transgressió de límits
Una frontera no pot ser transpassable, és un mur
Representació de la por
La gent covarda, la porta de fora té clau per impedir que entrin, i la casda en sí també una frontera, no entres s
no vull
4
Hi ha d'altres que pensen que una frontera és enriquidora
Arrel indoeuropea *dhwer: terme entre allo interior/exterior
•
•
•
•
•
Separació entre allò interior / exterior
Dictonomia entre allò conegut / desconegut
Demarcació de les diferències
Límit de la comunicació / incomunicació
Frontera com a organització de la TERRITORIALITAT
On és l'espectacle? Com es plasmen els programes a la tele?
27.02.14
A l'occdidet no existeix el terme d'indiviu, per tant tot es fa col·lectivament
Algú actua a una tele i la càmara l'ha d'enfocar al cantant
A Corea canta el millor cantant de melancolic, la meitat del metratge, el cantant no surt. És a dir, no importa. És
més important la lletra i la melodia. Si fos així, la gent no es compraria el CD. La segona meitat, als 2 mins,
apareix el cantant i l'enfoca només la meitat del temops. Coreans s´n més cults musicalment i audiovisualment.
Enfoquen al públic i surt una imatge al mig d'un que no és el cantant
Més tard sortirà
El públic se n'oblida del cantant i de la cançó des d'un principi
Les reaccions del públic són en funció de la modulació de la veu
Més del 70% toquen el violí amb títol conservatori
Són molt cults musicalment. La cançó pot ser una porqueria, lo important és la modulació de la veu.
Això demana molt coneixament, perquè valoren just el que els europeus no solem apreciar
La gent no s'eociona per la lletra perquè és banal com la resta.
No existeix l'individu. Europeus penem que quan surt un , se l'ha d'enfocar. Al món occidental no és pas així
Els occidentals els hi donen mil voltes a la resta del món en temes d'audiovisuals i música - per això en els
rankings no surt mai Corea, perquè els hi donaria mil voltes
En la MWC Huawei no explica les característiques del mòbil com faríem els europeus, però tant, no som globals.
A la comunicació no hi ha fronteres, així que no cal mirar-se només els mòbils de la teva cultura i fer cas
únicament a les característiques
T'adonaràs que ets un inepte quan vagis a treballar amb gent de fora de la teva cultura
Interclutralitat: no que s'adjustin als fets, sinó saber dialogar amb tothom de totes les cultures i entendre-les
Europa és un apèndix d'Àsia
06.03.14
Su Soe / la millor cantant del m'on segons l'ONU
5
La màxima representació de la cu
Jin Young Park (coreà) - la persona més famosa del món - la seva vida és l'art. Funda un grup i ven 23 còpies del
disco. És una prova de que són lamentables. Ell llavors es desfà dfel grup i comença la carrera de solista i trenca
tots els rècords. Des de llavors, pe que fa cantnats masculins, premi a millor artista, compositor, productor
musical, vestuari, videoclip i anual. Cada any ho guanya excepte els últims dos anys.
Hi ha 3 empreses discogràfiques - ell és l'amo de la principal - totes tre son de Corea
Ell paga els estudis a la gent que li envia els discos.
No love, no more - videoclip censorat a EEUU, Corea no sap per què
Comença amb un home matant amb el dit fa com que unabala atravessa a la dóna,m i també el disparen amb
ell. Els orientals no es fixcen amb la lletra, sinó amb els pictogrames del cos
3 versions diferents de la canço
Els títols en inglés: una imposició que els hi va fer els EE.UU - Corea del Sud si vols tenir un mínim d'èxit, com a
mínim cal dir una frase en anglès
Crimea ha sigut Russa tota la vida fins acabar la 2a GM i es va forçar al president Rus a regalar Crimea a Ucraïna
03.04.14
Per comunciar-se, s'ha d'0establir el mateix codi
Ex. Bob Esponja: a Xina els nens ententen els capítols d'una manera i els d'aquí d'una altra
UNIVERSALISME: hi ha coses que valen per tothom - aquesta tesi apicad aal món de la comunicació: si un
periodista és inteligent i ha d'interactuar amb uan altra cultura
Si crec que visc en un món global: faig el mateix anunci per tothom, tots els països
GLOBALITZACIÓ: fem difetrents anuncis d'un producte
Hi ha valors universals: només aptes per periodistes inteligents
Ex. anunci per prendre productes nordamericans aprofitan que h iha Jocs Olímpics
Les mares siguin d'on siguin tenen el mateix istinc maternal de protegir als nens
Nens que quan troimfen tenen les mateixes reaccions que altres d'altres parts del món
Ser de qualsevol lloc, que parlin d'altra manera que no es puguin entendre verablment, si han de parlar sobre
els fills amb traductor, totes coincidiran. Generaran empatia mutua = UNIVERSALISME
Quan la música es diu que és universal, és que li agrada a tots, la fotografia,
Si les teis del UNVIERSALISME son certes, les tesis de la comunicació estan resoltes
6
Comnicació: poder-nos entendre
Valors UNIVERSALS: tots els tenim però culturalment s'ententne de manera diferent
Ara, demana a periodistes que et digin quins valors són universals
Són els que menys defensen que realment hi hagin
10.04.14
Ciències de comunicació: possibilitats de comunicació entre gent que no comparteix codi
Les fronteres separen maneres diferents de veure el món
Sabem quines són les condicions que la gent traspasi fronteres
Aquesta mobilitat coimporta que en un mateix territori hi hagi gen que vegi el món de manera diferent
Idea tradicional de les fronteres com no un límit geogràfic, sin{o com estratègies cuylturals o socials de
delimitar identitats diferents
Hi ha gent en una sola cultura que no s'entenguin igualmen, que es discuteixin
Idea globalització real o ficció, però idea mbilitat de les TIC, ha contribuit poderosamenta que més gent sigui
conscient a la diversitat
2 visions conservadores:
Plantejament tradicional: quan hi ha emissor i receptor i missatge a transmetr,e tot s'acaba pivotant a que això
es pugui dur a terme establint un codi comú
Hi ha fronteres, delimiten maneres diferents a vere el mn: t'arrisques a que si hi ha missatges globals, no es
descodificaran de la mateixa manera
Diversitat, Pluralitat, Identitat...
Per influència llatina, s'enten que la dentitat és més fàcil de gestionar (és simple) que no la pluralitat (més
complexe)
*Quant més plural és una societat, més conflicte hi ha --- no es comparteix codi
L'única alternativa teòrica: "Només se superara amb l'Universalisme"-- tèsi e´ssers humans: TOTS SOM IGUAL
**Innovació: si no s'innova, existeix la antiguitat
SEMPRE s'ha d'estar innovant
Fa 40 anys la paraula creativitat en publciitat no estava en cap llibre
La rapidesa ho afectra tot: ahir havia un trending topic, avui ja ningú se'n recorda
Claude Levi-Strauss (1908-2009)
Una cultura funciona com una totalitat: amb cara i ulls, amb afany de coherència
Condensació de sentit
Com a joc d'estructures
La cultura com a sistema autosuficient
*cada cultura forma part d'un univers diferent incomprensible per als altres
Bloc cohere3nt: té lògica interna, pròpia, característica i orignial en la seva cultura
7
Distingim quan pensem que hi ha cultures diferents
Tantes cultures possioblñes de veure la manera en la que veiem el món
**els teòrics de la globalització diuen que és una questio global, que també hi ha mésfactors al ser global
Clifford Geertz (1926-2006)
Cada cultura viu en una relativa incomunicació
Levi-Strauss→ formula novedosa→ ca cultura estableix una una estructura nova independent→ cada cultura es
una manera singular de veure el món→ ell es pessimista→ les cultures no veuen el món de la mateixa manera,
no comparteixen codi i no s’entenen.
Històricament cada cultura havia ocupat el seu espai geogràfic→ quan ocupen altres territoris→ conflicte. No
pots pretendre amb la globalització que la gent es quedi dins les seves fronteres→ incomunicació. Si un govern
és nacionalista diu que la gent que està fora de les fronteres nostres, no ens podrà entendre, tot i que hi
hagin elements universals per a poder entendre’s.
-La cultura és escenificació→ mostrar una determinada manera de fer→ de clifford gers→ una cultura és una
manera de comportar-se. La gent superficial identifica les diferencies culturals perquè la gent es comporta
diferent a tu (vesteixen diferent, parlen diferent, les maneres de fer són diferents). -Les dues tesis dutes a
l’extrem→ les postulen el col·legi de periodistes→ si tenen raó els dos escriptors→ els periodistes no poden ser
periodistes perquè ho interpreten tot des de el seu punt de vista, i no servirien. Els corresponsals no servirien
ja que no entenen les altres cultures.
-Tots defensen les tesis del universalisme. -Hantinton defensa que els conflictes a partir del segle 21 n’hi
hauran molt→ pessimista.
-Els col·legis de periodista→ no accepten la objectivitat ni el rigor ninformatiu, no és rigorós “manipulen la
informació”→ la única manera de informar es a base de estereotips i creences, tòpics o rumors→
positivisme.
-Exemples de estereotips→ vídeos→ “before-after” després de rentar-te la cara, ja no ets negre, ara blanca. Els
de dove defensen que han posat dones blanques i negres per a ser multiculturals.
–Recivilice yourself→ dient que un negre s’ha de civilitzar→ no és civilitzat. Anunci Iberia→ masclisme de les
dones caribenyes. *Doll generation→ gran estrella de la telesèries més ben pagada del món. La gent global la
recorda per ser la imatge de nintendo i Cartier
. -Només tenim informació del nostre país, dels altres països només sabem els estereoptips.
-Estereoptip: element cognitiu que simplifica els continguts i nega l’universalisme. Els europeus no estan dotats
per gestionar realitats complexes. *no pots fer experiments científics controlant moltes variables. Si tens un
element que és diferent captes l’atenció. Hi ha gent que exagera diferencies per a destacar. S’adjectiva la
realitat, emet judicis de la realitat. Lo que es diferent a lo nostre, no és tant bo perquè ho veus diferent i costa
8
de descodificar.
*Els mitjans de comunicació exageren el tema d’Alqaida (són menys de 300 persones). El col·legi de periodistes
diu que simplificar no vol dir falsejar, la gent creu que la realitat és molt més complexa del que és. Li diuen als
periodistes que ho resumeixin perquè ho entenguin.
-DILEMA DE STRAUS I GERS: els periodistes poden no basar-se en
estereotips i perjudicis??? Si la resposta és si, llavors no et pots
dedicar a ser periodista perquè no és possible.
Relativització de les fronteresà es van idear per impedir els moviments (que la gent no entri ni surti, sinó tenen
papers). Fronteres desdibuixades.
S’han abolit les fronteres internes de la UE, però s’han enfortit les fronteres amb el món exterior.
Els polítics van a remolc del món digital. La globalització va lligada als fluxos migratoris (milions de persones
traspassen fronteres). No cal anar a l’altre punta del món per trobar-te a una altre cultura.
Mitjans de comunicació globals permeten contactar amb altres cultures a través de les tecnologies. “Fa el món
més petit però més complex, no hi ha distància física ni temporal per contactar amb altres cultures”à Això ho
diuen els pessimistes.
El món digital en el món del marketing permet contactar amb altres culturesà més possibilitats.
Sarcàstics: diuen que els no occidentals s’han de interessar per la cultura occidental.
Postmodernitat: relativitat. Fi dels grans relats, desconfiança en la raó, dubtes de les ideologies, idees que
pretenen manipular les persones.
La realitat és complexa perquè intervenen moltes variables.
1.
Dimensió interaccionista de la cultura: la cultura com a comunicació.
2.
Anàlisi descriptiva de les dinàmiques culturals: mirada intercultural sobre la realitat social.
3.
Principis bàsics de la deontologia intercultural: les competències comunicatives interculturals.
4.
Gestió comunicativa de la diversitat cultural.
-Diàleg, conflicte. alteritat, identitat, diversitat, reconeixement.
El món es divideix entre jo i els altresà identitat /grup o diferents.
Es venen més diaris en xinés que en català a Catalunyaàaquest fet no es té gaire en compte.
( 3 blogs de l’assignatura)1.La mirada sobre la realitat cultural:
·El relativisme.
9
·Fonamentalisme.
·Etnocentrisme.
·Exotisme.
2.
3. Codi deontològic del col·legi de periodistes.
-Si l’emissor i el receptor no comparteixen el codi, no hi ha comunicació.
Cada cultura habilita els seus membres per estar ben equipats i entendre altres cultures.
-etnocentrisme:
-pes, prejudici i tòpics:
Codi deontològic: s’han d’aplicar.
-Parlament Europeu: cada cop que hi ha una nova llei, es borra tota la documentació de la web.
El pessimisme.
Música és un llenguatge universal, tothom l’enténà tesi autors romàntics, no hi ha fronteres culturals. Els
occidentals s’encandilen per una cançó i no els hi importa que estigui cantada en un altre idioma que potser ni
entenen.
El parlament europeu contracta a hip-hopers perquè cantin una cançó intercultural. DIVERSIDADà música hiphop que expressa la diversitat cultural.
Cultura xinesa:
treballen tot l’any, la setmana passada van celebrar l’inici de la primavera. Tenen un canal
que transmet l’any nou oriental i té molt d’èxit.
Aquest programa que té moltes varietats té molt d’èxit. Fan servir el calendari lunar, i té una mitologia que diu
que hi ha un monstre que es menja el temps, i cada dia que passa, tenen menys vida. 311 dies més de vida. La
gent buiden tota la casa i la netegen per fi d’any ja que tiren tot lo que els hi ha fet malà casa neta per
comensar l’any. Es vesteixen de vermell i es mengen empanadilles. A les 9 del vespre es llencen els petards i a
les 10 de la nit, miren el programa de fi d’any. El món dels cantants per ser convidat a aquest programa és la
clau del seu èxit, i després estan tot l’any fent bolos. La setmana que vé es celebra la festa de fi d’any, que dura
15 dies. S’escriuen endevinalles als fanalets. 4 dies abans que el programa de fi d’any, es plega a les 3 de la
tarda perquè la gent pugui anar a casa seva i veure els programes anteriors al programa de fi d’any.
L’audiovisual xinès, té molt de pes en els concursos audiovisuals d’arreu del món.
Millor cantant xinesa del món “Nayai” es va casar amb la estrella xinesa del futbol. Apareix en programes que
sempre tenen molta audiència. Drac que a través dels sorolls dels petards li porta més vida. Durant per st jordi,
els xinesos es queixaven de que els catalans matessin els dracs ja que aquests porten bona sort. Xinesos deien
que els catalans eren gent rara.
10
-Proposta: gestió de la identitat vinculada al territori.Nacionalisme corrent ideològic de més ràpid creixement.
Èxit del nacionalisme de la unificació de Itàlia i Alemanyaà modifiquen fronteres històriquesà la gent havia de
compartir el mateix territori. Repúbliques bàltiques i balcans s’independitzen com a fenomen
culturalà fronteres intocables de l’europa occidental-orientalà 1989 es toquen les fronteres d’aquest tipus.
-Dos visions:
·amb el món digital no hi ha fronteres.
·les fronteres són intocables (per sempre, és el que diu la UE).
·Quan s’acaba la 2GM imposa EEUU a japó una constitucióà cada cop més els partits nacionalistes a japó tenen
més suport. Xina té gran interès.
-Koreans si són americans d’identitatà occidentalització d’un estat asiàtic. Des de fa 15 anysà victòria proposta
ultranacionalista à governen partits ultranacionalistes que són anti-occidentals.
Revenja asiàtica: més del 60% comerç marítim passa per xina, ara serà la potència econòmica i financera.
Vessant educativa (korea) és molt bona. Revenja en el terreny audiovisual: els nord-americans es van instal·lar a
Korea i implanten un pensament discriminatorià ser asiàtic és ser lleig.
Els nord-americans es reien dels asiàtics perquè eren lletxos, no tenien nas ni ulls, cos pla, les asiàtiques pensen
que són lletges. Les koreanes 27% estan operades i el 50% es volen operarà desacrediten a gent famosa asiàtica
per no haver-se operat. A korea quan neix una filla comencen a estalviar per operar-la. Korea del sud és el
paradís de la cirurgia estèticaà OCCIDENTALITZACIÓ KOREANA.
A Korea del Sud d’avegades no contracten a noies si no estan operadesà requisit contractual—> que tinguis ulls
occidentals.
Això crea una repercussió identitària.
Hollywood a través del cinema i a músicaàamericanitzenà cultura de masses. Onu denuncia americanització de
Coreaà occidentalització koreana.
Revenja asiàtica: ara seran els millors en totà xina és capaç d’arruinar l’economia d’espanya—> són
diplomàticsà amb discreció.
-Wonder Girls: “pop-koreà” música koreana que té algo d’anglès, ara que hi ha l’auge koreà canten en koreà i
alguna part en anglès. Des del 2008 fins el 2012 han guanyat uns 30 premisà úniques cantants no occidentals
que guanyen billboard occidental. Famoses per la música i per la publicitat. A korea del Sud tothom menor de
60 anys coneixen les seves cançons. A korea tenen un nivell molt alt de música i gimnàstica control del cos. El
mercat de japó és molt difícil.
11
Wonder girlsà les seves cançons tenen més d’una lectura, ells no fan coreografies, fan pictogrames i la gent veu
si lliga la lletra amb les lletres que dibuixen ballant.
Grup musicalà 2NE1 (japoneses): Música anunci publicitari del 2009. Al 2010à dues cançons que dura una hora i
algo cada una.
Mapes – cartografia mental- la ideologia de la representació:
-Territori/geografia/fronteresà paradigme. Mapamundi no representa a la realitat—pretén demostrar com un
grup veu a tot el món—> qüestió ideològica.
Mapa de Peters 1479. Pels europeus és important estar a la dreta à tot legal i estar en el nord “tenir clar el
nord”.
“Si pertanys al sud vol dir que és decadent, subdesenvolupat”.
Exp: africà té més extensió que Russia, tot i que molts mapes diuen que no.
Antropologia de la frontera:
Xinesosà van construir la muralla xinesa (8 segles per fer-la) per impedir que quedessin contaminats per altres
cultures (que no adquirissin cultures d’altres llocs)eàobjectiu de les fronteres. Son gent menuda i esquifida i es
creuen que són uns porucs. Van impedir que entrés gent fins el 1850.
1863à xinesos sen van a Califòrnia per ajudar a construir el ferrocarril. A califòrnia hi ha molts d’asiàtics. Les
muralles també serveixen perquè la gent de dins no pugui sortir cap enfora i al reves.
· A europa hi ha lliure circulació de personesà però s’enforteix la frontera perquè la gent de fora no pugui
entrar.
·estat autocràtic à quan hi ha alarmaà es tanca la frontera.Que la gent no pugui criticar perquè no tenen info de
la gent d’afora. EEUU fixen les fronteres de Síria perquè no entri armamentà sirians marxen a itàliaà són
deportats a tunísia.
-tensió de la frontera:
·Frontera à aïllament, reclusió, tancament. La frontera és un murà no auto-confiança. Visió “pessimista”.
Gentporuga té portes tancades.
·Fronteraà visió optimistaà que no van bé les fronteresàno és global. Frontera possibilitat de transgressió.
·si les portes són per impedirà no serveixen ni per entrar ni per sortir.
·Tarzán i pocahontasà civilització/no civilització.
Dhwer: terme entre allò interior, exterior. Derivacióàrecte/torçat.
·Dicotomia entre allò conegut/desconegut.
12
·Demarcació de les diferènies.
·Límit de la comunicació/ incomunicació.
·Frontera com a organització de la territorialitat.
·Si es classificaà hi ha termes que queden inclosos/exclosos. Els que compleixen els criterisàhomogenis. Els que
no compleixen criteris són heterogenis. Tant els que queden dins a foraà són iguals.
-Europa va dir que estava en el centre del mónà i Australia va dir que Europa estava en les antípodes. “són de
cultures diferents”. Ha canviat à la globalització ha abolit les fronteresà mentida.
-Si te’n vas al Marroc no et mous de la teva cultura.
-les Fronteres: ABOLICIÓ DE LES FRONTERESàMOBILITAT DE LES IDEES:
-La globalització comporta que el món s’ha fet més petit o més gros?
Tesi teòrics comunicació: el món s’ha fet petit gràcies a la mobilitat. Gràcies a la mobilitat/globalització tothom
pot estar informat de tot.
En contra de la globalització: hi ha gent que diu que no estan interessats en saber informació lluny del seu
territori.
-La globalització de les ticsà no ha de comportar que la gent es mogui arreu del món. Si es defensa grràcies a la
mobilitat, internet, el món s’ha unificat.
Els més pessimistes diuen que el món no s’ha globalitzat, s’ha OCCIDENTALITZAT.
GLOBALITZACIÓ=MUNDIALITZACIÓ.
L’intenció dels vídeosà EEUU vol desculturitzar àsia, es vol provar això. Globalització vol dir occidentalització.
Per als més hipercrítics: anomenen la macdonalització a través de la cultura de masses. Un americà li agradaria
trobar la cultura americana arreu del món.
Les fronteres separen/uneixen cultures.
El departament d’estats Units han filtrat documents de ucrania i ceutaà que hi ha fronteres encara.
La frontera de Ceuta: no trespassis molta frontera.
Ucraina: significa la frontera entre europa i Rússia.
La informaciño cotidiana demostren que encara hi ha fronteres per molt que els teòrics de la comunicació
diguin que no hi ha fronteres.
Volien constatar fenòmens que creien que eren òbvis per tothom. Si el món s’ha fet més petit la comunicació
no genera problemes.
El dia a dia et demostra que el món no es global, perquè es parlen llengües més diferentsà vol dir que hi ha
fronteres. Si fos global, aquests problemes desapareixerien. En un món global si no saps anglès estàs
perdutà s¡ha dit que la cultura universal seria l’americana. Les fronteres delimiten les cultures. El món
contemporani es defineix per la mobilitat.
13
Tota persona conservadora creu que la convivència...
Els marroquins de Catalunya miren canals de marroc i els xinesos també miren els seus propis canals.
Les cultures són complexes perquè la gent va i vé. Gestionar les societats contemporànies es complex. S’entén
que la diversitat és complexa de manejar.
Si la gent va i vé i no comparteixen la manera de veure el mónà malament.
Conservadors: creuen que la gent no comparteixen canals i codis i que no s’entenen per l’existència de les
fronteres.No tothom comparteix els codis occidentals.
-Televisió Japonesa:
1 part: música/cantants (promo-publi)
2part: gominoles/xuxes (anuncis)
3part: electrònica i matacucarachas (anuncis)
la gent pot conviure? Noà etnocentrisme. Cadascú veu el món com ho veu en la seva cultura. Pessimisme.
Individus de cultures diferents no es podran entendre. Utilitzen el pensament i llenguatge de manera diferent i
no es poden entendre. No comparteixen codi/canal i no s’entenen.
Relativisme culturalà optimisme. Podem compartir els mateixos codis i canals. Món global.
Cada lloc del món veu el món de manera diferent.
Tesi conservadora de jacobssenà per haver comunicació a d’haver un codi en comú. Tesi multiculturalisme.
Les societats perquè no derivin a la violència, les societats han d’estar d’esquenes.
La gent d’afora del gueto no entén res.
La política dels imperis (forma occidental de globalització, els europeus no volen globalització per conèixer
altres cultures, sinó que volen globalització per introduir aquests nous territoris en el seu propi territori). A
Manchesterà hi ha un barri pel indis. El raval de bcn, la població no és originària de bcn.
Els teòrics de la informació defensen la tesi de fer més accessibleà un món en internet que circuli la info i que
no tingui fronteres en el món internet. En el món real és més difícil moure a les persones. En la realitatà el món
segueix profundament marcat per fronteresà exp: si envies a un periodista fora de les seves fronteresà diu el
que li sembla oportú.
La gent viu en un món intercultural però li interessa el què passa a les seves fronteres. Si es visqués en un món
globalà tots parlaríem la mateixa llengua.
Qui parla anglèsà per ell el món és petit.
A Ceuta i Melillaà si en un món global no hi ha fronteresàÉS MENTIDA. No hi ha fronteres per internetà et
permet comunicar-te amb la gent d’altres parts del mónà en tot cas, els dos han de parlar el mateix codi, sinó
no s’entenen.
Els mitjans de comunicació de masses es van inventar per instaurar l’occidentalització en tot el món.
14
La mobilitatà en un determinat moment i territori hagin d’interactuar dues persones que no parlen la mateixa
llenguaà es poden entendre o no.
15.05.14
Perjudicar colectius no és simpement una acció cognitiva, pensar coses sobre un colectiu, segons la Constitució.
Quan es produeix a la conducta, comporta a la discriminació i milions de morts
Aquest punt d'infalcció ha tingut
Quan acabada la 2aGm es funda l'ONU, "la 2aGM ha coemnçat gràcies a un govern (nazis)" - per evitar que els
europeus que són porpenços a l'estereotipització no vulguin tornar a matar
Recorda que no hi ha pitjor attemptat humà que discriminar col·lectius
Anunci publicitari penat amb la multa més quantiosa de la història de la publciitat, epr atemtar contra la
dignitat d'una persona: Vitaldent
47 milions de multa.
Informal:
El colegi deperiodistes deicdeix fer un anuncio en contra del de Vitaldent
Excepte algú que sigui toto 100%, tothom s'adona que si un govern nacionalitza una clínica privada de dents a
l'Argentina
Descriminació faremcamapnya contra els argentins. Com si els argenitns fossin responsables deles decisions
olítiques dels seus governs
Els espanytols tenen l'estereotip sobre argentina: un argentí es incapaç de construir una frase amb subjecte
verb i predicat
Algú va al dentista que li miri la càries i ha d'aguantar com li explica tot.
Prefereix anar a un espanyol que va per feina
Els argenitns van repsondre amb una altra camapnya forta contra els espanyols
El pas d'un estereotip com a manera de simplificar la realitat
No sobre una llei, sinó contra tots els argentins. i ha l'antecedent dels nazis,m no només hi ha un jueu que és un
friki, sió que tots ho són
Ara hi ha una llei encara no aprovada una llei contra Argentina que ha ancioalitzat una empresa espanyola: fer
un curset de 3 meso a atots aquells argentins que en teoria ja teen un títol en dontologia
15
Uns van demanar que de la RAE s'eliminés expressions com "trabajar como un negro /como un chino" "hacerse
el sueco"
Si li dius en un xino que existeix l'expressió "enganyat com un xino" li és difícil entendre-ho
Manual d'estil sobre minories ètniques
Article al codi: tots els de la professió respectarien els drets humans.
Un cop constata el colegi de periodistes de catalunya, més del 80% de denúncies que es presenten contra
periodistes són per estereotipia, perjudicació o discriminació. No hi ha prou amb 'que els periodistes segueixin
els principis dels Drets Humans. Afegeixen un annex desglosat amb 6 normatives. Només ho ha fet el colegi de
periodistes de Catalunya
El Colegi de Periodistes de Cataluna és l'únic del món qe ha "Imposat" que tots els professionals de Catalunya
estan obligats a cumplir el codi deontològic, perquè a la resta de països, és orientatiu.
Manual d'estil consta de 6 recomanacions bàsiques:
1. No s'ha d'incloure el gruo ètnic, el color de la pell, el país d'origen, la religió o la cultura si no és
estrictament necessari per a la comprensió gllobal de la notícia
2. Cal evitar les generalitzacions, els maniqueismes i la simplificació de les informacions
3. No s'han dep otenciar les informacions negatives ni les sensacionalistes
4. Equanimitat en les fonts d'informació
Si no entens això, no pots parlar sobre això en una notícia.
Quina variable significativa per escriure la notícia?
qui
Què han fet els periodiste sen aquest cas?
Mai han destacat per ser inteligents: shan copiat al que fan els advocats
Quan el QUI és un menor, no donaràs cap dada, si filmes sortirà pixelat, scal protegir al menor d0edat. El Colegi
de Peirodistes diu que lalvors també s'ha de protegir al colegi de doctorats
En el millor dels casos es fa una p`actica habiutuall: tots els mitjans tenenconcretats advocats per saber fins a
quin límit oden informar d'una cosa
Sobrebunden els mitjans "no direm que ´n marroquins per no afavorir als prejudicis" però direm que es deia
Osvaldo José M.
No direm que és Magrebí per a que no es pugui
Quan arlend e Ceuta i Melilla què sginifica "és un immigrant d'origen sub saharià"
Què significa ser d'origen? què n va neixer a l0'hospitlet? què vol dir que és d'orgne marroquis? Això favoreix
prejudicis
16
Fions a quin punt és necessari saber com afecta el gènere a qui explica la notícia?
Quan dir que és un home o una dona significatiu per la notícia? O dir la seva ideologia.
Té diferents variables er qualifica ra l'individu, per qupe ha triat el que ha triat? - per què es deicdeix dir que és
un turc qui ha matat ? per què no es diu que és un advocat? solter? estudiant?
Els periodistes han treballat siplficat i de manera maniqueia i han di que Putin ha esta tel reposnsable del que
passa per alla, ara llegim no amb la clau històrica del que an dit els presidents,sinó en funció del que ha passat
fa 3 mesos = informació esviaixada
Passa a diair, la informació tractada maniquiament
No ideas
Per demostrar qe un periodista viu en un mon global, no es pot limitar a tractar noticies qe no traspassin el seu
país. Ha d tractar noticies de tot arreu
17
...