Lectura 4: Wolfgang Köhler (2016)

Ejercicio Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Historia de la Psicología
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 30/07/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Historia de la psicologia Laura Casado Lectura 4: Wolfgang Köhler Agrupació perceptiva: Veiem el dàlmata a la foto Segregació: Fons, separat del dàlmata.
Aquests processos entre d’altres s’expliquen a través de la Psicologia de la Gestalt. És un mètode fenomenològic, defensat per Wertheimers, Kofka i Köhler (entre d’altres). Consistia en crear imatges i demanat als subjectes que descrivissin com els percebien.
Gestalt = aparença 1. Psicologia de la Gestalt:      Forma, figura, aspecte, cos, personatge, etc.
Psicologia científica sorgida a Alemanya a finals del segle XIX i principis del segle XX.
Corrent dominants que estudia la consciència humana amb mètodes experimentals.
Experiència, processos mentals i esdeveniments conscient.
Principi de la totalitat: la naturalesa dels fenòmens mentals és essencialment unitària i global: “El tot és més que la suma de les parts, i anterior a aquesta” 2. Lleis principals de la Gestals, basant-se en la percepció:      Proximitat: Els elements de l’estímul que estan més propers tendeixen a ser percebuts conjuntament Semblança: Les parts de l’estímul més similars tendeixen a percebre’s com a part d’un tot. La semblança pot fer referència a la forma, color, ombrejat...
Clausura o tancament: tendim a percebre figures completes encara que no es mostrin completant. Quan falta una part de la imatge, la percepció omple l’espai buit.
Destinació comuna: Les regions o parts de la imatge que es mouen seguint una direcció comú es perceben com un sol objecte. Agrupem objectes en funció del seu moviment (ex: estol d’ocells) Pregnància o de la bona forma: inclou altres principis (lleis Gestàltiques) que ens permeten predir la interpretacions de la sensació en agrupacions perceptives.
3. Wolfgang Köhler         Estònia Filosofia i ciències naturals a Alemanya Carl Stumpf dirigí la seva tesi doctoral de la psicologia 1914-1920: tesi antropològica a Tenerife amb ximpanzés.
1922: Director Institut Psicològic Berlinès Buscava estudiar el raciocini o conducta intel·ligent per part de l’animal Teoria de l’isomorfisme Metodologia: Un animal que té gana pretengui arribar al menjar. Estudia quines eines i estratègies desenvolupen els ximpanzés per intentar arribar al menjar.
4. Preguntes del text 1. Com defineix el seu objectiu de recerca? El defineix com un doble objectiu: veure si els animals posseeixen intel·ligència i en què consisteix aquesta, com a mínim en les situacions simples.
Historia de la psicologia Laura Casado 2. Quin tipus de problemes planteja als animals? Descriu-los.
Problemes en els que es bloqueja l’accés directe a la meta i l’animal havia de donar un rodeig: problemes de manipulació d’objectes, construcció d’instruments, rodejos amb objectes intermitjos i maneig de forma.
3. Quines característiques presenta la solució de Köhler anomena “autèntica” (aprenentatge per insight) i que la distingeix d’una solució causal (per casualitat)? El moviment genuí transcorre en l’espai i el temps perfectament tancat en sí mateix, com un sol procés. En canvi, l’èxit degut a la casualitat es presenta com un conjunt de moviments conglomerats i aïllats que comences, es detenen, tornen a començar, són independents entre sí en lo que respecte a la velocitat i només es sumen global i geomètricament, començant en el punt de partida i acabant en el d’arribada.
4. En el cas de l’experiment del pèndol, com sap que l’animal aprèn una relació entre coses i no es tracta d’una relació estímul-resposta? L’animal a través de la observació dels altres companys (que salten per intentar arribar al cistell) veu que no aconsegueixen i busca una alternativa, al observar l’espai de manera general veu que gràcies al moviment pendular del cistell si s’enfila en un punt concret i espera, la cistella s’acostarà i la podrà agafar.
Veiem una intencionalitat: primer observa i, en base a allò que ha observat, intenta modificat l’entorn.
5. Què critica dels experiments de Thorndike? Artificiositat i poca naturalitat, io per no permetre a l’animal una visió de conjunt del mecanismes que porten a la solució.
Per una altra banda, critica la escala antropomòrfica, és a dir, no podem comparar un gat amb un ésser humà (Thorndike) en canvi si que podem comparar a un ximpanzé ja que es troba molt més a prop en l’escala evolutiva.
Critica la metodologia: Segons Kölers els gats surten de la gàbia per casualitat, no intervé en la intel·ligència. En canvi, creu que en els seus experiments si que es mostra una intel·ligència per la forma en que els ximpanzés resolen els problema que se’ls planteja en els experiments.
6. Què sembla guiar la conducta intel·ligents dels ximpanzés? L’estructura òptica de la situació: La capacitat vidual de l’animal. No es el mateix que l’animal vegi una petita part de la situació que que ho vegi tot. Si ho veu tot agafa consciencia de que ha de dur a terme diferents processos i ha de dur a terme una operació complexa.
7. Quin tipus d’intel·ligència proposa avaluar als nens que no mesuren els test en aquella època i per què? La intel·ligència perceptiva basada en situacions gràfiques o intuïtives i estudiada per la psicologia pedagògica 5.
    Aplicacions de la psicologia Gestàltica Publicitat Artistes Relacions socials (diferents percepcions en cada discussió) Proves i tests psicològics Historia de la psicologia Laura Casado 6. Per què estudiem a Köhler a història de la psicologia? Va ser el primer en començar a estudiar els animals com a éssers intel·ligents. Avui en dia els principis de la Gestalt encara son vigents.
...