P.21 histologia (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 2º curso
Asignatura Morfologia II
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 02/01/2015
Descargas 15

Vista previa del texto

P.21 APARELL DIGESTIU 2014 Les quatre parts del aparell digestiu que veurem durant aquesta pràctica són: 1.
2.
3.
4.
Llengua Tonsil·la: és un òrgan limfoide Esòfag: És un tub amb una sèrie de capes Cavitats aglandulars de l’estómac del remugants: rumen, retricle, òmas: són els preestómacs, és la part on es fa la pre-digestió, i una part important del metabolisme.
OBJECTIUS D’HABILITATS ESPECÍFIQUES Integrar els teixits bàsics per formar els òrgans digestius. Identificar en seccions histològiques i al microscopi òptic:        La llengua i les seves característiques estructurals Els diferents tipus de papil·les linguals, entre elles les papil·les gustatives i les gemes gustatives Les glàndules salivals linguals La tonsil·la Les capes dels òrgans tubulars de l’aparell digestiu L’esòfag de mamífer, el tipus i la disposició del múscul Els compartiments aglandulars de l’estómac dels remugants LLENGUA La llengua és un òrgan que forma part de l’aparell digestiu, important perquè facilita la ingesta dels aliments i la seva masticació. La majoria dels animals que nosaltres estudiarem, mamífers, masteguen, per tant el sentit del gust és molt important. També hi ha animals que s’empassen directament el que agafen amb la boca.
Hi ha espècies en les quals els sabor és molt important i això es fa gràcies a les papil·les que hi ha a la llengua. Per tant la captació del sabor es fa amb la llengua a partir de les gemmes gustatives que estan dins de unes estructures que són les papil·les gustatives.
La llengua esta formada per una lamina pròpia-submucosa, formada per teixit connectiu, capil·lars i glàndules. També té una capa muscular de múscul estriat esquelètic, per tant la llengua es pot moure voluntàriament. La seva mucosa té un EPITELI ESTRATIFICAT PLA QUERATINITZAT.
Histològicament tenim un epiteli estratificat perquè té moltes capes i a sota la làmina pròpia, vasos, capil·lars, glàndules i sobretot molta musculatura, que és majoritàriament estriada.
P.21 APARELL DIGESTIU 2014 El sentit del gust està distribuït en estructures especifiques de la llengua que acomoden les gemes gustatives. Les papil·les que tenen forma de dit no tenen gemes gustatives. Les altres, amb forma de bolet, les circumval·lades i les foliades sí que tenen. Aquestes són les papil·les gustatives i les que no tenen gemes són les papil·les mecàniques.
Les gemmes gustatives es veuen molt bé en les preparacions. Són cèl·lules que entren a l’epiteli i es queden allà. Són cèl·lules epitelials. Tenen diverses cèl·lules que a les preparacions amb H/E no es poden distingir: - - - cèl·lules sensorials: detecten substàncies químiques i generen un impuls elèctric que es connecta amb una prolongació d’una neurona a la part basal i són cèl·lules allargades Cèl·lules de sosteniment, les que donen suport Cèl·lules basals: Estan en la porció més basal, són les que regeneren als altres dos tipus de cèl·lules. Les altres dos moren perquè es van destruint per exemple quan ens cremem la llengua, o amb fred o una inflamació. I aquestes les basals s’encarreguen de renovar les cèl·lules, si no ens quedaríem sense sentit del gust Terminacions nervioses(cèl·lules de Schwann): es veuen a partir de microscòpia electrònica. Transmeten la informació a la part inferior i va a unes estructures que són les papil·les vallades que tenen neurones que recullen la informació.
Tenim les papil·les foliades, de color blau són les gemmes gustatives que estan en la part més interna i més protegida d’aquestes papil·les.
P.21 APARELL DIGESTIU 2014 Papil·les circumval·lada, el que veiem de blau són glàndules, aquestes són seroses que la seva funció és col·locar una gran quantitat de líquid serós al voltant d’aquesta papil·la perquè no es sequi la ingesta i per dissoldre els productes que tenim en la ingesta i d’aquesta manera puguin contactar amb la membrana de les cèl·lules sensorials que tenim en les papil·les gustatives.
La imatge del mig té un solc que és el voltant de la papil·la, seria el taste buds, on esta la secreció d’aquestes glàndules que les va descobrir Von Ebner. Podem distingir una papil·la circumval·lada perquè té moltes d’aquestes glàndules, que tenen un conducte que acaba en aquesta zona, i tenen gemes gustatives en el plec.
Foto de papil·la circumval·lada Les tenim en la major part, les neurones connecten amb les gemmes gustatives i recullen el impuls i l’envien cap al SNC.
P.21 APARELL DIGESTIU 2014 TONSIL·LA PALATINA És un òrgan limfoide secundari associat a mucoses. Les aus tenen una malaltia a la Bursa de Fabrici, que es diu bursitis infecciosa aviar. En els pollastres amb aquesta malaltia, si no morien, es veia que eren animals incapaços de tenir respostes immunitàries amb secreció d’anticossos, que és la funció principal de les cèl·lules B. Amb aquesta malaltia es queden sense limfòcits B. Les aus tenen la Bursa de Fabrici està en la cloaca connectada al tub digestiu.
Les tonsil·les palatines estan a la cavitat faríngia, i tenen epiteli estratificat queratinitzat de protecció. Hi ha unes estructures que es diues criptes tonsil·lars. Dins de la tonsil·la hi ha dos estructures: els fol·licles(estructura organitzada) i el teixit limfoide difús que està al voltant dels fol·licles.
En el teixit limfoide hi ha vènules d’endoteli alt (HEV) i vasos limfàtics pels quals les cèl·lules aniran a la circulació general i estaran en continu moviment.
En aquest tall, es veuen les criptes, estan connectades però en el tall no s’ha tallat el pla on es veu la connexió.
També hi ha fol·licles, que són les estructures circulars, i la resta és teixit limfoide difús o parafol·licular.
Les cèl·lules B i les T són idèntiques, però les podem diferenciar segons les proteïnes que tenen en la seva superfície perquè són característiques d’unes cèl·lules o d’altres.
Ara tenim dos talls, el de l’esquerre és un tall fet amb CD79 que és un marcador de les cèl·lules B, veiem que estan dins dels fol·licles. I el tall de la dreta, esta fet amb CD3 un marcador de cèl·lules T, que majoritàriament estan fora dels fol·licles.
H/E dóna molt poc per veure. En les tonsil·les es veuen les infeccions, en determinats moments s’han d’estripar, per exemple en l’espècie humana es fa molt. Això deriva a que alguns bacteris arriben i la resposta immunitària del organisme es insuficient per aquests bacteris i per tant, s’ha de retirar la tonsil·la si no aconseguim eliminar aquests bacteris amb antibiòtics.
P.21 APARELL DIGESTIU 2014 En totes les espècies hi ha malalties que comencen per la tonsil·la, perquè aquestes estan en la entrada de la via oro-respiratoria i tenim cèl·lules que viatgen molt i per tant poden arribar a tot l’organisme. En el gos tenim neoplàsies epitelials sobre la tonsil·la.
On tenim més teixit limfoide en el digestiu? BALT , PP (estructura limfoide del intestí prim, en concret del hili, placa de peyer).
RECORDAR: ESTRUCTURA ÓRGANS TUBULARS Tenen la mucosa amb un epiteli de revestiment, làmina pròpia i muscular de la mucosa.
Després té la submucosa i per últim la túnica muscular amb una part circular interna i una longitudinal externa. Amb la adventícia o serosa.
ESÒFAG Té una mucosa amb un epiteli estratificat pla en la part interna més interna. En alguns punts està queratinitzatm sobre tot en la part anterior. També té una làmina pròpia i una submucosa, a la submucosa hi ha conjuntiu, glàndules mucoses per lubrificar el tub per facilitar el pas de l’aliment.
Té molta musculatura, estriat i llis, la seva funció es contraure el esòfag per fer l’aliment en molts pocs segons des de la boca cap al estómac. En algunes espècies com els remugants aquests procés també es fa en sentit contrari. El cardias té un esfínter que tanca el estómac perquè l’aliment no surti cap a fora, sinó tindríem acidesa. Per poder moure l’aliment necessitem el SNA.
P.21 APARELL DIGESTIU 2014 Més internament hi ha musculatura i estructures com la del mig que són els plexes mientèrics, són dos plexes.
En aquesta imatge veiem papil·les però no corresponen a la de un mamífer. Com s’observa són molt punxegudes. Pertany a una tortuga boba, té així l’esòfag perquè el menjar (insectes) entren amb facilitat però com estan vius tenen més dificultats de sortir.
CAVITATS AGLANDULARS DEL ESTÒMAC DELS REMUGANTS: RUMEN, RETICLE, OMÀS Per ordre és reticle, rumen i omàs. La diferència està en la muscular de la mucosa. Hi ha epiteli estratificar pla queratinitzat, una làmina pròpia i una muscular de la mucosa que és diferents depèn de la cavitat, també una submucosa amb teixit conjuntiu, múscul llis i serosa.
Rumen:No té muscular de la mucosa.
P.21 APARELL DIGESTIU 2014 Reticle: Té la mateixa estructura amb la muscular de la mucosa bastant gruixuda, només la presenta en la part alta dels plecs.
Omàs: Té moltes fulles i el menjar es troba entre les fulles, el que fa es deshidratar l’aliment.
La muscular de la mucosa és completa.
...