QÜESTIONS GENERALS DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Relaciones laborales - 3º curso
Asignatura RÉGIMEN JURÍDICO Y PROCEDIMIENTO ADMINISTRATIVO
Año del apunte 2013
Páginas 4
Fecha de subida 27/10/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4. QÜESTIONS GENERALS DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU 1. EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU COM A INSTITUCIO 1.1. CONCEPTE El procediment administratiu és el model d’elaboració o producció dels actes i normes de l’administració pública.
- - - - - 1.2. FINALITATS DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU Funció de garantia des drets dels administrats. Constitueix una garantia per as interessats, ja que significa la submissió de l’activitat administrativa a unes normes predeterminades i possibilita la participació de les possibles persones afectades en el procés d’adopció de les decisions administratives, permetent que aquestes puguin intervenir en defensa dels seus drets i interessos legítims.
Funció de garantia del interès públic. Permet que l’administració tingui en compte tots els interessos implicats en la seva actuació i evitant que actuï de manera irreflexiva o arbitraria.
1.3. CLASSES DE PROCEDIMENTS ADMINISTRATIUS Procediments de primer i segon grau. Els de primer grau són aquells en los quals l’administració exercita inicialment una potestat administrativa. Els procediments de segon grau són aquells que estan vinculats a un procediment anterior.
Els procediments ordinaris i triangulars. En els procediments ordinaris l’administració actua com a jutge i part davant dels interessats. En els procediments triangulars l’administració actua amb una funció arbitral davant dels interessos contraposats des particulars.
Procediments selectius o de concurrència competitiva. Procediments en els que la resolució requereix la comparació en un únic procediment, d’acord amb els criteris fixats en la norma corresponent, de una eventual pluralitat de sol·licituds, propostes o actuacions a càrrec dels interessats.
2. LA REGULACIO DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU 2.1. LA DISTRIBUCIO DE COMPETENCIES SOBRE ADMINISTRATIU EL PROCEDIMENT La constitució estableix un mandat al legislador per a que reguli el procediment a través de qual deuen produir-se els actes administratius. La constitució reserva en exclusiva a l’estat la competència en matèria de procediment administratiu comú, sense prejudici de les especialitats administratives derivades de l’organització pròpia de les comunitats autònomes.
El procediment administratiu es la forma d’exercitar una activitat administrativa. La competència per a regular el procediment administratiu està connectada a la competència per a regular el règim substantiu de cada activitat o servei de l’administració.
Quan la competència legislativa sobre una matèria ha estat atribuïda a una comunitat autònoma, a aquesta li correspon l’aprovació de les normes de procediment administratiu especials que deuen canalitzar la realització d’aquesta concreta activitat administrativa.
Al estat li correspondria la competència sobre el procediment administratiu, podent condicionar l’exercici per les comunitats autònomes de les seves pròpies competències mitjançant la regulació dels procediments especials o paralitzant-les si no dicta les normes de procediments aplicables en cada cas.
La competència per a regular cada procediment especial es reparteix entre l’estat i les comunitats autònomes en funció de la titularitat sobre la matèria concreta de la que es tracti. Es 1 produeix una divisió entre el procediment administratiu comú de titularitat estatal i la resta de procediments especial, la qual la seva titularitat depèn de la matèria de que es tracti.
2.2. LA FUNCIÓ CONSTITUCIONAL DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU COMU L’estat deu d’establir el nucli de garanties mínimes que assegurin als administrats un tractament comú davant de totes les administracions públiques, en qualsevol tipus de procediment. El procediment administratiu comú són un conjunt de garanties mínimes.
Esta funció constitucional exerceix la llei que ordena el procediment administratiu comú. La llei que ho regula exerceix una especial posició en el sistema de fons, ja que les garanties per ella establertes no son derogables o disponibles per altres lleis posteriors.
Les garanties previstes en la llei de procediment administratiu comú han de ser respectades pels legisladors autonòmics. A més, les lleis estatals sectorials no podran suprimir aquestes garanties mínimes.
S’ha de reconèixer la competència de les comunitats autònomes, tant per dictar normes sobre procediments especials en matèria de la seva competència, com per dictar normes generals sobre procediment administratiu per a la administració de la comunitat autònoma.
- Regulació del procediment administratiu Estat Normes sobre el procediment administratiu comú Comunitats autònomes Normes derivades de la organització pròpia de les comunitats autònomes i normes generals que respectin les normes del PAC Estat i/o comunitats autònomes en funció de qui sigui el titular de la competència substantiva sobre la matèria Normes generals de procediment administratiu Normes que regulen procediments administratius específics sobre matèries concretes Competència instrumental 3. PRINCIPIS GENERALS DE PROCEDIMENT ADMINISTRATIU 3.1. EL PRINCIPI D’OFICIALITAT El fonament d’aquest principi es basa en que, mentre als processos civils es debaten exclusivament interessos privats, el procediment administratiu compleix una funció de realització dels interessos públics, el qual exigeix que l’ impuls del mateix no depengui de l’ interès particular dels administrats que intervinguin en cada procediment, sinó que l’administració té la potestat d’instruir-lo.
Aquest principi constitueix una derivació dels principis de legalitat i d’eficàcia de l’actuació administrativa.
3.2. EL PRINCIPI DE CONTRADICCIÓ Les diferents parts en un procediment han de tenir la possibilitat de fer valdre els seus drets i interessos en condicions d’igualtat. És una derivació clara de drets a la defensa de la constitució per a processos judicials. Les principals manifestacions són: els drets dels interessats a la trucada al procediment, el dret a adduir al·legacions en qualsevol moment, a la vista del expedient i dret d’audiència...
2 Aquesta igualtat no existeix davant de l’administració, que es part en el procediment, ja que es l’encarregada de garantir l’ interès públic que estigui en joc en cada procediment administratiu.
3.3. EL PRINCIPI DE PUBLICITAT Es tracta de la publicitat de les actuacions administratives en relació amb les parts de cada concret procediment administratiu.
De publicitat general de les actuacions procedimentals únicament pot parlar-se en aquells procediments en els que disposi d’obertura d’un tràmit d’informació pública, i només en relació al mateix.
3.4. EL PRINCIPI DE GRATUITAT La constitució contempla la gratuïtat del procés judicial.
El dret a la assistència jurídica gratuïta en cas de necessitat per falta de mitjans suficients només existeix clarament en els processos judicials, la resta està molt limitat.
El particular ha suportar els costos que impliqui la pràctica de les proves que hagi sol·licitat. No s’exigeix la representació o postulació de l’interessat mitjançant ningun tipus de professional, tot i que es preveu que els particulars puguin necessitar l’assistència de un professional que els assessori. En aquest cas haurà d’afrontar els costos d’honoraris del corresponent professional, ja que no queda garantida l’assistència gratuïta.
Les administracions poden exigir a l’administrat el pagament de les tasses per la realització de determinades actuacions en el procediment administratiu. En relació en alguns procediments la norma declara directament que la seva tramitació no es gratuïta sinó a mans de l’interessat.
4. ELS SUBJECTES DE LA RELACIO PROCEDIMENTAL: L’ADMINISTRACIO ACTUANT 4.1. EL RESPONSABLE DEL PROCEDIMENT Per a identificar als responsables de cada procediment, cal diferenciar entre la responsabilitat de la tramitació i la responsabilitat de la resolució del procediment.
- - El la responsabilitat de tramitació, els titulars de les unitats administratives i el personal a servei de les administracions publiques que tenen al seu càrrec la resolució o la feina dels assumptes, seran responsables directes de la seva tramitació i adoptaran les mesures oportunes per a remoure els obstacles que impedeixen o dificulten l’exercici ple dels interessats o el respecte dels seus interessos legítims, disposant del necessari per a evitar i eliminar tota anormalitat en la tramitació de procediments.
En la responsabilitat de la resolució del procediment, el personal al servei de les administracions publiques que tinguin al seu càrrec la funció dels assumptes, així com els titulars dels òrgans administratius competents per a instruir i resoldre son directament responsables, en l’àmbit de les seves competències, del compliment de l’obligació de dictar la resolució expressa en el termini.
Els interessats podran sol·licitar la exigència de la responsabilitat a la administració publica que correspongui.
4.2. LA ABSTENCIO I RECUSACIO DE LES AUTORITATS I AGENTS DE LA ADMINISTRACIO A constitució exigeix a la administració que actuï amb objectivitat i preveu que la llei ha d’establir les garanties per a la imparcialitat dels funcionari públics en l’exercici de les seves 3 funcions. Està ordenada la tècnica de la abstenció i recusació que afecta tant a es autoritats com a personal al servei de les administracions públiques.
- - 4.2.1. CIRCUMSTANCIES DE ABSTENCIO I RECUSACIO Motius que suposen una especial vinculació amb l’assumpte: el tenir interès personal en el assumpte de que es tracti o en un altra en la que la seva resolució pugui influir la de l’ interès personal, i haver tingut intervenció com a pèrit o com a testimoni en el procediment.
Motius que suposin una especial vinculació amb l’interessat: ser administrador de la societat o entitat interessada, tenir parentesc de consanguinitat dins del 4º grau o de afinitat dins del 2º amb qualsevol dels interessats, amb els administradors de les entitats o societats interessades. També amb assessors, representants legals i mandataris que intervinguin en el procediment, així com compartir despatx professional o estar associats amb aquests per al assessorament, la representació o el mandat, tenir amistat/enemistat amb alguna de les persones mencionades...
4.2.2.
EL DEURE D’ABSTENIRSE L’autoritat o funcionari públic en qui concorrin alguna de les causes anteriorment esmentades ha d’abstenir-se a intervenir en el procediment sense esperar a que se li recusi. Els membres de les corporacions locals hauran d’abstenir-se de participar en la deliberació, votació, decisió i execució de tot assumpte, quan concorri alguna de les causes a que es refereix la legislació de procediment administratiu i contractes de les administracions publiques.
- - 4.2.3. PLANTEJAMENT I TRAMITACIO DE L’ABSTENCIO Plantejament de l’abstenció. L’autoritat té el deure legal de abstenir-se a intervenir en el procediment, havent de comunicar el fet al superior immediat, qui ho haurà de resoldre. Els òrgans superiors estan facultats per a ordenar d’ofici a les persones en que es donin algunes de les circumstàncies senyalades a que s’abstinguin de tota intervenció en l’expedient. Quan la persona recusada ho sigui en qualitat de membre de un òrgan col·legiat, ha de resoldre-ho l’òrgan que el va nombrar.
Plantejament de la recusació. Els interessats podran promoure la recusació de les autoritats o agents afectats. La recusació ha de proposar-se tant aviat com es tingui coneixement de la causa. La recusació ha d’estar plantejada de forma escrita, expressant la causa en la que es fonamenta. El plantejament de la recusació determina la suspensió de a tramitació del procediment 4.2.4.
ELS EFECTES DE L’INCOMPLIMENT DEL DEURE D’ABSTENIRSE L’actuació d’autoritats i agents el els que concorrin motius d’abstenció no implicarà la invalidació dels actes en que hagi intervingut.
Hi haurà invalidació dels actes quan la intervenció de l’autoritat sigui determinant.
La jurisprudència ha considerat irrellevant la participació de un o diferents membres en una causa d’abstenció quan l’anulació de seu vot no alteri el sentit de l’acord, però si s’ha d’invalidar l’acord si resulta determinant.
4 ...