TEMA 3. FUNCIÓ DIRECTIVA (2na part) (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias y Tecnología de los Alimentos - 4º curso
Asignatura Economia i Gestió de l'Empresa Agroalimentària
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 23/09/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

ECONOMIA I GESTIÓ DE L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA TEMA 3. FUNCIÓ DIRECTIVA (2na part) ARUIZPEREZ ECONOMIA I GESTIÓ DE L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ Arbres de decisions En el cas de decisions úniques, l’eina de la matriu de decisió és eficaç. Tot i així, en els casos (els més comuns) que una decisió condicioni la següent decisió a prendre, les matrius no són l’eina de suport a la decisió més adequada i es podrà utilitzar els arbres de decisió.
És un graf explicant la seqüència de les decisions a prendre i els diversos esdeveniments que poden succeir. Els elements fonamentals dels arbres de decisió són: ECONOMIA I GESTIÓ DE L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA - ARUIZPEREZ Punts de decisió (quadrat); que representen les diferents opcions a adoptar pel decisor davant una situació donada Esdeveniments o successos incerts (rodona) que corresponen als diferents fenòmens que poden succeir quan s’ha adoptat una decisió Resultats esperats (triangle) Fases d’elaboració d’un arbre de decisió; 1- Determinar el conjunt d’accions i esdeveniments possibles així com la seqüència de les decisions a prendre 2- Representar mitjançant un arbre, les seqüències alternatives d’acció o estratègies d’esdeveniments 3- A partir del graf, determinar els punts finals. Per a cada punt final, es calcularà el resultat condicional en funció de les dades econòmiques disponibles 4- A cada esdeveniment, s’afectarà aleshores d’una probabilitat Es tenen tots els elements necessaris per prendre les decisions simplificant les alternatives en cada punt i escollint mitjançant el mètode d’avançament cap enrere (rollback) Aquest mètode té les següents limitacions: - El resultat és només vàlid si el decisor accepta el criteri del valor esperat màxim - El mètode exigeix que el decisor pugui suportar el risc de ruina del resultat més desfavorable - En cas de que els resultats no fossin temporalment homogenis, s’haurà d’actualitzar a una mateixa data.
Exemple 2 cas pràctic ECONOMIA I GESTIÓ DE L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ Arbre de decisions: instrument per a prendre decisions. Serveix quan les decisions es prenen de forma seqüencial, una darrere una altra fins que s’arriba a la final. Les decisions que es van prenent afecten a les futures.
Si nosaltres decidim posar un preu elevat i el competidor posa un preu molt baix, nosaltres perdríem moltes unitats (taula baix a l’esquerra) perquè el competidor serà qui vendrà.
- 40% de que no existeixi un producte competidor 60% de que existeixi Amb aquesta informació, hem de decidir si llençarem el producte i en cas afirmatiu, quina estratègia de producte establir.
El què primer decidirem és si llençarem el producte i si la competència ho farà. Quina probabilitat hi ha què ho llenci la competència? El nostre preu i el preu de la competència.
Analitzarem el preu que posem nosaltres i el de la competència. Després la probabilitat de que la competència posi el preu que hem dit i el resultat.
Després què mirarem? - Tenim dues possibilitats: NO llencem el producte, SÍ llencem el producte. Si no llencem el producte, tenim un resultat de 0, cap benefici (però tampoc pèrdues).
- Si el llencem, el competidor pot llençar-lo al mateix temps o no.
- Suposem que el competidor no el llença (amb un 40% de probabilitats), nosaltres decidirem el preu que posarem. Tal com diu l’exercici, si nosaltres decidim el preu, tindrem un benefici diferent. Està clar, que decidiríem un preu alt, per tal de tenir el màxim benefici.
- Si el llença, tindríem probabilitats diferents del preu que posarà competidor. Si nosaltres posem un preu alt, hi ha el 40% de possibilitats que posi un preu alt també. Un 40% que el posi mig i un 20% que posi baix preu. En el cas que posem nosaltres un preu mitjà, hi haurà un 20% de probabilitats que el competidor posi un preu alt, un 50% mig i un 30% un preu baix. El mateix seria amb el cas que posem un preu baix.
Les probabilitats les calculem segons les experiències passades i estudis de mercats.
S’estableix una certa competència. Amb aquestes probabilitats, podem suposar el resultat esperat.
- Si nosaltres posem un preu mig, alt i el competidor també el posi a la venda, podem tenir unes pèrdues de 12. En els altres casos, pèrdues de 12 en el cas de preu mig i si tenim un preu baix, tindríem una pèrdua de 7.
Fins aquí, és la gestió de les dades però ara toca la presa de decisions.
- Si no tenim competidor, tindrem resultat de 80. Decidiré el preu alt.
- Si hi ha competidor, eliminaríem les dues primeres opcions i ens quedaríem amb l’última perquè tindríem així la pèrdua més baixa.
El final, seria el benefici que obtindria si no sapigués si tindré competidor o no.
Multiplicant 80*0’4+(-7)*0’6. Així contemplaries totes possibilitats. El resultat seria 27’8, és a dir, el benefici esperat. Quin preu llenço al final? Quan el llenço, poso un preu. Si veig que hi ha competidor, el baixo i si no hi ha, el pujo.
ECONOMIA I GESTIÓ DE L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ Ara apareix el factor de risc; si l’empresa és riesgòfila o riesgòfoba. Una decisió, encara que nosaltres pensem que pot tenir un benefici de 27’8, pots també perdre. Si és una empresa riesgòfoba, no llençaria el producte. En canvi, si no té por al risc, el llençaria.
En l’arbre de decisions anterior, ens faltaria el resultat final.
...

Tags:
Comprar Previsualizar