Tècniques bàsiques d'avaluacio en l'ambit clinic (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Psicologia Clínica
Año del apunte 2014
Páginas 11
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Procés  d’Avaluació  Psicològica   Clínica   Tècniques  bàsiques  d’avaluacio  en  l’ambit  clinic   ENTREVISTA   - - Informació   previa   sobre   el   pacient:   derivacions   de   professionals,     informacio   previa  que  et  donen  altres  professionals.  En  general  sempre  es  útil  que  el  subjecte   estigui  informat  de  la  información  que  tu  tens  (  si  mes  no  de  forma  molt  resumida).   La   recomanacio   es   fer-­‐ho,   perque   es   d’alguna   manera   neteja   de   camp,   ens   conve   que   l’espai   d’entrevista   (   camp)   estigui   net,   que   no   hi   hagi   elements   desconeguts   per  a  la  persona  del  teu  davant   Objectius  (  muñoz  ,2003)   • Observar   o Observacions  vs  interpretacions:primer  hem  d’observar,  ja  veurem   despres   si   el   conjunt   es   o   no   aquella   cosa.   Ex.   Truita   de   patates   i   els   ingredients   o Auto-­‐observació:   el   primer   que   diu   la   persona.   Alomillo   vol   dir   algo   o   alumillor   no   vol   dir   res.   I   com   et   sents   tu   parlant   amb   aquella   persona   o   que   sents   amb   el   pacient   (   si   estas   be   o   et   fa   por),   com   t’emociones  amb  el  que  diu  el  pacient.       • Conversar:  establir  un  dialeg   o Inici  “  informal”?:  cal  un  inici  informal?  Cal  un  inici  en  el  qual  diguis   coses   sobre   el   temps?   O   coses   per   trencar   el   gel?   No   importa   com   comencem   la   entrevista.   Sí   que   importa   que   la   manera   que   comencem   estigui   pensada,   saber   el   motiu   per   el   qual   ho   fem.   El   profe  es  partidari  de  la  presentación  formal,  el  seu  criteri  es  que  si   o o • • • sueltas  algun  comentari  informal,  pots  saltarte  lo  que  primer  digui   el  pacient,  algo  molt  important   “seguir  el  fil”:  facilita  la  conversa  i  l’exploració.  En  una  entrevista  es   preferible   evitar   tallar   el   fil,   es   preferible   seguir   el   fil   fins   que   s’acabi.  Quan  s’acabi  pots  referenciar  temes  abans  tocats,  o  una  de   les  segones  frases  o  si  et  queda  temps  i  ho  has  tocat  tot,  treure  un   tema  nou.   Canvis   de   tema:   un   cop   s’esgota   el   fil,   cambiem   de   tema,   si   la   persona  no  el  cambia  es  clar,  sino  has  de  tenir  temes  generics  per   explorar.     Explorar:   vas   explorant   tots   els   temes   que   van   apareixent.   També   hi   ha   temes  especifics  que  s’han  d’explorar   o Psicopatología   (   veure   més   endavant).   Ex.   Tinc   problemes   per   dormir,  estic  molt  nerviosa,…   o Motiu   de   consulta   ,   consciencia   de   trastorn   (   si   l’actitud   es   adaptativa  o  desadaptativa),  capacitat  d’introspecció  (  a  partir  dels   temes   que   et   va   esplicant   vas   veient   si   te   o   no   capacitat   d’introspeccio  i  en  quin  nivel,  la  capacitat  d’introspecció  es  bona,  es   capacitat  insight  una  bona  qualitat  per  a  treballar  la  terapia)   o Discriminar  rellevant-­‐  no  tan  rellevant   o Temes  “dificils”:  temes  de  sexualitat,  suicidi.  Es  interessant  donar  la   oportunitat   de   que   t’espliquin   algo   sobre   la   seva   sexualitat.   No   evitar   els   temes,   pero   deixar   que   el   pacient   els   introdueixi   o   preguntar   tu   de   forma   indirecta.   No   tinguem   por,   perque   si   nosaltres  tenim  por,  el  pacient  encara  tindrà  més      Construir  aliança  terapéutica  (  no  ho  diu  Muñoz):  estar  atent  de  com  s’esta   construint  el  vincle,  l’aliança)   Tècniques   bàsiques   d’avaluació   en   Preguntes   que   caldria   respondre   en   (Lazarus,  1983;  Bruch  i  Meyer,  1996)  blink   l’àmbit   clínic   (Cont.)   una   primera   entrevista     Primera  entrevista:  riscos  de  l’excés  d’informació  (  perez-­‐  Sánchez,  2006)   - - - Información  vs  necessitats  del  pacient   Passivitat:  una  entrevista  massa  estructurada  i  un  exces  de  preguntes  pot  provocar   que  el  pacient  esdevingui  amb  una  conducta  de  passivitat,  el  pacient  pot  refugiar-­‐ se  en  la  passivitat,  i  aixo  no  ens  interesa,  ens  interesa  que  el  pacient  es  mostri  viu  a   la  hora  de  comentar  experiencies,…   Omnipotencia  de  l’entrevistador/a  vs  col·laboració:  el  pacient  creu  que  com  tu  ets   el  profesional  ho  saps  tot  sense  que  t’ho  digui.Un  determinat  tipus  d’entrevista  pot   afavorir  aquesta  actitud,  llavors  es  promociona  la  passivitat   Activació   de   psicopatología:   compte   de   activar   psicopatología,   amb   temes   dificils   o   traumatics  per  exemple:  amb  persones  amb  trastorns  de  la  personalitat  especifics   (  ex.  Trastorn  limit)  s’ha  de  tocar  molt  amb  compte  temes  dificils   - - Entrevistes   “   evacuatories”:   el   pacient   no   aporta   experiencies   seves   per   ser   enteses,  es  quan  el  pacient  t’explica  experiencies  “merda”  i  no  et  dona  oportunitat   d’entendreles  i  en  molts  casos  son  pacients  que  no  tornen,  que  solament  avoquen   aquelles  experiences  en  tu  per  “  desfogar-­‐se”,  els  hi  dona  la  impresio  que  s’envan   mes   enlleugerits   i   despres   no   tornen.   De   vegades   hi   ha   situacions   que   no   pots   evitar  que  passi.   Ansietats   persecutories:   si   el   pacient   explica   questions   molt   personals   o   intimes,   s’activi  la  desconfiança,  una  mena  de  paranoia,  trets  de  desconfiança.   La  responsabilitat  de  l’entrevistador  es  arribar  al  maxim  coneixement  del  pacient,  amb   la  minima  información  posible-­‐  l’art  de  la  entrevista.   Primera  entrevista:  etapes   - - - - Preliminar  :  espai  físic  (  setting  extern);  “  espai  o  setting  intern”:  setting,  un  marc   un   encuadrament,   el   setting   fisic   es   l’espai   (   ex.   Despatx,   horari,   cadires,   cuadres,   plomes)   i   el   setting   intern,   el   entrevistador   ha   d’estar   en   condicions   fisiques   i   mentals   per   a   fer-­‐ho,   ha   de   funcionar   la   seva   capacitat   de   dissociació   (   posar-­‐se   en   el  lloc  de  l’entrevistador,  i  deixar  els  teus  problemes  a  la  cadira  per  estar  centrat  en   la  teva  feina  amb  el  pacient)   Inicial:  on  es  te  el  primer  contacte,  a  la  sala  d’espera,  a  la  porta,  el  primer  dialeg,   aquell   comentari   del   pacient,   la   presentación,   el   tracte   amb   la   persona   (   has   de   decidir  si  et  dirigiras  de  tu  o  de  voste,  s’ha  de  veure  depen  de  la  situació)   - Presentar-­‐se  ,  “vostè”,  “tu”   - Objectiu   de   l’entrevista   (   plantejar-­‐li   l’objectiu   general,   saber   del   pacient,   plantejar  si  cal  fer-­‐ne  una  més  …);  confidencialitat  (  de  vegades  també  cal   aclarar   el   tema   de   confidencialitat,   si   creus   que   sortiran   cuestions   sucesibles  de  plantejament)   - Dades   personals   i   familiars   (   gongora,   2005);   segons   aquest   autor   es   preferible  preguntarli  sobre  dades  personals  en  aquesta  etapa.  El  profesor   diu  que  es  preferible  més  endevant   “queixa   lliure”:   facilites   la   expressió   i   la   facilitació   de   problemes.   T’interesa   escoltar   al   pacient   el   que   espontaniament   t’expliqui   per   tal   de   poder   identificar   problemes  en  el  pacient   “queixa   dirigida”:   preguntes   més   concretes,   allò   que   tinteressa,   amplies   i   aclares   la   queixa  lliure,  segueixes  les  impresions  preliminars.   Finalització  (  45-­‐60  min)   - Com   continuara   el   proces:   li   expliques   com   continuará   el   procés,   ex.   Li   passarem   un   tests,   farem   tantes   entrevistes   més,   i   despres   a   continuació   veurem  els  resultats  del  tests  i  veurem  …   - Primera   devolució:   fer   una   explicació,   un   incis   de   la   entrevista,   li   has   de   intentar  dir  alguna  cosa  significativa  (  que  el  pacient  s’envagi  amb  el  que  ha   dit  i  amb  alguna  cosa  nova)   - Empatía   (   en   la   finalitzacio   o   en   algun   momento   de   la   entrevista,   hem   de   ser   conscients   dels   sentiments   del   pacient,   i   explicitar-­‐ho,   i   trovar   algun   punt  fort  del  pacient   -   INTERVENCIONES  VERBALES    en  una  ENTREVISTA  CLINICA   Tipos  de  intervención  verbal     - - Pregunta  cerrada:  información  especifica,  tancada.  Resposta  breu.  Ex:   ¿Cuántos  hermanos  tiene?   Pregunta   abierta:   volem   que   el   pacient   es   clarifiqui   un   tema   sense   limitar   primerament  la  resposta,  exploració.  Que  pensa,  com  viu  ,  que  ha  viscut  sobre  un   determinat  tema.  Farem  moltes  mes  preguntes  obertes  en  la  primera  entrevista   Decía  que  se  ha  enfadado  con  su  prima.  ¿Qué  ha  pasado?    Expresiones   minimas   verbales:   “   aja”,   “mmm”   o   no   verbales   (   cabeceos   ,   asentimientos).  Controlar  las  expresiones  faciales-­‐corporales  propias.   Aprobacion:   apoyo   emocional,   aprobación,   seguridad   o   refuerzo.   Simpatía   ,   alivio   de   la   ansiedad.   Refuerzo   verbal   ex.     Ha   hecho   usted   muy   bien.   Muestra   de   que   te   intentas   posar   al   costat   del   pacient.   Acostuma   a   ser   una   intervencio   que   alleugereix  l’ansietat  del  pacient,  el  relaxa.   - Paciente:   (   después   de   explicar   sus   dificultades)   No   se   si   me   explico   bien,   esto  es  muy  liado  a  partir  d’aquí  pots  dir-­‐li  moltes  coses   - Psicologo:  sí,  se  ha  explicado  usted  muy  bien…   Pero  hay  pacientes  que  viven  muy  mal  las  aprobaciones   - - - Información:  fechas,  hechos,  recursos,  aspectos  teoricos   - Psicólogo:  esto  que  a  usted  le  pasa  se  denomina  TOC,  Trastorno  Obsesivo-­‐   compulsivo   - Psicologo:   el   estado   de   animo   viene   determinado   por   la   natural   de   sus   pensamientos   - Psicólogo:  nos  veremos  el  siguiente  martes  a  las  6   Guía   directa:   consejos.   Ayudar   a   que   el   paciente   decida   libremente.   Principal   objectiu,  que  et  fagin  cas.   - Paciente:   estaba   en   el   trabajo,   donde   están   las   maquinas   de   café.   X   (   un   compañero   con   quien   tuvo   un   conflicto   hace   timepo)   estaba   allí…   yo   le   miraba  para  ver  si  me  saludaba  pero  no  lo  hizo.  Despues  me  sentí  fatal,  no   me  lo  podía  quitar  de  la  cabeza.   - Psicólogo:  ¿  Y  acercarse  usted  a  el,o  saludarle  usted?   - Paciente:  ¿si!  Después  lo  pensé  ,  que  también  yo  podría  haverme  acercado   - Psicólogo:  sí  aparte  de  intentar  entender  que  repercusión  tiene  usted  esto   que   le   pasa,   quizás   una   manera   de   evitar   el   no   podérselo   quitar   de   la   cabeza  seria  que  usted  entablase  dialogo.   Parafrasis:  “espejo”  o  resumen  de  lo  comunicado  por  el  paciente.  Lentrevistador  o   entrevistadora  fa  de  mirall  o  resumeox  allo  que  li  comunica  el  pacient.  Important,   no   añade   nada   nuevo   a   lo   que   el   paciente   esplica.   Tenim   paráfrasis   de   diferents   tipus:   - Paciente:   todo   empezó   cuando   hace   tresa   añis   me   independice,   deje   mi   casa,  mi  familia  quedo  lejos..  pero  bueno  (  se  encoge  de  hombros)…   - - - - Reafirmación:     repetir   una   part   del   contingut   que   ha   dit   el   pacient   (   contingut)   ex.   Se   independizó   hace   tres   años   //   su   familia   quedó   lejos//  Todo  quedó  lejos   Psicólogo:  decía  usted  que  todo  empezó  cuando  se  independizó   Reflejo:  (sentimientos)  el  que  repeteixes  es  el  sentiment  que  te  el   pacient.  Compte  que  a  vegades  el  pacient  no  l’expresa  verbalment,   pero  amb  la  nostra  intuició  afinem  el  sentiment   Psicologo:  quizás  se  sintió  sola    Referento   no   verbal:   (conducta   no   verbal)   L’entrevistador   fa   un   comentari  una  verbalització  sobre  la  conducta  no  verbal  del  pacient   Psicologo:…  ha  hecho  un  gesto  como  encogiéndose  de  hombros…    Dificultat  d’aquesta  técnica:  en  la  conducta  no  verbal  es  posible  que   el  pacient  no  s’he  nadoni  que  ho  esta  fent.    Resumen:   breve   afirmación   sobre   lo   dicho+   devolución   (   afegir   una  cosa  nova)    Quan  el  vincle  d’aliança  es  potent,  qualsevol  tipus  de  intervenció  es   valida   perque   el   pacient   la   pot   integrar   o   la   pot   descartar   sense   que   aixo   influeixi  en  l’aliança  terapeuta-­‐pacient.   - - - Confrontación:  señala  contradicción.   - Paciente:   he   hablado   con   mi   compañerp   de   trabajo   para   q   me   impliqe   mas.   Me   ha   dicho   q   si.   Yo   creo   q   me   ha   visto   apurado   y   q   lo   hara...   tmb   me   ha   dicho   q   si   para   q   me   qede   tranquilo.   Hem   d’anar   en   compte   a   la   primera   entrevista  perque  es  una  intervencio  ansiogena.  En  una  sessio  psicologica   cada   cop   que   el   psicoleg   diu   algo,   augmenta   la   possibilitat   de   que   incrementi  el  neguit  del  pacient   - Psic:  cree  q  le  ayudara  pk  lo  ha  visto  apurado  o  para  q  se  qede  tranmqilo?   Interpretación:  va  mas  alla  ,  nuevo  significado  o  explicación,  establece  conexiones   - Pac   :   X   (   pareja)   quiere   mejorar   la   relación;   yo   se   lo   que   tengo   que   hacer   pero   no   lo   hago.   (…).   Mi   padre   estaba   encima   para   que   estudiase   (   Y   su   madre?)   Mi   madre   tenia   bastante   con   sobrevivir   (   tiene   una   enfermedad   crónica).   (   el   paciente   realiza   un   trabajo   que   no   crresponde   a   su   cualificación  profesional)   - Psic.:   siente   que   su   pareja   esta   interesada   en   mejorar   la   relación,   pero   usted   considera   que   no   hace   lo   que   debería.   Antes   decía   que   su   padre   quería   que   usted   estudiase,   que   su   madre   bastante   tenia   con   sobrevivir.   Creo  que  usted  también  quiere  mejorar…?   Auto-­‐   revelación:   compartir   algo   personal   con   el   /la   paciente:   situación   familiar,   sentimiento,  experiencia,  etc.   - Paciente:  para  mi  es  frustrante  ser  hijo  único…¿  Usted  tiene  hijos?   - Psic:  (  No)  (  sí,  dos)  (  si,  uno)    si  le  tenemos  que  decir  algo,  decirle  la  verdad       5.10.12   Presentacion;  información  previa  sobre  el  paciente   - Preguntas   abiertas:   que   la   persona   es   desfogui   amb   les   arees   de   la   seva   vida   que   li   incomoden,  queixa  lliure.  Obren  camins,  obren  temes   Preguntas   cerradas:   a   mesura   que   avança   la   entrevista   ens   podría   interesar   fer   preguntes  tancades.   Paráfrasis-­‐  resumen:  acabariem  lentrevista  amb  tipus  de  paráfrasis  resum,  per  tal   de  que  el  pacient  se  n’adoni  de  que  l’hem  entes.   Encuadre   en   el   proceso   de   evaluación:   intervencio   de   tipus   informativa,   per   introduir  la  próxima  sessio.   Preguntes  que  caldria  respondre  en  una  primera  entrevista     (Lazarus,  1983;  Bruch  i  Meyer,  1996)  blink   Hi  ha  senyals  de  psicosi  (p.e.  al·lucinacions,  deliris,  conductes  inapropiades  o  estranyes)?   Quines  queixes  es  presenten  i  quins  són  els  esdeveniments  principals  que  els  precipiten?     Quins  d’ells  són  problemes  conductuals  i  quins  tenen  una  base  biològica?   Hi  ha  evidències  d’auto-­‐recriminació,  depressió  o  tendències  homicides  o  suïcides?   Quina   era   l’aparença   del   pacient   respecte   a   les   característiques   físiques,   la   cura   d’un   mateix,  la  manera  de  parlar  i  les  seves  actituds  (p.e.  amigable,  hostil,...)?     Hi  ha  pertorbacions  motores  (p.e.  tics,  rigidesa...)?   Quins  factors  antecedents  semblen  significatius  en  la  vida  de  la  persona?     Qui  o  què  semblava  estar  mantenint  les  conductes  desadaptatives  del  pacient?   Què  desitja  el  pacient  obtenir  amb  la  teràpia  (o  amb  la  consulta)?   Hi  ha  indicacions  o  contraindicacions  clares  per  a  adoptar  un  estil  terapèutic  particular  o   un  altre  (p.e.  directiu  o  no  directiu)?     A  quin  ritme  hauria  de  desenvolupar-­‐se  millor  la  teràpia?   Pot  establir-­‐se  una  relació  mútuament  satisfactòria  o  hauria  de  remetre’s  al  pacient  a  un   altre  lloc?   Quines  són  algunes  de  les  avantatges  i  capacitats  del  pacient?   Quins  factors  poden  produir  un  canvi?     Té  el  pacient  elements  legítims  per  a  l’esperança?   Per  què  busca   el   pacient   teràpia   en   aquests   moments,  perquè  no  la  setmana  passada,  el   mes  passat  o  l’any  passat?     EXPLORACIÓ  i  DIAGNÒSTIC  PSICOPATOLÒGIC     (Othmer  i  Othmer,  2003)  blink   En   una   primera   entrevista   hem   de   ser   capaços   de   si   mes   no   ,   establir   una   primera   hipotesis  diagnostica,  sobre  quina  patologia  sofreix  el  pacient.   1. Claus  diagnòstiques     Primer   llistat   de   diagnòstics   possibles:   A   partir   del   que   primer   et   va   esplicant  el  pacient,  vas  establint  una  primera  llista  de  possibles.       – Descartar   trastorns,   plantejar-­‐nos   explorar   alguns   més.   Mitjançant   la   llista,   descartar  trastorns.   .     2. Criteris  diagnòstics   - Durada   dels   símptomes,   acompliment   dels   criteris   diagnòstics   d’un   o   varis   trastorns,  impacte  que  generen  en  la  vida  del  pacient.     3. Història  psicopatològica   – 4. Diagnòstic   5. Pronòstic   DIAGNOSTIC  PSICOPATOLOGIC     1.
- • • • • • • • • • • • CLAUS  DIAGNÒSTIQUES     Malestar,  aspecte  de  la  seva  vida  on  centra  la  queixa;     Símptoma  principal:     • símptoma  clínic  específic,     • patró   de   conducta:   Algun   patro   de   raonalitat,   si   passa   despres   d’allo   o   despres  de  que  fes  aixo   • estressant,     • conflicte   de   relació:   normalment   es   un   sintoma   correlacional.   Ens   interessara  molt  observar  patrons  relacionats  i  sintomes  correlacionats  del   pacient   Signes,  alteracions  conductuals  :  agitació,  lentitud,  suspicàcia,  etc.   Eix  I   Trastorns   cognoscitius:   alteració   de   consciència,   atenció,   memòria,   execució,   aprenentatge;   Trastorns  relacionats  amb  l’ús  de  substàncies  :  consum  excessiu,  desadaptatiu,   reaccions  a  la  interrupció  del  consum;   Esquizofrènia   i   d’altres   trastorns   psicòtics   :   al·lucinacions,   idees   delirants,   discurs  i  conducta  desorganitzada,  afectivitat  inapropiada,  símptomes  negatius;   Trastorns  de  l’estat  d’ànim  :  estat  d’ànim  deprimit,  (hipo)maníac,  irritabilitat;   Trastorns   d’ansietat:   crisis   d’angoixa,   agorafòbia,   ansietat   excessiva   pors,   obsessions  i  compulsions,  esdeveniments  traumàtics,  etc.   Trastorns   somatomorfs   :  símptomes  físics,  preocupació  i  por  de  patir  malalties,   preocupació  per  defectes  físics  imaginats,  dolor  agut,  etc;   Trastorns   sexuals   i   de   la   identitat   sexual   :   alteració   del   desig,   l’excitació   i   l’orgasme,  dolor  coital,  exhibicionisme,  fetitxisme,  pedofília,  masoquisme,  etc.;   Trastorns   de   la   conducta   alimentària:  inanició,  distorsió  de  la  imatge  corporal,   voracitat,  vòmits,  abús  de  laxants,  etc.;   Trastorns  primaris  de  la  son:  insomni,  hipersòmnia,  narcolèpsia,  malsons;   Trastorns   del   control   dels   impulsos:  impulsos  de  fer  o  fer-­‐se  mal  cleptomania,   piromania,  joc  patològic,  tricotil·lomania;   Trastorns  adaptatius:  reacció  desadaptativa  a  estressant  psicosocial     2. CRITERIS  DIAGNÒSTICS       • Trastorns  clínics   • Trastorns   de   la   personalitat:   patrons   desadaptatius   recurrents   que   afecten   a   les   cognicions,  al  funcionament  interpersonal  i  a  l’afectivitat  i  el  control  d’impulsos.     - Fredor,  suspicàcia:  personalitat  paranoide;   - Distància,  evitació  de  les  relacions  socials:  personalitat  esquizoide;   - Violació  de  normes  socials:  personalitat  antisocial;   - Labilitat   emocional,   autòlisi,   consum   de   drogues,   inestabilitat   personal   i   de   la  pròpia  identitat:  personalitat  límit;   - Sentit   de   grandesa   i   superioritat   personal,   o   desvalorització   d’un   mateix:   personalitat  narcisista;     - Dependència,  sentiment  d’abandó,  caràcter  poruc:  personalitat  depenent;   - Rigidesa,  obsessió  per  l’ordre:  personalitat  obsessiu-­‐compulsivo     3.
HISTÒRIA  PSICOPATOLÒGICA   Cercar  en  la  història  de  la  persona  més  dades  que  corroborin  el  diagnòstic:     4.
– Antecedents   familiars:   no   es   interessen   desde   el   punt   de   vista   de   la   genetica   – Aspectes  premòrbids,  personalitat  premòrbida     – Inici  agut  o  insidiós,  curs  episòdic  o  crònic.     – Descartar  causes  orgàniques     DIAGNÒSTIC.     5.
– Trastorn  clínic  i/o  de  la  personalitat  (eixos  I  i  II),     – Malalties  mèdiques  (eix  III),     – Problemes  psicosocials  i  ambientals  (IV)  i     – Avaluació  global  del  funcionament  (V).   PRONÒSTIC.     – A  partir  del  trastorn  ,     – de  les  circumstàncies  psicosocials,     – de  la  seva  motivació  per  a  canviar  (...)   ENTREVISTA  BIOGRAFICA  O  ANNAMNESICA   • Diagrama  familiar:   • Dades   d’identificació   del   pacient:   nom,   sexe,   edat,   estat   civil,   professió,   religió(   el   profesor  no  ho  pregunta  excessivament  excepte  si  pot  ser  important,  ex.  Persones   marroquines,  persones  que  tenen  culto)  i  circumstàncies  actuals  de  la  vida.  Aqui  es   on  aquelles  dades  que  de  vegades  podries  començar  al  principi,  enlloc  de  fer-­‐ho  a   la  primera,  excepte  si  veus  que  es  importantissim,  esperes  a  la  segona  entrevista.   • Primer   record:   quin   es   el   seu   primer   record,   de   quan   el   pacient   es   el   mes   petit   que   s’enrecorda.   • Embaràs,  part:  com  va  anar  l’embaras  i  el  part   • Primers   desenvolupaments:   marxa,   parla,   control   esfínters,   alimentació   (també   ara,  per  explorar  possibles  dificultats  actuals  sobre  l’alimentacio);     • Aprenentatge,  escoles,  relacions  amb  professors/es  i  companys/es:  observar  com   recorda  la  persona  aquells  records   • Feina;   • Relacions   d’amistat   i   de   parella;   sexualitat:   fem   un   repas   de   les   principals   persones.  Aqui  pot  ser  el  moment  d’introduir  la  pregunta  sobre  la  sexualitat,  tema   dificil   • Descripció:   pare,   mare,   persones   significatives   de   la   família,   amics,   parella;   autodescripció.   Una   de   les   parts   mes   interesants   de   l’entrevista.   Li   demanes   que   descrigui  adjectius  per  a  les  persones  significatives.  Aixo  et  dona  una  visio  de  com   la   persona   viu   els   demes   molt   interessant.   I   acabant   amb   l’autodescripcio.Explores   el  seu  mon  intern,  com  construeix  el  mon,  la  vida,  als  demes  i  a  si  mateixa.   • Salut,  consum  drogues:  Aqui  si  el  problema  de  les  drogues  ya  ha  aparegut  com  part   del  problema  ja  ho  hauras  tocat  a  la  primera  entrevista.   Per  a  fer  una  annamnesi  ,  el  pacient  ha  de  estar  un  tant  organitzat.  Si  ho  pots  fer  vol  dir   que  el  pacient  te  prou  solidesa  i  prou  estructura  per  com  poder  fer-­‐ho.   Exemples:   • • • • Primer  record:   - “la   meva   mare   diu   que   es   imposible,   pero   crec   tenir   un   record   de   quan   estava  a  la  panxa”   - “   en   el   cotxe   ,   al   costat   d’una   plaça,   els   meus   pares   discutint   sense   parar.   Abans  els  hi  deia  que  paressin  i  paraven,  pero  a  partir  de  llavors  no.   Embaràs,  part;   - “  Sali  disparada”     Sexualitat;   - “  mi  tutor  me  ha  dicho  que  te  hable  de  la  sexualidad.  Bueno,  a  veces  estoy   en  casa  con  dos  chicos.  Es  un  tema  que  tiene  que  ver  con  sentirse  libre,  mas   alla  de  lo  que  opine  la  gente.  También  desde  hace  un  tiempo  me  dedico  a  la   prostitución.   Descripció:   - “   mare=   “   que   puc   dir   ,   es   una   mare…   dependència   cap   a   mi,   em   tracta   com   l’objecte   mes   important   de   la   seva   vida.   Enganya   molt,   sembla   feble   però   manipula.  Fa  xantatge”   Cas  exemple:   • • • • Chica  de  23  años,  estudiante  universitaria   Expresa  rabia  por  el  fallecimiento  del  padre,  hace  algo  menos  de  dos  años.  La  rabia   ya  estaba  presente  antes  (  piqies  y  peleas  con  sus  hermanos.  Siente  que  su  madre   esta  a  favor  de  ellos)   Ruptura   con   el   novio   ,   hace   un   par   de   semanas,   a   raíz   de   diferentes   hecho:   “   cizañeo”   entre   el   hermano   del   novio   y   otra   persona;   ciertas   mentiras   o   medias   verdades  que  siembran  conflicto  en  el  grupo  de  amigos  del  novio.   Le  dijo  a  su  madre  que  se  sentía  “  fatal”.  Duerme  con  ella  desde  hace  un  par  de  días.   Lo  hacia  cuando  era  pequeña  porque  tenia  miedo  a  la  oscuridad,  o  cuando  estaba   triste  (  no  considera  que  lo  estuviera  con  frecuencia).   SÍMPTOMES   PERSONALITAT  (  situación   CIRCUMSTANCIES   SOCIO-­‐ estable)   FAMILIARS   Rabia     Estudiante   Dormir  mare     “conflictiva”   Madreà   hermanos   (   situación   que   s’associa   a   l’edip,   perque   apareix   una   situación   triangular.   La   mare,  els  meus  germans  i  jo   que  em  sento  excluida   miente   Mort  del  pare       Ruptura  amb  el  novio   Rabia  +  Conflictes       Hermanos                                  +   Figura  Protecció   Mort  del  pare                                Ruptura  amb  el  novio                                                                        2anys                                                                                                                                                                                                                                                        50                                                                                                                                                                                       27                                       • • •  25                                          23                                                                                   Professiones,  ocupaciones   Otros  familiares  significativos  (  abuelos,  tios…)   Embarazo,  parto   - Vaig  sortir  de  cul,  amb  carácter  agriat  ,  amb  rabia  i  això  (  el  que  ens  digui   aquí  pot  confirmar-­‐te  o  no  aspectes  que  has  captat  que  son  importants)   Quan  em  coneixen  puc  semblar  borde,  pero  soc  sociable.  A  la  meva  millor   amiga  li  costava  llegar,  jo  li  ensenyava.  Era  amiga  de  la  grassa  de  la  clase  ,   del  noi  que  quequejava…   - Ajudava  a  dormir  als  nens  de  P3.  No  feia  els  deures.  Soc  vaga  en  els  estudis,   pero  no  soc  tonta   Primer  recuerdo   - Ni  idea.  Crec  que  al  pati,  a  P3,  amb  un  noi  que  es  deia  X,  que  m’agradava.   Després  a  l’ESO  ens  portavem  a  matar   - No   tinc   por.   Si   haig   de   dir   alguna   cosa   la   dic.   Sempre   he   plantat   cara.   El   pare   s’enrabiava   molt   amb   mi.   Alguna   vegada   m’havia   pegat.   Si   no   tenia   por  al  pare,  com  tindre  por  a  un  niñato?   - Em   fa   rabia   la   gent   que   va   de   xula.   Sempre   m’ha   agradat   ser   el   centre   d’atencio  ,  quan  passen  de  mi  em  fa  rabia.  Anava  a  una  festa  i  em  posaba  a   plorar  si  no  jugavem  al  que  jo  volia    Marcha,  habla   - Vaig  aprendre  molt  rapid.  M’escapava  del  cotxet  quan  tenia  1  any   Esfinteres   - Recordó   que   a   p3   m’ho   feia   sobre   a   l’escola   perque   a   l’orinal   estava   brut.   Soc  desendressada  pero  neta.  Tiquismiquis,  escrupulosa   - Recordó  que  a  p3  em  van  fer  dibuixar  la  casa  i  la  familia.  Jo  vaig  dibuixar  la   casa  i  a  mi  sola.  Quan  em  varem  preguntar  on  estava  la  resta  de  la  familia,   vaig  dir  que  la  familia  estava  dins  de  la  casa   Colegios   - Be   amb   els   companys,   soc   sociable,   parlava,   em   distreia,   deia   el   que   pensaba   enmig   de   la   clase.   Protestava   pels   deures.   S’i   m’havia   de   discutir   amb   la   profe,   ho   feia.   He   anat   bastatnt   al   meu   aire,   no   he   sigut   la   tipuca   nena  de  primera  fila   - ….   Relaciones   - De  petita,  amb  la  meva  mare  be   - Gelosia  dels  meus  germans…  com     - ……….   - • • • • •   ...