Tema 6 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 3º curso
Asignatura Sistema de Penes i Sancions
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 10/04/2016
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Sistema de penes i sancions TEMA 6. Les mesures i el tractament Definició Seguint el principi de legalitat del CP i la CE, la mesura de seguretat és una conseqüència jurídica del delicte que s’aplica tant a persones inimputables i semi-imputables, com a determinades persones imputables.
Art. 6.1 CP: Las medidas de seguridad se fundamentan en la peligrosidad criminal del sujeto al que se impongan, exteriorizada en la comisión de un hecho previsto como delito.
Pressupòsits d’aplicació d’una mesura de seguretat 1) Comissió d’un fet punible. Hi ha indicis d’una possible perillositat criminal, però el fet d’haver comès un delicte, no és suficient.
2) Autor inimputable, semi-imputable o imputable perillós. La persona pertany a un grup de persones on és aplicable la mesura de seguretat 3) Perillositat criminal. Han de ser persones perilloses criminalment, és a dir, que tinguin probabilitats molt altes de cometre posteriorment conductes delictives.
Dues fases: a) Fase de diagnòstic. La porta a terme un perit basant-se en elements biològics, psicològics, ambientals, etc. És molt important quin delicte ha comès i quina ha estat la motivació.
b) Fase de prognosi. Hi ha tres tipus: - Intuïtiva - Criminològica (científica) - Estadística: probabilitat estadística de tornar a delinquir A qui s’imposen?  Persones inimputables: aquelles que no responen a una pena.
Art. 20 CP: Están exentos de responsabilidad criminal: 1º) Alteracions psicològiques  El que al tiempo de cometer la infracción penal, a causa de cualquier anomalía o alteración psíquica, no pueda comprender la ilicitud del hecho o actuar conforme a esa comprensión.
El trastorno mental transitorio no eximirá de pena cuando hubiese sido provocado por el sujeto con el propósito de cometer el delito o hubiera previsto o debido prever su comisión.
2º) Consum de substàncies  El que al tiempo de cometer la infracción penal se halle en estado de intoxicación plena por el consumo de bebidas alcohólicas, drogas tóxicas, estupefacientes, sustancias psicotrópicas u otras que produzcan efectos análogos, siempre que no haya sido buscado con el propósito de cometerla o no se hubiese previsto o debido prever su comisión, o se halle bajo la influencia de un síndrome de abstinencia, a causa de su dependencia de tales sustancias, que le impida comprender la ilicitud del hecho o actuar conforme a esa comprensión.
3º) Fugides de la realitat  El que, por sufrir alteraciones en la percepción desde el nacimiento o desde la infancia, tenga alterada gravemente la conciencia de la realidad.
No opten a cap mesura de seguretat les persones que actuen en legítima defensa (20.4), en estat de necessitat (20.5), per por insuperable (20.6). És clau el factor psicològic: trastorns mentals, etc.
1 Sistema de penes i sancions  Persones semi-imputables: aquelles que no compleixen amb totes les característiques dels inimputables.
 Algunes persones imputables. En determinats casos, una vegada han acabat la seva condemna queden sotmeses a llibertat vigilada (art. 106 CP).
Imputables que poden optar a una mesura de seguretat (llibertat vigilada): a) Delinqüent reincident: mostra perillositat social.
b) Persones que han comès un delicte contra la llibertat sexual c) Persones que han comès delictes relacionats amb el terrorisme d) Delictes contra la vida (homicidi / assassinat) o delictes contra la integritat física de les persones (lesions) e) Persones condemnades a tràfic d’òrgans f) Persones condemnades per violència domèstica Debat sobre la llibertat vigilada  llibertat o seguretat? a) Llibertat: aquesta mesura no és democràtica b) Seguretat: Es justifica per la perillositat social Tipus de mesures de seguretat Privatives de llibertat (art. 96.2 CP) a) Internament en un centre psiquiàtric  Persones de l’art. 20.1 b) Internament en un centre de deshabituació  Persones de l’art. 20.2 c) Internament en un centre educatiu per a persones amb necessitats especials  Persones de l’art. 20.3 No privatives de llibertat (art. 96.3 CP) a) Inhabilitació professional b) Expulsió del territori nacional d’estrangers no residents legalment en España. Es substitueix la mesura de seguretat per l’expulsió del territori nacional.
c) Llibertat vigilada (pena <5 anys) d) Custòdia familiar (pena <5 anys) e) Privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors.
f) Privació del dret a la tinença d’armes.
El jutge que s’encarrega de l’execució de la mesura de seguretat és el jutge de vigilància penitenciària (art. 98.1), de la mateixa manera que s’encarrega d’aquelles persones privades de llibertat a presó. Calen informes del jutjat com a mínim un cop a l’any. Els jutges poden demanar informes a especialistes (exemple: assistents socials) per saber quin és el punt de perillositat de les persones sotmeses a mesures i el nivell d’èxit que tenen aquestes.
Decisions que pot adoptar el jutge o tribunal durant l’execució de la sentència (Art. 97 CP) a) Manteniment b) Cessament c) Substitució d) Suspensió 2 Sistema de penes i sancions Art. 98.1 CP: “A los efectos del artículo anterior, cuando se trate de una medida de seguridad privativa de libertad o de una medida de libertad vigilada que deba ejecutarse después del cumplimiento de una pena privativa de libertad, el Juez de Vigilancia Penitenciaria estará obligado a elevar al menos anualmente, una propuesta de mantenimiento, cese, sustitución o suspensión de la misma. Para formular dicha propuesta el Juez de Vigilancia Penitenciaria deberá valorar los informes emitidos por los facultativos y profesionales que asistan al sometido a medida de seguridad o por las Administraciones Públicas competentes y, en su caso, el resultado de las demás actuaciones que a este fin ordene”.
Crítiques Les víctimes estan insatisfetes amb la sentència per falta de comunicació, consideren que no se les ha escoltat prou al llarg de procés.
És una tendència que es dóna en tribunals tant nacionals com supranacionals.
Tot i això, s’ha fet un pas important per a les víctimes, doncs el tribunal sentenciador decidirà també en base al testimoni de la víctima.
o Art. 98.3: “En todo caso, el Juez o Tribunal sentenciador resolverá motivadamente a la vista de la propuesta o los informes a los que respectivamente se refieren los dos apartados anteriores, oída la propia persona sometida a la medida, así como el Ministerio Fiscal y las demás partes. Se oirá asimismo a las víctimas del delito que no estuvieren personadas cuando así lo hubieran solicitado al inicio o en cualquier momento de la ejecución de la sentencia y permanezcan localizables a tal efecto”.
Respecte a l’execució de les mesures, no poden resultar ni més gravoses ni de més duració que la pena que apareix al Codi Penal.
o Art. 6.2 CP: “Las medidas de seguridad no pueden resultar ni más gravosas ni de mayor duración que la pena abstractamente aplicable al hecho cometido, ni exceder el límite de lo necesario para prevenir la peligrosidad del autor”.
Transgressió de les mesures de seguretat Art. 100 CP 1. Mesures privatives de llibertat  El quebrantamiento de una medida de seguridad de internamiento dará lugar a que el juez o tribunal ordene el reingreso del sujeto en el mismo centro del que se hubiese evadido o en otro que corresponda a su estado.
- Si la persona escapa del centre, se la torna a reingressar.
2. Mesures NO privatives de llibertat  Si se tratare de otras medidas, el juez o tribunal podrá acordar la sustitución de la quebrantada por la de internamiento si ésta estuviese prevista para el supuesto de que se trate y si el quebrantamiento demostrase su necesidad.
- S’entén que la mesura no era adequada i es substitueix per una altra que sí que ho sigui.
3. En ambos casos el Juez o Tribunal deducirá testimonio por el quebrantamiento. A estos efectos, no se considerará quebrantamiento de la medida la negativa del sujeto a someterse a tratamiento médico o a continuar un tratamiento médico inicialmente consentido. No obstante, el Juez o Tribunal podrá acordar la sustitución del tratamiento inicial o posteriormente rechazado por otra medida de entre las aplicables al supuesto de que se trate.
3 Sistema de penes i sancions L’art. 468 CP s’aplicarà a aquelles persones semi-imputables i inimputables que hagin trencat una mesura de seguretat (el jutge d’instrucció portarà el nou cas).
Si el subjecte es nega al tractament, no es considera trencament de condemna. La persona té el dret i l’empara la Constitució de negar-se a un tractament. No es trenca la condemna, però cal saber el motiu per poder canviar la mesura. En aquests casos, es substitueix la mesura de seguretat per una altra que s’adeqüi més a la realitat de la persona.
No es pot obligar a una persona a rebre tractament, doncs va contra el principi d’integritat de les persones físiques i, a més, no hi haurà rehabilitació.
4 ...