Comentari Bearn (2013)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Estudios de Inglés y Catalán - 2º curso
Asignatura Literatura Catalana
Año del apunte 2013
Páginas 3
Fecha de subida 14/11/2014
Descargas 13
Subido por

Descripción

Comentari novel·la "Bearn o La Sala de les Nines"

Vista previa del texto

Novel·la Catalana Alberto Lendínez Grup 1 1252364 Comentari “Bearn o la sala de les nines” L’espai que es tracta a l’obra de Llorenç Villalonga es pot estudiar com una simbiosi entre el protagonista de la novel·la, el senyor Toni de Bearn, i l’espai mallorquí de Bearn propiament dit. Els pensaments encarnats pel propi senyor de Bearn i els seus desitjos de preservar el seu patrimoni i el seu món mitjançant la recerca de una joventut perduda no seran més que intents fracasats de perpetuar el seu llinatge en el temps. I es que en Toni, qui pels seus pensaments i converses amb el capellà i narrador de l’obra, Joan Mallol, podríem definir com un racionalista pur, gairebé posseeix l’actitud d’un filòsof que tracta d’aconseguir la Veritat i la felicitat dintre del marc del seu propi espai físic i del caos moral amb el que continuament es troba en confrontament.
El dualisme intern del Bé i el Mal queden reflectits dins el marc espai-temporal de l’obra amb els personatges de la Maria Antonia i la Xima. La primera, la seva dona, católica, molt correcta en les seves maneres i formes, educada i agradable; i la Xima, la seva neboda, pràcticament simbolitzada mitjançant els desitjos, l’impulsivitat i l’irracionalitat. A la primera part de la novel·la, titulada “sota l’influencia de Faust”, els sentiments (fins i tot, potser, una mica ansiosos) del Toni per tornar de nou a la seva etapa daurada de joventut li faran cometre més d’una decisió sense la meditació necessaria (recordem, per exemple, quan marxa amb la Xima cap a París per veure l’obra de Faust de Goethe), així com les infidelitats a la seva esposa.
El paral·lelisme del protagonista de la novel·la amb el Faust de Goethe és pràcticament necessari, ja que el Faust no es conforma amb la idea de la existència d’un altre món o realitat més enllà d’aquesta, sino que tracta d’obtenir “l’eternitat” en aquesta vida, encara que per això sigui indispensable un pacte amb el maligne. En Toni, d’alguna manera, realitza aquest pacte quan fuig del costat de la seva esposa amb la Xima, però més tard serà conscient de que la joventut que pugui aconseguir a París serà efímera ja que només quedarà gravada als seus records i no crearà una petjada inesborrable al temps.
En comprendre que l’única possibilitat que li queda és assolir que l’eternitat terrenal només la podrà aconseguir mitjançant la fixació del temps, amb la creació de les seves pròpies memòries on quedin reflectides les seves vivències (i quedi perpetuat a les pàgines, inevitablement, el paisatge de Bearn).
A la segona part, que rep com a títol “la pau regna a Bearn”, la Maria Antonia torna amb el seu marit. En certa manera, aquesta etapa es podria consolidar com l’expressió de la vida com un conjunt d’experiències que aporten sabiduria i de la serenitat d’un amor madur. En Toni es penedeix de les seves infidelitats alegant que “totes les dones amb les que havia estat tenien una similitud amb la seva esposa”. En certa manera això es pot interpretar com que ell també buscava la juventut de la seva parella a altres dones més joves, fet que demostraria que allò que realment volia el protagonista era la perpetuació del seu llinatge, per tant, del propi espai del llinatge de Bearn.
Un altre aspecte a tenir present és que la decadència familiar, tant física com económica, queda també perfectament plasmada al paisatge que envolta Bearn amb dades anecdòtiques, apareixent, per exemple, garriga al jardí quan en Toni i la Maria Antonia són a la seva etapa de vellesa més accentuada. Finalment, però, en Toni acabarà acceptant que el temps continua el seu camí i que l’època de la qual havien estat participants havia de finalitzar, bona prova d’això és que, tant ell com la seva dona, acabaran morint en “estranyes circunstancies”.
El fet que els senyors Bearn no tinguin descendencia és també una raó important a l’hora d’intentar perpetuar el seu espai en el temps. Sí que és cert que es pot interpretar que en Joan pot ésser un fill d’en Toni, però aquest mai no arriba a ser reconegut, i mai no es donaran fets al llarg de tota l’obra que permetin afirmar aquest fet. Tot i així, ell serà, en part, l’encarregat de narrar la història i les memòries d’aquesta família; així doncs, de permetre d’alguna manera l’eternitat del seu protector.
Probablement el fet més característic de l’obra pel que fa a l’espai és “la sala de les nines”, element que podria actuar com l’antiespai, la destrucció del paisatge dintre del mateix, un misteri capaç d’arruinar tota la història i llinatge forjats pels senyors de Bearn, i que mai no s’arribarà a conèixer, ja que en Joan cremarà la sala en arribar uns prussians a Bearn, després de la mort dels senyors, demanant uns documents que suposadament eren guardats allà.
...