TEMA 6 - Funcions, continguts i estructura de la Constitució (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Dret constitucional I
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 16/02/2015
Descargas 7
Subido por

Descripción

Dret Constitucional. Professors: Víctor Ferreres i Joan Solanes

Vista previa del texto

6.  Funcions,  contingut  i  estructura  de  la  Constitució     6.1.  Les  funcions  de  la  Constitució   Funció  de  creació  de  l’organització  estatal:  és  la  norma  que  converteix  una  societat  en   una   organització   jurídico-­‐política.   Per   això,   el   Dret   delimita   els   elements   constitutius   del  grup  estatal:  el  poder,  el  poble  i  el  territori.   Funció   legitimadora   del   poder:   el   poder   només   pot   ser   exercit   per   aquells   òrgans   creats  per  la  Constitució  i  cadascun  d’ells  només  disposa  de  les  potestats  que  aquesta   li  ha  atribuït.   Funció   de   limitació   i   racionalització   dels   poders:   la   Constitució   estableix   l’àmbit   de   poder   de   l’Estat   en   la   seva   totalitat,   es   que   es   coneix   com   a   “competència   fonamental”.   També   organitza   jurídicament   la   potestat   estatal   partint   del   principi   de   divisió   de   poders:   estableix   els   òrgans   a   través   dels   quals   actua   l’Estat,   en   fixa   l’estructura,   determina   qui   són   els   seus   titulars   i   disposa   om   s’han   de   seleccionar.   Finalment,   es   regulen   els   procediments   mitjançant   els   quals   aquells   poden   adoptar   les   decisions.   Funció  d’ordenació  de  la  producció  jurídica:   tot   ordenament   jurídic   necessita   normes   adreçades   a   aconseguir   la   seva   completesa   i   coherència   que   el   converteixen   en   un   sistema.   La   funció   d’ordenar   la   producció   jurídica   es   du   a   terme   a   la   Constitució   establint   els   subjectes   que   disposen   de   poders   normatius   limitats,   els   procediments   per   crear   normes   i   el   valor   d’aquetes   amb   relació   a   les   altres   normes   creades   pels   altres  subjectes.   Funció   fonamentadora:   la   norma   constitucional   incorpora   un   sistema   de   valors   essencials   que   constitueixen   el   fonament   de   l’ordre   estatal.   Aquests   configuren   un   marc  bàsic  de  principis  i  valors  que  actua  com  a  límit.   Funció   programadora:  la  CE  també  té  un  instrument  de  transformació  social.  La  norma   constitucional  actua  com  un  programa  transformador  de  la  societat  que  aquells  han  de   desenvolupar.   A   més,   la   CE   és   concebuda   al   servei   de   dos   grans   objectius:   com   a   instrument  formal  i  processal  de  garantia,  a  tall  de  regles  de  joc  del  funcionament  de   l’Estat;   o   bé,   com   a   programa   de   realització   de   fins   estatals.   En   el   primer   supòsit,   es   parla   d’una   Constitució-­‐procés,   que   es   limita   a   establir   regles   procedimentals   per   garantir  un  procés  polític  obert  a  la  pluralitat  d’opcions  socials.  En  el  segon,  determina   uns  objectius  polítics  que  s’han  d’assolir  i  estableix  un  programa  de  tasques  que  han   de   realitzar   els   poders   de   l’Estat,   i   aleshores   es   parla   de   Constitució-­‐programa   o   Constitució  dirigent.     6.2.  El  contingut  de  la  Constitució:  la  “matèria  constitucional”   Les   Constitucions   liberals   del   segle   XIX   centraren   el   contingut   en   la   regulació   de   la   posició   del   Rei   i   del   Parlament,   i   en   el   reconeixement   d’uns   drets,   bàsicament   la   llibertat  i  la  propietat.  Ja  al  segle  XX,  hi  ha  una  ampliació  i  complexitat  en  el  contingut   dels  textos  constitucionals,  s’incorporaren  àmbits  de  la  vida  social,  econòmica  i  cultural   que  fins  llavors  en  quedaven  al  marge,  i  es  generalitzà  la  rigidesa  constitucional.   Aquesta  matèria  constitucional  estaria  vinculada  a  la  funció  política  de  la  Constitució:   organització  de  l’Estat  d’acord  amb  el  principi  de  divisió  de  poders  i  garantia  dels  drets   fonamentals.   La   qüestió   que   es   planteja   és   ser   hi   haurà   una   reserva  de  Constitució,   en   el   sentit   que   determinades  matèries  han  de  ser  incorporades  necessàriament  al  text  constitucional.     6.3.  L’estructura  de  la  Constitució:  part  orgànica  i  part  dogmàtica   El   caràcter   normatiu   de   tota   la   Constitució   impedeix   negar   eficàcia   jurídica   a   alguna   part   del   text.   Així   mateix,   d’acord   amb   la   idea   genuïna   del   constitucionalisme,   no   es   poden   desvincular   les   normes   organitzatives   de   les   dogmàtiques   perquè   formen   una   estructura   inseparable.   Finalment,   la   distinció   no   capta   la   complexitat   dels   textos   constitucionals   actuals,   que   contenen   una   àmplia   tipologia   de   normes   impossible   de   reduir  a  un  esquema  dual.   Des  del  punt  de  vista  formal,  la  majoria  de  Constitucions  escrites  adopten  una  forma   similar:  un  text,  generalment  breu,  estructurat  en  diferents  pars.  La  part  inicial  rep  el   nom  de  Preàmbul  i  té  una  redacció  no  articulada  de  caràcter  solemne  que  conté  unes   declaracions  de  principis  en  què  s’expressen  els  motius  i  els  objectius  dels  autors.   La  part  central  de  la  Constitució  és  un  text,  de  caràcter  articulat,  que  s’estructura  en   unitats   temàtiques   (títols),   les   quals,   a   la   vegada,   es   divideixen   en   altres   subunitats   (capítols,   seccions).   Els   articles   poden   ser   prou   extensos   perquè   se   subdivideixen   en   apartats   i   subapartats.   Generalment,   el   primer   títol   conté   els   principis   definitoris   de   règim   polític   que   formen   l’essència   de   la   Constitució.   La   part   final   dels   textos   constitucionals   inclou   les   disposicions   addicionals,   les   transitòries   i   les   disposicions   finals.     6.4.  Característiques  i  estructura  de  la  Constitució  espanyola  del  1978       • 6.4.1.  Característiques  de  la  Constitució  espanyola   La   CE   és   considerablement   llarga:   conté   169   articles   i   quatre   disposicions   addicionals,  nou  de  transitòries  i  una  final.  Aquesta  llargària  està  motivada  per   la  voluntat  dels  constituents  d’explicitar  el  contrapunt  al  règim  franquista.   • S’ha   destacat   també   l’ambigüitat   i   polivalència   del   contingut   de   molts   dels   seus   preceptes.   El   text   espanyol   és   un   “marc   de   coincidències”   suficientment   ampli  perquè  pugui  ser  concretat  per  opcions  polítiques  diverses.   • La   CE   és   molt   rígida.   Dificulta   que   es   pugui   portar   a   terme   amb   èxit,   especialment  mitjançant  el  procediment  agreujat  de  l’art.168.   • S’ha  considerat  també  una  Constitució  útil  en  termes  polítics.   • Alguns   estudiosos   han   destacat   el   seu   caràcter   potencialment   transformador   de  la  societat,  a  partir  de  la  clàusula  d’igualtat  real  o  de  l’aplicació  efectiva  de   les   normes   finalistes   que   contenen   els   principis   rectors   de   la   política   social   i   econòmica.   • És  una  Constitució  inacabada  perquè  conté  una  regulació  incompleta  de  bona   part  dels  drets  i  institucions,  i  en  remet  el  desenvolupament  al  legislador.   • És   d’escassa   originalitat,   s’emmarca   així   en   el   constitucionalisme   propi   de   l’Estat   social   i   democràtic   del   Dret   incorporant   bona   part   dels   seus   principis   i   institucions.   Les  principals  fonts  d’inspiració  de  la  Constitució  del  1978  han  estat:   o La  Llei  Fonamental  de  Bonn  de  1949,  incorporació  de  la  clàusula  “Estat  social  i   democràtic  de  Dret”,  la  CE  s’inspira  essencialment  en  aquesta.   o La   Constitució   italiana   del   1947,   influència   com   el   Tribunal   Constitucional,   l’organització   territorial   de   l’Estat   (de   tipus   regional),   la   iniciativa   legislativa   popular,   l’aprovació   de   lleis   en   comissió   i   el   Consell   Superior   de   la   Magistratura.   o La   Constitució   portuguesa   del   1976.   Una   concepció   àmplia   i   progressista   dels   drets   fonamentals,   introduint   nous   drets   econòmics,   socials   i   culturals.   S’incorpora   l’anomenat   Consell   Econòmic   i   Social   com   a   òrgan   consultiu   del   Govern  en  aquelles  matèries.   o Les  Constitucions  de  les  monarquies  nòrdiques.  Especialment  en  les  pràctiques   constitucionals  d’aquests  països  a  l’hora  de  configurar  la  Monarquia.  Es  recull   la  idea  que  el  Rei  “regna  però  no  governa”.   o La  Constitució  francesa  del  1958.     Els   redactors   de   la   Constitució   s’inspiraren   també   en   les   principals   declaracions   internacionals  de  drets  a  l’hora  d’elaborar  el  Títol  I.  D’altra  banda,  segons  la  mateixa   Constitució,   els   tractats   internacionals   celebrats   vàlidament,   un   cop   publicats,   esdevenen  dret  intern.   • La  Constitució  del  1978  no  tan  sols  s’inspira  en  documents  estrangers  sinó  que,   en   la   regulació   de   determinades   matèries,   és   possible   trobar-­‐hi   la   influència   d’alguns  textos  de  la  història  constitucional  espanyola.   6.4.2.  Estructura  de  la  Constitució   El  text  de  la  Constitució  espanyola  s’estructura  en  una  part  inicial  ,  l’articulat  i  la  part   final  amb  diverses  disposicions.   El  preàmbul  de  la  Constitució  és  relativament  breu  i  té  un  caràcter  solemne.   L’articulat  s’agrupa  en  onze  Títols,  els  quals  se  subdivideixen  en  Capítols,  i  aquests  en   Seccions.   Cada   Títol   té   una   numeració   romana   i   una   intitulació,   excepte   el   Títol   Preliminar.   Aquest   últim   fa   referència   als   principis   constitucionals   relatius   a   la   forma   d’Estat,  la  forma  de  govern,  la  sobirania,  l’organització  territorial,  les  llengües  oficials,   la  bandera,  els  partits  polítics,  els  sindicats  i  les  forces  armades.   El   Títol   I   s’intitula   “Dels   drets   i   dels   deures   fonamentals”   i   està   integrat   per   cinc   capítols.  Dels  Títols  II  al  IX  (excepte  el  VII,  dedicat  a  “Economia  i  finances”)  es  desplega   la  part  orgànica  de  la  Constitució.     La  part  final  està  integrada  per  quatre  disposicions  addicionals,  nou  de  transitòries  que   fan   referència   a   diferents   qüestions   per   a   posar   en   marxa   les   previsions   constitucionals;   una   disposició   derogatòria,   dividida   en   tres   apartats,   i   una   disposició   final,   que   estableix   l’entrada   en   vigor   de   la   Constitució   el   mateix   dia   de   la   seva   publicació  oficial.     ...