Tema 0. Introducció a la Catalunya Medieval (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Medieval de Catalunya
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 01/06/2014
Descargas 21
Subido por

Vista previa del texto

HISTORIA  MEDIEVAL  DE  CATALUNYA       INTRODUCCIÓ  A  L’ASSIGNATURA       Catalunya   es   una   possibilitat   entre   moltes,   fruit   d’unes   circumstàncies   històriques   à   es   un   espai  definit  pel  passat,  per  la  Història.     Vicens   Vives   recomanava   als   historiadors   interessats   en   la   història   de   Catalunya:   ens   podem   fixar  en  espai  i  temps,  però  sobretot  en  la  mentalitat,  component  que  fa  que  la  historia  sigui   d’una   manera   o   una   altra.   Recomanava   centrar   els   treballs   en   el   mecanisme   íntim   del   desenvolupament  humà  a  Catalunya...  que  esbrinin  com  ha  organitzat  i  estructurat  el  seu  espai   mental.       Com  podem  endinsar-­‐nos  en  aquests  orígens  històrics?   Veure   com   un   poble   al   llarg   de   la   historia   es   dota   d’una   cultura,   lleis,   mentalitat,   govern...   es   a   dir,   com   neix   i   s’estructura   a   tots   els   nivells   (polític,   econòmic,   judicial,   cultural...),   com   s’estructura  la  nació  catalana.   Per  tant,  el  que  intentarem  fer  seguint  el  consell  de  Vives,   estudiar  societats  en  moviment,  no   fets   estàtics.   Intentarem   veure   com   s’arriba   les   dates   concretes,   sentir   l’evolució.   Com   s’arriba   a  la  Catalunya  del  XV  y  del  XXI.     Salrach:  “en  la  història  dels  pobles  hi  ha  quelcom  que  lliga  el  present  amb  el  passat,  el  fet  de   saber-­‐se,   sentir-­‐se   o   simplement   ser,   hereus   o   producte   d’una   trajectòria   històrica   determinada.   Conèixer  el  nostre  passat  ens  permet  saber  el  nostre  present.     CRONOLOGIA  HISTÒRIA  MEDIEVAL  DE  CATALUNYA     • • • S.  V-­‐X  à  Alta  Edat  Mitjana  (període  de  transició  amb  l’antiguitat)     XI-­‐XIII  à    Plena  Edat  Mitjana  (es  defineixen  les  societats  feudals)   XIV-­‐XV  à  Baixa  Edat  Mitjana         1     Aspectes  a  tenir  en  compte  en  les  cronologies:   • • • • • no   hi   ha   fets   concrets   que   marquin   un   abans   i   un   després,   que   trenquin   el   passat   històric   entès   en   la   seva   totalitat.   Busquem   unes   dates,   però,   que   permetin   establir   diferències  entre  un  abans  i  un  després.   En  alguns  aspectes,  caldria   partir  del  baix  imperi  (III-­‐V)  .  Es  difícil  establir  la  línea  entre   el  fi  de  la  Antiguitat  i  els  inicis  medievals,  i  cal  entendre  a  vegades  el  Baix  Imperi  per   entendre  els  inicis  feudals.   La   més   clara   peculiaritat   medieval   es   el   sistema   de   producció   feudal,   diferent   al   esclavista   de   l’antiguitat   i   del   capitalista.   A   l’alta   edat   mitjana   comença   la   transició.   L’esplendor  a  la  Plena  Edat  i  a  la  Baixa,  entra  en  crisi.   Per  a  Catalunya,  els  orígens  històrics  no  son  el  segle  V,  sinó  de  les  darreries  del  s.  VIII,   amb  arribada  carolingis   El  final  de  l’E.  Mitjana  és  amb  el  regnat  de  Ferran  el  Catòlic,  acaba  amb  la  seva  mort.       ORÍGENS     S’ha  dit:   • • • • el   regne   visigot   o   la   invasió   musulmana   son   les   claus   per   entendre   la   formació   dels   pobles  hispànics.   Catalunya  deu  a  Carlemany  la  seca  peculiaritat.     els  comtats  catalans  son  més  fruit  de   estructures  anteriors  als  carolingis,  més  enrere   de  la  romanització,  del  seu  propi  passat.   Catalunya  neix  de  la  feudalització,   Però  realment  Catalunya  és  una  conjunció  de  circumstàncies  històriques,  una  mica  de  tot.     Condicionants  geogràfics   I  intervenen  en  els  orígens  uns  condicionants  geogràfics  importants:   • • • • Passadís:  Catalunya  es  una  zona  de  pas,  que  assegura  el  pas  entre  la  Hispània  i  la  Gàlia,   i  entre  la  Europa  continental  i  també  amb  Àfrica   Filtre:  Organitza  el  pas  vers  l’interior  de  la  PI,  des  del  mar  (del  mar  a  l’interior  à  filtra   perquè  no  tots  passen,  alguns  es  queden,  es  funden  colònies  a  la  costa...)   Refugi:  Les  muntanyes  son  refugi  de  formes  i  grups  socials  ancestrals  que  mantindran   estructures  tribals  (anteriors  a  romanització  i  cristianització),  i  es  així  fins  al  VIII   Trobada:   amb   la   penetració   islàmica,   franca   i   la   posterior   repoblació   à   La   Catalunya   refugi   i   la   Catalunya   passadís   es   troben,     hi   ha   influències   mútues   à   els   que   estaven   a   les  muntanyes  arribaran  també  al  pla  i  es  trobaran  amb  musulmans  i  francs,  de  formes   2     de  vida  diferents.  I  així  es  com  s’estableix  una  cultura  comuna,  on  es  troben  elements   musulmans,  francs  i  ancestrals  de  la  Catalunya  refugi.     SUBSTRATS  PRIMITIUS     Es  un  substrat  primitiu  que  s’ajuntarà  amb  elements  posteriors.   • Hecateu   de   Milet   (s.   V   a.C.)   deia   que   els   habitants   del   NE   de   la   PI   eren   els   MISSEGETES   =  BARREJATS,  donats  uns  orígens  diferents,  amb  elements  d’arrel  celta...   o Es  veu  en  la  designació  d’espais  i  la  toponímia:   § Arrel  celta:  avenc,  balma,  bruc,  artiga,  Taga,  Quer   § Arrel  basca:  aran,  bascaran  (El  fons  de  la  vall),  ur  (Aigua)   § Arrel  íbera  (ebre,  ibars,  Isona,  Iborra,  Isona,  Isàbena   § Paraules   romanitzades:   sufixos   como   –ona   (En   noms   antics   després   romanitzats   § Topònims  pre-­‐llatins:  Ilerda,  Gerunda,  Sicoris,  Dertosa,  Iluro,  Ausa...     LES  CATALUNYES  MEDIEVALS     Al  final  podem  parlar  doncs,  de  moltes  Catalunyes  medievals,  segons  el  moment:   • • • • • • • Pre-­‐Catalunya   La  Marca   Els  comtats   Catalunya  la  Vella  (la  que  va  tenir  Carlemany  i  on  els  musulmans  estaren  poc)   Catalunya   Nova   (es   diferencia   de   la   Vella   amb   una   zona   de   frontera   que   també   variarà   en  el  temps).   Terres  de  Frontera:  les  marques   L’espai  cultural  i  relacional   I  el  Pirineu,  en  aquesta  època,  no  es  frontera,  forma  part  de  Catalunya.       LES  FONTS     • • • Escrites  o  textuals   Restes  materials   Iconogràfiques   3     • Fonts  orals   No  podem  construir  aquest  saber  històric  sense  barrejar  els  diferents  tipus  de  fonts.     Fonts  Escrites   • • Molta  documentació  publicada.  Sobre  tot  tenim:   o Cartorals  i  diplomataris  (Alta  Edat  Mitjana)   o Cròniques   o Textos  literaris  (com  Franscesc  Eixemenis)   Documentació  inèdita.  Tenim  també  molta.   o La  trobem  als  arxius  à  exemple:  Carta  privada.   Edicions  de  fonts:   • • • • Fundació  Noguera:  font  del  col·∙legi  de  notaris  que  ha  invertit  molt  en  fonts.     Institut  d’estudis  catalans:  Catalunya  Carolíngia.     CODOIN:   Colección   de   documentos   inéditos   del   Archivo   de   la   Corona   de   Aragón   (alguns  volums  es  poden  trobar  en  línea  à  archive.org)   Stefano  M.  Cingolani:  Les  quatre  grans  cròniques     Restes  Materials   • Fonts  arqueològiques  també  donen  molta  informació   o Excavacions  planificades  o    d’urgència,  estudis  sobre  el  paisatge   o Patrimoni  recopilat  amb  l’excavació:  monuments,  objectes  (com  fusaioles)     Fonts  Iconogràfiques   • • Als  museus   In  situ     Fonts  Orals   • • • Tradicions   Cançons   Documentació   que   mostra   les   veus   d’aquestes   persones:   declaracions   judicials...   que   mostren  el  vocabulari...       4     VALORACIÓ  DE  L’EDAT  MITJANA     • • • • • • Comprendre  el  nostre  món  per  mitjà  del  passat,  trobem  arrels  medievals.   Durant   els   segles   medievals   es   singularitzen   les   nacions,   es   fixen   els   pobles   i   les   llengües.   S’acaben   els   universalismes:   imperi   romà   d’occident,   imperi   otònida   o   carolingi...  La  fi  de  l’E.  M  es  de  fet  amb  la  fi  del  imperi  romà  d’Orient.  Es  singularitzen   doncs,  les  nacions  à  neix  Catalunya,  precisament  durant  l’E.  Mitjana.   Es  creen  poders  universals  i  neix  la  idea  d’Europa   Evolucionen  les  formes  antigues  també,  però  s’afegeixen  elements  nous.     Nosaltres   som   hereus   d’aquests   pobles   i   nacions   que   es   forjaren   en   l’E.     M.,   i   de   les   llengües,   costums   i   tradicions   que   les   mares   medievals   van   anar   transmetent   a   fills   i   filles.     Així,  intentarem  veure  que  l’E.  M.  No  es  sempre  la  foscor  que  s’ha  volgut  explicar,  sinó   que  també  hi  ha  lluminositat.         5     ...

Tags: