Examen 3 (2010)

Examen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Bioquímica
Año del apunte 2010
Páginas 2
Fecha de subida 14/04/2016
Descargas 40
Subido por

Vista previa del texto

-La massa promig d’un aminoàcid és una mica superior a 300 daltons. F.
-En l’enllaç peptídic, l’oxigen del carboni carboxílic i el hidrogen del nitrogen amínic estan en posició trans. V.
-La histidina no és ionitzable a pHs pròxims al pH fisiològic. F.
-Un aminoàcid bàsica que té valors de pK1=2,18; pKR=8,95 i pK2=10,53, té un punt isoelèctric de 9,74. V.
-La glicina és l’únic aminoàcid sense carboni alfa asimètric. V.
-L’enllaç peptídic és pla perquè l’enllaç entre el carboni i el nitrogen té caràcter parcial de doble enllaç. V.
-A pH=13, el glutàmic (pk1=2,19; pKr=4,25; pK2=9,67) es desplaça cap a l’ànode (+). V.
-L’estructura en hèlix alfa accepta entre 6 i 8 residus aminoacídics per volta. F.
-Les proteïnes poden modificar-se per fosforilació de residus de serina, treonina i tirosina; glicina i fenilalalina. F.
-La representació de Ramachandran pot emprar-se per a predir estructures 2º senzilles d’algunes proteïnes. V.
-El fall en vitamina C provoca una mala hidroxilació de prolines en la fibra de col·lagen, el que implica el seu debilitament. V.
-A mesura que augmenta el grau de puresa d’una proteïna disminueix la seva activitat específica. F.
-En una electroforesis en condicions desnaturants (SDS i beta-mercaptoetanol) les proteïnes es separen únicament en funció de la seva masssa. V.
-Si el dabsil-aminoàcid és asparagina i la seqüència de 2 fragments peptídics obtinguts amb bromur de cianogen és Ala-Ser i Asn-Pro-Met, el fragment proteic seqüenciat és Asn-Pro-Met-Ala-Ser. V.
-El isoelectroenfoc ens permet separar proteïnes de diferent massa i mateix punt isoelèctric. F.
-El valor numèric de la Km és d’interès entre altres raons perquè estableix un valor aproximat pel nivell intracel·lular de substrat. V.
-L’equilibri final de la reacció depèn de la presència d’enzim. F.
-Un substrat amb un valor menor de Km té una menor afinitat aparent per l’enzim, que un altre amb un valor major de km. F.
-Molts enzims utilitzen cations inorgànics com a cofactors. V.
-Les sintases catalitzen reaccions en les que es precisa ATP. F.
-Les oxidoreductasses com les deshidrogenases catalitzen reaccions en les que hi ha una transferència de grups hidrurs (electrons). V.
-Si un enzim E1 té una Km pel seu substrat de 10 nanomolar, i un altre enzim E2 té una km pel mateix substrat de 20 micromolar.
• Una concentració de substrat 10 milimolar és saturant només per E1. F.
• Utilitzant una concentració de substrat de 5 milimolar es pot determinar la Vmax de la reacció catalitzada per E1. V.
• A una concentració de substrat de 40 micromolar, la velocitat de la reacció catalitzada per E2 és la meitat de la Vmax. F.
• A una concentració de substrat de 5 nanomolar, E2 té més centres catalítics lliures que E1. V.
-En la Hb, la unó a oxigen és major en presència de 2,3 bisfosfoglicerat. F.
-El medi àcid i el CO2 afavoreixen la sortida de l’oxigen de la Hb. V.
-Una forma d’adaptar-se a l’altitud és augmentant la concentració de 2,3 BPG sanguini.V.
-La miglobina té un coeficient de Hill de 1, el que implica que la unió de l’oxigen és cooperativa. F.
-Les hormones esteroídiques modifiquen la pauta d’expressió gènica. V.
-Els receptors de la insulina i el glucagó són del tipus serpentina, és a dir, atravessen la membrana set cops. F.
-El glucagó, a pesar de no entrar en la cèl·lula, pot provocar canvis en la velocitat de transcripció (modificant els nivells de AMPc) gràcies a elements de resposta específics (CRE) en els gens que modul·la. V.
-Les fosfolipases C trenquen el PIP2 per a donar dos segons missatges: el 1,2 diacilglicerol (DAG) i el inositol 1,4,5-trifosfat. V.
-La calmodulina és una proteïna que uneix quatre àtoms de ferro i modula els efectes d’aquest ió dins de la cèl·lula. F.
...