botanica tema 6.4 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botànica Farmacèutica
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 23/03/2016
Descargas 29
Subido por

Vista previa del texto

Tema 6: ALGUES Tema 6.4: DIVISIÓ CHROMOPHYTA. CROMÒFITS Hi ha 7 classes de les quals n’estudiem dues: o Classe bacillariophyceae, que presenta la voltant de 20.000 espècies.
o Classe phaeophyceae, que presenta al voltant de 1.500 espècies.
Estructura cel·lular: - Són eucariotes.
Són tetralamelars, és a dir, presenten dues membranes dobles o 4 membranes Pigments: - Clorofil·les a, c.
Carotenoides: o β – carotè.
o Xantofil·les. Exemples: fucoxantina, luteïna.
Plasts: - Presenten dues membranes dobles.
Tenen un reticle endoplasmàtic periplastidial.
Presenten els tilacoides agrupats en grups de 3.
CLASSE CAILLARIPPHYCEAE (DIATOMEES) - Paret: o Tenen una paret que s’anomena frústul de naturalesa silícica, és a dir, esta constituït de sílice, aquest fet li aporta una gran rigidesa.
o El frústul esta format per dues teques (imaginar com una placa de petri). Les seves cares superior i inferior reben el nom de valva. La pleura, és una part menys rígida que representa la unió de les dues teques. La valva pot presentar ornamentacions que permeten distingir entre espècies. Sobre de la valva superior hi trobem una línia discontinua que s’anomena rafe, que es considera un altre tipus d’ornamentació.
- Productes de síntesi: o Crisolaminarina, que és un polímer de glucosa.
o Volutina, constituït a partir de molècules de fosfat (polifosfats).
- Morfologia: o Són algues unicel·lulars coccoides: són unicel·lulars i no presenten flagel. Mai seran de tipus filamentós. En podem diferenciar dos tipus:  Diatomees centrals: presenten una forma més arrodonida.
 - Diatomees pennals: presenten una forma més allargada.
Multiplicació: o Bipartició per assacio, que és la forma més senzilla de multiplicació.
- Reproducció: o Sexual:  Les diatomees pennals presenten gametangiogàmia.
 Les diatomees centrals presenten oogàmia, és a dir, presenten una gàmeta femenina immòbil i un gàmeta masculina mòbil.
 Presenten un cicle monogenètic diploide (2n).
- Habitat: o Medi aquàtic. Podem diferenciar entre:  Diatomees lliures, que es troben surant en el plàncton.
 - Diatomees bentòniques (bentos), que es troben adherides en un substrat.
Usos: o Terra de diatomees: té un gran poder d’absorció. Generalment s’utilitza en filtres de piscines i en pintures. També es pot utilitzar per a la fabricació d’explosius (dinamita).
o Trípoli: és una roca formada de diatomees que presenta un gran poder abrasiu i refractari.
CLASSE PHAEOPHYCEAE (ALGUES BRUNES) - Paret: o La paret de les algues brunes està formada a partir d’alginats i tenen uns col·loides formats d’àcid algínic, utilitzats com a sal. L’àcid algínic és un polímer format a partir de la unió entre un àcid mannurònic i un àcid gulurònic. S’utilitzen les sals de l’àcid que poden ser de Na, K, Ca, NH4.
Aquestes sals tant poden ser solubles com insolubles.
o Formada també de fucoïdina, que fa que l’alga no es dessequi durant els períodes en que la marea és molt baixa. En les espècies que passen molts períodes sense aigua representen el 25% de la paret cel·lular.
Podem diferenciar entre:  Xilosa.
 Fucosa.
 Galactosa.
- Productes de síntesi: o Laminarina, que és un polímer de β-glucosa, 1-3, 1-6.
o Mannitol, que està format per un alcohol i una mannosa. Permet regular i equilibrar la pressió osmòtica.
o Fucosterol, és un esterol del qual no es coneix la seva funció.
- Morfologia: o Algues pluricel·lulars filamentoses tricals: el seu filament està dividit o separat per envans transversals.
o Algues pluricel·lulars amb pseudoparènquima o Algues pluricel·lulars amb parènquima.
o Exemple:  Cystoseira mediterranea:  Es troba al mediterrani.
 Durant l’hivern no hi ha alga, nomes podem observar el disc fixador  Pot ser molt gran, arribar a créixer fins assolir els 50 cm.
-  Laminaria:  Es troba en l’atlàntic i al mediterrani només trobem una espècie que és endèmica de les Illes Balears i es troba a 40 metres de profunditat.
 Presenta: una fronda que es troba dividida, un estípit que té porus pels quals circulen substàncies nutritives cap a la fronda. El punt d’unió entre la fronda i l’estípit és la zona de creixement de l’alga. Finalment també presenta hapteris que permeten la seva fixació.
 La laminaria presenta sistema conductor i sistema meristemàtic.
 Macrocystis pyriferia:  Es troba a l’atlàntic.
 Constitueix grans boscos submarins.
 Presenta frondes amb boletes anomenades aerocists a la base. La seva funció és fer surar les frondes cap a la llum.
Multiplicació: o Fragmentació: el filament de l’alga es trenca per un punt i el fragment que es desprèn del trencament es regenera i constitueix un nou organisme.
o Propàguls: els propàguls són formacions exteriors que es desprenen de l’organisme i donen lloc a un altre organisme.
- Reproducció: o Asexual: es porta a terme a partir de zoòspores.
o Sexual:  Es pot donar tant per isogàmia, com per anisogàmia, com per oogàmia.
 Cicle monogenètic diploide:  El presenta Cystoseira mediterranea.
 Durant la major part de cicle l’alga és diploide.
 Només presenta una generació, el gametòfit (n).
 Cicle digenètic haplo – diploide isomòrfic:  El presenta Ectocarpus siliculosus.
 Presenta un zigot i un esporòfit diploides.
 Les espores, que corresponen al gametòfit (n) presenten dues fases i dues generacions.
 Cicle digenètic diplo – haploide isomòrfic:  El presenta Laminaria digitata:  La meiosi té lloc a les frondes a partir de l’esporòfit on té lloc la meiosi, que donarà lloc a les espores (n).
 Presenta dues generacions i dues fases.
- Habitat: o Aigua marina, sobretot en les zones intermareals on la marea puja i baixa.
o Són algues bentòniques, és a dir, viuen fixes en un substrat a partir de l’acció del disc fixador.
o Generalment es troben en zones fredes. Per tant, en trobarem molt poques al mediterrani.
- Usos: o Adob o Alimentació  Undaria pinnatifida (wakame):  Té un nervi principal, que permet diferenciar-la de la laminària.
      Presenta molts nutrients, pel que té un gran valor nutricional. S’utilitza també en dietes d’embaràs, degut a la gran quantitat de ferro i calci que conté.
Es troba en poblacions naturals i també es pot cultivar.
És una alga originaria del Japó (abans n’era una alga endèmica). Actualment també la podem trobar a la Xina i Corea.
Presenta un cicle de reproducció sexual molt similar al de la laminària. Però la germinació, en aquest cas, s’ha de portar a terme a mar obert en el cas dels cultius comercials o dels destinats al seu estudi.
Es comercialitza en forma d’alga deshidratada i es consumeix cuinat amb peix o verdures.
Laminaria japonica (kombu):  Es conrea principalment a la Xina.
 Té un gran valor nutricional, ja que conté una gran quantitat de nutrients.
 Es comercialitza assecada o deshidratada o Extracció de ficocol·loides (alginats):  Des del punt de vista sanitari s’utilitzen en:  Farmàcia: com a excipient, en suspicions i en pomades.
 Medicina: en les benes per cremats.
 Odontologia: en motlles dentals.
 Cosmètica: en sabons, xampús i dentífrics.
 En l’alimentació, es coneix com l’additiu alimentari E – 400 (àcid aglínic):  Aliments preparats.
 Elaboració d’aliments reconstituïts.
 Clarificador de líquids. Exemple: cervesa.
 També tenen altres aplicacions més diverses:  Industria tèxtil: impermeabilització (exemple: tendes de campanya) i fixació de tints.
 Industria del paper: s’utilitza per tal d’aportar diferents textures al paper.
 Fabricació de pneumàtics.
 Fixació dels terres de les autopistes.
 Les càmeres de fotos tenen els objectius recoberts d’alginats per tal de protegir-los de les rallades.
 Les espècies mes utilitzades són les següents:  Laminaria hyperborea: se n’extreuen els ficocol·loides i dóna lloc als boscos submarins.
 Laminaria japonica: es troba a les costes de l’Àsia.
 Macrocystis pyrifera: S’extreuen amb un amb uns vaixells que tenen uns ganivets que tallen les algues a una determinada profunditat. En cap cas s’arrenca l’alga per tal de no perjudicar la població d’algues.
o Extracció d’altres productes  Mannitol: és un alcohol que permet regular la pressió osmòtica que té propietats diürètiques i laxants.
 Iode: s’extreu del Fucus spiralis que té una secció nerviosa que recorre el tal·lus. En trobem a gran profunditat a les zones intermareals. És molt beneficiós per la tiroides.
 Laminaria i fucoïdina: anticoagulants.
generalment s’utilitzen com a o Talassoteràpia: actualment està molt de moda en balnearis i centres de bellesa tractaments fets a partir d’algues barrejades amb fang, generalment s’utilitzen per relaxar i millorar l’aspecte de la pell.
...