Examen reavaluació 2013 juliol (2013)

Examen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Biofarmàcia i farmacocinètica II
Año del apunte 2013
Páginas 5
Fecha de subida 03/05/2016
Descargas 43
Subido por

Vista previa del texto

PREGUNTES D’EXAMEN DE BIOFARMÀCIA I FARMACOCINÈTICA 2 sruizboy; unybook.com EXAMEN DE REAVALUACIÓ JULIOL 2013 -Un fàrmac que presenta un comportament cinètic lineal en un ampli marge de dosi (20-100mg), no es pot administrar per via intravenosa, però si en suspensió oliosa o en micropartícules d’alliberament perllongat per via intramuscular. D’acord amb la informació següent: Formulació Cmax (mg/L) Dosi (mg) AUC (mg/L).h Suspensió oliosa 20 200 400 Micropartícules 10 400 800 a. El 100% del fàrmac administrat en micropartícules accedeix inalterat a la circulació sistèmica.
b. La BD relativa en magnitud de les micropartícules és del 100%.
c. La velocitat d’absorció del fàrmac és la mateixa a partir de les 2 formulacions.
d. Les respostes a i c són certes.
-L’eficàcia d’un fàrmac depèn de la concentració màxima assolida. Aquesta concentració ha d’estar compresa entre 20 i 30 mg/L. Les concentracions mínimes han de ser inferiors a 10mg/L per evitar toxicitat. El fàrmac s’administra per via oral, a la mateixa dosis en dues formulacions diferents essent la biodisponibilitat absoluat en magnitud del 100% en ambdós casos. D’acord amb la següent informació: Formulació Cmaxee (mg/L) Cminee (mg/L) Dosis (mg) Tao (h) A 25 3 200 12 B 19 8 200 12 a. La formulació a partir de la qual la biodisponibilitat en velocitat és més ràpida, serà la més recomanable per aquest principi actiu.
b. El valor de Cinfinit de la formulació B és de 13,5 m/L.
c. D’acord amb al informació proporcionada s’espera que el valor de l’àrea d’un bucle en estat d’equilibri estacionari (AUCt) sigui el mateix per ambdues formulacions.
d. Les afirmacions a i c són certes.
-Un estudi de bioequivalència s’ha efectuat d’acord amb un disseny creuat 2x2 incloent un total de 24 voluntaris. L’estudi s’ha efectuat d’acord amb la normativa europea (guia EMA). Els resultats obtinguts són: Cmax AUC LnAUCPLNCmaxPLNAUCR LNCmaxR IC 90% 99,29-111,08 104,75-115,43 0,095 0,049 Vr (ln) 0,0128 0,0096 a. Els resultats del IC 90% de la taula anterior són correctes.
b. La formulació problema és més biodisponible en magnitud que la de referència.
c. La formulació de referència és més biodisponible en velocitat que la problema.
d. Les afirmacions a i b són correctes.
-Un fàrmac és metabolitzat per un enzim que pot presentar polimorfisme genètic entre els diferents individus de la població. Els individus que presenten aquest polimorfisme metabolitzen el fàrmac en menor magnitud que els que no el presenten. Per avaluar la PREGUNTES D’EXAMEN DE BIOFARMÀCIA I FARMACOCINÈTICA 2 sruizboy; unybook.com bioequivalència d’un potencial genèric d’aquest fàrmac respecte al producte innovador corresponen: a. El disseny paral·lel serà el més apropiat d’acord amb la guia de l’EMEA.
b. El disseny creuat és el més recomanable perquè la comparació de formulacions no estigui esbiaixada per la variabilitat interindividual causada pel polimorfisme.
c. La mida mostral necessària per poder demostrar diferències entre les formulacions, en cas que aquestes siguin diferents, amb una potència estadística de com a mínim el 80%, dependrà de la variància residual de l’ANOV.
d. Les afirmacions b i c són certes.
-L’equació que descriu el comportament farmacocinètica del nitrazepam després de l’administració de 10mg mitjançant un bolus IV és la següent: C=80.e-2,8t + 60.e-0,02t (C=mg/L, t=h).
a) El valor de Co és igual a 140 mg/L.
b) El valor de la constant de disposició alfa és de 0,02/h.
c) Les resposta a i b són falses d) Les respostes a i b són correctes.
-D’acord amb el mètode dels residuals, per a poder calcular tres de les constants de velocitat d’un fàrmac bicompartimental administra per via extravasal.
a) En la primera etapa s’estima la constant de velocitat més ràpida.
b) No es pot aplicar si no es disposa també de les dades intravenoses c) Només permet calcular les tres constants de velocitat, si la corba de nivells plasmàtics presenta gepa.
d) Permet conèixer si es dóna flip-flop.
-El mètode de Wagner i Nelson: a) És un mètode que necessita disposar de paràmetres farmacocinètics intravenosos.
b) És un mètode que permet calcular el grau d’absorció de fàrmacs amb comportament monocompartimental administrats per via extravasal.
c) És un mètode que per calcular la quantitat de fàrmac absorbida a cada temps expressades en concentració .(At), utilitza la constant d’eliminació intrínseca.
d) És un mètode que s’aplica a fàrmacs de característiques mono i bicompartimentals.
-Després de l’administració d’un fàrmac per via oral s’obté la següent equació de nivells plasmàtics en temps: C=-25,751.e-2,49t + 5,443.e-0,0532t + 20,308 .e-0,892t (C=mg/l, t=h).
a. El fàrmac presenta període de latència b. De les tres constants de velocitat, el pendent de la fase monoexponencial terminal correspon a un valor del qual és 0,892/h.
c. El valor de l’àrea sota la corba de nivells plasmàtics és aproximadament de 115 (mg/L).h d. El valor de l’àrea sota la corba de nivells plasmàtics no es pot calcular ja que falta el període de latència.
PREGUNTES D’EXAMEN DE BIOFARMÀCIA I FARMACOCINÈTICA 2 sruizboy; unybook.com -S’administra un fàrmac per infusió IV a les velocitats de 150 mg/h durant 30 minuts.
Finalitzada la infusió el descens dels nivells plasmàtics ve expressat d’acord amb la següent equació: C=32,7.e-1,8t + 11,5.e-0,123t (c=mg/l, t=h).
a. En aquestes condicions s’ha assolit l’estat d’equilibri estacionari.
b. Es tracta d’un fàrmac de característiques monocompartimentals.
c. La concentració plasmàtica en finalitzar la infusió és inferior a la que s’obtindria a temps zero si s’administrés el mateix fàrmac a la mateixa dosis per bolus IV.
d. Si dupliquem la velocitat d’infusió, s’assolirà abans l’estat d’equilibri estacionari.
-S’administra un fàrmac de característiques monocompartimentals per via intravenosa a una dosis de 500mg, a uns temps prefixats s’extreuen mostres de sang i orina. Els resultats es presenten en el tabulat experimental: Plasma Orina T(h) Cp (mg/L) At (h) V (ml) Cu (mcg/ml) 1 200 0-2 260 300 2 125 2-6 400 200 4 85 6-8 250 60 6 45 8-9 250 20 a. La fracció excretada inalterada en orina a temps infinit és del 35,6%.
b. No s’excreta en quantitat suficient per determinar amb facilitat la constant d’eliminació d’excreció urinària.
c. La velocitat d’excreció urinària a les 4 hores és d’aproximadament 20 mg/h.
d. Suposant una constant d’excreció urinària de 0,109/h es pot afirmar que l’aclariment del fàrmac és igual al aclariment renal.
-Es van administrar 16 mg de maleat de clorfeniramina a un voluntari sa per via intravenosa els resultats obtinguts després de l’ajustat bicompartimental van ser els següents: Ao=19,56 mg/L, Bo=26,17mg/L, alfa=1,5/h, beta=0,068/h. A partir d’aquesta informació es pot concloure que: a. El volum en el compartiment central és d’aproximadament 4,81 L.
b. L’aclariment plasmàtic és d’aproximadament 0,5 litres/h.
c. La semivida d’eliminació en fase beta és de 2 hores.
d. Cap de les anteriors és correcta.
-El factor d’acumulació (R) d’un fàrmac amb comportament farmacocinètica monocompartimental per via intravenosa.
a. Depèn de la magnitud de la dosis administrada.
b. Depèn només de la constant de velocitat d’eliminació i de l’interval posològic.
c. El seu valor màxim és 1.
d. Les respostes b i c són certes.
-S’administra una dosis única de fàrmac, amb comportament cinètic lineal entre 50 i 250mg, per via intravenosa a la dosi de 150mg obtenint un valor d’aclariment plasmàtic de 5,6 L/h. En un règim de dosis múltiple desitja aconseguir una concentració plasmàtica promig en estat d’equilibri estacionari entre 2 i 4ng/ml.
a. Un règim apropiat és administrar 100mg cada 12h.
PREGUNTES D’EXAMEN DE BIOFARMÀCIA I FARMACOCINÈTICA 2 sruizboy; unybook.com b. Un règim apropiat és administrar 150mg cada 8 hores.
c. El valor de l’àrea sota la corba en estat d’equilibri estacionari, administrant 150mg és d’aproximadament 26,8 (mg/L).h.
d. Les respostes b i c són correctes.
-El model farmacocinètica-farmacodinàmic que millor descriu les relacions entre concentracions plasmàtiques i resposta observada per fàrmacs anestèsics, és en general el model del compartiment de l’efecte. Segons aquest model: a. La relació resposta vs concentració plasmàtica es podria descriure per un model Emax simple o sigmoide estimulatori o inhibitori, amb efecte basal o sense.
b. La relació resposta vs concentració de fàrmac en biofase es podria descriure per un model Emax simple o emax sigmoide estimulatori o inhibitori amb un efecte basal o sense.
c. Com més gran sigui el valor de la constant Keo, més ràpidament s’arriba l’equilibri entre plasma i biofase.
d. Les respostes b i c són certes.
-Un pacient amb crisis asmàtic s’ha de tractar amb teofil·lina mitjançant una infusió contínua. Es coneix que aquest fàrmac presenta un comportament monocompartimental amb un valor d’aclariment de 4L/h i un volum de distribució de 20 litres. Respecte a la resposta farmacològica (model Emax simple) se sap que presenta un Emax del 100% i que el EC50 és de 10mg/L.
a. La velocitat d’infusió que serà necessària per obtenir nivells en estat estacionari que proporcionin el 50% de la resposta màxima és de 40mg/h.
b. Basat en les característiques farmacocinètiques de la teofil·lina, no cal administrar una dosis de xoc addicional a la infusió.
c. La concentració de teofil·lina per obtenir el 80% de la resposta màxima és de 40mg/l.
d. Les respostes a i c són correctes.
-Després de l’aplicació d’un pegat transdèrmic: a. Perquè hi hagi eficàcia terapèutica es requereix que el fàrmac accedeixi a l’epidermis.
b. No s’evita l’efecte del primer pas hepàtic.
c. S’obté un perfil de nivells plasmàtics similar al de la infusió intravenosa.
d. Les respostes a i c són correctes.
-El fàrmac amb comportament farmacocinètic lineal: a. El procés d’eliminació segueix una cinètica de Michaelis Menten.
b. L’àrea sota la corba de nivells plasmàtics és proporcional a la dosis administrada.
c. El procés d’eliminació s’explica mitjançant una cinètica d’ordre zero.
d. Cap de les anteriors respostes és correcta.
PREGUNTES D’EXAMEN DE BIOFARMÀCIA I FARMACOCINÈTICA 2 sruizboy; unybook.com -La deposició d’un fàrmac en les vies respiratòries, després de l’administració, mitjançant un inhalador és deguda: a. Impacte inercial b. Sedimentació per gravetat c. Difusió d. Totes són certes ...