Classe 15 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a la Sociologia
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 14/03/2016
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

Introducció a la Sociologia Sílvia Caufapé Hostench Classe 15 Tema 7. El canvi social Introducció • Què significa? • No que qualsevol cosa canviï.
• De fet, gairebé totes les societats canvien pels sol fet d’existir.
• Canvi social vol dir “modificació de les estructures bàsiques de la societat”.
• “Modificació de les institucions fonamentals durant un període donat” (Giddens) • Hi ha ha dues grans teories sobre el canvi social: - Evolucionisme - Materialisme històric Evolucionisme • Spencer • Símil biològic: la sociologia s’ha d’emmirallar amb la biologia • Progrés = complexitat + diferenciació (Spencer) - Les societats canvien al llarg del temps, però no només canvien sinó que canvien en un sentit positiu - Millora constant - Del més senzill al més complex: les societats es tornen més complexes i més diferenciades (subdivisions) • Millor adaptació a l’ambient • Lluita per la supervivència • Hi ha versions unilineals i multilineals 1 UPF Introducció a la Sociologia • Sílvia Caufapé Hostench Model unilineal: - Les societats evolucionen passant per períodes diferents i successius - Ex: segons aquesta concepció, tota societat acabarà democratitzant-se, secularitzant-se, industrialitzant-se, etc.
• Model plurilineal: - Societats diferents evolucionen de maneres diferents per anar a parar a objectius diferents - Ex: segons aquesta concepció, no té per què ser així. La Xina pot tenir altres objectius i pot no acabar així Materialisme històric • La diferència principal amb les teories evolucionistes és que el que explica el progrés no es la diferenciació i complexitat sinó el: - Desenvolupament forces productives i - Lluita de classes • El paper dels avenços tecnològics aplicats a les forces productives • El desenvolupament de les forces productives modifica les relacions de producció (Marx), UPF 2 Introducció a la Sociologia • Sílvia Caufapé Hostench Junt al desenvolupament de els forces productives, Marx també va assenyalar el paper de la lluita de classes • Les dues teories són monocausals: només atenen a una part dels diferents factors que intervenen en el canvi social: - El factor demogràfic (des de Durkheim a avui dia) - El progrés tecnològic (Marx) - Els valors culturals (Weber, Parsons, Inglehart) - El conflicte. 
 El conflicte com a factor de canvi • Sovint el conflicte entre grups s’ha entès com un dels principals factors de canvi: - El conflicte entre classes, - El conflicte generacional o Aparició dels joves com a grup social amb objectius i idees pròpies • - El conflicte de gènere - Els nous moviments socials Avui cal afegir-hi dos factors més: - El procés de globalització - Els factors ecològics i mediambientals.
Els moviments socials • Definicions: - L’esforç col·lectiu per a resistir a determinats 
canvis o per a promoure'n d’altres.
- Empreses col·lectives per a establir un nou ordre de vida.
- Intent col·lectiu de produir canvis en les institucions socials, normes, significats i relacions socials.
• 3 Més enllà dels canvis legislatius i en les polítiques públiques, els MS: - Ofereixen nous marcs d’interpretació dels problemes socials i polítics.
- Modifiquen l’agenda política.
- Generen missatges simbòlics que afecten a l’imaginari col·lectiu.
UPF Introducció a la Sociologia • Sílvia Caufapé Hostench Encara que no assoleixin els seus objectius explícits, els moviments socials provoquen canvis - Exemple: el moviment feminista no ha complert (encara) tots els seus objectius, però ha provocat que mirem la posició de les dones d’una manera diferent • Podem situar el seu origen en els conflictes de classe que es produeixen a Europa des de la revolució industrial: el moviment obrer i camperol; els moviments sufragistes.
• Els nous moviments socials: feminisme, ecologisme, pacifisme, veïnal i ciutadà...
• L’altermundisme: moviment de moviments.
• Altres moviments socials: • - ciutadà i veïnal, - de les ocupacions, - l’habitatge digne, - afectats per la hipoteca, - pel drets dels immigrants, - gai, lesbià, transsexual.., - 15-M, - pel dret a decidir..
Dels moviments socials en podem estudiar: - les seves idees, propostes i formes d'acció; - els contextos polítics, socials i culturals en els que apareixen i es desenvolupen; - els factors que propicien el seu sorgiment i condicionen la seva dinàmica històrica; - els seus impactes i conseqüències; - els debats i les controvèrsies que es produeixen entre els diferents corrents d'opinió presents en els moviments socials; - els processos de construcció de les identitats col·lectives; - les característiques dels activistes i de les xarxes d'organitzacions; - la seva base social i extensió geogràfica; UPF 4 Introducció a la Sociologia • Sílvia Caufapé Hostench les ideologies, idees i filosofies relacionades amb els moviments socials. 
 Qualsevol perspectiva de canvi social avui s’ha d’enfrontar amb: - Una qüestió clàssica: construir una societat més justa i més lliure.
- Dues qüestions noves: o La existència d’una societat mundial (global) o Els límits al creixement.
La societat mundial • Avui ja no és possible estudiar el món occidental separadament de la resta del món, ni viceversa.
• Si a començament del S. XX la majoria de la humanitat encara vivia en àmbits locals i amb una consciència molt limitada de l’existència d’un món més ampli.
• Avui, gairebé tothom des d’arreu del món sap del que passa, o viu els efectes del que passa, a la resta del món.
• Les societats de la Terra s’han fet molt més interdependents que abans.
• Abans de la revolució industrial la naturalesa dominava la vida.
• Avui hi ha pocs processos naturals que no es vegin afectats per la activitat humana.
• Ens enfrontem a nous perills per a la nostra seguretat derivats d’aquesta activitat.
- Beck, Ulrich, La Sociedad del riesgo: hacia una nueva modernidad, Barcelona Paidós 1998 Els límits del creixement • A començaments dels anys 70 ja es va posar en evidència la problemàtica del límits al creixement.
- Donella H. Meadows ... [et al.], Los Límites del crecimiento: informe al Club de Roma, México, Fondo de Cultura Económica, 1972.
• L'estàndard de consum dels països industrialitzats no sembla generalitzable al conjunt de la humanitat.
• El consum excessiu constitueix un problema ambiental només comparable amb el causat per l’augment de la població.
5 UPF Introducció a la Sociologia • Sílvia Caufapé Hostench Diòxid de carboni: - Existeix una correlació clarament positiva entre desenvolupament i emissions de CO2 .
- Els països en vies de desenvolupament, emeten menys d'una tona de CO2 per persona i any.
- La mitjana mundial és de 4,5 tones per persona.
- Espanya genera el 1,1% de les emissions globals, amb una mitjana de 7,6 tones de CO2 per persona • • A les emissions de CO2 i el corresponent escalfament global cal afegir-hi: - Canvi climàtic.
- El problema energètic (fi del petroli..).
- Manca de matèries primeres (inclosa l’aigua potable) - Contaminació i residus (inclosos els radioactius) - Desforestació i desertització.
- Sobrepoblació.
- Pèrdua biodiversitat.
Però el contrari del consum excessiu -la pobresa- tampoc és la solució.
- La destrucció de selves tropicals per camperols afamats, l’augment de les pastures a l’Àfrica...
- També provoquen desertització...
Ecologia i creixement • • La destrucció ecològica es produeix quan la gent té massa...
- O quan té massa poc.
- El problema és saber quan es té suficient.
Si cal abandonar l’objectiu d’un creixement econòmic indefinit, caldran noves institucions, nous valors socials, noves formes de vida.
- Creixement sostenible.
- Menys és millor, si és just.
- Una economia que posi la vida al centre.
- Democratitzar la democràcia.
UPF 6 ...