Fisiopatologia del Sistema Immune (I) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura fisiopatologia
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

2. FISIOPATOLOGIA DEL SISTEMA IMMUNE ÍNDEX  2.1. SÍNDROMES D’EXCÉS DE RESPOSTA IMMUNE 2.1.1. S. DE RESPOSTA IMMUNE INESPECÍFICA  S. De resposta inflamatòria sistèmica El S. de resposta inflamatòria sistèmica (SIRS, systemic immune response syndrome) es una reacció inflamatòria generalitzada per l’alliberament massiu de citoquines (especialment TNF α).
La causa més freqüent es una sèpsia (bacterièmia per gèrmens gram negatius). Quan un microorganisme infecta un òrgan s’alliberen endotoxines que provoca la síntesi de PAMP que activa la resposta inflamatòria.
El SIRS també es produeix per causes no infeccioses, per exemple, isquèmia perllongada, traumatismes greus i extensos (síndrome d'esclafament o “crush syndrome”).
Les manifestacions clíniques del SIR son: - Reacció inflamatòria aguda (febre, leucocitosi, reactant de fase aguda elevats, etc.).
- Shock per vasodilatació sistémica.
- Lesió i mort cel·lular deguda al shock i a la hipòxia tissular difusa que condiciona un “síndrome de fracàs multiorgànic o de disfunció multiorgànica” (MODS).
Per compensar aquesta situació, es produeixen citoquines antiinflamatòries (IL-4 e IL-10) que donen lloc a un estat d'immunodeficiència adquirida que incrementa el risc d’infeccions (síndrome de resposta antiinflamatòria compensatòria, CARS).
 Síndromes Autoinflamatoris sistèmics Són malalties rares que produeixen reaccions febrils e inflamatòries recurrents.
La base fisiopatològica es un trastorn hereditari (herència Mendeliana) per un dèficit en la funció del inflamasoma.
Es coneixen diferents tipus: - S. de febre periòdica: Febre mediterrània familiar; S.
Autoinflamatoris associat al receptor del TNF (TRAP); etc.
- S. Autoinflamatoris persistents: S. Periòdic associats a la criopirina (CAPS); S. De Muckle Wells (MWS), etc.
2.1.2. S. DE RESPOSTA IMMUNE ESPECÍFICA  Autoimmunitat: reaccions d’hipersensibilitat Les malalties autoimmunes son el resultat d’una RI específica contra estructures pròpies (autoantígens). Això, tradueix una pèrdua dels mecanismos de tolerància immunològica. Des d’un punt de vista fisiopatològic distingim 4 tipus de processos: - Reacció de tipus I: o reacció de hipersensibilitat immediata.
L'antigen aliè es diu al·lergen. L’exposició a aquests antígens provoca la síntesi excessiva de IgE (reagines). De forma genèrica s’utilitza el terme d'al·lèrgia o atòpia. La forma greu sistèmica se'n diu anafilaxi. Els mastòcits, son les cèl·lules implicades amb el procés que segreguen la histamina que es la amina responsable de la major part del quadre clínic: rinitis al·lèrgica; asma bronquial; dermatitis atòpica (lesions cutànies pruriginoses); anafilaxi (shock anafilàctic).
- Reacció de tipus II: o reacció citolítica o citotòxica, ja que pot produir la lisi de cèl·lules hemàtiques. La acció citolítica es produeix quan a un antigen s’uneix un anticòs IgG o IgM i indueixen l’activació del complement que finalment acaba en la lisi de la cèl·lula dins del torrent sanguini. D’altres vegades la IgG te un efecte opsonitzant que per una banda s’uneix al eritròcit i per l’altre als receptors Fc de la melsa on es fagocitat i eliminat. L’anèmia hemolítica i la trombocitopènia autoimmune, son exemples de malalties. En l’acció citotòxica , els antígens estan situats en teixits (pe, membrana basal del glomèrul renal) al unir-se amb el anticòs es produeix una activació del complement i aquest activa els macròfags i neutròfils. El S. De Goodpasture (glomerulonefritis autoimmune); la malaltia de Graves (hipertiroïdisme autoimmune) o la Miastènia Gravis, són exemples de malalties.
- Reacció de tipus III: o mitjançada per immuno-complexes (IC; unió antigenanticòs). Els IC poden dipositar-se a la paret vascular, membrana sinovial, etc. produint inflamació local: vasculitis, sinovitis (artritis). Els antígens poden ser propis o aliens (fàrmacs, proteïnes heteròlogues: malaltia del sèrum). El lupus eritematós sistèmic, les vasculitis sistèmiques; glomerulonefritis postestreptocóccica, són exemples de malalties.
- Reacció de tipus IV: o d’hipersensibilitat retardada, mitjançada per limfòcits T cooperadors. Els limfòcits T helpers secreten citocines del patró Th1 (Il-2 e interferó ϒ). Si la interacció entre el LT, el macròfag i el bacteri es perllonga, aniran més limfòcits i macròfags cap el focus inflamatori produint la formació de granulomes. Les infeccions bacterianes resistents als macròfags com el Mycobacterium tuberculosis; les hepatitis víriques; les dermatitis de contacte i altres malalties granulomatoses com la Sarcoïdosi, són exemples de malalties.
TIPUS DE REACCIONS D’HIPERSENSIBILITAT ...