Pràctica tema 8 processal (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura dret processal
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

Sheila Serrano González Sandra Martí Alcalà Judith Ortiz Palazón Departament de Dret Públic Àrea de Dret Processal Composició del Consell General del Poder Judicial (CGPJ): 1) Analitzeu la composició del CGPJ en les diferents normes que l’han regulat: art.122.3 CE; LO 1/1980, de 10 de gener, del Consell General del Poder Judicial; LO 6/1985, de 1 de juliol, del Poder Judicial (abans de ser reformada l’any 2001); LO 2/2001, de 28 de juny, de reforma de la LOPJ de 1985; LO 4/2013, de 28 de juny, de reforma del CGPJ, per la que es modifica la LOPJ. Fer un esquema de l’evolució.
Art. 122.3 CE Composició del Poder Judicial: President del Tribunal Suprem, 20 membres nombrats pel rei per un període de 5 anys.
Aquest 20 membres: - 12 entre jutges i magistrats de totes les categories judicials.
- La resta pel Congrés dels Diputats i el Senat són escollits per majoria de 3/5 dels seus membres: o 4 a proposta del Congrés dels Diputats o 4 a proposta del Senat LO 1/1980, de 10 de gener, del Consell General del Poder Judicial En aquesta llei es diferencia entre: - 12 vocals d’origen judicial (escollits per i entre ells, és a dir, entre jutges i magistrats de totes les categories per un procediment electiu: un sistema electoral majoritari de vot limitat en llistes completes però obertes i en circumscripció electoral única).
o 3 haurien de ser magistrats del Tribunal Suprem o 6 magistrats o 3 jutges - 8 vocals d’origen parlamentari o 4 escollits pel Congrés dels Diputats o 4 escollits pel Senat LO 6/1985, de 1 de juliol, del Poder Judicial (abans de ser reformada l’any 2001) Va disposar que el Congrés i el Senat escollirien per la meitat i la majoria de 3/5 als 20 membres del CGPJ, al entendre que al art. 122.3 CE no exigia que els 12 vocals dels quals es parlava fossin escollits per jutges i magistrats, si no per jutges i magistrats a totes les categories judicials. Aquesta interpretació fou considerada conforme a la Constitució per la SPC 108/1986, dels 26 de juliol on es senyalava que: ‘’ la posició dels integrants d’un òrgan no tenen perquè dependre de manera ineludible vers els Sheila Serrano González Sandra Martí Alcalà Judith Ortiz Palazón responsables de la seva designació, si no que deriva de la situació que els atorga l’ordenament jurídic’’.
En el cas del Consell, tots els seus vocals, inclosos per força els que han de ser nombrats per les cambres i els que siguin per qualsevol altre mecanisme, no estan vinculats a l’òrgan proposat com ho demostra la prohibició del manament imperatiu i la fixació d’un termini determinat de mandat (5 anys) que no coincideix amb el de les cambres durant els quals no poden ser remoguts pels casos taxativament determinat per la llei orgànica (art. 119.2 LOPJ).
LO 2/2001, de 28 de juny, de reforma de la LOPJ de 1985: No obstant, fins el 2001 no es va modificar l’anterior normativa per LO 2/2001, dels 28 de juny, sobre la composició del CGPJ, fruit de l’acord entre els principals grups parlamentaris (grup popular i grup socialista) dins del Pacte d’Estat per la reforma de la justícia, subscrit per ambdues formacions polítiques i el que, desprès, s’afegí a la resta.
El canvi en el sistema d’elecció dels vocals del Poder Judicial era més que imprescindible i improrrogable, doncs el sistema dissenyat durant el 1985 extreia absolutament als Jutges i Magistrats en aquesta elecció. Així, la LO 2/2001 restaura el sistema de la doble legitimitat: 1. Judicial 2. Parlamentaria però, conforme la proposta prèvia, els jutges i magistrats seguint pràcticament el dictamen al punt 21 del Pacte d’Estat per la Reforma de la Justícia.
Per tant, segons la LO 2/2001 en el tràmit de la proposta s’instaura un sistema mixt en el que participen tant les Associacions professionals de Jutges i Magistrats, que proposen a 36 candidats, com les cambres que cada una d’elles escollirà 6 vocals entre els candidats proposats.
No es modifica el sistema pels 8 vocals d’elecció parlamentaria. Pel que fa pels vocals elegits per i entre la Judicatura podran ser proposats jutges i magistrats de totes les categories judicials, els candidats seran presentats per les associacions professionals de jutges i magistrats o per jutges i magistrats que representin el 2% dels que es trobin en servei actiu, els candidats presentats no podran accedir al triple dels 12 llocs a cobrir, i el número que podrà presentar cada associació es determina d’acord amb un criteri proporcional segons el sistema establert per la nova redacció de l’art. 112.3 de LOPJ.
LO 4/2013, de 28 de juny, de reforma del CGPJ, per la que es modifica la LOPJ El sistema d’elecció s’articula sobre tres premisses bàsiques. En primer lloc, la designació dels vocals del Consell General del Poder Judicial d’acord amb criteris Sheila Serrano González Sandra Martí Alcalà Judith Ortiz Palazón exclusius de mèrit i capacitat dels candidats. En segon terme, l’obertura de la possibilitat de ser designats com a vocals a la totalitat dels membres de la carrera judicial que tinguin un nombre mínim d’avals d’altres jutges i magistrats o d’alguna associació. I, finalment, la consideració en la designació dels vocals d’origen judicial de la proporció real de jutges i magistrats associats i no associats. Finalment, prenent en consideració la redacció de l’article 122.3 de la Constitució en què s’assenyala que els vocals d’origen judicial s’han d’elegir «entre els jutges i els magistrats de totes les categories judicials», i partint del fet que aquesta és la voluntat de la Constitució, es preveu que els vocals designats puguin ser jutges i magistrats de totes les categories.
2) Llegiu la STC 108/1986, de 29 de juliol.
3) A la vista de l’anàlisi de les dos qüestions anteriors, exposeu de forma raonada la vostra opinió sobre la composició del CGPJ.
El Consell General del Poder Judicial presenta una evolució variada en la seva composició, sobretot, en el sistema d’eleccions per escollir els integrants d’aquest consell.
Hem pogut observar que, a mesura que s’anava modificant, s’aconseguia una equitat i representativitat major.
Cal remarcar que malgrat tots els canvis, el nombre de membres sempre han estat 20.
Els canvis més destacats s’han donat en el procés d’elecció. Per exemple, en l’art. 122.3 CE els 20 magistrats s’escollien de la següent manera: 12 eren escollits per jutges i magistrats de totes les categories judicials i els 8 restants pel Senat i el Congrés dels Diputats. En canvi, en la LO 6/1985, de 1 de juliol, del Poder Judicial (abans de ser reformada l’any 2001) s’exposa que els membres s’escollirien per la meitat i la majoria de 3/5 per part del Senat i el Congrés dels Diputats i, per tant, els jutges i magistrats eren extrets completament d’aquestes eleccions.
...