TEMA 2 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Derecho Procesal II
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 08/04/2015
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

Tema 2 ELS RECURSOS EN EL PROCÉS CIVIL.
1.Teoria general dels recursos.
Els recursos són aquest duts a terme sempre per les parts. Poden ser interposats per una de les parts o fins i tot per ambdues parts. La finalitat dels recursos és modificar una decisió ja presa. Actualment hi ha recursos contra les decisions del jutge i contra les decisions del secretari general. El secretari és l’ encarregat d’ admetre o no admetre una demanda, és per aquest motiu que existeixen recursos per impugnar els seus actes.
Quan s’ impugna una decisió és perquè es considera que és desfavorable i es vol canviar per a que sigui favorable.
Peticions a incloure en un recurs  Canviar una decisió.
 Declarar la nul·litat de determinats actes processal, perquè en un moment es va incomplir una norma o una garantia processal.
 Quan una sentència no és congruent. Quan respon a totes les qüestions plantejades, dóna resposta al que les parts han demanat.
 Discrepància en quant a la manera en que el jutge ha valorat les proves o l’ aplicació de normes, i es vol una nova sentència.
Tots aquests mitjans de modificació es poden classificar en 3 categories: Recursos en sentit estricte. Recursos que de forma ordinària es preveuen, com poden ser els recursos d’ apel·lació, de reposició, etc.
El recurs de reposició. El recurs directe de revisió.
El recurs de reposició. Recurs ordinari, els motius que el poden fonamentar dependran de cada cas i el recurrent es lliure; no hi ha uns motius fixats a la llei. És un recurs no devolutiu, el resol el propi òrgan que ha dictat la resolució que s’ està impugnant. Serveix 1 per impugnar decisions del secretari judicial, algunes, i algun tipus de resolucions del jutge. Sempre seran decisions de poca transcendència, com poen ser les providències, que són decisions del jutge que van motivades però que no suposen la finalització del procés. És un recurs simple, per decisions que no impliquen una finalització del procés.
Resolucions impugnables:  Diligències d’ ordenació del secretari judicial. Una diligència d’ ordenació fa que avanci el procés, es plasma en un paper el curs a seguir del procés. Fa complir el curs procedimental previst a la llei.
 Decrets no definitius del secretari judicial. El secretari és qui s’ encarrega d’ admetre o no admetre una demanda, i la decisió la fa en un paper que se li dóna el nom de decret. Aquí hi ha un petit enjudiciament, i el secretari decideix no és automàtic com en les diligències. Quan aquest decret és un decret no definitiu, és a dir no posa fi en el procés, aquest decret si es vol impugnar, es podrà fer mitjançant el recurs de reposició. El decret d’ admissió de demanda és definitiu.
 Providències del jutge. A vegades les providències i interlocutòries, no s’ impugnen mitjançant un recurs de reposició sinó que s’ ha de fer mitjançant un recurs d’ apel·lació.
 Interlocutòries no definitives del jutge. (Autos). Quan per exemple no s’ admet un mitjà de prova. Convé afegir que n’ hi ha excepcions com pot ser el no poder impugnar una interlocutòria tot i que no sigui definitiva.
Tramitació recurs de reposició.
Es presenta l’ escrit de reposició, i s’ha de passar el tràmit, és a dir, s’ ha d’ admetre aquest escrit. Si s’ admet, es dóna trasllat a l’altre part, i després es decideix el recurs. Si es recorria la del jutge, la decisió la prendrà el jutge, i ho decidirà mitjançant una interlocutòria no impugnable. Si es tracta del secretari, ell decidirà i dictarà un decret no impugnable. Les decisions no es poden recorre però es pot reproduir la queixa, així com en segona instància.
El recurs de revisió, es pot interposar contra algunes decisions del secretari judicial, no amplia l’ àmbit competencial al jutge. No confondre amb la revisió de sentències fermes. És no devolutiu 2 Decisions que es poden impugnar Únicament les del secretari judicial:  Decrets definitius, que impliquin acabar la instància. Decret: e secretari fa un petit enjudiciament del procés, i no es limita a aplicar una norma, sinó que implica que realitza una petita valoració. Algunes vegades poden ser definitius o no definitius.
Hi ha algunes excepcions, hi ha decrets no definitius i diligències d’ ordenació que s’ haurien d’ impugnar amb un recurs de reposició, però es permet que es puguin impugnar mitjançant un recurs de revisió.
Tramitació d’ ambdós recursos Es presenta l’ escrit d’ interposició, i passa el tràmit d’ admissió o no admissió. Si s’ admet tira en davant el recurs i s’ informa a l’ altra part, i després el jutge decideix mitjançant una interlocutòria, que també pot ser impugnada amb un recurs d’ apel·lació sempre i quan aquesta signifiqui finalitzar el procés.
El recurs d’apel·lació.
S’ interposa contra la sentència de primera instància, i obre el procés de segona instància, a resoldre per l’ òrgan competent. Serveix per qüestions tant processals com materials. Art. 41 LEC, contra l’ interlocutòria, no sempre és un recurs per a sentències, a vegades pot ser per un auto no definitiu.
El recurs de queixa.
Recurs relacionat amb els recursos d’ infracció, d’ apel·lació i cassació. S’ interposa quan un dels recursos mencionats anteriorment, no han sigut acceptats; per consegüent, s’ interposa contra el jutge que no ha admès el recurs volgut. L’ escrit d’ interposició del recurs, es presenta davant del mateix tribunal que ha dictat la sentència impugnada. Aquest recurs serà resolt per un òrgan diferent jeràrquicament superior.
Sempre serà l’ òrgan que si teòricament, es donessin les circumstancies, hauria de resoldre el recurs que ara està inadmès.
El recurs extraordinari per infracció processal.
3 S’ interposen contra les sentències que es resolen en el recurs d’ apel·lació. Si es creu que s’ han violat normes de caràcter processal.
El recurs de cassació.
S’ interposa així mateix, contra la sentència que resol el recurs d’ apel·lació. Quan s’ arriba a segona instància es pot interposar un recurs d’ infracció processal, un recurs de cassació, o ambdós. Si es creu que s’ han violat normes materials. Un cop s’ han interposat, no es tramiten simultàniament, sinó que primer es resol la infracció processal, i després la cassació. Primer es resolen les qüestions processals.
Recurs d’ Audiència al rebel. Rebel·lia durant tot el procés i no voluntària. El pot imposar la part demanda que ha estat en posició de rebel·lia, això vol dir que no ha participat en el procés ni ha acceptat la demanda. No en qualsevol causa es pot posar sinó que s’ han de donar 2 condicions:  Quan la rebel·lia ha estat permanent i constant al llarg de tot el procés.
 La rebel·lia ha de ser involuntària, per causes no volgudes pel demandat. Si el demandat no s’ha personat en el procés perquè no ha volgut, no es pot acollir a aquesta possibilitat després perquè s’ havia de l’ existència del procés. Hi ha 3 casos (excepcionals) recollits en l’ article 501 LEC , si el demandat tot i saber del procés, no ha pogut intervenir per una causa de força major. El moment de comunicar la demanda, no va recollir aquesta el propi demandant sinó que la va recollir una altra persona que es trobés en el domicili, i resulta que aquesta persona no va fer arribar la citació en el seu destinatari. L’ últim supòsit preveu la notificació edictal, per mitjà d’ edictes, els quals són els últims recursos de notificació processal, ja que la seva eficàcia està molt qüestionada.
En aquest recurs, s’ examini si hi ha hagut alguna d’ aquestes causes, si és afirmatiu, hi ha una retroacció del procés fins la notificació de la demanda, que és on va començar el problema, i es repeteix el procés. En aquest recurs no es resol el fons de l’ assumpte, només es verifica si es donen les causes de rebel·lia forçada. Es molt poc freqüent per les condicions exigides.
4 Revisió de sentències fermes. Un cop es té una sentència ferma, de caràcter molt excepcional, es permet la revisió en supòsits marcats per la llei. Tradicionalment se’l coneixia com a recurs de revisió, però la seva estructura no és pròpia d’ un recurs, sinó pròpia d’ un procés. L’ objecte és la revisió de la sentència ja dictada pel jutge. És una situació extraordinària, ja que una sentència ferma, per norma general, és invariable, però si és donen diferents supòsits extraordinaris fixes per llei, es fa una excepció.
Tutela judicial efectiva. El fet d’ interposar un recurs està íntimament lligat amb una garantia constitucional inclòs en la tutela judicial efectiva, article 24 CE. Aquest dret a recórrer, només es reconeix en es caos que els recurs que es vol imposar estigui previst a la LEC. Per aquest motiu no es pot impugnar totes les decisions judicials que es desitgi, per consegüent, és perfectament lícit que el legislador exclogui d’ imposar recursos en algunes decisions, i aquest fet es considera constitucionals. No es té dret a recorre sempre que es vulgui i com es vulgui, sinó que ha d’ estar previst en la LEC. Exemple: En els judicis verbals (menys de 3.000 €) el legislador ha exclòs expressament que la sentencia de primera instància es pugui apel·lar, per tant serà un procés d’ una única instància.
Un jutge quan resol un recurs i dicta la sentència, no pot deixar al litigant en una situació pitjor de la que estava abans de recórrer. Prohibició de la reformatio in Peius. Això entra en joc, quan és una de les parts qui planteja el recurs, si són totes dues a la vegades, encara que sigui per motius diferents, no esº podrà respectar aquesta prohibició. Cada cas té el seu recurs assignat. Pot ser que en la indicació sobre el recurs indicat que dóna el jutge, hi pugui haver un error.
Devolutiu: Quan es canvia d’ òrgan.
Resum.
 Un recurs s’ ha de posar davant l’ òrgan competent.
 El que es recorre ha de ser susceptible de recurs.
 Ha de ser el recurs adequat.
5  El recurrent ha d’ haver-se vist perjudicat per la sentència o resolució que vol impugnar.
 Els recurs no és mai una obligació, sempre és una opció.
 Els recursos sempre es plantegen a instància de part, mai d’ ofici. Els mateixos litigants ho poden impugnar, però també pot ser que ho plantegi un tercer, és a dir, fins aquell moment no participava en el procés. Pot ser un tercer que tingui interès en l’ objecte del litigi, i per a que pugui defensar els seus interessos, permet la intervenció de tercers. Un cop ho interposa, deixa de ser un tercer a ser una part del procés. En els processos on intervé el Ministeri Fiscal, aquest té la consideració de part i pot interposar recursos.
 Tot recurs té assignat un termini per interposar-lo amb la conseqüència que si el litigant no ho fa, se li aplica taxativament la preclusió.
 Terminis propis, com el dels recurs, estan sotmesos al principi de preclusió. Els terminis impropis, el jutges si no compleixen els terminis, en principi no passa res.
El fet de no complir el termini per part de les parts, implica que allò que es vulgui impugnar es faci ferm. El terminis comencen a comptar l’ endemà, el següent dia hàbil després de la resolució. Hora hàbil: 8 matí fins les 8 de la tarda. Però l’ últim dia és fins les 15. Si és 5 dies de termini, el termini acabarà el dia 6è a les 15.
 Efectes dels recursos. La resolució que s’ impugna no es converteix en ferma, sinó que és una resolució que pot ser modificada, es pot estimar, revocar o revocar parcialment. Això que no es converteixi en ferma pot variar si durant la tramitació del recurs, el recurrent desisteixi, es renuncia a l’ acció del recurs. Plantar-se, el desistiment no afecta al fons de l’ assumpte, el fet de desistir no vol dir ni condonar ni res per l’ estil. El fet de desistir en via de recurs, fa que la sentència que estava en via d’ impugnació, es converteixi en ferma.
Com a regla general, el fet d’ interposar un recurs, no impedeix que la sentència impugnada es pugui revisar.
El fet d’ interposar el recurs, no impedeix que es tinguin les mesures cautelars que s’ hagin aplicat anteriorment, i a més, es poden demanar de noves tot i que es canviï d’ òrgan jurisdiccional.
6 2. Classificació de recursos  Motius. En funció de quin tipus de motius.
o Ordinaris. Els motius, les causes que els poden fonamentar no estan recollits en la llei, sinó que en funció de cada cas, motivarà el recurs amb el que trobi més convenient. Argumentació lliure. Recurs reposició, recurs de revisió i els recurs d’ apel·lació.
o Extraordinaris. Els motius estan fixats en la llei. Recurs d’ infracció processal, cassació i la queixa (mostrar desacord amb la inadmissió amb algun recurs interposat).
 Tribunal o òrgan que acabarà resolent el recurs.
o No devolutius. Els resol el mateix òrgan on s’ ha impugnat la resolució.
Recurs de Reposició i Revisió o Devolutiu. El recurs el resoldrà un òrgan diferent i sempre jeràrquicament superior al que ha dictat la resolució que es vol impugnar. Recurs d’ apel·lació, infracció processal (Tribuna Suprem)de cassació (Tribunal supero o TSJ) i queixa.
3. Costes judicials en via de recurs Costes judicials. Despeses del procés, però algunes d’ aquestes, que depèn de com acabi el procés, les pots recuperar. Qui perd el judici, paga es costes. Execució forçosa de les costes. Lo millor és que les parts arribin a un pacte.
En via de recurs, la condemna amb costes és només en cas de desestimació.
7 ...

Tags: