Tema 2. L'activitat de foment (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Activitat de les administracions públiques
Año del apunte 2017
Páginas 14
Fecha de subida 20/06/2017
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2. L’ACTIVITAT DE FOMENT LEGISLACIÓ - "Articles 107 a 109 del Tractat de funcionament de la Unió Europea (antics articles 87 a 89 del Tractat de la comunitat europea). Regulen les anomenades “Ajudes d’Estat”.
"Llei espanyola 38/2003, general de subvencions, que és parcialment bàsica.
"Articles 87 i següents del Text Refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovada pel Decret legislatiu 3/2002.
"Articles 118 a 135 del ROAS, aprovat pel Decret 179/1995 (activitat de foment i promoció d’activitats socials i econòmiques).
Les lleis de pressupostos de l’Estat i la Generalitat i els pressupostos dels diversos ens locals solen contenir disposicions concretes sobre les mesures de foment, especialment subvencions, de les respectives administracions.
1. L’ACTIVITAT DE FOMENT: CONCEPTE I PRINCIPIS SUBSTANCIALS És l’activitat de l’administració que té per objecte orientar les activitats privades a modalitats o finalitats considerades d’interès general. No suposa limitació per als drets o les llibertats privades, sinó avantatge o benefici per als interessos privats afectats. El foment administratiu és l’activitat mitjançant la qual es promocionen aquelles iniciatives privades que l’administració considera concurrents amb l’interès general.
Es manifesta a diversos ordres d’activitat social: economia (beneficis per a l’establiment d’empreses o per a la contractació de joves), serveis socials (desgravacions i ajuts per a entitats socials), educació i cultura (ajuts públics al mecenatge, o a la recerca, o a l’educació, etc.).
Definició de STS 27/5/1977: «es una de las actividades de la Administración con tipicidad muy definida […] mediante la cual la misma extiende sus objetivos, poniendo en práctica técnicas encaminadas a que éstos se cumplan, sin necesidad de asumir directamente la gestión de los medios dirigidos a alcanzarlos, ni por tanto el montaje de servicios públicos; actividad en la que el dirigismo y el intervencionismo quedan sustituidos por otras medidas tendentes a que sean los propios administrados los que libremente colaboren en el cumplimiento de fines considerados convenientes y deseables, mediante orientaciones y persuasiones» Jordana de Pozas, és «la acción de la Administración encaminada a proteger o promover aquellas actividades, establecimientos y riquezas debidas a los particulares y que satisfacen necesidades públicas que se estiman de utilidad general, sin usar de la coacción ni crear servicios públicos».
La diferència amb l’activitat de limitació és que el foment no suposa limitació per als drets o les llibertats privades, sinó avantatge o benefici per als interessos privats afectats. Respecte de l’activitat de servei públic, el foment i el servei públic suposen avantatge o benefici per als interessos privats afectats. El foment, però, es refereix a activitats d’iniciativa privada i, en canvi, el servei públic, d’iniciativa pública.
Límits: 1. disponibilitat del despesa 2. Competència de l’entitat que realitza l’activitat de foment: estat autonòmic 3. Respecte a la igualtat de oportunitats: lliure competència. Dret comunitari.
1 Principis substancials (art. 8.3 de la LGS): legalitat, igualtat, eficiència, publicitat, concurrència, objectivitat.
1.1 Reflexió sobre l’abast d’aquesta activitat L’activitat administrativa de foment té una gran importància en la societat contemporània, i es manifesta en àmbits diversos: - - - Economia: per promoure o desincentivar determinats productes o pràctiques econòmiques: ajuts a l’exportació, ajuts per a la renovació dels cotxes, beneficis per a la contractació de persones aturades, ajuts per a la concentració agrària, ajuts per a la renovació de la flota pesquera, etc.
Equitat social: mesures per promoure el treball de persones amb disminució o de dones víctimes de la violència domèstica; beques d’estudi; ajuts de menjador a les escoles; ajuts per a famílies monoparentals o nombroses, etc.
Innovació i progrés: ajuts a la recerca, ajuts a la formació permanent, ajuts per aprendre idiomes, etc.
Cultura: suport a determinades manifestacions culturals, ajut a les llengües minoritàries, a la creació artística, etc.
Promoció de determinats comportaments personals o socials: ajuts a la maternitat, ajuts per millorar l’eficiència energètica dels habitatges, ajuts per col·laborar amb la recollida selectiva dels residus ... 
 1.2 Principi de legalitat Les mesures de foment, en la mida que impacten en els recursos públics (subvencions, beneficis fiscals) estan sotmeses al principi de legalitat pressupostària, de manera que requereixen com a mínim la cobertura de la llei de pressupostos.
En l’àmbit de les administracions locals, aquesta cobertura normativa té rang merament reglamentari, però igualment fa efectiu aquest principi de legalitat.
Article 34.1 de la Llei 38/2003, general de subvencions: amb caràcter previ a la convocatòria de la subvenció o a la seva concessió directa, caldrà aprovar la despesa en els termes previstos per la Llei general pressupostària o per les normes pressupostàries de la resta d’administracions públiques.
Article 46 de la Llei 47/2003, general pressupostària: els crèdits per a despeses són limitatius. No es podran adquirir compromisos de despesa ni obligacions per quantia superior a l’import dels crèdits autoritzats, sent nuls de ple dret els actes administratius i les disposicions generals amb rang inferior a la llei que incompleixin aquesta limitació, sense perjudici de les responsabilitats regulades en el títol VII d’aquesta Llei.
1.3 Principi d’igualtat En la mesura que les activitats de foment consisteixen a donar ajuts o beneficis a persones determinades, i que els recursos públics són limitats, és imprescindible sotmetre la seva aplicació a principis, regles i procediments que garanteixin un tracte no discriminatori, igual per a totes les persones afectades i interessades. Altrament, a part d’injustes, les mesures de foment podrien derivar fàcilment en pràctiques ineficients i corruptes. D’aquí la necessitat de sotmetre l’activitat de foment a: - Respectar els principis de transparència (regles clares i conegudes), publicitat (convocatòria i resolucions públiques) i lliure concurrència.
Procediments administratius formalitzats, de caràcter competitiu (bases de selecció, aspectes 2 - reglats, control de l’efectivitat de l’activitat fomentada).
Respectar i no falsejar les regles de la competència en l’exercici de les activitats productives.
1.4 Principi d’eficiència En la mesura que comporten disposar de recursos públics, les activitats de foment han de respectar el principi d’eficiència en la gestió dels mateixos. Eficiència vol dir treure el major profit econòmic que sigui possible. Així ho requereixen, entre altres, els principis següents: - Art. 31.2 CE: la despesa pública realitzarà una assignació equitativa dels recursos públics i la seva programació i execució respondran als criteris d’eficiència i economia.
Art. 19.3 Llei 38/2003, general de subvencions: l’import de les subvencions en cap cas pot ser de tal quantia que, aïlladament o en concurrència amb altres subvencions, ajuts, ingressos o recursos, superi el cost de l’activitat subvencionada.
A més de ser eficients en la gestió dels recursos públics, les mesures de foment també han de ser eficients per a l’activitat subvencionada i per al funcionament del sistema en el seu conjunt, cosa més difícil de complir, i sovint infringida a la pràctica (per exemple, els beneficis fiscals a la compra de l’habitatge, que varen contribuir decisivament a la bombolla immobiliària, i moltes de les mesures directament absurdes de la política agrària comú). 
 1.5 Els principis generals citats a la legislació de subvencions La Llei 38/2003, general de subvencions, incorpora expressament els principis citats anteriorment al seu article 8.3, segons el qual la gestió de les subvencions s’ha de fer d’acord amb els principis següents: - - - Publicitat, transparència, concurrència, objectivitat, igualtat i no discriminació. En general, es tracta de principis generals fàcilment aplicables als casos concrets, de manera que en ocasions han servit per anular subvencions que els infringeixen.
Eficàcia en el compliment dels objectius fixats per l’Administració atorgant, és a dir, les subvencions s’han de justificar en objectius determinats d’interès general, i han de servir efectivament per a què l’activitat subvencionada els compleixi. Es tracta de principis també fàcilment contrastables.
Eficiència en l’assignació i utilització dels recursos públics: l’administració ha de rendibilitzar al màxim els recursos invertits en subvencions, i les activitats subvencionades també han de fer un ús eficient dels mateixos. És gairebé impossible d’acreditar el seu compliment.
1.6 Els principis recollits per la legislació de règim local El ROAS, anterior a la Llei general de subvencions, ja requeria l’aplicació de part dels principis vigents en matèria de subvencions; així ho podem deduir del seu article 5: l’activitat de foment dels ens locals regulada al títol 3 d’aquest Reglament s’exerceix en l’àmbit de les seves competències i de conformitat amb els principis de publicitat, objectivitat, lliure concurrència i igualtat, i amb adequació a la legalitat pressupostària.
La vigència d’aquest precepte s’ha d’interpretar complementada amb la resta de principis estudiats de la Llei general de subvencions, que és d’aplicació directa a totes les administracions públiques, incloses també les administracions locals.
3 Amb l’article 5 ROAS podem comprovar com la preocupació tradicional del legislador en matèria de foment ha estat el respecte dels drets individuals de les persones, pràcticament tots ells vinculats al d’igualtat, mentre que la llei general de subvencions, més coherent amb l’estat social, es preocupa també amb els principis més relacionats amb els interessos socials o col·lectius, com és la gestió eficaç i eficient dels recursos públics esmerçats en les mesures de foment.
2. FOMENT ADMINISTRATIU I DRET COMUNITARI La regulació de les activitats públiques de foment ocupen un lloc destacat en el dret comunitari, ja que sovint els ajuts públics dels estats membres a les seves empreses o als seus sectors econòmics ha entrat en conflicte amb la lliure circulació de mercaderies i amb el dret de la competència a nivell de la Unió.
Un dels objectius fonamentals de la UE és assolir una Unió de mercat, la qual cosa requereix una competència igual entre els Estats Membres, això és, evitar que els ajuts dels Estats als seus sectors econòmics distorsionin la competència i la lliure circulació de mercaderies.
El règim general del dret comunitari en relació a les accions públiques de foment s’ha centrat en establir prohibicions i limitacions per garantir la lliure competència, i que en conseqüència han prohibit o limitat ajuts econòmics (en un sentit ampli del concepte) provinents de fons públics, que amenacin o puguin falsejar la competència. Tanmateix, i com podem veure tot seguit amb una lectura de les normes comunitàries, aquestes prohibicions i limitacions també tenen importants excepcions, i marge per a que se’n puguin establir moltes més.
2.1 Normativa comunitària TFUE, Capítol relatiu al règim dels ajuts atorgats pels estats membres.
Article 107 TFUE (antic article 87 TCE) 1. Salvo que los Tratados dispongan otra cosa, serán incompatibles con el mercado interior, en la medida en que afecten a los intercambios comerciales entre Estados miembros, las ayudas otorgadas por los Estados o mediante fondos estatales, bajo cualquier forma, que falseen o amenacen falsear la competencia, favoreciendo a determinadas empresas o producciones.
2. Serán compatibles con el mercado interior: a) las ayudas de carácter social concedidas a los consumidores individuales, siempre que se otorguen sin discriminaciones basadas en el origen de los productos; b) las ayudas destinadas a reparar los perjuicios causados por desastres naturales o por otros acontecimientos de carácter excepcional 3. Podrán considerarse compatibles con el mercado interior: a) las ayudas destinadas a favorecer el desarrollo económico de regiones en las que el nivel de vida sea anormalmente bajo o en las que exista una grave situación de subempleo, así como el de las regiones contempladas en el artículo 349, habida cuenta de su situación estructural, económica y social; b) las ayudas para fomentar la realización de un proyecto importante de interés común europeo o destinadas a poner remedio a una grave perturbación en la economía de un Estado miembro; ES 30.3.2010 Diario Oficial de la Unión Europea C 83/91 c) las ayudas destinadas a facilitar el desarrollo de determinadas actividades o de determinadas regiones económicas, siempre que no alteren las condiciones de los intercambios en forma 4 contraria al interés común; d) las ayudas destinadas a promover la cultura y la conservación del patrimonio, cuando no alteren las condiciones de los intercambios y de la competencia en la Unión en contra del interés común; e) las demás categorías de ayudas que determine el Consejo por decisión, tomada a propuesta de la Comisión.
L’actual situació de crisi econòmica posa de manifest com les autoritats comunitàries han fet ús d’algunes d’aquestes possibilitats d’excepció de les prohibicions generals dels ajuts públics a l’activitat econòmica.
Article 108 TFUE 1. La Comisión examinará permanentemente, junto con los Estados miembros, los regímenes de ayudas existentes en dichos Estados. Propondrá a éstos las medidas apropiadas que exija el desarrollo progresivo o el funcionamiento del mercado interior.
2. Si, después de haber emplazado a los interesados para que presenten sus observaciones, la Comisión comprobare que una ayuda otorgada por un Estado o mediante fondos estatales no es compatible con el mercado interior en virtud del artículo 107, o que dicha ayuda se aplica de manera abusiva, decidirá que el Estado interesado la suprima o modifique en el plazo que ella misma determine.
3. La Comisión será informada de los proyectos dirigidos a conceder o modificar ayudas con la suficiente antelación para poder presentar sus observaciones. Si considerare que un proyecto no es compatible con el mercado interior con arreglo al artículo 107, la Comisión iniciará sin demora el procedimiento previsto en el apartado anterior. El Estado miembro interesado no podrá ejecutar las medidas proyectadas antes que en dicho procedimiento haya recaído decisión definitiva. ES C 83/92 Diario Oficial de la Unión Europea 30.3.2010 4. La Comisión podrá adoptar reglamentos relativos a las categorías de ayudas públicas sobre las que el Consejo haya determinado, con arreglo al artículo 109, que pueden quedar exentas del procedimiento establecido en el apartado 3 del presente artículo.
2.2 Potestats d’intervenció de les autoritats comunitàries La Comissió és qui controla permanentment els ajuts existents en els Estats membres i, en aquesta tasca: 1. Proposa als Estats les mesures que exigeixi el mercat interior per deixar sense efecte determinats ajuts.
2. Si comprova -després d’un procediment contradictori- que un ajut atorgat per l’Estat directa o indirectament no és compatible amb el mercat interior en virtut de l’article 107 o que s’aplica de forma abusiva, decidirà que l’Estat interessat la suprimeixi o la modifiqui dins d’un termini donat.
3. Ha de ser informada dels projectes adreçats a concedir o modificar ajuts amb prou antelació per que pugui presentar-hi observacions. Si considera que un projecte no és compatible amb el mercat interior, iniciarà el procediment contradictori. L’Estat membre no podrà aplicar els ajuts de què es tracti abans que hagi recaigut la resolució definitiva en aquell procediment (compatibilitat o incompatibilitat amb el mercat interior en els termes de l’article 107).
5 4. D’acord amb el Consell pot declarar alguns ajuts exempts d’aquest procediment de control.
Excepcions: - Compatibles mercat interior 107.2 TFUE Eventualment, sectors 107.3 TFUE Determinades categories d'ajuts poden eximir de l'obligació de notificació en virtut del Reglament (CE) nº 994/98. Aquesta norma es coneix com a norma de minimis i s'aplica amb la finalitat que les subvencions de poca quantia quedin exemptes d'aquesta obligació.
Estableix un límit màxim per sota del qual l'ajut no entra en l'àmbit d'aplicació i no està subjecta a la comunicació a la UE. Límit màxim de minimis • Els ajuts concedits durant un període de tres anys i que no superin el límit màxim de 200 000 euros no es consideren ajudes estatals conformement a l'article 107, apartat 1, del TFUE.
• Al sector del transport per carretera s'aplica un altre límit màxim de 100 000 euros.
2.3 Les mesures de foment de les institucions comunitàries A més de les seves responsabilitats i atribucions per incidir en les mesures de foment dels estats membres, la Unió Europea també té capacitat per adoptar mesures comunitàries de foment, i aquestes venen tenint una importància considerable a molts sectors d’activitat econòmica.
Igual que les mesures de foment de les administracions estatals, les comunitàries tenen per objecte promoure comportaments privats coherents amb els objectius d’interès general definits per les autoritats europees. Alguns exemples: - Ajuts a la innovació i a la recerca.
Ajuts per frenar o promoure determinats sectors productius (la política agrària comú 
es basa en gran part en subvencions).
Ajuts per a regions o per a estats en situació econòmica crítica.
3. FOMENT ADMINISTRATIU I AUTONOMIA TERRITORIAL Les mesures de foment sovint han estat el centre de conflictes de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes. Les coordenades d’aquests conflictes solen ser: - - La competència sectorial autonòmica (sobre agricultura, habitatge o cultura), per una banda, i la capacitat estatal de despesa (que li permet incloure en els seus pressupostos dotacions per a ajuts en les mateixes matèries), per l’altra.
La competència sectorial autonòmica, per una banda, i les condicions d’igualtat entre tota la ciutadania, per l’altra (cas de les beques escolars i universitàries).
L’activitat de foment no és un títol competencial, sinó una forma d’activitat de les administracions públiques.
110-115 EAC. Competències (STC 31/2010): - Exclusives Compartides Executives: Correspon a la Generalitat, en l'àmbit de les seves competències executives, la potestat reglamentària, que comprèn l'aprovació de disposicions per a l'execució de la normativa de l'Estat, i també la funció executiva, que en tot cas inclou la potestat 6 d'organització de la seva pròpia administració i, en general, totes les funcions i activitats que l'ordenament atribueix a l'Administració pública.
Article 114. Activitat de foment - Correspon a la Generalitat, en les matèries de la seva competència, l'exercici de l'activitat de foment. Amb aquesta finalitat, la Generalitat pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis.
- Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència exclusiva, l'especificació dels objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també la regulació de les condicions d'atorgament i la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió.
- Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida, precisar normativament els objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també completar la regulació de les condicions d'atorgament i tota la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió.
- Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva, la gestió de les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, incloent-hi la tramitació i la concessió.
- La Generalitat participa en la determinació del caràcter no territorialitzable de les subvencions estatals i comunitàries europees. Així mateix, participa, en els termes que fixi l'Estat, en la gestió i la tramitació d'aquestes subvencions.
3.1 Jurisprudència del TC Els conflictes citats entre la competència sectorial autonòmica i la capacitat de despesa de l’estat han estat resolts pel Tribunal Constitucional aplicant bàsicament els criteris següents (STC 13/1992, i moltes més en el mateix sentit): 1.
2.
3.
Un primer supòsit es produeix quan la comunitat autònoma ostenta una competència exclusiva sobre una determinada matèria i l'Estat no invoca cap títol competencial, genèric o específic, sobre la mateixa. L'Estat pot, per descomptat, decidir assignar part dels seus fons pressupostaris a aquestes matèries o sectors. Però, d'una banda, la determinació del destí de les partides pressupostàries corresponents no pot fer- es sinó de manera genèrica o global, per sectors o subsectors sencers d'activitat. D'altra banda, aquests fons han d'integrar-se com un recurs que nodreix la Hisenda autonòmica.
El segon supòsit es dóna quan l'Estat tingui un títol competencial genèric d'intervenció que es superposa a la competència de les comunitats autònomes sobre una matèria, fins i tot si aquesta es qualifica d'exclusiva (v.
gr., l'ordenació general de l'economia), o bé té competència sobre les bases o la coordinació general d'un sector o matèria, corresponents a les comunitats autònomes les competències de desenvolupament normatiu i d'execució. En aquests supòsits l'Estat pot de consignar subvencions de foment en els seus Pressupostos Generals, especificant el seu destí i regulant les seves condicions essencials d'atorgament fins on ho permeti la seva competència genèrica, bàsica o de coordinació, però sempre que deixi un marge a les comunitats autònomes per concretar amb major detall l'afectació o destinació o, almenys, per desenvolupar i complementar la regulació de les condicions de atorgament dels ajuts i la seva tramitació. A més, la gestió d'aquests fons correspon a les comunitats autònomes.
Es tracta de partides que han territorialitzar-se en els propis pressupostos generals de l'Estat si això és possible o en un moment immediatament posterior, mitjançant et normes que fixin criteris objectius de repartiment o mitjançant convenis de col·laboració ajustats als principis constitucionals i l'ordre de distribució de competències Un tercer supòsit és aquell en què l'Estat té atribuïda la competència sobre la legislació relativa a una matèria, mentre que correspon a la Comunitat Autònoma la competència d'execució. En aquest cas l'única diferència amb el supòsit to anterior és que l'Estat pot estendre a la regulació de detall respecte del destí, condicions i tramitació de les subvencions, deixant fora de perill la potestat autonòmica d'autoorganització dels serveis.
7 4.
El quart i últim supòsit és aquell en què no obstant tenir les comunitats autònomes competències exclusives sobre la matèria en què recauen les subvencions, aquestes poden ser gestionades, excepcionalment, per un òrgan de l'Administració de l' Estat o organisme d'aquesta dependent, amb la consegüent consignació centralitzada de les partides pressupostàries en els Pressupostos Generals de l'Estat. Però això només és possible quan do l'Estat tingui algun títol competencial, genèric o específic, sobre la matèria i en les circumstàncies a saber: Que resulti imprescindible per assegurar la plena efectivitat de les mesures dins de l'ordenació nació bàsica del sector i per garantir les mateixes possibilitats des d'obtenció i gaudi per part dels seus potencials destinataris ris en tot el territori nacional, evitant al mateix temps que se sobrepassi la quantia global dels fons estatals destinats nats al sector. La seva procedència en cada cas hi haurà d'aparèixer raonablement justificada o deduir sense esforç de la natura- lesa i contingut de la mesura de foment de què es tracti.
En tot cas, malgrat la llarga vigència i la reiteració d’aquesta jurisprudència, no deixen de sovintejar casos de regulació i gestió centralitzada de mesures de foment en àmbits sectorials d’activitat que són competència de les comunitats autònomes. Tres factors que faciliten l’incompliment (segons conclou el Dr. Luis Pomed).
1. En primer lloc, el temps, atès que les sentències es dicten al cap dels anys quan la convocatòria ja està executada; 2. En segon lloc, l’autocontenció de les comunitats autònomes a l’hora d’interposar un conflicte de competències atès que la sentència té valor merament doctrinal, i, 3. Finalment, la “rendibilitat política” immediata que obté l’Estat en l’atorgament de subvencions.
4. MODALITATS I CONTROL DE L’ACCIÓ DE FOMENT Jordana de pozas Positives: avantatges de qualsevol tipus Negatives: desavantatges, habitualment fiscals: Desincentivar activitats negatives o perjudicials Pel règim jurídic del seu atorgament (LGS i ROAS) Atorgats de manera general, amb convocatòria Atorgats de manera discrecional, sense convocatòria Pels destinataris, els ajuts poden beneficiar Particulars (incloses les empreses) Altres administracions públiques Per la seva contingut , els ajuts poden consistir en Beneficis honorífics Estímuls econòmics ajuts financers in natura beneficis jurídics 120 ROAS Pròpies: atribució efectiva, dinerària o en espècie, avaluable econòmicament.
Impròpies: incentius fiscals, exempcions o bonificacions, avals en operacions de crèdit, bestretes reintegrables, crèdits subvencionats o d’altres anàlegs Les activitats de foment poden comprendre diversos tipus de modalitats, sempre que serveixin efectivament als objectius i finalitats que les justifiquen. En funció de la naturalesa de l’incentiu, podem distingir entre les modalitats següents: - - Mesures honorífiques: condecoracions, títols nobiliaris, premis, marques o reconeixements de qualitat per a determinats productes, qualificacions acadèmiques. L’objectiu directe d’aquestes mesures és el reconeixement honorífic, però indirectament sovint incorporen també estímuls materials (publicitat, currículum).
Mesures jurídiques (accés a determinades concessions o a la possibilitat de ser beneficiari d’expropiacions).
Mesures econòmiques. Són les més habituals: subvencions, primes, desgravacions o exempcions fiscals, activitats de mecenatge.
8 4.1 El control de l’acció de foment En la mesura que les accions de foment se solen concretar en actuacions administratives, poden ser objecte dels procediments generals de control de l’activitat administrativa. Més específicament, els controls més idonis i habituals de l’acció de foment són els següents: - La intervenció (control intern).
La Sindicatura o el Tribunal de Comptes.
El control parlamentari i polític en general.
Els recursos administratius i contenciós administratius.
També cal tenir en compte que un vessant del control essencial en l’activitat de foment és el control públic (inspeccions, normalment) sobre les activitats privades fomentades, a l’objecte d’assegurar que s’adequaran efectivament a allò que ha justificat la mesura de foment adoptada.
5. LA SUBVENCIÓ ADMINISTRATIVA: CONCEPTE, RÈGIM JURÍDIC I PROCEDIMENT Normativa aplicable Estatal - Ley 38/2003, de 17 de noviembre, General de Subvenciones (LGS”) Real Decreto 887/2006, de 21 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de la Ley 38/2003, de 17 de noviembre, General de Subvenciones (RLGS) Catalana - Decret Legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de la Generalitat de Catalunya (TRLFPC, arts 87 i ss) Local - Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC, arts. 240 i ss) Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres activitats i serveis dels ens locals (ROAS, arts. 118 i ss) Reglaments i ordenances de cada ens local (Exemple, Normativa general de Barcelona) 5.1 Concepte de subvenció L’art. 2.1 LGS (L38/2003) ens proporciona el següent concepte legal de subvenció: Se entiende por subvención, a los efectos de esta Ley, toda disposición dineraria realizada por cualesquiera de los sujetos contemplados en el artículo 3 de esta Ley, a favor de personas públicas o privadas, y que cumpla los siguientes requisitos: a) Que la entrega se realice sin contraprestación directa de los beneficiarios b) Que la entrega esté sujeta al cumplimiento de un determinado objetivo, la ejecución de un proyecto, la realización de una actividad, la adopción de un comportamiento singular, ya realizados o por desarrollar, o la concurrencia de una situación, debiendo el beneficiario cumplir las obligaciones materiales y formales que se hubieran establecido.
c) Que el proyecto, la acción, conducta o situación financiada tenga por objeto el fomento de una actividad de utilidad pública o interés social o de promoción de una finalidad pública.
9 Subjectes de la relació subvencional: - L’Administració concedent Entitats col·laboradores Beneficiaris 5.2 Procediment Els articles 22 i següents de la Llei 38/2003, general de subvencions, regulen les fases i els principis més importants de l’atorgament de subvencions. En un sentit similar, els articles 92 i següents de la Llei de finances públiques de Catalunya. Els elements més destacats d’aquest procediment són els següents: - - El procediment sol iniciar-se d’ofici, amb la convocatòria pública de les subvencions. Entre altres aspectes, la convocatòria ha de concretar la quantia de les subvencions, els requisits dels aspirants, la documentació que cal presentar, els criteris de prioritat, els òrgans responsables i el calendari, o fer referència a les bases reguladores que contenen la normativa d’aquestes qüestions.
Bases reguladores. Poden ser incloses a la convocatòria o en una normativa a part, d’aplicació possible per a diverses convocatòries.
Presentació de les sol·licituds i fase de subsanació de les mateixes.
Avaluació de les sol·licituds presentades i proposta de resolució.
Resolució de l’atorgament i notificació i publicació.
5.3 Regulació del procediment per la LGS Tipologia de procediments. (article 22 LGS) Convocatòria pública i lliure concurrència Sense convocatòria pública, exclusivament per les raons taxades legalment: 1. Les previstes de forma nominativa als Pressupostos Generals de l’Estat, de les Comunitats Autònomes o de les entitats locals.
2. Les previstes en una norma de rang legal.
3. Excepcionalment, aquelles en què s’acrediti raons d’interès públic, social, econòmic o humanitari, o altres degudament justificades que dificultin la seva convocatòria pública.
Pla estratègic de subvencions: (article 8.1 LGS) Els subjectes passius que proposin l'establiment de subvencions, amb caràcter previ, hauran de concretar en un pla estratègic de subvencions els objectius i efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les seves fonts de finançament, supeditant en tot cas al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària. Quan els objectius que es pretenen aconseguir afecten el mercat, la seva orientació ha de dirigir-se a corregir errors clarament identificats i els seus efectes han de ser mínimament distorsionadors.
Aprovació i publicació de les bases reguladores de cada tipus de subvenció amb el contingut següent (art. 17 LGS): - Definició de l’objecte de la subvenció.
Requisits que hauran de tenir els beneficiaris per l’obtenció de la subvenció.
Procediment de concessió de la subvenció.
Criteris objectius d’atorgament de la subvenció i ponderació dels mateixos.
10 - Òrgans competents per l’ordenació, instrucció i resolució del procediment i termini de notificació de la subvenció.
En concurrència competitiva - Inici del procediment mitjançant convocatòria pública, amb el següent contingut mínim (art.
23.2 LGS).
Instrucció del procediment i proposta de resolució (art. 24 LGS) Resolució: L’òrgan competent designat en la convocatòria, resoldrà el procediment.
- Eventual comunicació a la UE - La subvenció estableix una relació jurídica entre l'Administració concedent i el beneficiari en la qual s'integren una sèrie de drets i deures entre ells.
Procediment de concessió directa Supòsits (art. 22.2 LGS): 1. Les previstes de forma nominativa als Pressupostos Generals de l’Estat, de les Comunitats Autònomes o de les entitats locals.
2. Les previstes en una norma de rang legal.
3. Excepcionalment, aquelles en què s’acrediti raons d’interès públic, social, econòmic o humanitari, o altres degudament justificades que dificultin la seva convocatòria pública.
Conveni (art. 28.1 LGS), com a instrument habitual, tot i que no necessari, per canalitzar les subvencions previstes normativament.
Subcontractació (article 29 LGS) El beneficiari únicament podrà subcontractar, total o parcialment, l'activitat quan la normativa reguladora de la subvenció així ho prevegi. L'activitat subvencionada que el beneficiari subcontracti amb tercers no pot excedir el percentatge que es fixi en les bases reguladores de la subvenció. En el supòsit que la previsió no figuri, el beneficiari podrà subcontractar fins a un percentatge que no excedeixi el 50 per cent de l'import de l'activitat subvencionada.
Quan l'activitat concertada amb tercers excedeixi el 20 per cent de l'import de la subvenció i aquest import sigui superior a 60.000 euros (i no es pot fraccionar), la subcontractació estarà sotmesa al compliment dels requisits següents: 1. Que el contracte se subscrigui per escrit.
2. Que la formalització d'aquest l'autoritzi prèviament per l'entitat concedent de la subvenció en la forma que es determini en les bases reguladores Justificació (article 30 LGS) La justificació constitueix la base sobre la qual es desenvoluparà el control financer que verifica si la documentació aportada es correspon a la realitat, tant pel que fa a les actuacions realitzades com respecte als costos d’aquestes.
L’adequada justificació de la subvenció és un concepte jurídic indeterminat i és l’Administració qui acaba determinant si aquesta s’ha realitzat de forma correcta o no (art. 44 LGS).
11 Extinció de la subvenció L'extinció de la subvenció es produeix: 1. Pel compliment per les parts de les seves obligacions.
2. Renúncia del beneficiari 3. Per estar sotmesa la subvenció atorgada en causa de nul·litat degudament declarada per l'Administració concedent en via de recurs, pel procediment de revisió d'ofici, o pels tribunals de justícia.
4. Nul·litat que també pot produir-se si es manca de crèdit pressupostari bastant (article 60 LGP) o si s'ha incorregut en violació de les normes que sobre ajudes per l'Estat preveu en TFUE.
La nul•litat de l'atorgament de la subvenció obliga al reintegrament del que s'ha percebut.
5. Revocació. Els efectes de la revocació són el reintegrament del que ha percebut més els interessos de demora des del moment en què es va pagar la subvenció, que serà l'interès legal augmentat en un 25 per 100.
Reintegrament El reintegrament d’una subvenció inicialment atorgada és la conseqüència de la seva revocació per l’incompliment de les condicions imposades en la resolució de concessió. Pot ser total o parcial, La potestat de revocació procedeix per les següents causes (37 LGS) (aprox.): 1. per falsejament de les dades subministrades a l'Administració concedent per obtenir la subvenció; 2. per incompliment de l’objectiu, supòsit que alguns autors identifiquen amb la declaració de caducitat de la subvenció 3. incompliment de la justificació o justificació insuficient 4. Incompliment de l'obligació d'adoptar les mesures de difusió 5. Resistència, excusa, obstrucció o negativa a les actuacions de comprovació i control financer 6. En els altres supòsits previstos en la normativa reguladora de la subvenció.
7. Per raons d'interès públic previstes per la llei o pel Dret comunitari europeu.
Els efectes de la revocació són en primer lloc el reintegrament del que ha percebut més els interessos de demora des del moment en què es va pagar la subvenció, que serà l'interès legal augmentat en un 25 per 100.
Infraccions i sancions Són infraccions les conductes del beneficiari o de les entitats col•laboradores, tipificades com a tals per la LGS o la Llei sectorial que reguli la subvenció atorgada.
Les infraccions es classifiquen com és normal en: - Lleus greus molt greus Sancions - Lleus greus molt greus accessòries 12 Control Diversos instruments: - - - Les afectades per la normativa comunitària han de ser comunicades a la Comissió Europea, que les pot fer objecte d’un procediment de control amb efectes suspensius i, si l’Estat no s’avé a atendre als seus requeriments, impugnar-les davant del TJUE.
Els ens concedents han de donar publicitat a les subvencions atorgades mitjançant l'exposició d'aquestes en el tauler d'anuncis designat a la convocatòria i en el supòsit de subvencions d' un import superior a 6.000 euros, s'han de publicar, a més, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (94 Dleg 3/2002) Control previ i posterior. Comptable i financer. Intern i extern. (97 RDLeg 3/2002, 44-51 LGS) 5.4 Regulació del procediment per la Llei de finances publiques de Catalunya Article 92 1. L'ens concedent, amb caràcter previ a l'acord de concessió, ha d'aprovar les bases reguladores de la subvenció, llevat que l'objecte d'aquesta justifiqués la impossibilitat de la concurrència.
2. Les bases reguladores han de concretar com a mínim: 
 a) L'objecte de la subvenció i el període en què s'ha d'executar l'activitat. 
 b) Els requisits dels beneficiaris i la manera d'acreditar-los.
c) La possibilitat d'intervenció d'entitats col·laboradores i les condicions de solvència i eficàcia que hagin de reunir.
d) La forma en què el beneficiari o l'entitat col·laboradora han de justificar el compliment de la finalitat per a la qual es va concedir la subvenció i de l'aplicació dels fons percebuts, i el termini per efectuar-la.
e) Els límits i els requisits per a autoritzar bestretes o pagaments a compte sobre la subvenció concedida. f) La forma i l'import de les garanties que, si escau, s'han de prestar en cas de bestretes o de pagaments a compte de la subvenció.
g) Els criteris de valoració de la sol]licitud de la subvenció en el cas de concurrència competitiva, i la possibilitat de revisar les ja concedides, en especial la possibilitat de modificar la resolució de concessió en el cas d'alteració de les condicions o de l'obtenció concurrent d'altres ajuts.
h) L'obligació del beneficiari de facilitar tota la informació que li sigui requerida per la Intervenció General de la Generalitat, la Sindicatura de Comptes o altres òrgans competents, d'acord amb aquesta Llei i altres normes aplicables. 3. Les bases reguladores s'han de sotmetre, prèviament a la seva aprovació, a informe del servei jurídic i de la intervenció delegada de l'ens concedent. Aquesta aprovació s'ha de fer per ordre del conseller o de la consellera corresponent, o de l'òrgan competent, en els supòsits especificats per les lletres b), c) i d) de l'art. 93 d'aquesta Llei, i s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 
 4. Les convocatòries de subvencions han de concretar com a mínim: a) b) c) d) Les bases reguladores de la subvenció o indicació de la disposició on es contenen.
L'aplicació pressupostària a la qual s'han d'imputar i la quantitat màxima destinada.
El termini per a presentar la documentació.
Els òrgans competents per a la tramitació i la resolució del procediment i el termini per a la 13 seva conclusió. e) El mitjà de notificació de la resolució i, si aquesta exhaureix o no la via administrativa, amb indicació dels recursos i els òrgans davant els quals es poden interposar.
f) En el supòsit d'ajust d'estat o subvencions a empreses susceptibles de tenir aquesta consideració i per donar compliment a la normativa de la Unió Europea, s'han d'especificar, en la convocatòria, les diverses finalitats a les quals va adreçada d'acord amb la tipologia que es fixi mitjançant una ordre del conseller o de la consellera d'Economia i Finances.
5. Totes les convocatòries públiques de subvencions han d'incloure, entre els requisits exigits a les empreses, la justificació que el sol]licitant compleix la quota de reserva per a la integració social dels minusvàlids, establerta per la legislació vigent.
6. Amb caràcter previ a la publicació de la convocatòria s'ha d'autoritzar la despesa derivada de la línia d'ajuts convocada.
5.5 Règim jurídic L’atorgament d’una subvenció és un acte administratiu (és unilateral per l’administració), que requereix l’acceptació formal per part del beneficiari.
Un cop vigent, la subvenció comporta una relació jurídica entre l’administració i la persona beneficiada, amb les principals característiques següents: - - Obligació del beneficiari a realitzar l’activitat o adoptar el comportament que justifica la subvenció.
Obligació del beneficiari a realitzar les altres actuacions accessòries a la subvenció (contractar personal amb minusvalies, retre comptes, facilitar actuacions administratives d’inspecció, complir requeriments de transparència, donar visibilitat al fet de ser beneficiari, etc.) Potestats de l’administració per controlar el compliment efectiu de les obligacions per part dels beneficiaris.
Dret del beneficiari de renunciar a la subvenció.
Potestat de l’administració per modificar o revocar la subvenció i per reclamar el 
reintegrament de les quantitats abonades, si acredita l’incompliment d’obligacions del beneficiari, sense perjudici de possibles mesures sancionadores addicionals.
14 ...