La violència racista als Estats Units: el Ku Klux Klan (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Fora la llei
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 21/04/2016
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Fora la llei: violència, criminalitat i actors no estatals al segle XX Estudi contra els actors que s’enfronten a l’Estat, el qual té el monopoli de la violència.
Quan algú intenta exercir al violència independentment a l’Estat, aquest reacciona. Les organitzacions criminals o grups polítics desafien el monopoli de la violència estatal.
1. La violència racista als Estats Units: el Ku Klux Klan El Ku Klux Klan és molt variada al llarg de la història dels Estats Units, i que no té continuïtat entre elles. Als anys 20, era una organització de masses i amb presència política. Ku Klux Klan significa el Clan del Cercle.
Trobem 3 Ku Klux Klan:  1865-1870.
 1915-1944.
 1946-actualitat.
Entre 1861-1865 es produeix la Guerra Civil americana, és una guerra contra l’esclavitud.
Pels americans és la Guerra de Secessió, ja que els estats del Sud tenien por que Lincoln abolís l’esclavitud, però inicialment el que ell volia era limitar-la. Pel Sud era un perill ja que dificultava l’expansió de l’esclavitud cap a l’Oest. Els Estats Units era una confederació d’Estats, això fa que els països del Sud vulguin separar-se, però des de Washington no es permet. El nord era industrialitzat i més poblat, en canvi el Sud es vasa en l’agricultura i les explotacions. La victòria és pel Nord, provocant una ocupació militar del Nord al Sud, això fa que s’aboleixi l’esclavitud. L’alliberació d’esclaus és la major expropiació de riqueses al sud. En el Sud s’inicien les lleis de discriminació Jim Crown, que signifiquen la separació d’espais i una discriminació política, fet que es mantindrà fins el 1964, amb Johnson.
Dins la idea de mantenir les relacions de poder neix el Ku Klux Klan. Aquesta organització intenta atemorir els nous negres lliures, a través de la violència, i així deixar clar als negres que el poder era dels blancs.
Aquest primer KKK es funda a partir de 6 antics soldats confederats, liderats per Pulaski, el 24 de desembre de 1865 a Tennessee. Els seus objectius era controlar al mà d’obra negre, mantenint la subordinació racial. Estaven lligats al partit Demòcrata, en aquell moment el partit Republicà era abolicionista. Tenen una estructura descentralitzada, es basen en petites bandes. Amb el temps el Partit Demòcrata es va desentenent del grup.
El seu uniforme de màscares i caputxes no era tot igual, cadascú feia servir el que podia, es feia per atemorir els negres. Practiquen una violència contar la població negre i els polítics republicans. El abril 1868 a Columbia (Georgia) hi ha una elecció a governador, els republicans aconsegueixen 1222 vots. A les eleccions presidencials de novembre, on guanya Ulysses S. Grant, els republicans sols aconsegueixen 1 vot, a causa del temor que tenien al KKK.
Un cop Grant és president, aboleix l’Habeas Corpus, i així les autoritats de l’ordre tenen llibertat d’acció al Sud, per lluitar contra el KKK. En aquest moment és quan el Partit Demòcrata s’intenta desentendre del grup.
Així aquest període d’inici del KKK és un grup que intenta, a través de la violència, mantenir la seva posició social, i ja que no hi havia esclavitud, tenir mà d’obra barata i poder mantenir al seva superioritat social.
En el segon període (1915-1944) s’inicia en el cinema, amb la pel·lícula The birth of a Nation, aquesta és una defensa del Ku Klux Klan. En aquell moment el president era Willson, que també va defensar el KKK. Quan William Joseph Simmons (atlanta, Georgia) veu al pel·lícula decideix que s’ha de redundar el KKK. A la pel·lícula diu que Estats units estava units fins arribar els negres, que divideix al població entre abolicionistes i esclavistes. Es representa la població negre com a bàrbars que volen destruir la civilització. Segons la pel·lícula el KKK és el defensor dels drets dels blancs davant l’anarquia negre (totalment ficció). No es plasma la indumentària, individual, inicial, sinó que es mostres amb la indumentària unitària, d’aquí s’inspira l’uniforme del nou KKK real.
Aquest nou KKK utilitza la violència per impartir al seva pròpia justícia, s’inspira amb la pel·lícula per a la indumentària uniforme del KKK i les creus en flames. Es vol crear una organització nacional, arriba a tenir entre 1 i 4 milions d’afiliats, sobretot al Middle West, sobretot a Cincinnati, Detroit, Chicago, Dallas... Les quals tenen un creixement industrial i necessiten mà d’obra barata, aquesta prové del camp americà, molt conservador, l’arribada de nous immigrants provoca tensions camp-ciutat i els fluxos migratoris.
Defensen el protestantisme tradicional i els valors tradicionals americans, i rebutgen la modernitat. Creuen que s’està pervertint l’americà creada pel Pares Fundadors, estan a favor de la Constitució, però està en contra del govern. Serà una organització sobretot de classes mitjanes. Es finança sobretot a través del merchandising, a nivell nacional, i amb les quotes, a nivell local.
Aquesta organització nacional fa demostracions públiques, amb la iconografia clàssica del Klan. És important la manifestació a Washington del 1920. Ells seran un dels màxims partidaris de la Llei Seca, ja que considera que l’alcohol és un element que perverteix la societat.
Així aquest grup rebutja el catolicisme i jueus, l’alcohol i la immigració, i practiquen el proselitisme religiós protestant, això fa que sigui un moviment en massa. Mai deixaran el racisme. El 1924 hi havia entre 1.5 i 4 milions de membres.
Amb el temps el discurs violent genera a les pràctiques violentes, això fa que vagin perdent militants, se’ls comença a identificar amb l’extrema dreta Europea, però no son feixistes, són una extrema dreta nord-americana. El 1944 un deute amb Hisenda fa que es declari en bancarrota, i es dissolgui.
El Ku Klux Klan que més coneixem és el de la 2/2 del segle XX, sobretot famós a parir els anys 60. És un grup desestructurat, amb grups locals i dispersos. Es troba sobretot al Sud dels Estats Units. Lluiten contra les lleis de Johnson, on es lluitava per l’abolició de al segregació. En aquest moment era un grup extremadament violent.
Violència contra el Moviment pro-Drets Civils, exemple:  1963. Assassinat de 4 nenes a Birmingham (Alabama).
 1964. Assassinat de tres defensors dels drets civils Neshoba Country (Mississipi).
Aquest nou KKK no acceptava els nous canvis que s’estaven produint als Estats Units, defensaven el confedaralisme, amb les llibertats dels drets dels estats. Tot hi això les lleis d’igualtat s’acaben duent a terme.
El moviment entra en decadència, i es veu obligada a buscar membres a l’extrema dreta nazi d’Amèrica. La repressió per part de l’autoritat dóna resultat. L’FBI crea la unitat COINTELPRO, dedicat a la infiltració a organitzacions que podrien tenir relacions comunistes, però també entren al Ku Klux Klan, això provoca temor de la població a que es sàpiga que en forma part, i l’augment de les tensions internes al grup. S’arriba a considerar un grup terrorista. Actualment continua existint, però compte amb un màxim de 5000 membres.
Actualment té més importància la nova extrema dreta, les milícies. Alguns dels seus membres provenen del Ku Klux Clan. Es crea als anys 90, com a grups antifederals, ja que creuen que Washington és un poder d’opressió i està ocupat per forces estrangeres.
Apareix el concepte de New World Order, on diuen que Washington està ocupat per forces estrangeres i que promouen, intencionadament, tensions entre els americans, i així provocar una guerra civil i entrar amb tropes estrangeres, per aquest motiu és necessari estar armats. Les milícies, armades, són les que han de defensar la Constitució dels Pares Fundadors.
Qui comença a teoritzar el NWO és el grup The Order, el qual assassina el locutor de ràdio Alan Berg, ho fa David E. Lane, a partir de les 14 paraules. “we must secure the existence of our people and a future for White children.”. The Order és el grup que conecta el Ku Klux Klan i les milícies. Va tenir poca trajectòria, ja que els van agafar i dissoldre ràpidament. Només van fer dos assassinats, el del locutor i el d’un membre del grup que pensaven que era un confident. Era un grup que justificava al violència a través de dir que la raça blanca estava essent marginada. Aquest grup rebutja els nazis, ja que és una ideologia totalitària, ells defensen la Constitució fundacional.
La idea de que el govern federal és tirànic provoca que es creïn nombrosos grups que en vagi en contra de les lleis federals. La majoria d’elles esdevenen en milícies. Aquestes estan mal organitzades. El que dóna força a les milícies són:  A l’agost de 1992 es dona el setge de Ruby Ridge. El setge de l’FBI a al granja on hi havia la secta davidiana1. Liderada per Randy Weaver.
 Waco, a l’abril de 1993, amb la immolació dels davidians de David Koresh.
Aquest últim atac és venjat amb l’atemptat d’Oklahoma City el 19 d’abril de 1995, amb 168 morts. Atempten contra la seu del govern federal.
Aquest moviment paramilitar actual d’extrema dreta està format per unes 6000 persones. Volen enderrocar el govern federal, a través de les armes, que és tirànic. Bill Clinton, demòcrata, que consideren que pot atemptar amb les seves llibertats agafen força; però amb Bush, republicà, que creuen que tindran més llibertats, perden pistonada. Actualment amb Obama, demòcrata, tenen entre 20.000 i 60.000 membres i més de 300 grups. Quan hi ha un govern demòcrata que entra més en al vida social el moviment va a alça, en canvi quan hi ha els republicans, que és un govern que no intervé tant, el moviment va a al baixa.
Pel·lícules: Arde Mississipi (1980), El senderó de la traición (1980).
1 Secta protestant apocalíptica. Caracteritzada per la seva desconfiança cap al món exterior al qual veien com una amenaça, per aquest motiu van acaparar un gran arsenal d'armes de foc.
...