10 Basidiomicots (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botanica farmaceutica
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 28/04/2016
Descargas 6
Subido por

Descripción

Basidiomicots o fongs amb bolets

Vista previa del texto

6.3. Basidiomycota Aquests fongs pertanyen al grup més avançat i també fan bolets. Les seves hifes són septades i el que els diferencia dels ascomicets són les espores sexuals. En els basidiomicets es formen a l’estructura equivalent a l’asc que es diu basidi. El basidi només té 4 espores per les vuit dels ascs.
En els basidiomicots hi ha la majoria de fongs comestibles i també tòxics.
Les seves hifes s’ajunten al terra per donar lloc a hifes fèrtils que surten a la superfície per donar lloc al basidi.
Basidiocarp (“bolet”) Miceli subterrani estípit (peu)pili (barret) La funció del peu és la de poder disseminar millor les espores perquè hi corri l’aire i les dispersi. Si no hi hagués peu, les espores quedarien a terra i seria molt difícil disseminarles.
 Anell: vel que es troba a la part superior de l’estípit.
 Vola: les restes externes del vel de la part de sota del bolet.
 Ou: el “xampinyó”.
 Esquames: restes del vel que envoltava l’ou.
Macrolepiota procera (apagallums): tòxics, fins i tot mortals.
Tipus d’himeni (part fèrtil). En els basidiomicets hi ha molta diversitat, la seva evolució és per augmentar la superfície i així poder tenir més espores:  Llis: la superfície del barret és llisa.
 Rugós: amb la mateixa distància té més superfícies que no pas l’himeni llis. Amb menor espai poden produir més basidis i, per tant, més espores.
 En pues: formen cons que per dins es recobreixen de basidis.
 En porus: com a canons d’escopeta buits per dins plens de basidis. Hi ha molta superfície de producció de basidis.
 En làmines: (rovelló) les dues cares de les lamines estan cobertes de basidis. Hi ha moltes làmines juntes de manera que hi ha molta superfícies del bolet amb basidi.
Es produeixen moltes espores.
Catalunya és el país micofàgic més important del món. Micofílic, li agraden els bolets i, micofàgic, se’ls menja. SCB: societat catalana de micologia.
Els basidiomicets tenen molta importància sanitària pel seu interès bromatològic (alimentar) i la seva incidència toxicològica. El desconeixement i la confusió de bolets tòxics amb altres espècies comestibles d’aspecte semblant fan que cada any es produeixin intoxicacions. A Catalunya hi ha un centenar d’espècies tòxiques, alguna de mortal. Entre el 2010 i 2015 s’han notificat 30 brots d’intoxicació per bolets a l’ASPCAT, amb 92 persones afectades, 23 hospitalitzades i 3 defuncions. A més, i d’acord amb el registre d’altes hospitalàries dels hospitals de Catalunya, es van atendre 190 persones per aquest motiu. S’ha de dur a terme una educació sanitària correcta.
Dimensions de la recol·lecció de bolets (Dades CTFC, 2015): • 1,2 milions de boletaires a Catalunya • Sostenibilitat: DAAM està redactant la regulació de la recollida de bolets • Es contemplen tres carnets: activitat esporàdica / econòmica/ científica (3/1002000/ €) • Validesa del carnet serà d'un any • Recaptació es retornarà al territori (millorar l'entorn natural) Aplicació prevista 2016 Metodologia i resultats de l’estudi: Jul – Des 2014 / 88 parcel·les de mostratge (projecte Micosylva+) Producció i diversitat micològica a Catalunya de la temporada 2014 • 217 kg/ha.
• Equivaldria a 119.420 tones de bolets de tot tipus a Catalunya.
• Espècies recol·lectades identificades: 490.
Resum general 20 anys (1994-2014).
• Productivitat mitjana període: 57 kg/ha (comestibles i no comestibles).
• Total espècies identificades 718 . El 25% són espècies comercials.
Himeni llis Ramaria rugosa (peu de rata), moderadament comestible, s’han de tractar.
No té toxicitat però si dolències gàstriques.
Himeni rugós Cantharellus cibarus (rossinyol). Les rugositats baixen pel peu del bolet, això les diferencia de les làmines. Excel·lent comestible. C. cornucopioides (trompetes), també molt bon comestible. C. lutescens (cama-groc), viuen al mateix hàbitat que els rovellons, comestible.
Himeni en porus Boletus edulis (cep). Alguns es poden menjar fins i tot en cru. Boletus satanas (matagent), verinós viu a la tardor a les suredes i rouredes. La seva carn tallada es de color blavós Himeni en pues Hydnum repandum (llémena).
Himeni en làmines són els més comestibles i els més tòxics. Xampinyó: Agaricus bisporus, els seus basidis només tenen dues espores, (el que es cultiva en coves, llocs foscos i humits) i A. campestris (4 espores als basidis), neix directament al camp ja que no necessiten simbiosi per viure. No tenen volva però sí anell, són cultivables.
Lectarius sp (té làtex) en el moment de trencar el bolet fluix làtex a l’exterior. Aquest pot ser de diferents color i per això ens permet diferenciar espècies. Lectarius deliciosus (pinatell). Les làmines tenen un principi i un final molt clar, no es poden confondre amb les arrugues. Lactarius sanguifluus (rovelló) més aromàtic i gustós que l’anterior, el seu làtex és de color vermell, el del L. deliciosus és de color carabassa. L. chrysorreus (lleterola) amb làtex de color groc llimona, és moderadament tòxic, viu en boscs d’alzines, els dos anteriors viuen en boscs de pins.
Les micorrizes són la simbiosi de les arrels d’un arbre amb el miceli del fongs. El moment de creixement de l’arbre és la primavera, i el fong demana MO a la tardor que és el període de “repòs” de l’arbre. Els pins que es sembraven amb pinyons infestats amb miceli de rovellons, vivien més, creixien més ràpid i tenien més pinyons, per això les micorrizes s’utilitzen en repoblació forestal. L’arbre hi guanya un “suplement” d’arrels i el fong obté MO.
Les amanites són fongs amb làmines molt tòxics. Són els millors comestibles i la més mortal. Viuen sobre la matèria en descomposició del bosc, humus, i tenen volva, anell i esquames. El seu basidiocarp és carnós i amb el peu separable. Si tenen aquestes característiques són bolets sospitosos de ser tòxics. Hi ha 25 espècies diferents d’amanites a Catalunya.
Una amanita comestible és l’Amanita caesarea que viu en boscs tèrmics d’alzines, suredes i a baixa altitud durant la primavera fins la tardor. És poc comuna, però on n’hi ha, n’hi ha moltes. Té el barret del color del rovell de l’ou  “ou de reig”. Les làmines, el peu i l’anell són grocs, mentre que la volva és blanca. Es pot consumir fins i tot en cru.
L’Amanita falloides (farinera borda) pot créixer sota pins, però sobretot alzinars, rouredes i llocs plans. El color del seu barret, que té forma d’ou blanc, és groc-verdós. La volva és membranosa i té forma de sac com si envoltés el peu. La volva, el peu i les làmines són blanques. Pràcticament mai presenten esquames i quan envelleixen, perden l’anell.
Fal·lotoxines: fal·loïdina • Efecte ràpid, 8-12 h.
• Afeccions gastrointestinals intenses.
• • Actua sobre el fetge.
provoca hemorràgies intestinals.
Amatoxines: amanitina: • Acció lenta, 24-48 h.
• Fase hepàtica mortal.
• • Actua sobre el nucli de les cèl·lules hepàtiques i del ronyó.
Provoca una forta hipoglucèmia.
Les toxines de l’Amanita falloides són de caràcter peptídic i termoestables. Poden provocar la síndrome fal·loidínica: simptomatologia a les 10 h amb dolors abdominals, vòmits, diarrees, suor freda, trastorns nerviosos i estat de postració. Al cap de 40 h, el pols es fa imperceptible i es produeix la paràlisi i la mort. Tractament: estimular el cor i aplicar un sèrum antifal·loidínic.
L’Amanita muscaria (reig bord) pot tenir la volva múltiple amb l’anell molt vistós, làmines blanques i barret vermell amb esquames. Propietats al·lucinògenes (polipèptid indòlic). Una de les conseqüències d’aquestes al·lucinacions són canvis en les percepcions i en veure els éssers més petits del que són. Per això es diu “està tocat del bolet”. És una amanita tòxica però en cap cas mortal.
La muscarina és un polipèptid amb un nucli indòlic soluble en aigua. La toxicitat està localitzada per tot el bolet. Aquesta toxicitat es pot emprar com a insecticida muscimol.
Prendre aquest basidiomicet provoca la síndrome muscarínica: • Actua a les 2-3 h de menjar-ne.
• Trastorns digestius (vòmits i diarrees).
• Neurològics (sensació de borratxera).
• Al·lucinacions (visuals).
• Propietats al·lucinògenes.
• Vòmit.
Amanita pantherina és una espècie de tardor que viu en tot tipus de boscs. Té el barret bru fosc amb esquames blanques, al igual que les làmines i el peu. La volva és estriada i fràgil. És tòxica però no mortal. Els seus símptomes apareixen 1-4h després de la ingesta i provoquen la sensació de com si anessis gat, deliris, vòmits i diarrea.
Altres bolets al·lucinògens: Psilocybe mexicana (psilocibina anell indòlic) responsable de produir visions.
Un exemple de basidiomicets medicinal (n’hi ha pocs i d’ús contrastat) és Ganoderma lucidum (bolet de pipa, té forma de pipa de fumar), freqüent en els boscs catalans. És un bolet de consistència llenyosa, himeni en porus i de color canyella. El peu és central o lateral, excèntric (3-10 cm). Per la seva banda, el barret és brillant, corni, carbassa-marró amb bandes concènctriques. Viu en MO en descomposició (fusta, forestal planifolis).
Millora una mica els tractaments de quimioteràpia-radioteràpia perquè actua com a coadjuvant reduint els efectes secundaris.
S’ha d’anar alerta a utilitzar aquest bolet que en la medicina xinesa (hi ha molts cultius a Àsia) és molt apreciat però no pas en occident. És considerat una panacea  antioxidant, hepatoprotector, productes limfòcits.
Altres bolets comestibles: Fredolic Tricholoma terreum Cama-sec Marasmius oreades Moixernó Calocybe gambosa Pebràs Russula delica Rafiki Botànica Farmacèutica 2015/16 ...

Comprar Previsualizar