La cooperació público-privada (2014)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a l'Administració Pública
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 04/03/2015
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

Berta Caihuelas Navajas ­ 101­  INTRODUCCIÓ A L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA ­ SEMINARI II  El fenomen de la cooperació publicoprivada  La  societat  és  cada  cop  més  complexa  a  causa  del  seu  desenvolupament,  interdependència  i  la  relació  que  estableix  amb  la  resta  del  món,  la  globalització.  Davant  d’aquest  fenomen  els  Estats  estan  abandonant  l’Estat  del  Benestar  i  tendint  al  model  d’Estat  Relacional,  caracteritzat  per  una  nova  manera  de   lligar  l’empresa  privada  i  l’administració  pública.  Amb  aquesta  es  pretén  respondre  als  nous  reptes  que  planteja  aquesta  nova  forma  social,  davant  els  quals  l’Estat  del  Benestar  resultava massa  limitat.  Ara  bé,  és  realment  aquesta  nova  relació  de  cooperació  entre  el  públic  i  el  privat  beneficiosa  per  a  l’administració?  I  per  als  ciutadans?  Tot  seguit em  proposo revisar els  seus avantatges i inconvenients.  La  fama  de  la  burocràcia  és  prou  coneguda:  la  seva  lentitud  i  complexitat  organitzativa;  uns  desavantatges  que  l’aplicació  del  dret  privat  que  pot  regir  les agències permet evitar.  Així  doncs,  el  funcionament  a  través  del  dret  privat  agilitza  els  pesats  processos  que  es  donarien  a  través del dret públic, però quin motiu últim  hi ha en la rigidesa del dret públic?  La  resposta  és  simple:  garantir  sempre  el  benefici  del  ciutadà  en  un  procés.  D’aquesta  manera  actuant  pel dret privat agilitzem i flexibilitzem tasques però no ens assegurem que  el  benefici  del  ciutadà  es posi  per  davant  de  tot.  Sobre  el  punt  legal  també  cal  comentar  no  només  aquest  aspecte,  sinó  la  llibertat  que  el  dret   privat  dóna  pel  que  fa  a  l’organització, la contractació… Un aspecte que torna a  ser una arma de doble tall: sí, més  llibertat,   però   això  suposa  també  menys  rigor  i  transparència.  Si  l’accés  a  un  càrrec  finançat  per  fons públics  no  és a través d’oposicions  es pot caure en interessos personals  i corrupció.  D’aquesta   l’última  qüestió  en  sorgeix  un  altre  punt  controvertit:  és  segur  invertir  fons  públics  en  ens que funcionen per dret privat?  Es podria respondre que sí donada la major  productivitat,  eficiència i  qualitat  de  la  que presumeixen  les agències. D’altra banda, però,  aquestes  no  tenen  com  a  objectiu  bàsic  la  creació   de  valor  públic  ­  sinó  l’eficiència  econòmica  ­   que sí  que  és  premissa essencial del servei  públic. És per aquest motiu que  es  fa  molt necessària la creació de sistemes de control de  les agències, un control que les  Administracions  espanyola  i  catalana  no  poden  garantir.  En  aquest  sentit  caldria  poder   establir  un  sistema  de  fixació  d’objectius,  control  de  les  activitats  i  revisió  de resultats, és  especialment  important  aquest  punt  ja  que  és  on  es  demanen  responsabilitats,  on  es  produeix   el  rendiment  de  comptes.  Sembla  una  configuració  difícil  d’establir, però  tenint  en  compte  que  el polític  queda  alliberat  de  totes  aquelles  tasques  que  fa  l’agència,  val la  pena.  A  tall  de  conclusió, hem vist que aquesta nova relació que s’estableix entre l’administració  pública   i  l’empresa  privada  té  tants  pros  com  contres,  tenint  en  compte  les  limitacions  estatals.  Donat  que  hi ha on l’Estat Relacional s’està implementat de manera correcta i on  funciona  realment  bé,  gràcies  a  cossos  de  reguladors  realment  eficaços  (EEUU)  sembla  que  pot  ser  una  bona  solució  per  les  noves  necessitats  de  la  societat  que  ja  s’han  comentat  a  l’inici.  D’altra  banda,  tenint  en  compte  les  condicions europees,  penso  que  si  no  s’han   d’aconseguir  uns  resultats  funcionals,  amb  un  procediment  transparent,  i  beneficiosos  per  a  la  ciutadania  val més que segueixi sent l’administració qui s’encarregui  de gestionar aquestes funcions.     Fonts bibliogràfiques  Cortés, Óscar (2009), “​ Apuntes sobre cooperación público­privada​ ” ​ i­públic@​ , 12 de  gener del 2009 [online] [accés 17/05/2014]  <​ http://i­publica.blogspot.com.es/2009/01/apuntes­sobre­cooperacin­pblico­privada.html​ >  Longo, Francisco i Ysa, Tamyko (2007) “Els escenaris de la gestió pública del segle XXI”.  Barcelona:  Escola d’Administració Pública de Catalunya.  Raimó, Carlos ­ Direcció de Comunicació de la Diputació de Barcelona (2009), ​ “La  colaboración público­privada y la creación de valor público”​ . Barcelona: Diputació de  Barcelona.   Serra, Albert / Saz­Carranza, Ángel (2010), “​ Elogio a la cooperación público­privada”,  Cinco Días​ , 12 de juny del 2010​  ​ [online][accés 17/05/2014]  Disponible a  <​ http://cincodias.com/cincodias/2010/07/12/economia/1279047346_850215.html​ >  ...