DRET ADMINISTRATIU 1 - TEMA 1 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Fonaments del dret administratiu
Profesor F.I.V.
Año del apunte 2015
Páginas 19
Fecha de subida 24/03/2015 (Actualizado: 24/03/2015)
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

DRET ADMINISTRATIU I Esther Gatius Sánchez-Cruzat 2014-2015 TEMA 1: Fonaments històrics, conceptuals i constitucional 1.1 La caracterització de l’Administració pública 1.1.1 El dret administratiu com a ordenament jurídic; el dret administratiu com a ciència jurídica; dret administratiu i ciències socials El dret administratiu té que veure amb un element personal, uns recursos humans d’una organització, que es l’administració pública.
Les institucions públiques son els ajuntaments, HP, consells comarcals, les diputacions provincials etc.
Entenem el dret administratiu com aquell conjunt de normes que contenen normes pròpies de les administracions públiques, no existeix una única administració pública, com ja s’ha comentat anteriorment (ajuntaments, HP etc.) Es un dret propi específic de les administracions publiques com a poder públiques.
L’administració publica forma part de l’Estat, és una organització estatal i que es un dels poders de l’Estat, el poder executiu.
Una altra forma d’identificar el dret administratiu és com a ordenament propi, com a saber científic. Es una ciència jurídica amb autonomia, amb normativa pròpia, conceptes propis etc.
És un dret dogmàtic.
L’administració publica també es objecte d’altres ciències socials, des de altres vessants no jurídiques, és a dir des d’altres criteris deixant de banda la ciència jurídica. La ciència de l’administració, les ciències socials que s’encarreguen de l’administració han de tenir en compte que hi ha unes lleis d’acord amb el dret administratiu que regulen l’administració. És a dir que l’administració està limitada pel dret administratiu.
1.1.2 El dret de les administracions públiques: dret públic, dret privat, dret administratiu. Dret administratiu i exercici per privats de funcions publiques Històricament, no sempre s’ha diferenciat el dret públic del privat.
L’administració publica es troba dins dels poders públics, poder executiu.
Art. 97.1 CE. El Gobierno dirige la política interior y exterior, la Administración civil y militar y la defensa del Estado. Ejerce la función ejecutiva y la potestad reglamentaria de acuerdo con la Constitución y las leyes.
Ens diu que el govern dirigeix l’administració pública.
Amb aquesta distinció entre públic i privat cal mencionar també la divergència entre dret públic i dret privat. Existeixen matèries de drets públics (Dret Constitucional, Dret Financer i Tributari, Dret Penal, Dret Administratiu, Dret Processal o Dret Internacional públic) i matèries que tracten dels drets privats (Dret Civil, Dret Internacional Privat, Dret Mercantil o Dret Laboral). Les branques del dret públic han de ser substancialment diferents de les que s’apliquen al dret privat, es a dir, als ciutadans.
1 DRET ADMINISTRATIU I Esther Gatius Sánchez-Cruzat 2014-2015 El dret administratiu, dins d’aquest marc s’emmarca dins del dret públic, per tant dins de la regulació del poder executiu i la seva relació amb els ciutadans.
En definitiva, aquestes normes, diverses branques de dret públic han de ser substancialment diferents de les normes de dret privat que afecten des d’una perspectiva diferent als ciutadans. Totes les normes de dret públic afecten a poders públics, mentre que les privades afecten a subjectes privats, particulars. Aquests últims (particulars), actuen sota el principi de llibertat. L’administració pública, actua sota el principi de limitació del poder, és a dir que el poder públic està pensat per a limitar el poder.
L’administració publica esta sotmesa al dret i tota la seva actuació ha d’estar orientada a fer efectius els criteris legals que regulen aquesta administració.
Per que aquesta limitació de l’administració diferent dels particulars? Això es la clau de l’estat de dret, aquesta diferenciació es produeix degut a l’actual estat de dret que significa la subjecció del poder a les regles/normes del dret.
Característiques de l’administració pública  L’administració publica es troba finançada per la col·lectivitat (impostos), i té unes finalitats, és una organització finalista, el dret li marca uns objectius.
 Art.103 CE finalitat de l’administració pública. La Administración Pública sirve con objetividad los intereses generales y actúa de acuerdo con los principios de eficacia, jerarquía, descentralización, desconcentración y coordinación, con sometimiento pleno a la ley y al Derecho. És a dir que l’administració publica no te altre interès que        l’interès de tots, de tota la societat.
L’administració actua de diverses maneres, és caracteritza per la pluralitat i les diverses formes d’actuar d’aquestes.
La seva activitat consisteix en donar bens i serveis als ciutadans, per tant té una activitat prestacional.
Duu a terme l’activitat de fer complir obligacions i les normes, amb l’objectiu de garantir l’interès general. ACTIVITAT DE ORDENACIÓ (activitat de policia)  Ordenació de les conductes dels particulars per a que s’adaptin a l’interès general. L’activitat d’ordenació, limita els drets dels ciutadans en funció de l’interès públic.
L’activitat d’ordenació cal diferenciar-la de de les activitats prestacionals de serveis, ja que la d’ordenació limita els drets dels particulars en funció de l’interès general en canvi, les activitats prestacionals de serveis incrementen els seus drets, beneficien els ciutadans ampliant la seva situació.
Té poder per imposar penes. (multes de trànsit, sancions per edificació il·legal etc.) Té un poder semblant al dels jutges penals.
L’administració pública pot ser sancionada si incorre amb fraccions administratives, però en principi ella no comet delictes.
Una altra de les activitats que realitza, es l’activitat de foment, en aquest tipus d’activitats l’administració busca estimular la conducta dels ciutadans amb l’objectiu que aquesta s’adeqüi a satisfer l’interès general.
L’administració publica es un poder fragmentat ja que existeix una pluralitat d’organismes que formen part d’aquesta.
2 DRET ADMINISTRATIU I Esther Gatius Sánchez-Cruzat 2014-2015 Característiques del dret administratiu  Elements:  Element subjectiu, és aquell dret propi de les administracions públiques.
 Element material, es el contingut del dret administratiu, bàsicament conté regles de prerrogatives de l’administració de posicions jurídics, de poder per part de l’administració i també regles de limitació de restricció del poder de l’administració.
L’administració només pot fer allò que li hagi estat autoritzat per les normes. (El dret administratiu limita l’actuació de l’administració pública).
 Element de control, per garantir que l’administració s’ajusta a les seves potestats. L’administració esta subjecta i controlada per tribunals específics, la jurisdicció contenciosaadministrativa, aquest es un fur especial de l’administració.
 Element teleològic o finalista, és assenyalar aquells fins d’interès general que en cada moment ha de servir l’administració.
 Element pràctic, els tribunals específics nomes podran actuar quan l’administració actuï d’acord amb les normes del dret administratiu, quan no sigui així es regira pel mateix regim jurídic que una empresa privada.
 Principi de legalitat: L’Administració nomes pot exercir aquells poders pel qual ha estat autoritzat per les normes, a diferència del principi d’autonomia de la voluntat. No té autonomia sinó que està sotmesa a les normes. És a dir, l’Administració està controlada per un ordre jurisdiccional concreta i no pels tribunals penals o civil. Sempre serà a través d’aquest ordre concret que és el contenciós administratiu, és un privilegi (o limitació) especial de l’Administració. Veurem com això té unes conseqüències.
 El dret administratiu, no es troba recopilat en un únic codi, hi ha un conjunt de normes. No hi ha un codi únic ja que l’administració publica amb aquesta concepció teleològica varia molt el que es considera interès general en cada moment. Per això hem d’anar tenint un conjunt de normes soltes, que es van modificant amb el pas del test. Cal destacar una llei bàsica: Llei 30/1992, també la llei 29/1998 (JCA), i la llei del govern 50/1997 i concretament allò que regula el procediment d’elaboració de reglaments, la llei de bases de règim local (7/1985).
L’article 149.1.18 estableix que es competència exclusiva de l’Estat aprovar les bases de règim jurídic de les Administracions públiques i el procediment administratiu comú. L’Estat estableix les aplicacions generals, tot i que les autonomies han aconseguit dur a terme desplegaments a partir d’aquestes aplicacions. Existeix doncs aquesta pluralitat de lleis estatals i autonòmiques.
Llei 26/2010 regula el règim jurídic i el procediment de les Administracions de Catalunya.
En la complexitat de l’ordenament administratiu, cal afegir que a part d’aquest ordenament estructural hi ha les lleis sectorials que regules les diverses matèries a on intervé / actua l’Administració Publica (sector mediambiental 3 DRET ADMINISTRATIU I Esther Gatius Sánchez-Cruzat 2014-2015 combatent contra la contaminació, per exemple, amb lleis com la Llei de Residus, Llei de Contaminació Acústica, etc.; sector d’urbanisme; sector financer; sector de vigilància en favor dels consumidors; sectors com l’agricultura, el turisme, la pesca, etc.; sector que fa referència als horaris comercials).
Aquests sectors no estan fins la Llei 30/1992 sinó que moltes tenen una Llei específica en el seu sector. Així doncs tenim lleis generals i lleis sectorials.
Cal completar o matisar tres aspectes: 1. Existeixen parts de l’AP que no està regulada pel Dret Administratiu, sinó que algunes poden estar regulades pel dret civil o mercantil. L’AP busca regulacions més flexibles, que permetin major actuació. Per exemple, la impossibilitat d’acomiadar a un funcionari sense motiu fundat no és quelcom que es basi en dret administratiu sinó laboral. L’AP pot actuar sense haver de subjectar-se al Dret administratiu tot i que aquesta possibilitat cada vegada té menys límits precisament per culpa o gràcies al dret europeu.
2. El Dret Administratiu també s’aplica a altres poders públics que no son AP, per exemple en el poder legislatiu. Les Corts generals, el reglament, interpel·lacions i altres no s’aplica el dret administratiu, però quan els poders públics necessiten actuacions de compra i venta (han de subministrar-se) o han de contractar personal són elements auxiliars que duen a terme a partir del Dret Administratiu. La compra d’oficines per part del poder legislatiu per exemple, està regulada pel Dret Administratiu. Les normes reguladores de les Corts (poders públics), del Tribunal Constitucional, del poder judicial, etc., tenen una remissió a les normes de dret administratiu per regular els seus aspectes instrumentals (patrimonials, econòmics, etc.). De manera que s’acaba estenent l’aplicació del dret administratiu a altres àmbits que no son AP. Per a què existeix aquesta expansió en relació a altres poders de l’Estat? Això passa perquè es tracta de poders públics que gestionen recursos públics de la mateixa manera que ho fa l’Administració Pública, és a dir, han de seguir les mateixes regles. Al manejar recursos públics estan obligats a dur-ho a terme amb la subjecció del Dret administratiu. La conseqüència serà que la jurisdicció competent per a conèixer dels conflictes que generin en aquestes matèries serà competència de la jurisdicció especialitzada en dret administratiu: la jurisdicció contenciosa- administratiu. No anirà a tribunal ordinari. L’ article 1.3 - LJCA (Llei jurisdicció contenciós administratiu) La competència del seu àmbit s’estén en altres poders públics que no són administració per a poder donar tutela judicial efectiva.
3. A vegades s’aplica a relacions entre privats (cada vegada més). No intervé cap AP. Aquell element subjectiu que vam comentar cada vegada més es dona aquest supòsit que elimina aquest element. Per exemple, un empresari i un consumidor poden tenir un conflicte privat (preu del producte, rebaixa del producte, etc.) que pot ser solventat per un tribunal especial de consum que és un òrgan de l’Administració. El motiu és oferir un mecanisme de protecció per als ciutadans que sigui més àgil i eficaç que l’actuació ordinària del poder judicial. Una factura de mòbil, és quelcom que té en el fons una relació privada. Per aquest tipus de litigis que no tenen una quantia econòmica 4 DRET ADMINISTRATIU I Esther Gatius Sánchez-Cruzat 2014-2015 elevada, però que pel contrari, són conflictes que es donen de forma constant, s’ha creat aquesta alternativa més eficaç.
Les empreses que presten als serveis públics, és a dir, l’AP es la responsable de que tinguem aigua però serà una empresa privada qui s’encarregarà de subministrar-la. El contracte entre jo i l’empresa privada és un contracte privat, sense la intervenció de l’AP. Tot i això existeixen mecanismes administratius per a determinats conflictes, ja que com hem dit l’AP es troba al rere fons com a responsable de que jo tingui aigua. És a dir, en un conflicte amb la empresa privada que em subministra el gas, podré reclamar a l’AP.
Per tant l’AP té la funció de garantia davant els particulars.
Un altre exemple: Passar la ITV. L’empresa que fa la ITV, és una empresa privada. Què passa si se’m denega la ITV? A qui puc reclamar? Reclamaré davant l’administració. Aquesta estudiarà si la inspecció estava ben feta.
1.1.3 La formació històrica del dret administratiu: naixement, consolidació, crisi, perspectives de canvis Un cop sabem què és el Dret Administratiu cal preguntar-nos per què ha sorgit el Dret Administratiu. La raó de la seva existència, és saber que abans de la concepció de l’Estat actual, era difícil distingir l’existència de l’AP, ja que havia una barreja de poders (poder judicial, executiu i judicial no estaven diferenciats). No havia distinció entre qui dictava la llei o qui dictava sentència. Amb la revolució francesa es posen els pilars de l’estat actual i precisament, les característiques d’aquesta revolució francesa és el motiu pel qual existeix el dret administratiu.
Els principis estructurals que configuren l’Estat sorgit de la revolució francesa: 1. Estat de Dret. Fa referència al principi de legalitat. El poder públic està sotmès a la llei. El poder públic a d’ajustar la seva actuació a la llei.
2. Separació de Poders (executiu, judicial i legislatiu). Cada poder correspon a òrgan distints, i l’AP està dins del poder executiu i s’ha d’ajustar a dret.
Històricament, en la revolució francesa el poder judicial França es troba en un Estat absolut que s’està desintegrant que s’ha de transformar. Les funcions judicials en l’Antic Règim estava en mans de la noblesa. Els revolucionaris francesos asseguraven que l’estat nou que volien construir, resultava que havia de ser subjectada i vigilada pels nobles del Règim. Es va prohibir que els jutges que quedaven de l’antic règim interfereixin en l’acció de l’Administració, ja que es tracta de dos poders separats.
Es fa fer amb un Decret per part de l’Assemblea Nacional. La solució la va donar Napoleó Bonaparte, a banda de les guerres, fou un gran estadista que tenia al cap un nou Estat potent amb una AP forta que porti endavant totes les reformes que s’estan aplicant després de la revolució però vol que hi hagi aquest control de l’AP.
Per això Napoleó crea el Consell d’Estat Francès (1804).
El Consell d’Estat Francès i altres organismes foren òrgans de l’AP, amb la funció exclusiva de jutjar a l’Administració. És a dir, que els particulars poguessin reclamar 5 DRET ADMINISTRATIU I Esther Gatius Sánchez-Cruzat 2014-2015 davant l’Administració però amb uns òrgans separats (consell de províncies o consells generals). Aquests òrgans estarien separats de la resta de l’AP, per tant no intervindrien a res més que atendre els recursos dels particulars; i per tant de veure si l’AP s’ha ajustat a dret.
És un autocontrol de la pròpia AP a través d’uns òrgans especialitzats però separats de l’AP activa. Es començà a anomenar administració contenciosa.
Es va aconseguir respectar així la separació de poders, ja que els tribunals no intervenien en l’AP sense deixar que aquesta fos controlada. Aquest Consell d’Estat i els provincials, quan havien de resoldre es preguntaven quin dret aplicar. El Civil és el que aplicaven els jutges i el que volem és distingir-nos dels mateixos. Es donen compte que el dret civil no s’ajusta a les necessitats de l’administració ja que s’ajusta a les relacions entre particulars, mentre que la relació entre AP i particulars no és això. Per tant, les normes de dret civil no són útils. El que van fer va ser començar a crear unes regles noves per aplicar per part del Consell d’estat i també pels organismes provincials. Era necessari tenir unes prerrogatives ja que es tracta d’un poder públic. Si una obra pública ha de passar per un costat o un altre això es fruit d’una AP que ho ha d’imposar davant dels particulars. Així es comencen a crear prerrogatives de l’AP que avui en dia configuren al Dret Administratiu.
Per tant, observem com el Dret Administratiu es forma històricament, de la mateixa manera que ho va fer el Dret Mercantil (va començar creant normes específiques per als comerciants).
1.1.4 La contraposició entre el régime administratif i el rule of law; la relativització d’aquests en el marc del dret administratiu europeu i del dret administratiu global A Anglaterra, segle XVIII i segle XIX la administració segueix subjecte al Dret civil dels tribunals (common law). A Anglaterra no es va donar aquesta regulació especial.
Amb l’evolució, al llarg del segle XX s’ha anat aproximant al model francès. Per tant els tribunals ordinaris han anat perdent pes. La diferència bàsica que es podria donar en l’AP entre els dos models és: - Model continental: Regeix la autotutela. És a dir, en les relacions jurídiques, l’AP pot autoprotegir els seus interessos, les seves pretensions. Té poder públic suficient per imposar la seva voluntat. Per exemple, l’AP vol posar una sanció a una persona per a cometre una infracció de tràfic i crea la obligació al particular de pagar. Ella sola crea obligacions als tercers de forma unilateral. Crea la obligació de pagar i si no ho fa incompleix la obligació feta per l’AP i aquesta pot anar i cobrar imperativament aquella sanció embargant els béns del particular. Òbviament hi haurà la possibilitat de recursos.
- Model Anglosaxo (Rule of LAW). Originàriament l’AP no pot imposar la seva voluntat, de manera que caldrà anar als tribunals a fer valdre els drets.
Com passa actualment en els conflictes entre particulars.
Existeixen doncs, dos grans models de dret Administratiu: - Model Continental: França, Espanya, Bèlgica, Alemanya, etc., que més o menys segueixen el model francès.
6 DRET ADMINISTRATIU I Esther Gatius Sánchez-Cruzat 2014-2015 - Model Anglosaxo: Dret comú. Rule of law. Una regla de Dret i uns tribunals comuns.
Aquest doble model, en la pràctica s’ha anat ajuntant. Per tant, seguint el model francès d’òrgans especialitzats.
Posteriorment, evoluciona seguint la naturalesa del tipus d’Estat que encara està vigent. Segle XIX hi ha Estat liberal, on hi ha una protecció de llibertat i propietat.
L’AP té unes funcions de policia que posa límits a les actuacions dels particulars per a protegir llibertat i propietat (normes de conducta per protegir mínimament que no es causin perjudicis).
A partir de la Segona Guerra Mundial, apareixerà un poder més intervencionista. L’AP passa a ser una Administració prestacional. No només vigila sinó que també satisfà els interessos generals.
1.2. Les bases constitucionals del dret administratiu 1.2.1 La posició diversa de l’Administració pública i de la ciutadania en la Constitució espanyola de 1978 Estat Actual espanyol: Estat social, autonòmic, constitucional, democràtic i de dret.
1.2.2 La clàusula de l’estat de dret Regeix el principi de legalitat. La CE ho recull en l’article 9.3 CE. “La Constitución garantiza el principio de legalidad, la jerarquía normativa, la publicidad de las normas, la irretroactividad de las disposiciones sancionadoras no favorables o restrictivas de derechos individuales, la seguridad jurídica, la responsabilidad y la interdicción de la arbitrariedad de los poderes públicos”.
Té una concreció per a l’AP, que és l’article 103 CE: 1. La Administración Pública sirve con objetividad los intereses generales y actúa de acuerdo con los principios de eficacia, jerarquía, descentralización, desconcentración y coordinación, con sometimiento pleno a la ley y al Derecho.
2. Los órganos de la Administración del Estado son creados, regidos y coordinados de acuerdo con la ley.
3. La ley regulará el estatuto de los funcionarios públicos, el acceso a la función pública de acuerdo con los principios de mérito y capacidad, las peculiaridades del ejercicio de su derecho a sindicación, el sistema de incompatibilidades y las garantías para la imparcialidad en el ejercicio de sus funciones.
La subjecció plena a la Llei i al Dret, fa referència a la jurisprudència, als principis generals del Dret. No només fa referència al sentit literal, sinó sotmesa a tot l’ordenament jurídic.
L’AP també crea dret, dicta reglament, i està sotmesa al propi dret que ella mateixa crea, és a dir, s’autovincula. Si el Govern aprova un reglament, el mateix no pot infringir-lo. En tot cas podrà modificar-lo amb els procediments convenients. No pot ser derogat per un sol cas concret (Iderogabilitat singular dels reglaments). És a a dir, no pot deixar d’utilitzar-lo en un cas concret però seguir utilitzant-lo en altres casos.
7 DRET ADMINISTRATIU I Esther Gatius Sánchez-Cruzat 2014-2015 - També els ajuntaments aproven ordenances, i de la mateixa manera ha de fer cas a les mateixes. En tot cas podrà derogar-los.
En virtut de l’article 106 CE, l’AP està sotmesa a un control judicial. Això es corrobora en l’article 24 CE, de forma més general.
Article 106 CE. Los Tribunales controlan la potestad reglamentaria y la legalidad de la actuación administrativa, así como el sometimiento de ésta a los fines que la justifican.
Article 24 CE. Todas las personas tienen derecho a obtener la tutela efectiva de los Jueces y Tribunales en el ejercicio de sus derechos e intereses legítimos, sin que, en ningún caso, pueda producirse indefensión.
Integritat patrimonial dels ciutadans en front de l’Administració. Això es tradueix en dos preceptes constitucionals: Article 33 CE.
1. Se reconoce el derecho a la propiedad privada y a la herencia.
2. La función social de estos derechos delimitará su contenido, de acuerdo con las leyes.
3. Nadie podrá ser privado de sus bienes y derechos sino por causa justificada de utilidad pública o interés social, mediante la correspondiente indemnización y de conformidad con lo dispuesto por las leyes.
Article.106 CE. 2. Los particulares, en los términos establecidos por la ley, tendrán derecho a ser indemnizados por toda lesión que sufran en cualquiera de sus bienes y derechos, salvo en los casos de fuerza mayor, siempre que la lesión sea consecuencia del funcionamiento de los servicios públicos.
Tenim dret a ser indemnitzats, per exemple per una detenció sense causa. Si no hi ha cap fonamentació que generi base per aquesta detenció i aquesta causa perjudicis al detingut, podria generar un dret a detenció. Si fos una actuació ajustada al dret, perquè hi ha una motivació o perquè s’estan cometent actes que posen en perill la seguretat, no es tindrà dret a la indemnització.
Hi ha actuacions administratives més difícils d’esbrinar, per exemple les obres públiques.
Hi ha una obligació general de suportar aquells d’anys que redundin amb benefici de la societat, una carrega general. Es adir suportar uns perjudicis en funció d’un benefici per tota la col·lectivitat. En determinades circumstancies aquest dany excedeix i no es té l’obligació de suportar-lo, per exemple una demora en les obres publiques. (dany antijuridic) Per a que no sigui obligatori suportar el dany aquest ha de ser antijuridic, per tant podrà ser indemnitzat i tindria el dret al principi de responsabilitat.
Caldrà determinar cas per cas si hi ha hagut un mal funcionament dels serveis públics.
1.2.3 La clàusula de l’estat social Com influeix l’estat social a l’administració? Art. 9.2 CE 2. Corresponde a los poderes públicos promover las condiciones para que la libertad y la igualdad del individuo y de los grupos en que se integra sean reales y efectivas; remover los obstáculos que impidan o dificulten su plenitud y facilitar la participación de todos los ciudadanos en la vida política, económica, cultural y social.
8 DRET ADMINISTRATIU I Esther Gatius Sánchez-Cruzat 2014-2015 Clausula de progrés al caracteritzar l’estat no com un estat extensionista sino com a intervencionista, té l’obligacio de promoure aquests valors constitucionals d’igualtat, llibertat i integració. No es nomes un mandat al legislador, afecta a tots els poders públics i a l’admin. Aquesta actuacio de l’administració es tradueix en un altre conjunt de normes constitucionals, els principis rectors de la política económica i social (Art.
39-52 CE), son una serie de mandats que fa la CE al legislador per a que reguli i doni contingut a una serie de drets. (Habitatge, salut cultura etc.). L’administració haurá d’intervenir en tots aquests aspectes. Aixo normalment vol dir que quan el legislador reguli aquests drets haura d’assignar a l’administració les funcions d’ordenació, seguretat etc.
Exemple art 47 CE  La legislació urbanistica preveu que els promotors urbanisitics han de cedir gratuitament a ladministracio (ajuntaments) un percentatge dels terrenys que han urbanitzat.
Exemple Art. 45 CE  Dret al medi ambient, per fer efectiu aquest dret les lleis establiran sancions penals i administratives, infraccions menors pel medi ambient que no siguin delicte també seràn castigades per l’administració pública. (correspon a l’administració la funció de preservar els drets socials.) 1.2.4 La clàusula de l’estat democràtic La primera referencia a la Constitució és l’art. 1 CE.
1. España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político.
2. La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.
3. La forma política del Estado español es la Monarquía parlamentaria.
D’aquest contingut com es refereix de manera directa a l’administració pública? Art. 97 CE. El Gobierno dirige la política interior y exterior, la Administración civil y militar y la defensa del Estado. Ejerce la función ejecutiva y la potestad reglamentaria de acuerdo con la Constitución y las leyes.
El poder es legitima mitjançant el cos electoral que es qui escull el poder legislatiu (representants) i el legislatiu dona confiança a un govern mitjançant un procés d’investidura, a partir d’aquí, el president crea el seu govern, és quan entra en joc l’article 97 perquè el govern dirigeix l’administració, per tant l’administració respondrà a la seva legitimació, a la sobirania popular en la mesura en que l’administració segueixi, executi les decisions del govern i actuï en favor de l’interès general.
9 DRET ADMINISTRATIU I Esther Gatius Sánchez-Cruzat 2014-2015 LEGISLATIU SOBERANIA INTERÈS GENERAL GOVERN ADMINISTRACIÓ PÚBLICA Aquest art. 97 CE fa el mateix que l’article 103 CE (criteri d’objectivitat), sotmetiment ple al dret i a la llei, l’administració només val si actua dins de la legalitat.
L’administració no te uns interessos propis subjectius, no satisfà els seus interessos.
Poden existir altres administracions publiques diferents de l’administració publica que depèn del govern central? L’administració de cada CCAA actua dins l’àmbit de les seves competències i aquest esquema es multiplica en l’àmbit de totes les CCAA: Tenen un cos electoral que escull el parlament autonòmic que dona la confiança del Govern, la Generalitat i d’aquí en deriva l’administració pública que satisfà els interessos de la col·lectivitat.
Hi ha algunes administracions publiques que tenen més poder que altres, això te una conseqüència i es que, la potestat normativa la té el Govern mentre que els ajuntaments poden dictar normes en qualsevol àmbit de la seva competència sempre i quant no contradiguin l’ordenament suprem (PRINCIPI DE VINCULACIÓ A LA LLEI) l’administració pública pot dictar lleis en funció de la potestat que tinguin donada per una llei prèvia (Vinculació positiva a la llei), en canvi els ajuntaments poden dictar normes sempre que no vagin en contra de la llei (Vinculació negativa a la llei).
La ciutadania es el fonament de l’Administració. L’administració ha de servir els interessos dels ciutadans.
La CE a part de l’Estat, les CCAA i els ajuntaments també fa referencia com a administració art 27.10 CE ‘’ Se reconoce la autonomía de las Universidades, en los términos que la ley establezca.’’, les universitats son una administració publica, aquest precepte dona la característica de que les universitats gaudeixen d’autonomia, igual que els municipis.
Art 36 CE: La ley regulará las peculiaridades propias del régimen jurídico de los Colegios Profesionales y el ejercicio de las profesiones tituladas. La estructura interna y el funcionamiento de los Colegios deberán ser democráticos. Els col·legis professionals, la CE entén que té uns interessos de caràcter general, la llei preveu que és poden agrupar 10 DRET ADMINISTRATIU I Esther Gatius Sánchez-Cruzat 2014-2015 en col·legis professionals perquè comparteixen interessos (col·legi d’advocats, de metges, d’arquitectes etc.) El fonament d’aquests col·legis professionals no es de caràcter general, no es la col·lectivitat, son individus amb interessos “corporatius’’, personals, defensar la seva professió davant d’altres.
L’administració presta serveis, com per exemple la policia, la policia no es una administració, sinó que forma part d’ella.
Son administració els col·legis professionals? Es un tema que planteja molts debats, però només a alguns temes son considerats administració. Disposició transitòria primera de la llei 30/1992.
Disposició transitòria primera de la llei 30/1992  Las Corporaciones de Derecho Público representativas de intereses económicos y profesionales ajustarán su actuación a su legislación específica. En tanto no se complete esta legislación les serán de aplicación las prescripciones de esta Ley en lo que proceda.
Cal tenir en compte l’article 23 CE: La vessant del dret dels ciutadans a escollir els seus representants.
Article 23 CE: 1. Los ciudadanos tienen el derecho a participar en los asuntos públicos, directamente o por medio de representantes, libremente elegidos en elecciones periódicas por sufragio universal.
2. Asimismo, tienen derecho a acceder en condiciones de igualdad a las funciones y cargos públicos, con los requisitos que señalen las leyes.
Moltes vegades el control de la legalitat també es un control de constitucionalitat.
Això s’al·lega molt sovint, de que se li ha vulnerat el dret fonamental 23 CE. Existeix un procediment judicial preferent contenciós-administratiu per protegir drets fonamentals (procediment preferent i sumari).
Aquest dret dels ciutadans de la igualtat en l’acces als carrecs dels carrecs públics es veurà vulnerat quan hi hagi discriminació en el sentit del tracte entre dos supòsits comparables (terme de comparació amb un altre).
Quan es vulnera el dret a la igualtat d’accés als càrrecs públics? Quan hi ha discriminació, es a dir quan hi ha diferenciació de tractes. Entra un tema de comparació, s’ha de poder comparar el tracte d’un ciutadà respecte un altre en un mateix concurs o procés de selecció. Si s’acredita que a un altre concursant aquell mateix requisit es valorat de manera diferent hi ha vulneració del dret a la igualtat d’accés als càrrecs públics. Això té conseqüències pràctiques.
Una empresa privada pot contractar lliurement a qui més li convingui, tant des del punt de vista personal com del punt de vista d’administració.
Límits per reconduir a l’administració als criteris constitucionals de l’art 103 CE, sigui quin sigui el regim jurídic del treballador que treballarà a l’administració. L’accés al càrrec ha de respectar aquests principis constitucionals.
La diferencia entre un treballador en regim de funció pública i en regim de dret laboral, serà sobre el seu regim laboral en tant als seus drets i obligacions.
11 DRET ADMINISTRATIU I Esther Gatius Sánchez-Cruzat 2014-2015 Article 105 CE: La ley regulará: a) La audiencia de los ciudadanos, directamente o a través de las organizaciones y asociaciones reconocidas por la ley, en el procedimiento de elaboración de las disposiciones administrativas que les afecten.
b) El acceso de los ciudadanos a los archivos y registros administrativos, salvo en lo que afecte a la seguridad y defensa del Estado, la averiguación de los delitos y la intimidad de las personas.
c) El procedimiento a través del cual deben producirse los actos administrativos, garantizando, cuando proceda, la audiencia del interesado.
La llei que reguli el procediment de com es fan les normes haurà de garantir l’audiència dels ciutadans, ja sigui de forma directa o a través d’entitats. Principi de participació, ja que les normes han de ser dictades en funció dels interessos dels ciutadans.
L’administració és una organització oberta.
A l’article 37 de la llei 30/1992 (LRJPAC) es el dret d’accés a la informació pública.
Article 37 LRJPAC: Los ciudadanos tienen derecho a acceder a la información pública, archivos y registros en los términos y con las condiciones establecidas en la Constitución, en la Ley de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno y demás leyes que resulten de aplicación.
1.2.5 La clàusula de l’estat autonòmic Com afecta la norma de l’organització territorial a l’AP.
Model d’organització territorial espanyol  La CE de 1978 suposa un canvi molt important perquè reconeix drets, preveu el funcionament democràtic de l’Estat, per a més a més introdueix un nou model d’organització territorial. Es passa d’un Estat franquista, unitari i centralista a un model d’organització de caràcter descentralitzat.
 No hi ha un únic centre de poder, sinó que el poder polític es distribueix entre diferents instancies.
De models d’organització territorial compost hi ha molts models, a Espanya tenim el model autonòmic, altres països tenen un estat federal.
 La diferencia entre estats federals i autonòmics  El model de creació d’autonomies es diferent a la federació, es el propi Estat qui decideix descentralitzar-se i repartir el poder entre diferents instancies territorials. En el cas de les federacions es al revés, de la descentralització es passa a la unió.
A Espanya es passa d’un estat centralitzat a un descentralitzar per:   Voluntat d’apropar el poder polític als ciutadans.
Reconèixer la personalitat nacional o el fet diferencial de determinades regions d’Espanya.
12 DRET ADMINISTRATIU I Esther Gatius Sánchez-Cruzat 2014-2015 Preceptes clau en matèria autonòmica que afecten a l’AP: Art 2 CE: La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.
Identifica tres principis generals:  Principi d’unitat: L’estat espanyol es un únic estat sobirà, nomes existeix un Estat i tots els poders deriven de l’Estat El principi d’unitat sorgeix com a límit al principi d’autonomia perquè encara que es reconegui autonomia a diferents entitats territorials sempre s’ha de garantir la unitat de l’Estat.
Aquest principi es concreta a la CE en tres àmbits:     Interessos generals: Existeixen un conjunt d’interessos que son comuns a tot l’Estat, i que per tant transcendeixen els interessos d’una sola CCAA. S’entén que la garantia d’aquests interessos generals correspon a l’Estat.
Es comú parlar d’una jerarquia d’interessos, així que els interessos de les CCAA no poden anar era dels interessos generals, els interessos de les entitats locals no poden anar en contra dels interessos de les CCAA...
Per garantir el compliment dels interessos generals, la CE fa referencia a un conjunt de tècniques  Principi de coordinació: La coordinació en l’àmbit administratiu suposa la capacitat que tenen una determinada administració de dirigir l’activitat dels demes, per això suposa un límit a l’autonomia. En ocasions es concedeix a l’Estat la capacitat de controlar l’activitat de les CCAA, municipis etc. La potestat de coordinació té dos límits molt importants.
1. Ha d’estar prevista expressament en l’ordenament jurídic.
2. Coordinació no vol dir jerarquia, el que coordina no es superior jeràrquicament als altres, per això la coordinació ha de deixar un marge de llibertat a les entitats coordinades.
Igualtat: Encara que es reconegui autonomia als diferents nivells d’organització territorial s’ha de garantir la igualtat entre tots ells, igualtat dels ciutadans.
Aquest principi es concreta en dos moments diferents: 1. Igualtat de tracte 2. Drets i deures fonamentals: s’ha de garantir sempre a tots els ciutadans l’exercici dels drets i deures fonamentals, que han de tenir una certa homogeneïtat en tot l’Estat.
Unitat de mercat: Es recull a l’art. 139 CE, que diu que es poden adoptar mesures que directa o indirectament obstaculitzen la circulació de persones o bens en el territori espanyol  Garantir la unitat de l’Estat espanyol en l’àmbit econòmic.
Principi d’autonomia: Es l’element mes important del sistema autonòmic.
El seu contingut es molt difícil de definir, es molt difícil concretar-lo perquè a 13 DRET ADMINISTRATIU I Esther Gatius Sánchez-Cruzat 2014-2015 la Constitució no fa referencia, no diu que els diferents nivells d’organització territorial tenen autonomia per no diu que implica aquesta autonomia.
Des de un punt de vista ampli, es fa referencia a la capacitat que te una determinada organització per autoregular-se  Capacitat de la AP per decidir per si mateixa quines son les normes que l’han de regit, de decidir la seva pròpia orientació política.
Si traslladem el principi d’autonomia al nostre model territorial trobem dos conseqüències: 1. Aquelles entitats dotades d’autonomia se’ls hi reconeix l’exercici determinades potestats normatives, administratives, son potestats de caràcter superior. No son simples gestors de funcions administratives sinó que disposen de potestats de caràcter superior, com la possibilitat d’aprovar normes jurídiques etc.
2. L’autonomia suposa que aquestes potestats se exerceixin sense control per part de les altres entitats, de manera lliure.
Aquesta absència de control no implica que pugui haver cap tipus de relació entre les diferents administracions, sinó que hi ha relació entre les diferents entitats de poder. Autonomia no es absoluta independència, ja que suposa relació amb altres nivells d’organització territorial.
 Principi de solidaritat: Pretén ser un engranatge entre el principi d’autonomia i el de unitat. Art 2 CE, en el que podem derivar un doble contingut: 1. Suposa que l’Estat té el deure de garantir l’equilibri territorial, per tant ha de prevenir les desigualtats econòmiques entre diferents territoris d’Espanya  Fons de compensació interterritorial (art 158.2 CE) 2. Planificació ECONOMICA: Es reuneixen per aprovar plans de caràcter econòmic.
Pretén influir en el comportament de les AP  La actuació de les diferents administracions s’ha de produir d’una forma coherent, i d’aquí es deriva el principi de col·laboració: El TC ha dit que la forma d’organització territorial de l’Estat implica el deure de les AP de col·laborar entre elles.
Aquesta col·laboració es fa efectiva mitjançant dos tècniques: 1. Orgàniques: Es crea un nou òrgan, una nova entitat per dur a terme aquesta col·laboració  Conferencies sectorials: Reunió de representants de totes les CCAA i Estat per tractar un tema.
2. Funcionals_ No es crea cap nova entitat  Convenis de col·laboració: Acords entre qualsevol AP.
Art 137 CE: El estado se organiza en municipios, provincias y comunidades autónomas que se constituyan.  Existeixen tres nivells de govern territorial: - ESTATAL AUTONÒMIC: Compren totes les CCAA que es puguin constituir.
14 DRET ADMINISTRATIU I - Esther Gatius Sánchez-Cruzat 2014-2015 LOCAL: Com a mínim trobarem municipis i províncies. Fa referencia a una administració molt diversa, la CE fa menció a dos: o Municipis: l’òrgan de govern es l’ajuntament o Províncies: L’òrgan de govern es la diputació provincial o (A més a més a Catalunya tenim comarques i vegueries) La CE reconeix a cada nivell de govern una Administració separada, una estructura independent.
DIPUTACIÓ PROVINCIAL = ÓRGAN DE GOVERN DE LA PROVINCIA 1.2.6 La integració de l’Estat espanyol a la Unió Europea Hi ha una incidència important dels estatus d’autonomia (per sogh8ubhta de la CE) i del dret europeu (per sobre de la CE).
El sistema del dret europeu, entra en totes les branques del dret administratiu (industria, pesca, mediambient, transport etc.) No ens centrem tant en el sectors en concret, sinó en la pròpia configuració de l’AP.
El tractat de la UE inclou en un annex una carta de drets fonamentals. L’art. 6 de la CEDH dona el mateix valor que els tractats, dintre de la carta, l’article 41 estableix el dret a la bona administració, no està en la CE, ve dels països anglosaxons. Aquest article 41 s’aplica a l’administració de la UE, però l’administració dels estats membres és administració europea quan executa dret comunitari. Es a dir que l’administració publica espanyola estarà subjecta a l’article 41 de la CDH quan executi dret comunitari.
El dret a la bona administració comporta un tracte imparcial, equitatiu amb un termini raonable, dret a que l’administració fonamenti les seves actuacions i el dret a la reparació dels danys que li causi l’administració europea.
En la mesura que actuí en normes de dret europeu estarà subjecte a aquest dret fonamental de la bona administració. Article 41: tots els ciutadans de la UE tenen dret a un tracte equitatiu i imparcial, amb un termini raonable, dret a ser escoltat davant de l’administració europea, té dret a que l’administració fonamenti les seves resolucions i també hi ha el dret a la reparació dels danys que li causi la UE. Es tracta d’un conjunt de drets que s’aplicarien, la realitat ha fet que això s’hagi acceptat com un element integrant del dret administratiu.
Els tribunals l’apliquen encara que no sigui aplicable en l’administració espanyola. Les lleis espanyoles han incorporat recentment aquest dret. Per exemple la Llei catalana de regim jurídic de les administracions catalanes 26/2010 ja conté aquest dret. Per altra banda, els Estatuts d’autonomia també contenen regles sobres les administracions públiques.
1.2.7. Bases estatutàries de l’AP Bases estatutàries  Estatuts d’autonomia de les CCAA. Quan es van aprovar els primers EA eren per establir les competències que assumeix cada CCAA.
Quan es reformen els EA als anys 2005 (Valencia) i 2006 (Catalunya i Andalusia) s’incorpora una nova visió. L’EA ja no només és una norma que determina el poder 15 DRET ADMINISTRATIU I Esther Gatius Sánchez-Cruzat 2014-2015 de la comunitat autònoma, ara passarà a ser la norma bàsica de la CCAA. Per tant ha de tenir un major contingut normatiu, recull drets dels ciutadans en relació als poders públics catalans i regulen les AP de Catalunya. Concretament, l’article 30 de l’EA, estableix el dret d’accés als serveis públics i a una bona administració. Tots el catalans tenen dret d’accés amb condicions d’igualtat als serveis públics i econòmics d’interès general. Les lleis que aprovi el parlament de Catalunya reguladores d’aquests drets hauran de garantir les condicions d’igualtat a tots els ciutadans.
Article 30 EAC: Drets d’accés als serveis públics i a una bona Administració 1.
Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general. Les administracions públiques han de fixar les condicions d’accés i els estàndards de qualitat d’aquests serveis, amb independència del règim de llur prestació.
2. Totes les persones tenen dret que els poders públics de Catalunya les tractin, en els afers que les afecten, d’una manera imparcial i objectiva, i que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen.
3. Les lleis han de regular les condicions d’exercici i les garanties dels drets a què fan referència els apartats 1 i 2 i han de determinar els casos en què les administracions públiques de Catalunya i els serveis públics que en depenen han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors.
La conseqüència de la infracció d’aquest dret seria la possibilitat de sol·licitar una indemnització, sempre i quan la infracció d’aquest estàndard provoques danys i perjudicis (de termini, d’atenció etc.).
Aquest article 30.2 EAC, criteris d’imparcialitat, objectivitat i proporcionalitat.
Les sancions administratives han de ser proporcionades a la gravetat dels fets i els perjudicis d’aquella infracció administrativa.
Exemple: He de demanar llicencia per obrir un bar? O puc fer-ho sense? El principi de proporcionalitat  S’ha de veure quina es la finalitat que ha de perseguir l’Administracio. La sanci oadministrativa haurà de ser proporcional a les faltes comeses, l’Administració ha de fer un balanç per tal que les mesures que adopti siguin més positives per les finalitats que la justifiquen el cost que te adoptar aquelles mesures.
Article 71 i 72, fan referencia a l’AP de la generalitat.
Article 71. Disposicions generals i principis d’organització i funcionament 1. L’Administració de la Generalitat és l’organització que exerceix les funcions executives atribuïdes per aquest Estatut a la Generalitat. Té la condició d’administració ordinària d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis, sens perjudici de les competències que corresponen a l’Administració local.
2. L’Administració de la Generalitat serveix amb objectivitat els interessos generals i actua amb submissió plena a les lleis i al dret.
3. L’Administració de la Generalitat actua d’acord amb els principis de coordinació i transversalitat, amb la finalitat de garantir la integració de les polítiques públiques.
16 DRET ADMINISTRATIU I Esther Gatius Sánchez-Cruzat 2014-2015 4. L’Administració de la Generalitat, d’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió.
5. L’Administració de la Generalitat exerceix les seves funcions al territori d’acord amb els principis de desconcentració i de descentralització.
6. Les lleis han de regular l’organització de l’Administració de la Generalitat i han de determinar en tot cas: a) Les modalitats de descentralització funcional i les diverses formes de personificació pública i privada que pot adoptar l’Administració de la Generalitat.
b) Les formes d’organització i de gestió dels serveis públics.
c) L’actuació de l’Administració de la Generalitat en règim de dret privat, i també la participació del sector privat en l’execució de les polítiques públiques i la prestació dels serveis públics. 7. S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, incloent-hi, en tot cas, el règim d’incompatibilitats, la garantia de formació i actualització dels coneixements i la praxi necessària per a complir les funcions públiques.
Article 72. Òrgans consultius del Govern 1. La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consultiu del Govern. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions. 2. El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya és l’òrgan consultiu i d’assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions.
L’article 71.4 fa referencia al principi de transparència, aquest es molt important.
L’EA estableix que no es nomes que el ciutadà tingui dret a sol·licitar informació pública, sinó que es una obligació legal i estatutària el fet de posar a disposició dels ciutadans un conjunt d’informació que té en el seu coneixement, amb una finalitat: que els ciutadans puguin avaluar la gestió de l’AP, es a dir que puguin controlar-la.
Passar informes, bases de dades, plans i programes etc.
S’obre una nova perspectiva de la qual la AP te un control democràtic en mans dels ciutadans, a part del control jeràrquic (govern controla AP, Parlament controla Govern etc.) o del control de tribunals.
Això s’ha concretat en una llei de transparència. Bon govern i accés a l’AP 19/2004 DE 29 DE DESEMBRE. Aquesta llei la veurem en relació a altres lliçons. En aquests moments ja s’està posant en practica.
L’EA conté altres normes sobre les AP, fonamentalment aquest anteriorment es el mes rellevant.
comentat Els conflictes presents en l’ap.
Hi ha diversos reptes que l’AP ha de solventar: (posen en crisis l’estat) 1. Globalització econòmica: Va més enllà del fenomen de la UE, com a organització supraestatal. Aquesta globalització econòmica estableix regles.
Les Administracions nacionals ....sense que existeixi una AP global.
L’organització administrativa es encara una administració nacional, pròpia dels estats tradicionals i han de regular, supervisar, vigilar els operadors econòmics que tenen una dimensió que va mes enllà de l’àmbit nacional. Hi 17 DRET ADMINISTRATIU I Esther Gatius Sánchez-Cruzat 2014-2015 ha un desfase de subjectes, països i organitzacions que no tenen encara mecanismes, més enllà de la UE, per fer front a aquestes organitzacions.... Es un fenomen. Hi ha una pèrdua dels papers de l’estat i l’AP què fa a aquestes decisions. La descentralització dels estats tradicionals, com espanya, fa que l’AP que havia nascut amb una idea d’estat centralitzat s’està transformant interiorment. Els estats tradicionals perden estructura interna. A nivell superior, l’estat perd poder.
2. Funcions de reducció de l’estat en relació a la societat: La relació de lo públic amb lo privat, lo públic va perdent pes. L’estat esta perdent funcions en relació al mon econòmic i empresarial. Es retira a base de privatitzacions, liberalitzacions i desregulacions. Per exemple, tota la pèrdua de protagonisme directe dels estats en la prestació de serveis econòmics, fa 15 anys a Espanya hi havia només un únic operador de telefonia (era propietat de l’estat, era públic), era un monopoli, s’ha privatitzat. Un únic operador de transport aeri, Iberia (s’ha privatitzat). Hi havia una única empresa de prestació de gasolina, CAMPSA (empresa propietària de l’estat 100%) l’Estat tenia el monopoli del petroli. Després hi ha hagut el mateix amb altres empreses com per exemple Repsol.
L’estat s’aprima amb aquest sentit i a més a més també amb la desregulació de moltes matèries. Moltes activitats dels particulars que estaven controlades per L’AP han passat ha ser de lliure exercici. Hi ha tot un fenomen d’entendre que existeixen excessives taxes administratives pels empresaris.
L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA PERD PODER.
3. Privatització o externalització amb la gestió de serveis públics: molts serveis públics que l’AP ha prestat directament, es planteja que actualment els prestin particulars. Això s’amés en l’àmbit dels serveis econòmics com per exemple el subministrament d’aigua o el subministrament elèctric, la prestació d’aquests serveis s’han privatitzats. Es obligació de l’AP prestar serveis socials com el de la sanitat, i aquesta dona permís a empreses privades per a que els prestin. Això es un fenomen greu perquè afecta a serveis socials basics. Es dona la possibilitat de reclamar a l’AP.
Empreses privades normalment d’àmbit tècnics, que porten a terme per compte de l’AP aspectes d’inspecció.
Si ajuntem el fenomen dels ECA’s (Entitat col·laboradora de l’AP) amb el de la desregulació (extreure carregues administratives, com la llicencia abans d’obrir un local), quin paper li queda a l’AP? Es a dir, que no actua prèviament a l’obertura del local a l’hora d’entregar llicencies , i a l’hora de dur-ho a terme un cop el local esta obert hi envia una empresa col·laboradora. Així doncs, quin paper té l’AP? Doncs li queda el paper de reguladora: estableix les normes, els reglaments d’activitats recreatives o activitats classificades. Aquesta dirà les condicions dels establiments (seguretat, incendis etc.). L’AP doncs, queda com a garant. Tot i això observem com es va reduint, cada cop més, l’actuació publica, mentre augmenta el paper d’entitats privades.
L’AP ha passat de ser una organització general a ser una organització exhaustiva i complexa.
18 DRET ADMINISTRATIU I Esther Gatius Sánchez-Cruzat 2014-2015 ECA’S  Son les entintats col·laboradores de l’administració. Funcions d’inspecció en determinades empreses. Substitueixen a l’administració  Hi ha una funció de poder públic.
19 ...