Llengua Catalana Estàndard en els Mitjans de Comunicació (3) (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Llengua Catalana Estàndard en els Mitjans de Comunicació
Año del apunte 2013
Páginas 10
Fecha de subida 10/12/2014
Descargas 19
Subido por

Descripción

Profesor: David Paloma

Vista previa del texto

CATALÀ - 3r parcial LES EINES DE CONSULTA PER AL COMUNICADOR 1. ésAdir Portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Ofereix els materials elaborats, al llarg dels anys, pels equips d’assessorament lingüístic de les diverses empreses de la Corporació.
Aquests textos són El català a TV3, Criteris lingüístics sobre traducció i doblatge, Orientacions lingüístiques i Llibre d’estil de la CCRTV Interactiva. Els continguts es revisen i s’amplien constantment.
 A qui s’adreça? Professionals de la CCMA, especialment redactors, locutors, traductors i dobladors.
“Pot ser una eina útil a molts altres professionals de la comunicació.”  Què hi ha i què no hi ha? No hi ha totes les paraules del català (no és un diccionari ni una gramàtica) ni tots els noms propis rellevants (no és una enciclopèdia), sinó tan sols aquells casos que han generat o generen algun dubte d’ús, de grafia o de pronúncia als mitjans de la CCMA.
Sobre una paraula concreta no hi ha totes les acceptacions possibles, sinó tan sols aquelles que, en la pràctica diària, generen dubtes. De la mateixa manera, no interessa la biografia d’un polític ni el càrrec actual que pugui ocupar, sinó únicament com s’escriu el seu nom i com s’ha de pronunciar.
2. Diccionari de dubtes del català oral En línia. Grup 62 (2012). Centrat en l’ortopèdia de la llengua catalana, basat en els cinc accents estàndards.
El DDCOR és una obra sonora. Fa sentir una pronunciació pluriestàndard.
Inclou formes que l’IEC valora com a marcadament formals (hom) i n’exclou que l’IEC valora com a informals (histori) Inclou formes que l’AVL presenta com a pròpies del valencià estàndard ([e]mbrutar i [a]mbrutar) i n’exclou que l’AVL presenta com a acceptables en àmbits més restringits (pilot[o]).
Pot recollir més d’una realització per paraula i per accent:       Alguns cultismes amb <e> tònica (indemne) Alguns cultismes amb <o> tònica (dogma) Terminacions amb <ista> (lingüista) Finals amb <a> (anxova) Aplecs vocàlics (paellada) Grups <em> (embut) <en> (entendre), <es> (especial) El DDCOR recull les principals errades de pronunciació que se senten en els mitjans de comunicació en llengua catalana i que representen, en part, els principals dubtes de pronunciació que poden tenir els parlants que hagin de fer un ús formal de la llengua.
* DUBTE: “Vacil·lació davant de dues o més opcions aparentment possibles en l’ús lingüístic.” En els diccionaris de dubtes de la llengua catalana, aquestes “dues o més opcions” es refereixen sempre a la llengua escrita: el plural d’alto el foc és altos el foc; no és candau sinó cadenat... El DDCOR atén la pronunciació de les entrades i recull casos de dificultat estrictament oral, sense definicions.
     L’accentuació en rossellonès i en mallorquí (gàbia) La ela geminada (Gal·les, gal·licisme) La <e> àtona en topònims (Gal·les) El marcatge de les consonants nasals (gamma) La metàtesi (ganivet) 3. Diccionari català – valencià – balear ALCOVER, Antoni Maria; MOLL, Francesc de Borja. (Barcelona, Palma: 2002) Caràcter emblemàtic, magnitud, obra cabdal de la lexicografia i de la lingüística catalanes.
 Consulta A partir del mot d’entrada, s’accedeix a l’article corresponent del DCVB. Les il·lustracions i les taules de flexió han estat incorporades com a fitxers vinculats al text. Les transcripcions fonètiques es representen d’acord amb els principis de l’AFI (Associació Fonètica Internacional) adaptats al català per l’IEC.
 Finals segle XIX Mossèn Antoni M. Alcover recull cançons i rondalles populars. Notació de molts mots arcaics i dialectals, diccionari de nova planta: dialectològic, històric i literari; sincrònic i diacrònic.
1901. Bolletí del Diccionari de la llengua catalana. Revista filològica, crònica de l’obra.
 Segle XX Replega dels materials en dos punts: llengua viva i llengua escrita. Notació en 700.000 cèdules, ordenades en una calaixera. President de la Secció Filològica (1911) de l’IEC. Divergències tècniques i ortogràfiques. Estapa de deserció social. Francesc de Borja Moll en recull l’herència. 10 volums: 1926-1962  Estructura dels articles    Forma ortogràfica i variants: Categoria gramatical, gènere.
Accepcions i definicions. Part documental: pobles on s’ha recollit l’accepció, frases de la llengua viva, frases de la llengua escrita (transcrit el text més antic) Equivalència en castellà, topònims i antropònims. Locucions cultura popular, fonètica, sinònims etimologia.
4. Termcat. Centre de terminologia catalana Centre de terminologia de la llengua catalana. Fundat el 1985 per la Generalitat de Catalunya.
Consorci amb personalitat jurídica pròpia, constituït per la Generalitat de Catalunya – que hi aporta el finançament principal –, per l’IEC – que hi aporta el paper referencial en la normalització terminològica – i el Consorci per a la Normalització Lingüística – que assegura la difusió en el territori.
La normalització terminològica es duu a terme per mitja del Consell Supervisor, un organisme col·legiat en què la participació de diversos membres de l’IEC i la presidència d’un membre de la seva Secció Filològica garanteixen l’encaix adequat d’aquesta tasca amb el conjunt de l’activitat codificadora en llengua catalana.
 Objectiu fonamental Garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana en els sectors especialitzats i en la societat en general, mitjançant la creació d’eines i de recursos innovadors i de qualitat, en un diàleg permanent amb especialistes i usuaris.
 Concreció de l’objectiu L’encàrrec de normalitzar els neologismes de lèxic d’especialitat es concreta en 2 aspectes:   L’aprovació de les formes catalanes dels nous termes que sorgeixen en els àmbits tècnics científics o humanístics, ja sigui perquè encara no hi ha cap proposta, ja sigui perquè es difonen formes poc adequades.
La fixació de criteris lingüístics i terminològics que facilitin el treball terminològic i el desenvolupament dels llenguatges d’especialitat en català.
5. Diccionari de la llengua catalana IEC. Barcelona, València, Palma. Edicions 3 i 4 (2007). En línia. Diccionari normatiu de la llengua catalana.
L’IEC, autoritat de la llengua en tots els territoris de la llengua catalana (l’autoritat plena de l’Institut en aquests territoris es consolidà el 1932 quan les Normes de Castelló foren acceptades al País Valencià, com a culminació d’un procés de normalització) 1932, Diccionari general de la llengua catalana. Oficial de 1932 a 1995.
6. Optimot Servei de consultes lingüístiques que ofereix la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb l’IEC i el Termcat.
Consta d’un cercador d’informació linguistica que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana. Per mitjà de l’Optimot es poden consultar de manera integrada diferents fonts.
 Què hi ha?      Diccionari de llengua Diccionari de traducció Verbs conjugats en català Nomenclàtor (nom de llocs, topònims) Fitxes especifiques que resolen aspectes concrets de gramàtica ELS PRONOMS RELATIUS Definició Els pronoms relatius enllacen dues oracions i substitueixen en l’oració introduïda pel relatiu un element que ja ha aparegut abans.
EX: M’ha desaparegut el llibre. Tenia el llibre a la bossa.
M’ha desaparegut el llibre que tenia a la bossa.
Dificultat terminològica  ANTECEDENT: Terme d’una frase al qual es refereix el pronom relatiu.
antecedent pronom relatiu EX: M’ha desaparegut el llibre que tenia a la bossa.
 ORACIONS DE RELATIU ADJECTIVES: (equivalent a un adjectiu) especificatives i explicatives.
EX: Els metges que estudien el cas són eminències.
[Especificativa][Només són eminències uns quants metges] Els metges, que estudien el cas, són eminències.
[Explicativa][Tots els metges són eminències]  ORACIONS DE RELATIU SUBSTANTIVES: (equivalen a un nom). No tenen un antecedent des d’un punt de vista sintàctic; el pronom relatiu es refereix a un concepte general.
EX: Qui acabi primer tindrà més punts. (la persona que...) (“ell” tindrà més punts)  FUNCIONS DELS PRONOMS RELATIUS:    Subjecte: He perdut el bolígraf que m’agradava.
OD: He perdut el bolígraf que em vas regalar.
CCT: El dia que va néixer el teu fill érem a Londres.
Formes dels relatius - Hi ha 4 relatius invariables (relatius simples):     QUE QUÈ QUI ON [formes àtones, tòniques, adverbials] - Hi ha 1 relatiu variable (relatiu compost):  QUAL/QUALS (el qual, els quals, la qual, les quals, la qual cosa)  QUE - Una frase de relatiu especificativa NO admet relatiu compost: Vull convidar a la festa els amics que treballen amb mi.
*Vull convidar a la festa els amics els quals treballen amb mi.  no és correcte - Una frase de relatiu explicativa SÍ que admet relatiu compost.
- El pronom relatiu en funció de CCT pot ser QUE i també una forma de relatiu composta si va precedida de preposició.
Allò va passar justament el dia que te’n vas anar a París.
+ en què + en el qual *Allò va passar justament el dia en el qual te’n vas anar a París.
- NO s’ha de confondre el pronom relatiu QUE amb la conjunció QUE: M’agrada que cantis... Confio que demà vinguis aviat (*Confio en que/en què demà...) - NO s’ha de confondre el pronom relatiu QUE amb l’adverbi QUE, introductor d’interrogacions i d’admiracions: Que passa res? Que guapo!  EL QUE - En oracions de relatiu substantives trobem els grups el que, la que, els que, les que equivalen a aquell que/allò que, aquella que, aquells que, aquelles que: Escolta el que et diuen (=allò que) (“Escolta això, allò”) Estava atent al que li deien (=a allò que) (“Estava atent a això, a allò) - A banda d’aquest sentit neutre, el QUE pot referir-se també a persones: Guanya el que encerti tres números.
(També: Guanya el qui encerti tres números.) - Els grups el que, la que... també poden correspondre a la coincidència d’article determinat + (nom sobreentès) + que: Hem parlat del veí i del que va venir a la festa.
- El grup EL QUE no s’accentua. Tampoc quan fa de CD i se sol substituir pel pronom interrogatiu QUÈ.
Vine a McDonald’s: sabem el que t’agrada (... sabem què t’agrada) No sap el que vol (No sap què vol) - No es correcte fer servir EL QUE com si fos equivalent a LA QUAL COSA o COSA QUE, és a dir, per introduir tota una frase de relatiu explicativa: *Van anunciar un augment dels impostos, el que em sembla molt malament. (la qual cosa/cosa que em sembla molt malament)  QUÈ - S’usa en una funció diferent de la de subjecte, complement directe i circumstancial de temps. Pot fer de qualsevol altre circumstancial – que no sigui de temps – i de complement preposicional.
- Es refereix a coses i duu preposició feble (a, en, amb, de per).
La ploma amb què/amb la qual escric. (*amb la que) Són coses a què/a les quals no ens hem acostumat. (*a les que) El tema de què/del qual parlo... (*del que) - Darrere preposició forta (des de, contra, sobre, davant, darrere, sense...) no es pot escriure QUÈ sinó el relatiu compost: *Es tracta d’un afer sobre què no vull opinar.
Es tracta d’un afer sobre el qual no vull opinar.
Era al teatre, en sortir del qual...
Es va produir un incendi, fugint del qual...
- No s’ha de confondre el pronom relatiu QUÈ amb el pronom interrogatiu QUÈ: No sé de què em parles (=quina cosa) A què et refereixes? (=quina cosa) Demana-li què vol (=quina cosa) / Demana-li el que vol  QUI - S’usa en funcions sintàctiques diverses. Es refereix a persones.
L’home a qui/al qual has preguntat l’hora és el meu germà.
La noia de qui/de la qual et parlo és molt competent.
- Si el QUI té antecedent, no hi ha d’anar article: *Ha trucat l’home al qui has enviat el paquet.
- La possibilitat de fer servir el relatiu compost per referir-se a persones serveis per evitar ambigüitats: El fill de la veïna, amb qui ens vam discutir, no em diu res. (-... amb el qual/amb la qual...-) - En les oracions de relatiu substantives, podem trobar els grups el qui, la qui, aquell qui, tothom qui...
Qui dia passa any empeny.
Té un posat com aquell qui no fa res.
Tothom qui en sàpiga res, que en digui alguna cosa.
 ON - Indica lloc i equival generalment a en què, a què... Si el sentit locatiu no és prou clar, és preferible usar en què, en el qual...
La sala on ens reunim (=en què, en la qual) estarà tancada.
El negoci on havien arriscat tants diners no els va sortir bé. (Millor: en què, en el qual)  QUAL - Casos vistos: a) Oracions adjectives explicatives b) Equivalent a QUÈ i a QUI c) Les formes de relatiu la qual cosa i cosa que - Darrere de preposicions fortes i locucions prepositives es fa servir el relatiu compost, llevat que el relatiu tingui un valor neutre. Llavors cal escriure QUÈ.
Necessitava una causa contra la qual lluitar.
Necessitava quelcom contra què lluitar.
 RELATIU POSSESSIU - Precedit de la preposició DE i darrere el nom que complementa.
És una masia que a l’entrada hi ha un escut.  És una masia a l’entrada de la qual hi ha un escut.
El veí que el seu cotxe és un 4x4 m’ha llogar l’aparcament.  El veí el cotxe del qual és un 4x4 m’ha llogat l’aparcament.
“EN”, “HI” i algunes combinacions pronominals “EN”. Frases incorrectes - L’omissió indeguda: - No hi ha farina. Ara EN compraré.
- Sí, sí que N’hi ha. Vaig comprar ahir.
- Hi ha molt poca, perquè he fet un pastís i N’he gastat molta.
- Ah, doncs quan surti aniré a comprar-NE.
“EN”. Funció d’OD - Objecte directe Tens exàmens aquesta setmana? Sí, EN tinc.
Tens dos exàmens? No, EN tinc tres.
Tens gaires exàmens en general? EN tinc molts.
Per començar, avui EN tinc un matí i un a la tarda.
- Si el nom de l’objecte directe, sense article, va amb adjectius, aquests adjectius apareixen precedits de la preposició DE quan substituïm el nom pel pronom EN.
- Hi ha cap mercat al poble? - Sí, n’hi ha un DE molt gran i un DE mitjà.
“EN”. Funció de complement preposicional - En verbs com abstenir-se, adonar-se, ocupar-se, parlar-se, penedir-se, preocupar-se..., els complements del qual van introduïts per la preposició DE, el pronom que substitueix aquests complements és EN.
- T’has adonat DE la cara que feia el president? - No, la veritat és que no me N’he adonat.
- El pronom EN pot substituir una oració introduïda per les conjuncions QUE/SI en funció de complement preposicional, tot i que no vagin introduïdes per la preposició DE.
* No t’oblidis DE QUE has de passar pel mercat.
- No t’oblidis QUE has de passar pel mercat.
- No me N’oblido.
“EN”. Funció de complement del nom - El pronom EN pot substituir alguns complements de nom sempre que aquest nom formi part d’un OD, d’un atribut o d’un complement predicatiu.
- Tens bons records de la universitat? - Sí, EN tinc de bons records.
“EN”. El clític inherent - Es combina amb determinats verbs per donar lloc a verbs amb un significat propi.
Verbs tornar/tornar-se’n * Me n’entorno a Tortosa dimarts.
Me’n torno a Tortosa dimarts.
Verbs anar/anar-se’n * S’han anat de casa.
Se n’han anat de casa.
“HI”. Frases incorrectes - L’omissió indeguda.
Vaig al banc de seguida, que tanquen d’aquí a deu minuts.
* No cal que HI vagis, ja HI vaig anar jo ahir.
No li agrada la llet.
Doncs no LI’N/N’HI donis.
“HI” o “LI” ? - El pronom LI (datiu) representa una persona, un animal o una cosa personificada. En aquest cas, és LI (no HI).
A la meva filla, LI dedico molt temps.
- Quan el datiu és inanimat, LI passa a la forma HI.
A això, HI dedico molt temps.
- Quan el datiu es combina amb els pronoms EN i HO, el pronom LI passa a HI.
LI’N compraré un diumenge  N’HI compraré un diumenge Ja LI HO diré jo  Ja L’HI diré jo “HI”. Funció de complement preposicional - El pronom HI substitueix els complements introduïts per qualsevol preposició excepte DE. La majoria de preposicions regides per verbs són A, EN i AMB.
T’atreveixes a llançar-te amb paracaigudes o no t’HI atreveixes? Em pensava BLABLABLA - Què passa si anticipem l’objecte preposicional? Amb la meva cap, no m’HI avinc gens.
En els seus pares, no HI pensa gaire.
- I si el posposem? No m’HI avinc gaire, amb la meva cap.
No HI pensa gaire, en els seus pares “HI”. Funció de CC - El pronom HI pot substituir els CC introduïts per qualsevol preposició excepte DE. Els CC de manera se substitueixen per HI, encara que vagin introduïts per DE.
Quants mesos has treballat allà? HI he treballat deu mesos.
De perfil és més guapo que de cara. Quan li fan fotos, sempre s’HI posa.
- Hi ha algunes expressions que se substitueixen per HI, encara que comencin per DE.
Anar de viatge, anar de cul, plorar de ràbia, etc.
- Si anticipem el CC, aquest s’ha de repetir en forma de pronom HI.
Al tercer primera no HI viu la Maria.
“HI”. El clític inherent - Verbs veure/veure-hi * Vaig estar dos dies sense veure  Vaig estar dos dies sense veure-hi - Verbs conèixer/conèixer-s’hi * Quan haurem pintat la sala, es coneixerà  Quan haurem pintat la sala, s’hi coneixerà - Verbs sentir/sentir-hi * No sent d’una orella  No hi sent d’una orella Altres clítics inherents Els de la junta se LES tenen sovint.
S’HO van passar molt bé.
LA passaran negra.
Tota la nit que LA ballen.
No sé com s’HO fa.
Grups pronominals - Hi ha força grups de 2 pronoms febles que no ofereixen cap dificultat d’ús pel que fa a les solucions correctes, no en posició procrilitica (o algo así) BLABLABLA ...