tema 7 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Economia Política
Año del apunte 2015
Páginas 10
Fecha de subida 07/04/2015
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7: LES DADES MACROECONÒMIQUES MACROECONOMIA: Analitza els fenòmens que afecten el conjunt de l’economia (creixent dels nivells de vida, inflació, desocupació). Estudia els aspectes econòmics que afecten moltes llars, empreses i mercats conjuntament.
Intenta donar respostes a preguntes com:  Per què la renda mitjana és alta en uns països i baixa en uns altres?  Per què els preus pugen ràpidament durant uns períodes de temps i es mantenen estables durant uns altres?  Per què la producció i l’ocupació augmenten durant uns anys i baixen durant uns altres? 7.1 La renda i la despesa econòmica Per tal de jutjar si una economia va bé o malament, resulta lògic observar la renda total que guanyen tots els seus membres.
Per l’economia en el seu conjunt, RENDA és igual a DESPESA, ja que:  Tota transacció té un comprador i un venedor  Cada euro de despesa d’un comprador és un euro de renda per a un venedor En què es gasta una economia la despesa? En tot allò que s’ha produït a l’economia: el PIB.
PRODUCTE INTERIOR BRUT: Valor de mercat de tots els béns i serveis finals produïts en un país durant un període de temps determinat.
 “VALOR DE MERCAT”: Es valoren els béns utilitzant els preus de mercat.
 “...DE TOTS ELS BÉNS I SERVEIS...”: El PIB intenta ser exhaustius i inclou: o Bé tangibles (aliments, vestits, automòbils), com béns intangibles o serveis (talls de cabell, visites al metge o a l’advocat) o Els serveis de les llars Sempre que la producció i la venda es produeixi de forma legal en els mercats. Per tant, exclou articles produïts i venuts il·legalment (economia submergida) i els béns i serveis que es produeixen i consumeixes a la llar (autoconsum).
 “...FINALS...”: No s’hi inclouen béns intermedis, per tal d’evitar la doble comptabilització.
Excepció: Béns intermedis que passen a formar part de les existències d’una empresa. En aquest cas es consideren com a béns finals (inversió) i si que s’inclouen en el PIB de període responent.
 “...PRODUITS...”: No s’hi inclouen béns no produïts durant el període de referència (Ex. No s’inclouen els cotxes usats).
 “...EN UN PAÍS...”: És producte interior, amb independència de la nacionalitat de l’empresa productora.
 “...EN UN DETERMINAR PERÍODE DE TEMPS...”: Producció que es realitza en un determinat període de temps (és una variable FLUX).
El PIB es pot calcular de tres maneres diferents:  Sumant la despesa total de les llars  Sumant l’ingrés total de les empreses  Sumant la renda total (salaris, lloguers, beneficis) pagada per les empreses.
Òbviament no tota la producció d’un país la compren les llars, sinó també l’Estat o les mateixes empreses.
7.2 El càlcul i els components del PIB PIB  Y = C + I + G + XN C: Consum I: Inversió G: Despesa pública (Compres de les AAPP) XN: Exportacions netes Aquesta equació és una identitat: Una equació que ha de ser verdadera per la forma en què se’n defineixen els components.
CONSUM: Despesa de les llars en béns i serveis, amb l’excepció de la compra d’habitatges nous.
INVERSIÓ: Compra de béns que s’utilitzaran en el futur per produir més béns i serveis. Despesa en equips de capital (estructures, màquines i existències), incloent les compres d’habitatges nous per part de les unitats familiars.
COMPRES DEL GOVERN: Despesa en béns i serveis de l’administració central i de les administracions regionals i locals.
EXPORTACIONS NETES: Despesa dels estrangers en béns i serveis produïts al nostre país (exportacions) menys la despesa dels residents al nostres país en béns i serveis estrangers (importacions).
7.3 PIB real i nominal. El deflactor del PIB Si el PIB és la valoració d’allò produït, aleshores pot augmentar d’un període a un altre per dues raons: 1. Perquè augmenta la producció 2. Perquè augmenta la valoració: Preus Per tal d’analitzar l’evolució de l’economia, interessa distingir entre aquests dos efectes. És a dir, interessa distingir entre:  PIB NOMINAL: Producció valorada a preus vigents  PIB REAL: Producció valorada a preus constants COM CALCULA EL PIB REAL Es tracta d’aconseguir una mesura de la producció de béns i serveis que no estigui afectada per les variacions de preus.
Es calcula escollint un període o any de referència, és a dir, un any base, i els preus d’aquest any base s’utilitzen per valorar la producció, sigui quin sigui el període en què s’ha produït (a aquests preus se’ls anomena preus constants de l’any base).
Recapitulant:  El PIB nominal utilitza els preus actuals per assignar un valor a la producció de béns i serveis de l’economia.
 El PIB real utilitza els preus constants de l’any base per assignar un valor a la producció.
EL DEFLECTOR DEL PIB: deflactor del PIB  PIB nominal x 100 PIB real És un indicador del nivell de preus. Mesura el nivell actual de preus relatiu al nivell de preus de l’any base. Per l’any base sempre és 100. En els anys posteriors mesura el canvi en el PIB nominal registrat des de l’any que no es pot produir al canvi en el PIB real.
INFLACIÓ: Situació en la qual el nivell general de preus de l’economia està pujant.
TAXA D’INFLACIÓ: Canvi percentual en alguna de les mesures del nivell de preus d’un període al següent.
Taxa d'inflació al 2009 = Deflactor del PIB al 2009 - Deflactor del PIB al 2008 100 Deflactor del PIB al 2008 La taxa d’inflació al 2009 és del 71% La taxa d’inflació al 2010 (respecte al 2009) és del 40,4% EL PIB ÉS UNA BONA MESURA DEL BENESTAR ECONÒMIC? No té en compte:  L’oci  El valor de tot allò que es realitza fora del mercat  La qualitat del medi ambient  La distribució de la renda Tot i així, no hi haurà dubte que el PIB (per persona) està fortament relacionat amb l’estàndard de vida dels ciutadans.
7.4 El càlcul del cost de la vida Ens interessa conèixer un mètode per seguir l’evolució que experimenta el cost de la vida en el temps.
Per aconseguir-ho, estudiarem l’ IPC: índex de preus al consum IPC: ÍDEX DE PREUS AL CONSUM: Indicador del cost total dels béns i serveis comprats per un consumidor representatiu.
Per calcular-ho: 1. Es determina la cistella: El conjunt de béns i serveis que representen el consum del consumidor representatiu. Es dóna un pes a cada bé/servei.
2. Es miren els preus de cada bé/servei 3. Es calcula el cost de la mateixa cistella en diferents moments del temps, utilitzant els preus de cada moment.
4. S’escull un any base i es calcula l’índex.
IPC (any t) = Cost de la cistella de béns i serveis a l'any t 100 Cost de la cistella de béns i serveis a l'any base Taxa d'inflació (any t)  IPC (any t) - IPC (any t -1) x 100 IPC (any t -1) Problemes per mesurar el cost de la vida:  Biaix de substitució: Quan canvien els preus d’alguns béns, els consumidors opten pels béns que són relativament menys cars.
 L’ IPC no té en compte l’aparició de nous béns que poden suposar un canvi en el poder adquisitiu del diner, i per tant, en el nivell de vida.
 És difícil mesurar els canvis en la qualitats dels béns.
DEFLACTOR PIB vs IPC Tots dos són indicadors del nivell general de preus de l’economia.
Dues diferències:  El deflactor del PIB reflecteix el preu dels béns i serveis produït al país, mentre que l’ IPC reflecteix els preus dels béns i serveis comprats pels consumidors.
 Els béns inclosos en el deflactor varien (automàticament) d’any en any; no passa el mateix amb la cistella de béns considerada en l’IPC, que es manté fixa. Per aquesta raó el deflactor està menys exposat als tres problemes explicats en la diapositiva anterior.
30 25 20 % 15 10 5 Tasa inflación deflactor PIB 2009 2007 2005 2003 2001 1999 1997 1995 1993 1991 1989 1987 1985 1983 1981 1979 1977 1975 1973 -5 1971 0 Tasa inflación IPC 7.5 La correlació de les variables econòmiques per l’efecte de la inflació El nivell general de preus de l’economia es mesura per poder comparar les xifres econòmiques de diferents moments del temps.
• Exemple: quina seria l’equivalència avui del salari de Babe Ruth al 1931? Suposem que IPC (1931) = 15,2 i IPC (2007) = 207 Salari al 1931 = 80.000 $ salari en $ d'avui  salari en $ d'ahir  nivell de preus avui  100 nivell de preus ahir INDEXACIÓ: Quan la quantitat monetària es corregeix automàticament, per llei o per contracte, per tenir en compte la inflació, es diu que la quantitat està indexada respecte a la inflació.
Exemple: las clàusules de revisió salarial, o l’ajust de les pensions.
Importància de la indexació en el cas dels tipus d’interès.
Els interessos són un pagament que s’efectua en el futur per una transferència de diner realitzada en el passat.
Distingim entre:  TIPUS D’INTERÈS NOMINAL: tipus d’interès tal com s’anuncia, sense corregir-lo per tenir en compte la inflació;  TIPUS D’INTERÈS REAL: tipus d’interès corregit per tenir en compte la inflació.
Tipus d’interès real = tipus d’interès nominal – taxa d’inflació 25 20 10 5 -5 -10 Tipo de interés nominal Tipo de interés real 2009 2007 2005 2003 2001 1999 1997 1995 1993 1991 1989 1987 1985 1983 1981 1979 0 1977 % por año 15 ...