Recorregut històric de les desigualtats de gènere (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 1º curso
Asignatura Introducció a la història
Año del apunte 2013
Páginas 5
Fecha de subida 19/05/2014
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA LES DESIGUALTATS EN FUNCIÓ DEL GÈNERE Conceptes bàsics Matrilineal – Patrilineal: quan la identitat del fill és definida per la mare – pare. En algunes societats, com la jueva – on és la mare qui transmet el “component religiós”-, mantenen trets matrilineals. La gran majoria, però, són matrilineals – es pot observar per l’herència dels cognoms paterns.
Matrilocal – Patrilocal: família de referència a l’hora de casar-se. En la majoria dels casos la família del marit esdevé el nucli del nou matrimoni.
Els inicis del patriarcat es remunten a l’època arcaica:  En els textos mesopotàmics donen testimoni del canvi (El codi d’Hammurabi).
 Difusió de les religions monoteistes (Gènesis) s’atorga el paper de creador a un home La MATERNITAT esdevindrà l’element clau que donarà la funció social de la dona a partir de la seva identitat de gènere. Es naturalitzarà l’àmbit domèstic per la dona. Però, encara que aquesta quedi definida com el seu “hàbitat” natural, l’autoritat sempre quedarà en mans de l’home.
Mostra: El primer emperador de l’Alemanya unificada va promulgar les 4K “Kinder, Kürche, Kirche und Kleider” – Fills, cuina, església i vestits Les activitats de manteniment necessàries per la supervivència del grup En les societats greques i romanes, les dones ja eren considerades inferiors – incompletes e intel·lectualment inferiors segons Aristòtil. Per tant, són considerades merament com a “receptacle” o “mitjà per obtenir fills”. Per un altre costat, durant l’època també tenim exemples de dones que defugen la tradició patriarcal: Safo de Lesbos.
De la mateixa manera, durant la Inquisició s’associen les bruixes amb l’heretgia i la promiscuïtat sexual. Aquests personatges són considerats com models femenins que defugen de l’àmbit tradicional de la casa i, per tant, s’oposen al patriarcat.
Seguint la mateixa línia, és molt important destacar la PRIORITAT DONADA A LA SUCESSIÓ MASCULINA. El text principal que la promulga és la Llei Sàlica, establerta per primer cop a França. Cal tenir en compte que l’aplicació d’aquesta llei és un dels detonants d’un dels conflictes més importants del segle XIX (les Guerres Carlines).
Segons les teories de Fray Luís de León, exposades a la seva obra “La perfecta casada”, és l’Església qui difon el paper correcte de la dona dins la societat. De la mateixa manera, Antoni Maria Claret, el confessor de Isabel II, li va aconsellar una total submissió al seu marit.
La vinculació d’allò masculí amb la raó i el progrés i allò femení amb el sentiment i la tradició van ser una construcció en què es deixen les dones com a psíquicament inferiors.
El dot EL DOT es tracta d’una tradició territorialment molt estesa que condiciona la societat fins avui en dia. Originàriament es tractava d’una dotació que s’entenia per protegir la dona, però darrera hi ha una important visió masclista. Es basa en el concepte que la dona honrada no treballa, per tant necessita diners per establir una família. En tot cas, no és vist com una compra directa de a dona, sinó una ajuda per la creació d’un nou nucli familiar. En la tradició, la dot que pot arribar a oferir una família pot inclús ofendre el marit. En el cas de Catalunya, la dot incloïa el material necessari pel manteniment de la casa. Per tant, allò que pots aportar pot influir en l’estatus social al que s’aspira.
Tradicionalment, les famílies que no es podien permetre pagar més d’una dot (o cap) ingressaven les seves filles en un monestir. Moltes vegades, si es tenien dues filles es concentrava una dot alta per una d’elles, la major, i l’altra entrava a monja, la petita. No obstant això, el monestirs també s’adaptaven a l’estatus econòmic de les famílies – monestirs de classe alta.
CAS DE LA VENTAFOCS Es presenta la lluita de la madrastra contra la protagonista per aconseguir desfer-se d’ella i concentrar una major dot en les seves filles.
Protofeminisme Durant l’humanisme i el Renaixement tenen lloc les primeres reivindicacions femenines, encara que eren poques i ambivalents. D’aquesta etapa en diem: PROTOFEMINISME. Hi tenen lloc reivindicacions centrades en l’accés a la cultura i el coneixement de les dones, no es demana igualtat de drets. Per tant, cal tenir en compte que les reivindicacions feministes no equivalen a reivindicacions socials.
En aquesta època molts polítics il·lustrats tindran actituds marcadament misògines.
- Olympe de Gouges – Declarationde droits de la femme et e la citoyenne En el context de la Revolució Francesa, reclama una sèrie de drets polítics i cívics com la participació de la dona en la política. Va ser guillotinada.
Mary Wollonstonecraft reivindica que la dona ha de poder viure de l’escriptura. A més a més critica les pautes de gènere que són donades en la seva societat.
Les idees de la etapa victoriana S’estableix una divisió entre la dona honorable i la dona que no ho és. La frontera entre la dona respectable (obrera) i la prostituta és molt difosa. Es considera que la honorable és la que es pot quedar a casa. Per aquesta raó es produeix la creació d’uns determinats símbols.
 Maneres de vestir. La cotilla – crinolina esdevenen símbols de respectabilitat de la dona. Les obreres no s’ho podien permetre pel preu i pels impediments que suposava a   l’hora de treballar. De la mateixa manera, per una senyora distingida el fet de portar cotilla fa que “no pugui anar gaire lluny”, per tant es queda prop de casa i per això és considerada una bona dona.
Embenar els peus a les nenes com a símbol de bellesa. Respon al mateix concepte.
Bones maneres – Galanteig. Normes de comportament de la classe alta. Forma part de una cultura creada per distingir els rics dels pobres.
La situació social de l’home depèn del seu treball.
La situació social de la dona depèn de “ser dona de” Per tant inicia la creació d’una doble moral. Una idea important per considerar el prestigi social d’un home és poder permetre’s una “querida” (amant). És un dels tòpics més reflectits en la literatura. També hi ha mostres d’aquesta doble moral en les documentades subhastes de les esposes. Aquestes pràctiques il·legals representaven una forma encoberta de divorci. També era un mecanisme de les classes populars per obtenir recursos.
A l’època de la INDUSTRIALITZACIÓ es produeix la introducció de la dona al treball en fàbrica.
El que podria suposar un important canvi per la situació femenina dins la societat no fa més que agreujar el seu paper  Teoria: el treball forçós en les fàbriques per la subsistència crearà autonomia en les dones i les conduirà al sufragisme (reivindicació dels seus drets)  Realitat: a la pràctica no van ser més independents. Realment, acaben perdent autonomia respecte a les dones que treballen al camp – allà els horaris no eren tan rígids i les dones podien disposar de més temps lliure (reflex en les famílies pageses molt esteses) En les ciutats el paper de la dona en la societat canvia, però les seves funcions o càrregues queden ampliades. No només han de seguir realitzant les mateixes feines de casa, sinó que a més a més treballen per un sou (molt inferior al dels homes). Per aquesta mateixa raó, a la pràctica, els hi és impossible aconseguir la independència econòmica.
Amb el sorgiment de la burgesia també apareix la possibilitat del treball en el servei domèstic, camp en el qual les dones seran víctimes d’abusos i maltractaments per part dels homes.
Paral·lelament es molt important destacar el SORGIMENT DELS MOVIMENTS COMUNISTES (impulsats per Friedrich Engels i Karl Marx). Són conscients del paper de submissió de la sona però creuen que el seu alliberament (com a “dones”) no és necessari. És quelcom que en el pas a una societat socialista ja quedaria resolt. És a dir, amb la nova societat la igualtat entre homes ja vindrà de manera automàtica.
La primera onada de feminisme Ja no només es demana l’accés de les dones a l’educació, sinó que s’exigeixen una sèrie de drets polítics. No obstant, les feministes d’aquestes primera onada representaven un moviment minoritari ja que eren poques les dones treballadores que es podien permetre dedicar temps a les reivindicacions socials (hi ha algunes excepcions). Per tant, les primeres sufragistes eren dones burgeses de Gran Bretanya.
En determinats matisos d’aquest primer feminisme es planteja el possible us de la violència per arribar a aconseguir el que es demana Emmeline Pan Hurst.
Els pensadors liberals de l’època no les reben amb entusiasme. Però, cal destacar la important excepció que suposaren John Stuart Mill i la seva dona Harriet Taylor Mill amb la seva obra “El sometimiento de la mujer” (1869).
Després de la primera guerra mundial, les dones han de sortir de casa per centrar-se en la producció armamentista. Aquesta independència acabarà traduint-se en l’aconseguiment del sufragi universal (les dones també podran votar). En el cas espanyol no es va concedir fins a la Segona República – on les dones van poder votar només dos cops – amb el franquisme es va abolir i fins a la Transició no es torna a recuperar.
En les primeres eleccions de la República les dones no podien votar però podien ser escollides.
Les primeres tres diputades en les Corts Constituents espanyoles.
  Una liberal progressista: Clara Campoamor Dues social comunistes Clara Campoamor, no obstant ser una de les primeres dones en entrar en la política, s’oposà al sufragi universal en aquelles primeres eleccions de la República. La seva teoria era que si les dones accedien al vot en aquell moment, influenciades per marits i cures, el govern cauria en mans de la dreta. Efectivament, el resultat de les eleccions del 33’ donà com a guanyadora la dreta i, per tant, inicià el Bienni negre de la República. No obstant, aquest canvi no és del tot atribuïble a les dones. Cal tenir en compte que també van votar en les eleccions del 36 i llavors va guanyar l’esquerra (Bienni popular). Per tant “si el vot ha canviat, no va ser pel vot de la dona” La primera onada de feminisme correspon amb la primera guerra mundial. Aquesta implicà un important canvi social directament relacionat amb les noves oportunitats de treball femení.
Tanmateix, tot aquest seguit de canvis va generar un fort rebuig dels sectors conservadors – les principals reivindicacions d’aquests serà el de retornar al paper de gènere tradicional de la dona, del què resultarà part de la base ideològica feixista. La dona ideal del nacionalisme era aquella que s’entregava a la maternitat.
El franquisme retornà les dones a la reclusió dins l’àmbit domèstic ja que el seu destí natural era la procreació, la cura de la llar i procurar la felicitat dels del seu voltant. Per promoure aquesta ideologia entre la població, el franquisme creà la SECCIÓN FEMENINA La Sección Femenina (en català, Secció Femenina) va ser una institució creada l'any 1934 per les dones pertanyents a la Falange Espanyola i que va tenir vigència durant part de la Segona República Espanyola, la Guerra Civil Espanyola i fins pràcticament el final del franquisme. La Sección Femenina compartia els mateixos valors, pensament i estètica que la Falange Espanyola, i de fet va ser dirigida, des de la seva constitució, per Pilar Primo de Rivera, germana del fundador de la Falange (José Antonio Primo de Rivera).
Durant la República i la guerra civil, s'encarregaven d'assistir a la militància falangista, als empresonats del partit o a les famílies dels morts per la causa. Després de la guerra es van centrar en la instrucció de joves dones per a que fossin bones patriotes, bones catòliques i bones esposes, relegant en general el seu paper com a dones independents a una subordinació total de l'home.
En definitiva, es tractava d’un servei social mitjançant el qual s’instruïen les dones per a que complissin el seu paper natural en la societat. Paradoxalment, aquesta instrucció era obligatòria per a totes aquelles dones que volguessin accedir a un lloc de treball així que, en definitiva, hi acabaven passant totes aquelles dones que trencaven el seu rol tradicional.
Segona onada de feminisme Es produeix entre la segona meitat dels 60`i la primera meitat dels 70’, per tant, després de la segona guerra mundial en què el gran miracle econòmic havia produït el progressiu retorn de les dones al model antic (quedar-se a casa). Aquesta onada feminista es centrarà en trencar els esquemes de rol de gènere imposades pel patriarcat. Sorgeixen importants moviments crítics impulsats per estudiants universitaris que comencen posant en dubte el model de democràcia. Com a mostra d’això, tenim les Reivindicacions de maig del 68.
L’element o fet detonador (considerat com un dels més importants) va ser el descobriment i difusió dels anticonceptius mèdics amb què les dones van poder reprendre el control sobre la seva sexualitat. D’aquesta manera van iniciar a trencar les conveccions de gènere.
Les principals reivindicacions del feminisme  Eliminar la doble jornada laboral, és a dir, que els treballs domèstics fossin compartits  Llibertat sexual considerant l’avortament com a element de suport  Nous models de família respectant el dret al divorci  Combatre la violència contra les dones. Fins aleshores els crims passionals eren encara jutjats sota altres paràmetres Alguns sector minoritaris plantegen que la historiografia hauria de reconèixer el rol de la dona. En primer lloc, caldria estudiar majorment la història de la dona per fer-les visibles. Això no té a veure amb un estudi nominal dels personatges més importants, sinó del rol del gènere femení a la història. En segon lloc, seria necessari ampliar la difusió de la història del gènere per analitzar els condicionants culturals sobre la dona i, per tant, influir sobre mentalitat i conviccions de les noves generacions.
...