Treball d'una obra artística a elecció. Art i Història GRUP B1 (2015)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Art i Història
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 3
Subido por

Descripción

Penjo el treball per a què us feu una idea de com el vaig fer.

Vista previa del texto

aenriquezalvaro TREBALL OBRA D’ART: EL “CAU FERRAT” Grup: B-1 Art i Història Curs 2015/2016 FITXA TÈCNICA - - - Autor: Francesc Rogent, com a constructor. Encarregat per Santiago Rusiñol.
Títol: Cau Ferrat Tècnica/matèria: Construcció d’un edifici com a casa-taller modernista en l’espai que varen deixar dues cases de pescadors amb elements de l’arquitectura tradicional sitgetana.
Cronologia: L’edifici data de 1893. Hi ha hagut diverses modificacions al llarg del temps: una al 1933 per museïtzar la casa i una al 2010 per rehabilitar-lo com un museu atès al segle XXI.
Localització: Sitges, C. Fonollar. Actualment pertany al Ajuntament de Sitges en forma de Museu.
DESCRIPCIÓ El Cau Ferrat és un edifici situat al Carrer Fonollar de Sitges, un carrer que neix al Baluard (replà del davant de l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla) i acaba a l’inici del Baluard Vidal i Quadres. Es tracta d’un carrer molt emblemàtic que conforma, junt amb el Cau, la casa Rocamora i el Palau Maricel, el Racó de la Calma1. Un espai molt proper al mar només separat per les dues cases, que es caracteritza per la seva “calma” sonora i el poc moviment de persones, en general, així com que tot l’espai és d’un color blanc calcari.2 El Cau és una casa de planta baixa i un primer pis. L’edifici, que era una antiga casa de pescadors, va construir-se amb antics elements de l’enderroc de l’Antic Castell de Sitges.
Els més evidents són un tros de la paret exterior amb l’escut del castell que es troba al vestíbul de la casa i sobretot els finestrals gòtics de la façana. La casa conserva elements de l’arquitectura tradicional-popular com l’arc de pedra per passar del vestíbul al menjador.
L’exterior de l’edifici està pintat d’un color blanc calcari, amb unes parets llises i, a part dels finestrals gòtics, podem destacar-hi un cartell fet de ferro forjat on posa el nom de la casa “Cau Ferrat” decorat amb la figura de l’antic castell de Sitges. Podem destacar també l’acabament decoratiu de ferro forjat dels finestrals, així com la ceràmica representant Jesucrist al costat de l’entrada i, no menys important, la gran portalada.
Trobem un entaulat aràbic continuant amb la tendència de l’església sitgetana i les cases del voltant.
L’interior de l’edifici està pintat d’un color blau marí fosc, completament decorat amb pintures, escultures, ceràmiques i tot tipus d’elements artístics, destacant així un art total 1 SOLER, Josep. Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal. Grup d’estudis sitgetans.
Sitges, 1980. ISBN: 84-297-1622-X 2 FONTANALS, Blai. Petita Història de Sitges. Institut d’Estudis Sitgetans. Sitges, 1986. ISBN: 84-4040321-6 2 i complet com era la casa mateixa. L’enrajolat segueix una estètica modernista de l’època amb una seqüència de quadrats blancs en un fons vermell clar.
La planta baixa va ser utilitzada com a casa i consta de quatre estàncies més un vestíbul on trobem la escala per accedir al primer pis. Una de les estàncies té un llit i està en forma de dormitori i era on dormia el propi Rusiñol. Podem anar destacant el elegant menjador i una petita estància on trobem un brollador. La planta sencera està decorada amb mobles, quadres i plats de ceràmica decorats.
La planta superior és un gran saló que ocupa tota la planta, amb un sostre alt decorat amb suports de fusta. En aquesta planta s’exposa la col·lecció de ferro forjat del Cau i una esplèndida col·lecció de les millors pintures del museu, així com diferents objectes de vidre o vaixelles.
Tot l’espai de la vivenda està museïtzat i es pot visitar.3 En general el Cau Ferrat conforma una de les obres arquitectòniques de casa-taller més espectaculars i carregat de simbolisme de finals del segle XIX a la costa catalana.
COMENTARI ARTÍSTIC-HISTÒRIC - CONTEXT HISTÒRIC-SOCIAL Sitges era, a finals del segle XIX, un poble ben situat a la riba del mediterrani, totalment ben comunicat amb Barcelona a causa dels túnels del ferrocarril del Massís del Garraf. Un poble on no es va patir, en gran part, el drama de la industrialització a causa de la poca demografia que existia. Un poble carregat de simbolisme mediterrani, amb un encant peculiar a causa de la seva costa i una vila on la diferència de classes socials no va suposar revoltes insurreccionals entre ambdós pel mateix motiu de la poca demografia i de la bona situació econòmica del municipi. Un lloc perfecte perquè Rusiñol s’hi sentís atret.
Veiem un poble mariner amb certs avenços tecnològics importants de l’època, com varen ser les fonts públiques i la llum de gas, així com el ferrocarril.
Era un poble on la majoria dels habitants tenien feina a causa de la quantitat de transports que es feien a Amèrica, la pesca i la industria de filats i de calçats. Un poble on, en aquelles dates, el progrés s’havia instal·lat completament. Així ho demostren els avenços econòmics en el poble a partir del comerç industrial i de vi.4 3 SIERRA, Roland. Guia Cau Ferrat. Consorci del Patrimoni de Sitges. Sitges, Març del 2007. ISBN: 978-84611-5365-7 4 FONTANALS, Blai. Petita Història de Sitges. Institut d’Estudis Sitgetans. Sitges, 1986. ISBN: 84-4040321-6 3 Trobem una vila que conserva la muralla medieval, això si, reformada i pintada de color blanc, seguint la estètica de les cases sitgetanes. Trobem també cases senyorials fetes en gran part per comerciants i emprenedors provinents d’América amb una estètica modernista.
També existeix el Passeig Marítim de la vila, gairebé acabat, només faltant-hi el monument en honor al “Greco” instaurat l’any 1898 per l’impuls de Rusiñol.
L’arribada de Rusiñol al poble va promoure el turisme, i, només una dècada desprès de la seva instal·lació, el poble va començar a millorar sistemàticament tot l’urbanisme municipal.
La construcció del Cau comportà l’inici del turisme a Sitges, en aquell moment donat per artistes punters en els moviments modernistes de finals de segle XIX.
Rusiñol convertí el Cau en una mena de santuari pels artistes (Festes Modernistes5 amb un munt de personificacions importants de l’època), que ell sempre estava encantat de rebre’ls quan es trobava a la vila.
Rusiñol convertí a Sitges en un centre històric de l’art per l’art, del gaudi i de la festa, del seny i de la gresca.
Un poble modernista per aquells artistes que ho volguessin i ho necessitessin.
Un poble, una casa, un geni.
- HISTÒRIA DE L’OBRA Rusiñol, artista molt conegut per les seves obres modernistes, un artista total, arribà a Sitges un dia d’Octubre de 1891, un dia calorós on el mar i el cel reflectien el seu to blavós amb tant d’encant. Rusiñol li agradà molt la vila, sobretot pel paisatge costaner que ell trobà especial i amb encís, fet que va fer que vingués varies vegades més al poble on, l’any següent, organitzà la 1a festa Modernista.
Sitges li va agradar molt, tant, que es va comprar dues cases de pescadors l’any 1893 que es trobaven al carrer Fonollar pel mòdic preu de 1000 pessetes i el seu enderrocament i reforma li costà 2000 més 6 . Li encarregà la obra a Francesc Rogent, un amic seu i arquitecte, que plasmà les idees de Rusiñol a fil per randa i construí la casa-taller del Cau Ferrat (un nom ja existent del taller que Rusiñol tenia a Barcelona i que vol dir un cau on es troben els ferros forjats).
El Cau va servir com a residència de l’autor i lloc per guardar-hi les seves obres i les seves peces valuoses de ferro forjat; també com a un lloc per l’oci del artistes de l’època (festes modernistes i trobades) i també com a referent simbòlic de l’art per l’art.
Quan Rusiñol morí, deixà la seva casa en nom de la vila de Sitges, que a partir de 1933 va museïtzar. L’any 2014 va finalitzar la última restauració de la casa i torna a estar operatiu com a museu.
5 Nom dels actes culturals que en cinc ocasions Rusiñol organitzà a Sitges SIERRA, Roland. Guia Cau Ferrat. Consorci del Patrimoni de Sitges. Sitges, Març del 2007. ISBN: 978-84611-5365-7 6 4 COMENTARI PERSONAL El Cau Ferrat, una de les cases i obres més representatives de Sitges, sempre m’ha despertat curiositat des de que en tinc consciència de la seva existència i del que va comportar per Sitges, poble on resideixo des del meu naixement.
Ara que he tingut la oportunitat de fer un treball d’obra lliure amb una connotació històrica, no vaig dubtar ni un moment en triar-la.
La meva visita al Cau Ferrat em va deixar meravellat, simplement em va encantar veure tant d’art en tant poc espai. Guiat per un dels guies del museu, en Sebastià, al qual agraeixo molt la informació que em va aportar sobre la història de l’edifici, el seu context i les repercussions per la vida del poble que va tenir, vaig descobrir per dins un espai especial que, com a mi, ha agradat a tantes persones i vaig començar a comprendre perquè els artistes el van considerar el que ara és: un temple de l’art.
BIBLIOGRAFIA - SIERRA, Roland. Guia Cau Ferrat. Consorci del Patrimoni de Sitges. Sitges, Març del 2007. ISBN: 978-84-611-5365-7 FONTANALS, Blai. Petita Història de Sitges. Institut d’Estudis Sitgetans. Sitges, 1986. ISBN: 84-404-0321-6 SOLER, Josep. Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal. Grup d’estudis sitgetans. Sitges, 1980. ISBN: 84-297-1622-X JOU, Lluís. Notes per a l’estudi de la Marina de Sitges, 1840-1880. Museu de Vilafranca. Barcelona, 1977. ISBN: 84-400-3318-4 SERRAMALERA, Pere. “Sitges en el provenir” i Gaietà Benparés i Mestre.
Edita l’autor. Abadia de Poblet (Tarragona), Nadal de 1984. Dipòsit legal: T.2257 FORNS, Miquel. Actes oficials, fets i anècdotes de la Festa Major de Sitges (1853-1996). Grup d’Estudis Sitgetans. Sitges, 1999. ISBN: 84-297-4595-5 L’Abans. Sitges Recull Gràfic 1870-1965. Efadós editorial. Conjunt de fascicles.
Barcelona. ISBN: 84-95550-42-3 RAVENTÓS, Joan. El cau de la bohèmia. Sàpiens [Barcelona], núm. 66, abril 2008, p. 5. ISSN: 1695-2014 Museus Singulars de Catalunya. Editorial Diàfora. Barcelona, 1979. ISBN: 8485205-33-2 ROIG, Emerencià. Sitges dels nostres avis. Llibreria Catalonia. Barcelona, 1934 ALTRES CONSULTES Visita al museu i visualització dels seus vídeos in situ (Ajuntament de Sitges, Consorci del patrimoni Sitgetà.).
5 ...