Tema 9: tumors benignes i malignes (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 2º curso
Asignatura Fisiologia y fisiopatología II
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

FISIOLOGIA I FISIOPATOLOGIA II TEMA – 9: TUMORS BENIGNES I MALIGNES 10/ 03/ 2016 DEFINICIÓ NEOPLÀSIA = TUMOR Massa anormal de teixit nou, amb un creixement que sobrepassa al dels teixits normals i que es realitza de forma autònoma i independent dels teixits que l’envolten (tant benigne com maligne).
Originàriament, la paraula tumor s’utilitzava per referir-se a inflamació o edema. Actualment està associat a càncer o neoplàsia.
CÀNCER (llatí: cranc) Neoplàsia o tumor maligne.
INCOLOGIA Ciència que estudia els tumors o neoplàsies.
Tumor = -oma NOMENCLATURA DELS TUMORS Segons el tipus de teixit que afecti i si és benigne o maligne.
ORIGEN TUMORS BENIGNES TUMORS MALIGNES MESENQUIMAL Nom del teixit + oma Nom del teixit + sarcoma Mesoderma, capa embrionària Exemples: - (teixit connectiu i muscular) EPITELIAL Condroma: cartilaginós Mioma: muscular Fibroma: fibrós Osteoma: os Exemples: - Condrosarcoma - Miosarcoma Fibrosarcoma Osteosarcoma Patró o forma + oma Exemples: - Adenoma (glandular) Papil·loma (dit) Pòlip (projecció pediculada) Carcinoma Exemples: - Adenocarcinoma Els tumors tenen dues estructures: PARÈNQUIMA cèl·lules neoplàsiques proliferants Cèl·lules que fan la funció del teixit, que seran aquelles que proliferaran.
ESTROMA DE SOSTENIMENT Teixits (connectiu) i vasos sanguinis que formen el propi tumor i que aquest utilitzarà per sobreviure (angiogènesi).
CARACTERÍSTIQUES DIFERENCIALS TUMOR BENIGNE TUMOR MALIGNE ESTRUCTURA GENERAL Elevada cohesió cel·lular Poca/ nul·la cohesió cel·lular Inhibició per contacte No inhibició per contacte Encapsulats No encapsulats Fàcils d’extirpar quirúrgicament Dificultat d’extirpació, no és una massa definida DIFERENCIACIÓ Tumors ben diferenciats Morfologia: cèl·lules similars a les cèl·lules madures normals del teixit d’origen Tumors poc diferenciats o indiferenciats Morfologia: cèl·lules d’aspecte primitiu.
Immadura capacitat proliferar Funció: canvis funcionals i morfològics Funció: conserven funcions pròpies del teixit.
Com per exemple: secreten les mateixes substàncies.
ANAPLÀSIA Càncer maligne amb molta capacitat proliferativa.
SÍNDROMES PARANEOPLÀSTIQUES Conjunt de signes i símptomes que no són produïts pròpiament pel tumor, sinó per la secreció de substàncies no pròpies del teixit d’origen. Per exemple: el càncer de pulmó de cèl·lules petites.
VELOCITAT DE CREIXEMENT En general, la velocitat de creixement depèn del seu grau de diferenciació (poden haver excepcions) Menor Major Creixement lent al llarg dels anys Creixement ràpid/ amb ritme erràtic INVASIÓ LOCAL Tumors ben delimitats que no envaeixen ni infiltren els teixits normals veïns. Tenen tendència a expandir-se però no a envair.
Tumors que infiltren, envaeixen i destrueixen el teixit que els envolta.
METÀSTASI Absent Freqüent Com més gran i indiferenciat sigui el tumor primitiu més probabilitat de metàstasi.
METÀSTASI Capacitat de les cèl·lules malignes tumorals de transportar-se a un altre lloc llunyà de l’origen del tumor. Es pot donar de 3 formes: CIRCULATORI Instal·lació a un lloc ben irrigat - Pulmó Cervell Fetge Ossos LIMFÀTIC Instal·lació al gangli limfàtic.
Les cèl·lules filles continuen el camí cap al següent gangli limfàtic.
Per exemple: “gangli limfàtic sentinella”, freqüent al càncer de mama EXSUDATS Líquid corporal produït per cèl·lules que surten de l’estructura per anar a diferents cavitats.
Per exemple: el càncer de pulmó a la pleura INCIDÈNCIA I MORTALITAT DEL CÀNCER El càncer és la segona causa de mort al món occidental i afecta més a homes que a dones. La incidència varia en funció de: - Sexe Factors genètics Factors ambientals* Factors dietètics Estil de vida * Els càncers més freqüents al Japó, seran diferents que els d’Espanya. Nosaltres tindrem més probabilitat de patir un càncer mes freqüent a Espanya que no un del Japó. Tot i així, si anéssim a viure al Japó, canviaria.
Els més freqüents, excloent els tumors de pell (no melanoma) són: - ♂: pròstata, pulmó i colorectal ♀: mama, colorectal i úter Mortalitat: ESP 25% - 30% morts - ♂: 1. pulmó, 2. Colorectal, 3. pròstata ♀: 1. mama, 2. colorectal, 3. Pulmó ETIOLOGIA 11/ 03/ 2016 4 fases: 1. INICIACIÓ Un factor iniciador o carcinogen causa una lesió inicial al DNA de la cèl·lula que provoca la mutació genètica i indueix l’alteració del creixement.
- Origen clonal: un únic clon 2. PROMOCIÓ La mutació per si sola no provocarà càncer.
Degut a la presència d’un o més promotors, es produeix una proliferació cel·lular excessiva/ descontrolada de les cèl·lules malignes.
3. PROGRESSIÓ Aquestes cèl·lules amb el temps adquireix noves propietats que no tenia i augmenta la malignitat.
4. EXPANSIÓ Metàstasi i disseminació per tot l’organisme.
FASE D’INICIACIÓ La lesió directa del DNA o l’alta susceptibilitat de la cèl·lula a patir mutacions són provocades per un factor inicial o factor carcinogen. Aquests poden ser de mots tipus: - Factors físics: radiacions Factors professionals: exposició al “sutge” Drogues lícites: tabac, alcohol Factors Hormonals: estrògens Factors virals: oncovirus. Per exemple: hepatitis C, B, SIDA Factors dietètics Factors hereditaris Les lesions es produiran en gens que modificaran el seu cicle cel·lular amb l’objectiu de proliferar i reproduir-se. En concret, modificaran la fase G2, aquella dedicada al creixement i a preparar la cèl·lula per la mitosi.
PROTOONCOGENS Els protooncogens, són gens que codifiquen per a proteïnes que controlen la proliferació i diferenciació cel·lular normal. Si aquests muten, s’anomenaran oncogens i promouran la proliferació exagerada i anormal, i per tant, una transformació neoplàstica.
Per exemple: EGFR és el receptor de factor de creixement, afavoreix la proliferació de cèl·lules.
Quan arriba el factor de creixement i es produeix la unió entre receptor i lligand s’activen RAS i MYC, factors de transcripció que fan augmentar la transcripció del DNA i la proliferació cel·lular.
Si algun d’aquests muta, encara seria més gran la proliferació.
GENS SUPRESSORS Els gens supressors de tumors són aquells gens que, en condicions normals, codifiquen per a proteïnes que restringeixen o suprimeixen la proliferació cel·lular.
Si aquests pateixen una mutació, perden el control sobre la proliferació dels gens supressors, i per tant, també de la proliferació cel·lular i es pot donar la transformació neoplàstica.
Per exemple: - TP53 controla el RAS, “guardià del genoma” RB1 controla el MYC Si pateixen una mutació, la cèl·lula entra en fase S i s’activen tots els factors de transcripció.
GENS ADDICIONALS - Gens reparadors del DNA Gens que codifiquen per a proteïnes que reparen el DNA Per exemple: mutació al bcr2 - Gens reguladors de l’apoptosi Gens que codifiquen per a proteïnes que indueixen o participen en l’apoptosi.
Per exemple: mutació al p53 FASE DE PROMOCIÓ La lesió genètica és irreversible, necessària, però sovint és insuficient per causar el tumor. Es necessita d’un promotor perquè aquest acabi de desenvolupar-se.
Per tant, un promotor augmenta la proliferació de cèl·lules malignes però no és mutagènic, no lesiona el DNA.
FASE DE PROGRESSIÓ És la fase d’evolució del tumor. S’esdevé una ràpida proliferació de cèl·lules, amb mutacions successives (la cèl·lula adquirirà funcions diferents) que crearan nous subclons cel·lulars i es donarà un procés de selecció positiva (només quedaran els millors).
Noves funcions: Maligne Agressiu - Capacitat d’invasió Capacitat d’angiogènesi Capacitat de metàstasi Resistència a fàrmacs Evasió del sistema immunitari METÀSTASI És la fase d’expansió. El tumor maligne primari produeix metal·loproteïnes, que destrueixen i envaeixen teixits propers iniciant la metàstasi.
RESUM DIAGNÒSTIC DEL CÀNCER - Anamnesi (interrogatori per conèixer els símptomes) Exploració física Diagnòstic anatomopatològic Observar cèl·lules i teixits per arribar al diagnòstic.
- Citologia - Biòpsia - Peça operatòria - Endoscòpia Radiografia Ecografia TAC RM Gammagrafia MARCADORS TUMORALS Són substàncies i molècules derivades del metabolisme de cèl·lules tumorals que poden aparèixer en sang circulant. Sense marcadors tumorals no hi ha tumor, però poden haver-hi i que no hi hagi tumor.
Per exemple: CEA Ag carcinoembrionari que s’utilitza per veure les recidives.
CLASSIFICACIÓ Sistema de classificació tumoral TNM (tumor, gangli, metàstasi).
T Tumor primari, i segons la mida del tumor podem tenir: - T0: no hi ha tumor T1: el tumor és petit T2 – T3 T4: el tumor és molt gran N Ganglis limfàtics regionals, el número de ganglis afectats, podem tenir: - N0: no afectats N1: 1 – 2 afectats N2 –N3 N4: >8 ganglis afectats M Metàstasi, un o més òrgans amb alteració funcional.
- M0: no metàstasi M1: 1 òrgan M2 – M3 M4: per tot arreu En funció de l’estadificació del tumor hi haurà 4 estadis: - Estadi I: T1N0M0, tumor petit sense ganglis afectats ni metàstasi  operació Estadi II Estadi III Estadi IV: T3N4M4  la operació no servirà per eradicar el problema.
TRACTAMENT CIRURGIA - Tractament d’elecció: si es poden retirar el tumor i els ganglis limfòcits regionals amb l’objectiu de curar i pal·liar.
- No és d’elecció: si hi ha metàstasi important i la qualitat de vida és inacceptable.
RADIOTERÀPIA Aplicar radiació a la zona del tumor per: - Eliminar cèl·lules tumorals Eliminar cèl·lules de proliferació ràpida Com a tractament complementari: - Eliminar cèl·lules residuals Prevenció de metàstasi Específica: braquiteràpia Aplicació d’implants radioactius a zones properes del tumor o al mateix tumors. Té efectes molt més localitzats, però també més greus a la zona.
QUIMIOTERÀPIA Aplicació d’agents antineoplàstics.
- Actuen sobre les diferents fases del cicle cel·lular en cèl·lules de velocitat de creixement elevada.
- Tractament d’elecció per càncer metastàtic i tractament complementari.
POLOQUIMIOTERÀPIA O TERÀPIA COMBINADA Utilització simultània de diversos medicaments per augmentar l’efectivitat i disminuir els efectes adversos. El seu objectiu és destruir el tumor amb el menor efecte possible i evitant també les resistències.
També cerca augmentar l’espectre d’activitat, és a dir, com que les cèl·lules malignes adquireixen diferents funcions, s’intentarà que el procés afecti al major tipus de cèl·lules malignes possibles.
Efectes secundaris La persona sotmesa a aquest tractament patirà alopècia, alternació de períodes diarreics i d’estrenyiment, pèrdua de cèl·lules gastrointestinals, pancitopènia.
HORMONOTERÀPIA O ENDOCRINOTERÀPIA Hi ha tumors que són sensibles a determinades hormones, per créixer o per inhibir-se. Aquest tractament s’utilitza com a complementari i és típic quan el càncer afecta a òrgans sexuals primaris o secundaris.
Per exemple: mama o pròstata TRACTAMENT DEL DOLOR Un dels símptomes més freqüents i de més impacte emocional al càncer és el dolor i les nàusees.
Els medicaments per controlar-lo són: 1. Analgèsics perifèrics (AINE): ibuprofeno, paracetamol...
2. Opioides dèbils: codeïna 3. Opioides majors: morfina, pel dolor terminal.
...