6.1 El descobriment del món minoic [RESUM] (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Història Antiga
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 08/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 6- EL MÓN EGEU DURANT L’EDAT DE BRONZE Cronologia del Bronze a l’Egeu ANTIC MIG RECENT MINOIC (illa de creta) 3000-2000 aC 2000-1700 aC Paleopalacial 1700-1200 aC Neopalacial (17001450 aC) HEL·LÀDIC (península grega) 3000-2000 aC 2000-1600 aC CICLÀDIC (Illes cíclades) 2800-2000 aC 2000-1600 aC 1600-1200 aC Cultura micènica 1600-1200 aC “Koiné” a l’Egeu - A l’illa de Creta, a la península grega i a les illes cíclades trobem una cultura molt semblant ja que totes tenen coses similars i estableixen contacte. Creen una comunitat cultural (koiné).
L’escriptura a l’Egeu durant l’Edat de Bronze - “Jeroglífics”: 1900-1650 aC.
Lineal A (sil·labari): 1750-1450 aC. Únicament a Creta Lineal B (sil·labari): 1600-1200 aC. Creta i Península Grega Jeroglífics: Minoic Mig (1900-1650) - - L’escriptura no es jeroglífica, sinó possiblement sil·làbica. Les inscripcions no tenen res a veure amb els jeroglífics egipcis ja que el nom de “Jeroglífic” és un terme general.
Sil·labari format per 96 signes.
Poques mostres conservades i les que ens han arribat son peces petites fetes en argila, amb textos molt breus.
Durant uns anys es va utilitzar juntament amb el Lineal A.
El disc de Festos: - Disc d’argila descobert al 1906 per un arqueòleg Italià al sud de Creta.
No s’hi representa cap escriptura coneguda: misteri de l’arqueologia.
Segurament, també es un sil·labari Es desconeix el seu lloc de procedència i la seva fabricació.
Cronologia dubtosa LINEAL A: Neopalacial (1750-1450 aC) - Llengua encara per desxifrar Sil·labari de 97 signes que comparteix uns 60 amb el lineal B S’han trobat restes per tota la Illa de Creta LINEAL B (1600-1200 aC) - - - - Ubicació:  Continent grec: Micenes, Tirint, Eleusis, Pilos, Orcòmenos  Creta: només a Cnosos (1450-1370 aC)=fase hegemònica de l’illa. S’anota absolutament tot: el que entra i surt del palau, els materials que s’han de fer servir per les ofrenes religioses, els productes, el comerç, els textos, etc. Els escribes treballaven en habitacions del palau.
La lectura de les tauletes es molt monòtona, però no només s’obté informació econòmica, sinó també de la societat, de la política, de la religió...
El suport de les tauletes es l’argila i s’escrivia amb un punxo Podem distingir diferents tipus  1r tipus: fulla de pàgina: tauleta relativament gran. Només apareix un tema, extens.
 2n tipus: fulla de palma: forma de fulla, no tant gran. Una única noticia, breu.
Trobem les etiquetes que son una única paraula que serveix com a títol per indicar la informació.
Volum de troballes: més de 5.000 textos, gairebé tots provenen de Cnosos Les tauletes del Lineal B eren documents administratius, fets en argila crua i només es guardaven un any comptable (només tenim textos de l’últim any d’un palau) Les restes que s’han trobat, per tant, són a causa de que l’argila es cremés (això és una evidència dels incendis dels palaus que va viure la illa de creta).
Es un tipus d’escriptura que s’adapta als grecs. S’utilitza com una mena de taquigrafia per portar els comptes dels palaus. Els escribes micènics han d’arribar a unes convencions: eliminar algunes consonants, ajuntar alguns sons...
Els orígens del Mon Egeu (2.200-2.100 aC) - - Es produeix una destrucció de molts assentaments hel·làdics, ciclàdics i anatòlics per ètnies indoàries: luvites i hurrites respectivament. Aquests no van arribar de manera pacífica i es van dedicar a cremar els palaus i les illes en general.
La civilització que es desenvoluparà a Creta serà preindoeuropea (MINOICS), ja que els indoeuropeus no s’hi instal·laran a la illa.
Desprès d’aquestes invasions, comença l’Hel·làdic Mig (2000-1600 aC) que va ser una època fosca ja que es produeix un retrocés cultural. En l’Hel·làdic Antic existia una organització política, estructura social, especialització laboral, etc, que amb l’arribada dels indoeuropeus va desaparèixer.
Arthur Evans - Excavacions a Creta, va descobrir la cultura minoica i els seus majestuosos palaus, entre ells, el de Cnosos (1900-1905).
6.1 EL DESCOBRIMENT DEL MON MINOIC - - - La pintura minoica té una decoració semblant a l’art impressionista a finals del s. XIX dC. Per tant, la van batejar com: La Pariesinne.
Van reconstruir aquell art amb formigó, però de molt mala qualitat. Avui en dia, es conserva molt millor la part antiga i no pas la part reconstruïda, ja que el formigó es va desfer.
S’ha d’estudiar el mon minoic a través de l’arqueologia MINOIC ANTIC (MA) MINOIC MIG (MM) MINOIC RECENT (MR) - 3000-2000 aC Prepalacial: 35002000 aC 2000-1700 aC Paleopalacial: 2000- Sistema jeroglífic 1700 aC 1700-1200 aC Neopalacial Lineal A (1450-1370 aC): (moment dinastia grega a d’esplendor): 1700Cnosos 1450 aC Lineal B Postpalacial: 14501200 aC Quan es van destruir els palaus al 1450 aC (fi del Neopalacial), aquests no es van tornar a reconstruir. La causa de la destrucció van ser factors humans: un grup de micènics va destruir els palaus minoics i es van instal·lar al palau de Cnosos (Postpalacial). Precisament, per això trobem a Cnosos el Lineal B.
Cultura dels palaus - La civilització minoica, juntament amb la micènica, es palacial:  El palau s’alça com a centre organitzatiu: es qui controla la societat ja que els arxius que hi trobem controlen estrictament la vida dels individus.
 No s’ha constatat un domini absolut del palau de Cnosos sobre els altres.
 No trobem documentats escenes de guerra Característiques dels palaus - Son estructures obertes i no estan protegides per muralles defensives. En canvi, els palaus micènics son autèntiques fortaleses.
Son construccions organitzades entorn a un pati central rectangular cobert amb lloses de pedra: construït de dins cap enfora El pati actua com un punt important de trobada ja que serà el centre de la cort, el lloc de representació i l’escenari on tindran lloc cerimònies religioses, etc.
Les habitacions del palau són petites però molt ben decorades. Tot i això, no son gaires luxoses. Les grans habitacions més ben decorades amb grans ceràmiques seran els magatzems i els tallers per a guardar l’excedent.
Palau de Cnosos - - El “mègaron” es el nom que se li va posar a la sala on hi residia la reina però va ser un posar-li aquest nom ja que “mègaron” es un tipus de construcció rectangular on hi havia una foguera i un torn, pròpiament indoeuropea (dels micènics). En canvi, els minoics son preindoeuropeus.
Hi apareixen animals marítims, molt importants en la societat minoica.
És un centre molt important, de grans mides i amb gran poder però, tot i això, no s’ha vist un domini sobre la resta de palaus de l’illa de Creta.
Societat - Societat de tipus piramidal  Rei: invisible. Els egipcis, els hitites... tenen palaus, tombes majestuoses... Però els reis minoics no tenen aquestes estructures: no tenim habitacions decorades, riqueses que ens indiquin que era d’un rei o d’un noble. Tot i això, exerceix un poder absolut dins el territori.
 Noblesa: cortesana. Viuen còmodament ja que no és una noblesa guerrera a diferència dels micènics.
 Artesans: perfecció tècnica.
 Agricultors i ramaders: depenien del palau, lliuren els seus excedents.
No es pot saber si hi havia esclaus ja que no es pot diferenciar una tomba d’un esclau amb una d’un agricultor pobre.
Religió minoica Resulta molt difícil estudiar-la al no tenir fonts escrites. Segurament tenien una religió politeista amb molta importància de les divinitats femenines. No es poden saber els seus noms i es bategen amb les característiques iconogràfiques.
a) Les deesses de les serpents Una dona agafant dues serps. Però no se sap si la dona es la deessa o ho son les serps.
b) El brau a Creta Es creia que la civilització minoica donava un gran culte al brau (la seva representació s’esquematitzava molt i a vegades només apareixien les banyes).
Avui en dia, no hi ha cap teoria que afirmi que el brau era una gran divinitat. Es creu que representava un lloc sagrat ja que quan apareixen banyes en una habitació o una estructura, significava que era un lloc de culte.
Els minoics feien molts sacrificis de braus.
c) La destral doble No totes les destrals servien per decapitar el brau, també indicaven llocs de culte i eren utilitzades com a ofrenes, ja que estaven fetes d’or.
El culte podia estar fora del palau, a les muntanyes per exemple.
d) Sacrificis Religió on es fan molts sacrificis. El ritual es tota una escena dedicada a les divinitats. En les escenes hi trobem les serps, els braus i les destrals. A més, trobem musics que acompanyen a les persones que fan “regals” als Déus.
Aspectes econòmics    - - Palaus: centres econòmics potents Productes agrícoles: cereals, olives, vi (triada mediterrània).
Productes ramaders: ovelles i cabres que formaven bons teixits. L’economia minoica es basava bàsicament en la ramaderia.
 Productes artesanals: carros, mobles de fusta, ceràmica.
Com a civilització palacial, l’economia es dirigia des del palau. Quan hi ha l’excedent, el palau redistribueix el material.
També es practica el comerç a llarga distància: Mesopotàmia i Egipte.
Economia de base agropecuària. Les tauletes de lineal “B” ens indiquen que recaptaven tones de llana que servien per fabricar teixits.
La ceràmica es molt important per veure fins on arribava el comerç minoic. Si una ceràmica la trobàvem a Babilònia no volia dir que els minoics en persona fessin acte de presència, sinó que el material podia anar viatjant de ciutat en ciutat fins arribar molt lluny.
Amos de la mediterrània oriental i arriben fins a les illes pròximes a Sicília.
Exporten bàsicament llana i importen: de Xipre (coure), de Síria i Palestina (perfums) Decadència de la civilització minoica Ha generat debat durant molt de temps i encara no s’ha resolt. Va desaparèixer de cop al 1450 aC.
Hipòtesis - Teoria de l’erupció de Tera: Es creu que la erupció va provocar un tsunami amb onades de més de 40 metres que va arribar fins a Egipte. Posteriorment, va arribar la pluja de cendres que va deixar una capa de 10 cm i va deixar estèrils els camps.
És cert que l’erupció va existir i va ser devastadora ja que s’han trobat cendres fins a Groenlàndia, però nous estudis geològics la daten entre el 1.600 i el 1.500 aC. Per tant, la civilització minoica va superar aquest desastre i va construir grans palaus encara més monumentals i amb més riqueses fins al 1450 aC (inici del període neopalacial).
L’illa de Tera, en un passat, era una de sola però amb l’erupció es va separar en tres diferents gràcies a estudis geològics de la zona.
Invasió dels micènics: Per tant, hem de pensar en el factor humà. El palau de Cnosos es l’únic que sobreviu a la decadència del món minoic i a partir del 1450 aC trobem documentat el lineal B (escriptura grega i micènica). Per tant, la hipòtesis del factor antròpic guanya credibilitat. Els micènics eren un poble indoeuropeu molt potents i estaven ben assentats però no dominaven el mar per culpa dels minoics i els van envair.
Al 1370, el palau de Cnosos es destruït i incendiat. Hi ha dues teories: - Ho van fer els mateixos micènics.
La pròpia gent de Creta, cansada de la dominació d’un poble estranger, es revolta i crema els palaus.
A partir de l’incendi del palau de Cnosos, no trobem més presència micènica a cap lloc de Creta.
...

Comprar Previsualizar