23. 1. Patologia del tracte urinari inferior. (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Conceptes cínics i patológics. Ténciques de diagnostic
Año del apunte 2014
Páginas 13
Fecha de subida 09/12/2014
Descargas 28

Vista previa del texto

Patologia del tracte urinari inferior.
1. Record anatòmic.
1.1. Pelvis.
Pelvis: és la regió del tronc postero-inferior del abdomen.
Representa l’àrea de transició del tonc als membres inferiors.
Delimitada per estructures òssies, musculars i lligamentoses.
Estructures òssies: Lligaments mes importants per estabilitzar: - El lligament púbic assoleix una elasticitat en el part que no te en condicions normals.
El iliolumbar i sacroespinós són molt importants per les pressions que ha de suportar l’estructura.
Músculs que s’insereixen a nivell pelvic: Musculatura que ens sustenta els òrgans de la pelvis: La més potent i important es la de l’elevador de l’anus, format per tres músculs: múscul pubococcigi, múscul iliococigi i múscul puborectal.
1.2. Sòl pèlvic.
 Sòl pèlvic (o diafragma pèlvic): s’estén des de el pubis al còccixs i de paret a paret de la pelvis.
Amb una part central que permet el pas de la vagina en la dona i els nervis i vasos peneals en l’home. Està formada per 3 nivells: - Nivell profund o Diafragma Pèlvic Principal: elevador de l’anus.
Nivell mig o Diafragma Urogenital.
Espai Perineal Superficial.
Musculatura de les dones mes oberta, el sistema de suport es menys potent i tenen mes risc de patir patologies d’aquesta zona.
2. Fisiologia de la micció.
A nivell del sistema nerviós central tenim diversos nuclis que regularan la micció. Un sistema de coordinació que tindrem desenvolupat a partir dels dos anys.
- Nuclis al SNC i tronc (protuberància) Medul·la espinal: nuclis toraco-lumbar i sacre.
A nivell perifèric tenim: - El sistema simpàtic que activa a partir del nervi hipogàstric.
El sistema parasimpàtic ho fa a partir del nervi pèlvic.
El sistema somàtic actuarà amb el nervi pudendo.
2.1. Innervació vesical a partir del còrtex cerebral i la protuberància.
A nivell del còrtex cerebral tenim diversos nuclis que interrelacionats entre ells ens marquen la voluntarietat de la micció.
Ens trobem en l’àrea motora del detrusor, no queda clara la seva ubicació: lòbul frontal, temporal, càpsula interna, lòbul frontoparietal.
Hi ha un nucli a nivell de la protuberància que ens regula aquestes senyals i posteriorment baixaran per la medul·la. Aquest recull e integra les aferencies i eferencies.
El “centre pontí de la micció” connecta el centre sacre amb vies corticals.
2.2. Medul·la espinal.
- Aferencies nervioses.
Eferencies nervioses.
Nuclis.
   Nucli simpàtic: T10-L3.
o Nervi hipogàstric.
o Trígon vesical.
o Esfínter intern.
Nucli parasimpàtic: S2-S3.
o Nervi pèlvic.
o Cos vesical (múscul detrusor) Nucli somàtic: S2-S3.
o Nervi pudendo.
o Esfínter vesical extern.
o Esfínter anal.
2.3. Fases.
La micció consta de dues fases que necessiten de una coordinació vésico-esfinteriana.
Fase d’ompliment o emmagatzament.
Esfínters tancats i múscul retrusor relaxat. El sistema simpàtic és el que permet tancar el esfínter intern (nervi hipogàstric) i el sistema somàtic el extern (nervi pudendo). I la inhibició del parasimpàtic permet relaxar la musculatura.
*Acomodació del retrusor: quan per vies eferents s’elimina la sensació de ganes de miccionar i relaxa la musculatura del a bufeta.
Fase de buidament.
Deixa d’actuar el sistema simpàtic, el parasimpàtic s’activa. De manera que s’activa el retrusor i relaxem el esfínter intern (trígon) (nervi pélvic). I de forma somàtica relaxem el esfínter extern.
3. Classificació.
3.1. Patologia obstructiva: - - Causa mecànica: o Càlculs intraluminals.
o Tumors.
o HBP o patologia prostàtica funcional.
o Prolapse òrgans pèlvics.
o Antecedents de cirurgia.
Causa funcional: lesió neurògena. Bufeta neurògena.
Pot donar dilatació del tracte urinari superior i provocar una nefropatia.
Litiasis: La litiasis càlcica és la més freqüent (70%. Àcid úric 5%, estruvita 20%).
La detenció brusca i passatgera del flux urinari origina una dilatació de les vies urinàries sobre de l’obstacle, responsable del dolor còlic.
Patologia prostàtica: La pròstata és una glàndula localitzada en la cavitat pèlvica, darrera del pubis, davant del recte i a sota de la bufeta. Rodeja el primer segment de la uretra just per sota del coll visceral. És un òrgan amb components fibromusculars i glandulars.
Simptomàtica a partir dels 50 anys, afecta a un 14% dels homes a partir dels 40 i a un 44% a partir dels 70.
Prolapse de òrgans pèlvics: El prolapse genital (POP) és el descens o desplaçament dels òrgans pèlvics com a conseqüència de la fallida de les estructures de suport. És una varietat de hernia en la zona del hiat urogenital.
- Sensació de cos estrany.
Disfunció urinària: incontinència, problemes de buidament vesical, infeccions urinàries de repetició e hiperactivitat del detrusor.
Disfunció defecatòria.
Disfunció sexual (20%).
Dolor pèlvic (50%).
Patologia tumoral: Simptomatologia habitual en la patologia obstructiva:           Dolor còlic lumbar que irradia cap a zona flanc o genitals, el dolor es pot desplaçar cap a la zona de la cuixa.
Dificultat per iniciar la micció i temps perllongat de micció.
Calibre de la micció disminuït.
Retenció d’orina amb residu post-miccional.
Infeccions de repetició.
Pèrdues urinàries.
Polaquiuria: micció freqüent o elevat nombre de miccions al dia.
Nictúria: augment del nombre de miccions a la nit per sobre de 2.
Dolor en hipogastri.
Hematúria.
3.2. Patologia infecciosa: ITU baix: - Disúria: micció difícil, amb coïssor i/o dolor.
Tenesme: sensació de falta de buidament complet.
Dolor a l’hipogastri Piuria: pus a l’orina.
Incontinència Hematúria: sang a l’orina.
ITU alta: pielonefritis.
3.3. Patologia neurològica:  Bufeta neurògena: alteració de la funció vesical atribuïda a una causa neurològica.
La clínica depèn de on estigui la lesió.
Pot aparèixer en la malaltia de Parkinson, EM, AVC, milomeningoceles, traumatismes medul·lars, neuropatia diabètica, etc.
Es tracta de tota modificació de la dinàmica miccional secundaria a una lesió neurològica.
Per exemple: - Bufeta hiperactiva.
Lesió medul·lar espinal per sobre dels nuclis sacres (centre de la micció).
Provoca hiperreflèxia i dissinérgia de manera que el buidament es produeix quan la bufeta supera la pressió de l’esfínter. Pressions més altes amb poca capacitat d’acomodació.
- Atonia vesical.
Lesió a nivell de l’arc reflexa o bé a nivell dels nervis perifèrics.
Degut a la pèrdua de fibres sensorials i motores o a la lesió dels nuclis sacres es produeix una no contracció vesical i per tant un residu abundant.
3.4. Causa mecànica d’afectació del sòl pèlvic.
- Part Obesitat Patologia vesical i genital (celes) Intervencions quirúrgiques. (cirurgia prostàtica) L’anatomia del sòl pèlvic determina les patologies i disfuncions que pateix aquesta regió. L’alteració de les estructures pot suposar la pèrdua de la continència.
Es tracta de patologies musulo-lligamentoses que poden ser o no per iatrogènia (afecció causada o provocada per un acte mèdic).
4. Clínica.
 Incontinència.
La IU és la pèrdua involuntària d’orina en quantitat i freqüència suficient per produir un problema social i de higiene per a la persona que el pateix.
Sortida del nadó per el canal del part.
La IU és la pèrdua involuntària d’orina objectivament demostrable (en quantitat i frequencia suficient) i que es un problema social i/o de higiene per a la persona que la pateix.
La prevalença de qualsevol tipus i grau d’IU en la dona va d’un 15-30% en les dones de menys de 40 anys a un 40-50% en les mejors de 65 anys.
4.1. Tractament.
La fisioteràpia està considerada com el tractament de primera elecció donat el seu caràcter no invasiu i els resultats en tees de millora de símptomes, la possibilitat de convinar fisioteràpia amb altres tractaments i el baix risc d’efectes secundaris.
Entre les limitacions importants està la mobilització i la perseverança tant del pacient com del terapeuta i el temps que hi ha per portar a terme el tractament.
Es pot dividir en dos grups: - - TRANSITORIA: apareix durant un temps limitat i sol ser secundària a altres patologies.
Es pot controlar amb tractaments. DIAPPERS, patologies que la poden desencadenar: o Deliri o Infecció urinària o Vaginitis Atròfica o Pharmacs o Psicològics o Excés de líquids o Restringida mobilitat o ReStrenyiment ESTABLERTA O PERSISTENT: és la que no desapareix abans de les quatres setmanes de la seva aparició després d’haver actuat sobre les seves possibles causes (tractament d’infeccions, revaloració de tractaments farmacològics, modificació d’hàbits).
o IU d’esforç o d’estrès Pèrdua sobtada de petites quantitat d’orina provocada quan la pressió intravesical supera la intrauretral davant increments de pressió intraabdominals (per esforços, per tossir, riure, exercici físic o canvis sobtats de posició). D’aquesta manera, en l’exploració s’observa la fuga al realitzar un Valsalva.
És la més freqüent. La que pateixen el 50% de les dones majors de 75 anys. És freqüent en dones obeses, multípares i amb dèficit estrogènic.
Causa: fallida del mecanisme de resistència uretral.
Simptomatologia: el pacient explica fugues durant els esforços sense tenir consciència de ganes d’orina.
o IU d’urgència Pèrdua involuntària d’orina acompanyada o bé immediatament precedida de urgència. Denominat urgència com l’aparició sobtada de un desig miccional clar e intens, difícil de demorar degut a la contracció involuntària del detrusor.
Gran afectació en la qualitat de vida per por a tenir fugues sobtades.
Més comú en majors de 75 anys i homes. Afecta a un 11% de les dones.
Simptomatologia: clínicament es manifesta com un desig imperiós o sobtat d’orinar. Es manifesta amb urgència, augment del nombre de miccions al dia (més de 8 en 24 hores) i/o nictúria.
o IU mixta Presenta característiques dels dos tipus anteriors.
o IU per sobreeiximent Pèrdua involuntària i continua sense esforç i breu. Apareix quan la pressió intrevesical és major a la pressió màxima de l’esfínter. En aquests casos, existeix retenció urinària crònica (major a 100ml) amb sobredistensió vesical.
Simptomatologia: dificultat per iniciar la micció, amb polaquiúria, disminució del doll urinari (gota a gota) i sensació de micció incompleta. El pacient es nota sempre mullat sense tenir clara consciència del moment de la fuga.
o IU funcional Deguda a situacions com: incapacitat física, demència, barreres arquitectòniques, falta de cuidadors, etc.
o Nictúria Situació en la que el individu es desperta per la nit una o més vegades per orinar. Existeix un desequilibri entre la producció d’orina i el volum que la bufeta és capaç d’emmagatzemar.
5. Factors de risc.
- Gènere: En persones menors de 60 anys la freqüència és de 1:4 dones. Però a partir dels 60 anys la proporció passa a ser de 1:2.
- - Edat: o Disminució de l’elasticitat del teixit connectiu.
o Atrofia cel·lular o Degeneració nerviosa o Hipoestrogenisme en la menopausia o Deterior cognitiu o Factors de comorbilitat Embaràs i paritat.
Intervencions quirúrgiques abdominals i pelviques.
...