SEMINARI 2 - Aplicació de Mesures Epidemiològiques als Cribatges (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Epidemiologia
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 04/04/2016
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

INSTRUMENTS - EPIDEMIOLOGIA SEMINARI 2 @emargaritboada SEMINARI 2: APLICACIÓ MESURES EPIDEMIOLÒGIQUES ALS CRIBATGES RECORDATORI: PROVA DE CRIBATGE EFICÀCIA - Fiabilitat (reproductivitat)  si repeteixes la prova et dóna sempre el mateix resultat.
Validesa  ens dóna el resultat del que volem mirar, “va directe a la diana”.
o Sensible o Específica EFECTIVITAT  acceptable pel pacient (participació) - Fàcil d’aplicar Mínim de molèsties Segura EFICIÈNCIA  cost assumible (diners pel mig) ESTUDIS EPIDEMIOLÒGICS PER L’AVALUACIÓ ASSAIG CLÍNIC ALEATORI ESTUDI DE COHORTS 1 INSTRUMENTS - EPIDEMIOLOGIA SEMINARI 2 @emargaritboada ESTUDIS DE CASOS I CONTROLS RESULTATS D’UNA PROVA DE CRIBATGE BIAIXOS QUE AFECTEN A L’AVALUACIÓ (PROPIS D’UN PROGAMA DE CRIBATGE) LEAD-TIME BIAS (avanç diagnòstic)  quan fem un cribatge avancem el diagnòstic. El que volem sempre és retardar la mort.
2 INSTRUMENTS - EPIDEMIOLOGIA SEMINARI 2 @emargaritboada LEGHT-BIAS (història natural de la malaltia) - Càncers indolents: evolucionen molt lentament en el temps. Si fem una prova de cribatge el podrem detectar abans.
SOBREDIAGNÒSTIC  es diagnostica un càncer però la persona no mort d’això.
BIAIX DEL VOLUNTARI SA - Les persones que acudeixen a un programa de prevenció presenten un menor risc d’estar malalts que els que no hi participen.
Relació amb la privació i la participació.
Raons que poden influir en la participació.
*Els grups de classes econòmiques altes prevenen més les malalties (es cuiden més). / Els grups de classes econòmiques més baixes acostumen a no tenir tanta cultura i fan menys per cuidar-se i a més, participen menys als estudis de cribatge, és per això que no prevenen tant les malalties.
3 INSTRUMENTS - EPIDEMIOLOGIA SEMINARI 2 @emargaritboada PROVES DE CRIBATGE PER ALS PRINCIPALS TUMORS ESDEVENIMENTS ADVERSOS EN EL CRIBATGE DE CÀNCER DE MAMA QUÈ SABEM FINS ARA? • Càncers no palpables vistos a la mamografia son més petits més primerencs en relació al càncers palpables clínicament.
• Càncers petits tenen millor pronòstic.
• ECA entre els anys 60 i 80. Metanàlisi d’aquets ECA van demostrar una reducció relativa de morts per càncer de mama entre el 15 i el 25% entre dones de 50 a 69 anys.
• Supervivència en el context d’un cribratge es un indicador no predictiu de reducció de la mortalitat degut al “lead time bias”, “length bias” i “over diagnosis”.
4 INSTRUMENTS - EPIDEMIOLOGIA SEMINARI 2 @emargaritboada CIRCUIT FUNCIONAL PROGRAMA DE CRIBATGE DE CÀNCER DE MAMA - Efecte del cribatge pot haver disminuït.
La detecció precoç potencia encara més l’efecte dels nous tractaments.
SOBREDIAGNÒSTIC • Comparant la incidència acumulada de càncer de mama en un grupintervenció i un grup control.
• Ajustar pel biaix d’avançament diagnòstic (lead time) i per la “caiguda compensatòria”.
• Moltes limitacions. Dones que no participen, inicis esglaonats.
• 13 estudis en 7 països europeus • Holanda: 2,8%; Itàlia: 1-4,6%; Dinamarca 7%, Anglaterra 10% i Gales 3,3%.
• S’estima el sobrediagnòstic entre 1% -10%.
• Aquesta estimació està molt allunyada de valors superiors publicats en la literatura que no han ajustat per risc de càncer i/o lead time.
5 INSTRUMENTS - EPIDEMIOLOGIA SEMINARI 2 @emargaritboada FALSOS POSITIUS FALS NEGATIU: Avaluació de la taxa de càncers d’interval i els seus determinants • Cohort de 646.639 dones i 1.511.165 mamografies • Estimar taxa global i específica de càncer d’interval i els seus determinants.
• Associació entre càncer de interval i característiques pròpies de la dona i del protocol de lectura dels programes.
• Comparar característiques biològiques dels cáncer d’interval i el tumors detectats en el cribrat.
CONCLUSIONS DE L’EVIDÈNCIA • El benefici del cribrat en base a morts evitades compensa el dany causat pel sobrediagnòstic • Els programes europeus de cribratge aconsegueixen uns beneficis de mortalitat com a mínim tant grans com els descrits en assaigs controlats (RCT) 6 ...