Sociologia bloc 3 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció a la Sociologia
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 18/09/2017
Descargas 3
Subido por

Descripción

- les nocions d'evolució, canvi i procés social
- factors, condicionants i agents de canvi
- de la societat tradicional a la societat tecnològica

Vista previa del texto

Bloc 3: Evolució, canvi i procés social LES NOCIONS D’EVOLUCIÓ, CANVI I PROCÉS SOCIAL
 La societat està implicada en un moviment històric, en una constant transformació; canvi d’una col·lectivitat al llarg del temps, per tant, és un aspecte primordial de la realitat social. Al llarg dels temps s’han donat varies interpretacions al canvi social, la seva naturalesa, importància… Comte: la sociologia pot ser estàtica, estudia “l’ordre”, és a dir, el consens social perquè una societat pugui existir, mantenir-se i funcionar. O dinàmica, estudia el progrés i transformació de la societat. Estableix la Llei dels 3 estats: Es refereix a tres moments que expliquen les històries diferents de cada societat i dels individus. Compte defensava que la societat, com a naturalesa, la ment humana i la ciència estan sotmeses a un conjunt de lleis/fases successives que regulen el fet social i la història i que serveixen per interpretar la realitat: - Estat teològic: l'ésser humà busca les causes últimes dels fenòmens, referint-se al primer contacte entre les coses i les paraules (es dóna en la "infància" de l'individu i la humanitat). La resposta al "per què" i al com es donen aquests es troba en l'existència de fenòmens sobrenaturals (és un estat fictici, imaginari).
En un primer moment es parlaria de forces sobrenaturals (explicació de la realitat a partir de termes màgics), després, d'éssers sobrenaturals (estadi de politeistes) i, finalment, aquesta pluralitat es reduiria a un únic ésser (estat de monoteisme). Aquest estat correspon a societats organitzades jeràrquicament, a imitació de com s'organitza el món: una realitat diversa sota l'autoritat d'un principi diví.
- Estat metafísic: la descripció de la realitat es fa a partir de d'entitats abstractes inherents a les coses, en causes naturals. És un període de transició entre la infància i la virilitat que tendeix a generar inestabilitat.
A aquest estat correspon la metafísica.
- Estat positiu o científic: l'individu és conscient que no es pot arribar a un saber absolut (no pot conèixer totes les causes dels fets) i es conforma en descobrir com els fets esdevenen, les lleis que segueixen i les relacions existents entre els fenòmens, per tal de saber con influir en ells. Aquest estat correspon a l'edat adulta de l'individu i la humanitat (les característiques coincideixen amb les de la societat industrial moderna). Aquest estat suposa una meta per aquests: arribar a l'estat positiu final, en el que les situacions i coses que es perceben son reals (cerca de certeses i precisió -superar la ambigüitat). És l'estat en el que es troba la societat actualment, que representa la maduresa intel·lectual. La concepció de la realitat seria: es centra en dades conegudes (empírica), permet el domini de la realitat, exclou les disputes basades en concepcions metafísiques subjectives, facilita la unificació de totes les ciències...
Funcionalisme: proposa un mètode d’anàlisi de la societat més rigorós, la concep com una unitat integrada.
Nega la història i el canvi social, només es considera la societat en un moment concret.
Canvis en les societats: en les nacions subdesenvolupades es destrueix a poc a poc l’ordre establert, es donen canvis profunds a un ritme ràpid. Es dóna una relentització d’aquest procés degut als interessos econòmics i polítics que hi ha en joc. En les societats avançades hi ha crisis estructurals, conflictes de valors, violència con a intent de restaurar l’ordre… Els primers sociòlegs s’interessen per l’evolució social, i la sociologia contemporània en el fenòmens de canvi.
EVOLUCIÓ SOCIAL: Transformacions en la societat durant un llarg període de temps (varies generacions -> tendències seculars). Canvis que s’observen al adoptar una perspectiva a llarg termini; és l’acumulació de molts canvis.
CANVI SOCIAL: transformacions observables en períodes de temps breus que afecten a l’estructura o funcionament de l’organització de la societat i modifica el curs de la seva història. Es pot seguir el seu desenvolupament i conèixer els resultats. S’observa en àrees geogràfiques o marcs socioculturals més limitats. És el resultat de l’acció històrica de certs actors en una societat.
Segons Parsons, el canvi social no és: - No s’ha de confondre amb els esdeveniments. Aquests són eleccions i poden formar part d’un canvi social o produir-lo.
- No és una substitució de personal - Els canvis d’equilibri no són canvis socials. Aquests són intercanvis en l’ordre quotidià de la vida social, però no tenen per què afectar a l’organització social. Els canvis que exigeix el funcionament de l’organització social ajuden a restablir l’equilibri, però no a modificar l’estructura.
- Si afecta a una sola persona.
El canvi social és: - Fenomen col·lectiu. Afecta a les condicions de vida o a l’univers mental.
- Canvi d’estructura, es modifica l’organització social. S’han de poder indicar els elements que canvien i - descriure aquestes modificacions.
Identificable en el temps. S’ha de tenir un punt de referència en el passat. No es recupera.
És permanent, no pot ser efímer o superficial.
Afecta al curs de la història d’una societat.
Espai, desplaçament. Cada espai és diferent i la manera com s'actua en aquest també (actuacions diferents en cada entorn). Cadascun correspon a un context i ens identifiquem amb el que vivim directament.
És necessari establir: els sectors en els que es dóna el canvi, com es dóna (el curs que segueix), el ritme en que es produeix, com s’interpreta (anàlisis dels factors), quins agents l’impulsen, com preveure els futurs canvis… S'entén com a canvi social la variació en les estructures socials (valors ètics i culturals, normes, símbols...) degut a forces internes i externes que afecten tant a l'individu com a la societat.
Els canvis poden ser perceptibles o no; ho són aquells que afecten a la rutina, però generalment els canvis no són perceptibles. Els canvis poden ser esperables, doncs s'entenen com un destí, són el fet d'anar resolent les situacions de cada moment.
El canvi social es produeix a diferent ritme en cada individu i societat, i amb diferents conseqüències per cadascun d'aquests El canvi social està estigmatitzat. Hi ha una distribució desigual dels recursos. Aquest és possible quan els estatus socials estan oberts i si hi ha opció a mobilitat social. Es refereix al canvi de funcions segons el temps i l'espai.
Revolucions -> forçar l'evolució Els canvis socials poden ser segons: - Món ecològic/biològic de les societats: explotació del medi (segons el clima, fertilitat de la terra...), migracions (poden ser forçades). Quan social i econòmicament hi ha estabilitat, anima a la reproducció.
- De situació: explícit o il·lícit, poden ser imposats pels grups socials, polítics, econòmics i religiosos que - responen a una determinada necessitat. Es pot donar una lluita d'interessos contraposats i es poder discriminar un sector de la societat.
Rutinaris i inconscients: desviació de la tendència social, superació de la rutina.
Evolució i canvi són dos conceptes diferents. El canvi porta a l'evolució.
Cada societat motiva els seus canvis, en funció de la pressió i la necessitat són més o menys ràpids i causen més o menys evolució Les societats canvien per raons internes i externes a nosaltres mateixos, modifiquen el seu comportament segons les forces de canvi que les empenyen (interessos, necessitats i valors). Cada societat està composada per una gran pluralitat d'escenaris, de moments, d'individus; cadascuna té més o menys ordenades les seves necessitats, està subjecte a canvis propis i cadascuna organitza formes diferents d'actuar, en raó d'espai, temps i protagonistes, segons les necessitats Rocher apunta que el canvi social és un aspecte oblidat de la sociologia. Hi ha uns actors que fan que existeixi un canvi. La societat necessita estructures -que s'alimenten de certs recursos-.
els canvis en el dia a dia són poc perceptibles. La vida quotidiana depèn del temps, espai i protagonistes.
Dinàmiques -> sistema d'evolució dels canvis; en funció de les nostres voluntats, ambicions, necessitats, valors... referint-se a l'estructura social i l'articulació dels seus elements.
Estàtica social -> canvis en l'estructura social referits a la vinculació entre classes socials, relacions de poder, ritme i direcció del canvi...
ACCIÓ HISTÒRICA: activitats dels membres de la societat, tant pròpies com destinades a provocar, intensificar, frenar o impedir transformacions de l’organització social. L’acció dels agents del canvi afecten al contingut i al ritme d’aquest.
Per distingir canvi social i acció històrica es distingeix entre profetisme i previsió. Per no confondre els termes s’utilitza el profetisme. Casi tots els teòrics de l’evolució han acabat en profetisme; han anunciat temps millors per el futur. L’explicació és que la majoria de teories de l’evolució posseïen un caràcter acumulatiu, un cert progrés de la humanitat, una millora en la vida humana.
PROCÉS SOCIAL: Seqüència d’accions que constitueixen el canvi. El procés ens explica el desenvolupament del canvi.
FACTORS, CONDICIONANTS I AGENTS DE CANVI FACTORS DE CANVI: Elements d’una situació concreta que produeixen un canvi. Els factors de canvi poden ser subjectius (ideologia) o objectius (condicions econòmiques, socials i polítiques).
- Factors dominants: Hi ha diversos tipus (medi físic, desenvolupament de la tecnologia…), però s’ha - - - - - centrat en un problema: saber si s’ha de tenir més en compte les coses que les idees, les condicions materials que les espirituals, els factors estructurals que els culturals. Es té una visió relativista: el canvi social és resultat de múltiples factors que operen simultàniament; i és impossible ponderar els factors de manera absoluta i universal, ja que això suposa un problema d’investigació empírica i varia segons la situació Factors demogràfics: Durkheim li donava molta importància. El creixement demogràfic comporta divisió del treball, una millora de la civilització, noves necessitats, nous treballs… I, per tant, la seva supervivència no es possible sense fer aquesta divisió. Aquest factor ha sigut criticat perquè s’opina que s’haurien d’afegir altres factors per complementar (econòmic, cultural..) 
 Henri Janne → Dos factors que s’han de tenir en compte per apreciar la influència del demogràfic: els recursos del mediambient i les capacitats de millora tècnica, que poden resoldre les necessitats que sorgeixen en l’augment de població. 
 Balandier → Afegeix al factor aspectes econòmics. 
 David Riesman → El creixement de la població occidental ha seguit una corba en forma de S, que té 3 fases, a cada fase li correspon un tipus de societat: Estabilitat demogràfica (= mortalitat i natalitat), fase de potencial creixement, caracteritzada per societat de subsistència, caràcter introdeterminant: la persona orienta la seva conducta seguint uns principis i uns objectius generals. I una tercera fase on la societat accedeix a un consum de masses. Caràcter extrodeterminant: actitud orientada pels diferents medis als que pertany.
Factor tècnic: S’atribueix a la revolució tecnològica de la societat moderna. Transforma el món rural, destrueix cultures tradicionals, els medis de comunicació han envaït les vides particulars. Un sistema de satèl·lits controlarà el planeta. 
 Lewis → Inspirat per GEDDES que va demostrar que la revolució industrial es desenvolupa en dos fases: paleotècnica i neotècnica. 
 Mumford → Profunditza en les dues fases, i afegeix una tercera: eotècnica. També ha creat el concepte de COMPLEX TECNOLÓGIC, que diu que cada període de la història de la tecnologia correspon a un tipus de societat. Cada fase té els seus orígens i regions i cada un tendeix a utilitzar recursos i matèries primeres especials. 
 El factor técnic constitueix una variable clau de l’evolució de les societats, i de la història, degut al seu marc global.
Factor econòmic: N’hi ha que destaquen el pes de l’infraestructura econòmica en l’història de la humanitat. Aquest pes en les revolucions socials al llarg de la història, és un tema que va preocupar a Marx i Engels, encara que després van centrar-se en l’anàlisi del capitalisme occidental, van plantejar la importància del factor econòmic.
Factor cultural: Weber analitza i intenta explicar l’origen del capitalisme i el seu desenvolupament, Lliga l’origen amb el pla cultural, i el situa en les idees calvinistes que tenen uns valors que fan possible l’expansió de les economies. Un moviment religiós té molta importància a Occident, però actualment no es sap si tindria tanta importància.
Factor ideològic: Té un paper molt important. La ideologia és un sistema d’idea i de judicis amb una lògica interna. Es solen utilitzar per determinats grups socials per defensar una determinada acció històrica. En funció de la manera en que explica la realitat social, una persona actua d’una manera o d’una altre. Les ideologies segueixen funcionant però d’una manera menys clara que anteriorment.
CONDICIONANTS DEL CANVI: Elements de la situació que afavoreixen o desfavoreixen, activen, frenen… la influència de factors de canvi. Poden afectar el ritme i la direcció del canvi.
AGENTS DE CANVI: grups que introdueixen, sostenen, fomenten, oposen… el canvi. L’acció social dels agents de canvi suposa les característiques pròpies d’una acció històrica.
- Elits: Pareto defineix les elits com aquells individus que tenen qualitats excepcionals o unes actituds que sobresurten de la mitja. El poder tendeix a caure sobre les elits, tot i que no sempre cau en mans de persones capacitades. 
 Mosca→ Una elit està composada per la minoria de persones que detenen el poder en una societat. 
 Mills→ Estudia les elits com sectors socials que s’associen amb l’objectiu de mantenir la seva situació per seguir dominant. (sectors polítics, econòmics..) Va observar aquest fet a EUA. Aquestes corporacions capitalistes tenen interessos comuns amb partits polítics. (Empreses intervenen en el tercer món i partits ho consenten) 
 Les elits que s’assocïen volen mantenir el seu status quo. Hi ha: Elits tradicionals, tenen una autoritat que es remunta al passat. Elits religioses, que solen ser tradicionals. Elits tecnocràtiques, tenen una estructura legal o burocràtica. Elits de propietat, per els béns que tenen. Elits carismàtiques, certes qualitats portades a un grau extraordinari. Elits ideològiques, persones que participen en definició d’ideologia. Elits simbòliques, casi totes les elits tenen caràcter simbòlic.
- Moviment social: Rocher els defineix com organitzacions clarament estructurades i identificables, que volen agrupar una sèrie de membres per defensar aspectes concrets de caràcter social. Solen tenir caràcter reivindicatiu. El moviment social per excel·lència és l’obrer. 
 - Els moviments socials han sigut absorvits pels partits polítics. Els seus fins poden ser molt variats. 
 - Existeix una discussió entre autors sobre si la organització i estructura del grup determina si és moviment social o no. 
 - Zemelman lliga el concepte al d’utopia. 
 - Touraine planteja que alhora d’estudiar els moviments socials s’ha de contestar 3 preguntes: A qui representa? A què s’oposa? I la totalitat.
- Grups de pressió: Tenen algun element en comú amb els moviments socials ja que utilitzen la seva capacitat de pressió sobre l’aparell governamental per intentar portar endavant objectius. Però tenen diferències: • Grups formats per poques persones, però capacitat de pressió més gran. (associacions de banquers) • Moltes vegades els grups de pressió no són identificables.
• Defensen interessos econòmics, posicions morals o religioses.
Medis d’acció utilitzats: Entrega de documents o redacció d’informes; Financiació als partits; Corrupció; Sabotatge d’accio governamental; Força o violència .
DE LA SOCIETAT TRADICIONAL A LA SOCIETAT TECNOLÒGICA 1- Era litotècnica: caracteritzada per utillatge primitiu. Economia local, intercanvi limitat i productivitat escassa. Organització política més o menys desenvolupada i en mans dels savis. Pensament predominant màgic. Coacció social forta. → Societat tradicional de tipus arcaic, medi natural en estat pur.
2- Era antropotèrmica, les principals innovacions tècniques són el treball de metalls i la esclavitud.
Agricultura més productiva, s’extén el comerç. Les ciutats neixen al costat de rius i mars. L’administració política s’organitza amb ciutats-estat, i neixen els primers grans imperis. Aparició pensament racional, tot i que la mentalitat del poble segueix sent magicoreligiosa. Societat rural però el medi urbà comença a ser polític i econòmic.
3. Era eotècnica (Occident, s.X s’extén fins final s.XVIII). Es prepara lentament la revolució industrial. Va haver tres fets: utilització tècnica d’aigua i vent (molí), animals que substitueixen esclaus, i invenció de l’impremta i el rellotge. Economia continua sent agrària, però apareix capitalisme comercial.
A les ciutats hi ha un progrés de la indústria, construcció de les primeres unions obreres i aparició del proletariat urbà. Règim polític: feudal. Dins l’àrea del coneixement, la teologia substitueix la filosofia, apareixen primers progressos en ciència. Poder eclesiàstic fort i actiu. Moviments monàstics importants des del punt de vista cultural i econòmic.
4. Era paleotècnica: Era de la revolució industrial. Aparició del carbó i ferro. Descobriment de l’energia generada amb vapor. Ferro substitueix a la fusta. Capitalisme industrial dona lloc a les màquines industrials.
Hi ha concentració de treballadors i d’una massa proletària en els centres urbans. Neix el sindicalisme.
Estructura econòmica predominant és el sector secundari. El poder polític passa mans de la burgesia, gràcies a la democràcia parlamentària. El coneixement científic creix, sobretot en la química i la mecànica.
Es difonen ideologies com: liberalisme, socialisme, comunisme..
5. Era neotècnica: Noves fonts d’energia com: electricitat, petroli, gas… Que provoquen una proliferació, i automatització de la maquinària. La química revoluciona els materials base a partir de la creació sintètica de nous productes. El capitalisme industrial dona lloc al capitalisme financer. La intervenció de l’Estat priva sobre laissez faire (deixa fer) del liberalisme. El sindicalisme desborda els límits de la classe obrera. El sector terciari creix molt ràpidament. Hi ha dos tipus d’estructura política: Les democràcies occidentals i la democràcia popular de partit únic.
Un clima socialitzant envaeix les estructures polítiques, econòmiques i socials. Hi ha un retrocés de la ideologia. La societat de producció es converteix en societat de consum.
...

Comprar Previsualizar