Pràctica tema 7 processal (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura dret processal
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

PRÀCTICA LLIÇÓ 7. LA RESPONSABILITAT EN L’EXERCICI DE LA FUNCIÓ JURISDICCIONAL 1. Es tracta d’un cas d’error judicial, d’un supòsit de fet anormal de l’Administració de Justícia, de responsabilitat patrimonial de l’Administració pública, o de cap d’aquets? Expliqueu raonadament les diferències.
Definicions i diferències: La sentència de la Sala del Contenciós-administratiu del Tribunal Suprem de 23 gener 2015 destaca les diferència entre ambdues institucions. Així ens ensenya la sala que "reiteradament s'ha pronunciat aquesta Sala sobre la distinció entre la institució d'error judicial i la del funcionament anormal de l'Administració de Justícia. Per totes citarem la nostra Sentència de 16 de maig de 2014 (Rec.5768 / 2011) on diem: "No hi ha dubte que el funcionament anormal de l'Administració de Justícia està subjecte al nostre ordenament jurídic a un tractament diferenciat respecte de l'error judicial. Mentre la indemnització per causa d'error ha d'anar precedida d'una decisió judicial que expressament ho reconegui, a tenor de l'article 293.1 de la Llei orgànica del poder judicial, la reclamació pels danys causats com a conseqüència del funcionament anormal de l'Administració de Justícia no exigeix una prèvia declaració judicial, sinó que es formula directament davant el Ministeri de Justícia, en els termes previnguts en l'article 292 de la Llei orgànica del poder judicial ".
Així mateix, a l'efecte de delimitar els diferents contorns d'un i altre institut que donen lloc a la responsabilitat patrimonial per funcionament anormal de l'Administració de Justícia, dèiem en Sentències de 15 de desembre de 2.009 i 18 d'abril de 2.000 que "L'error judicial consisteix, en els termes que ha reconegut la jurisprudència d'aquesta Sala (SSTS de 16 de juny de 1995, 6 de maig de 1.996, 26 de juny de 1.996 i 13 de juliol de 1.999, entre d'altres) en la desatenció del jutjador a dades de caràcter indiscutible en una resolució que trenca l'harmonia de l'ordre jurídic a la decisió que interpreta equivocadament l'ordenament jurídic, si es tracta d'una interpretació no sostenible per cap mètode interpretatiu acceptable en la pràctica judicial. El funcionament anormal abasta, per la seva banda, qualsevol defecte en l'actuació dels jutjats i tribunals, concebuts com a complex orgànic en el qual s'integren diverses persones, serveis, mitjans i activitats. Del funcionament anormal s'extreu un supòsit específic, el d'error judicial, per seguir un tractament jurídic separat. No hi ha dubte que, com diu reiterada jurisprudència, el funcionament anormal de l'Administració de Justícia està subjecte en el nostre ordenament jurídic a un tractament diferenciat respecte de l'error judicial. " Afegeix l'alt tribunal que "la indemnització per causa d'error ha d'anar precedida d'una decisió judicial que expressament ho reconegui, a tenor de l'article 293.1 de la Llei orgànica del poder judicial, la reclamació pels danys causats com a conseqüència del funcionament anormal de l' Administració de Justícia no exigeix una prèvia declaració judicial, sinó que es formula directament davant el Ministeri de Justícia, en els termes previnguts en l'article 292 de la Llei orgànica del poder judicial. Si bé el tractament diferencial que el títol V de la Llei orgànica del poder judicial assenyala en els articles 292 i 293 per a l'exercici de l'acció de responsabilitat, segons es tracti de danys causats en qualsevol dels béns o drets per error judicial i els que provenen o siguin conseqüència del funcionament anormal de l'Administració de Justícia, no pot considerar acabat a les anteriors consideracions, doncs, segons vam assenyalar en l'esmentada sentència de divuit d'abril de dos mil quatre -fonament jurídic sisè- "la inexistència de l'error judicial al qual pugui imputar directament el resultat danyós produït (...) no relleva el Tribunal d'examinar si el mateix pot ser imputat causalment a circumstàncies determinants d'anormal funcionament de l'Administració de Justícia. D'acord amb l'anterior, hem admès la possibilitat que tot i que l'acció va haver de plantejar-se, en pura tècnica jurídica, en el marc del "error judicial", pugui també contemplar dins el concepte ampli de funcionament de l'Administració de Justícia de l'article 292 de la Llei orgànica del poder judicial. (...) En particular, aquesta Sala assenyala amb caràcter general (per totes, Sentència de 3 octubre 2008 -recurs nº 7/2007 -), que «no tota possible equivocació és susceptible de conceptuar com a error judicial, sinó que aquesta qualificació ha de reservar-se a supòsits especials qualificats en els quals s'adverteixi en la resolució judicial un error «cras», «patent», «indubtable», «incontestable», «flagrant», que hagi provocat «conclusions fàctiques o jurídiques il·lògiques, irracionals , esperpèntiques o absurdes ». I, en relació amb l'error judicial en la interpretació o aplicació de la Llei, hem assenyalat que només cal la seva apreciació quan l'òrgan judicial ha «actuat obertament fora de les vies legals», fent una «aplicació del dret basada en normes inexistents o enteses fora de tot sentit »." La Carla no pot demanar responsabilitat perquè només es compleix un dels dos requisits necessaris per fer-ho: li ha causa perjudicis, però no pot negar el fet que el tràfic de drogues existia.
PER TANT: La reclamació prèvia es dirigeix sempre al Ministeri de Justícia  La Llei 30/1992 i la Constitució Espanyola estableixen 2 tipus d'actuacions que donen lloc a responsabilitat:  L'error judicial suposa l'existència d'una resolució judicial ferma injusta o equivocada, viciada d'un error palès i que fins i tot ha provocat conclusions il·lògiques o irracionals.
És sempre imputable al jutge o magistrat, que en la seva actuació ha incorregut en error. El requisit indispensable abans de la reclamació prèvia al Ministeri de Justícia és la petició expressa al tribunal d'una resolució que declari l'existència d'aquest error. En cas d'error judicial el termini d'1 any per a reclamar es computa des de la data de la notificació de la sentència que reconeix l'error judicial. Hi ha dol (de manera intencionada) o culpa per imprudència (perquè no coneix la llei).
 El funcionament anormal de l'Administració de Justícia es refereix als defectes o anomalies en l'actuació dels jutjats i tribunals. El dany pot haver estat causat per totes les persones que intervenen en la tramitació del procediment. La reclamació es pot plantejar directament davant el Ministeri de Justícia. Al marge de demostrar dilacions indegudes en la tramitació del procés, s'ha d'acreditar el perjudici i que s'hagi de l'anormal funcionament de l'Administració.
 La responsabilitat patrimonial de l'Administració, és una exigència, en tant que el ciutadà ha de ser rescabalat dels danys patrimonials que pateixin com a conseqüència de danys ocasionats per acció o omissió de les Administracions Públiques. La responsabilitat de les administracions públiques, en el nostre ordenament jurídic, té la seva base no només en el principi genèric de la tutela efectiva que en l'exercici dels drets i interessos legítims ve reconegut en l'art. 24, CE sinó també, en l'art. 106.2, CE en disposar que els particulars, en els termes que estableix la Llei, tindran dret a ser indemnitzats per tota lesió que pateixin en qualssevol dels seus béns i drets, llevat dels casos de força major, sempre que sigui conseqüència del funcionament dels serveis públics. En tot cas el dany al·legat, haurà de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat amb relació a una persona o grup de persones. Les administracions públiques han d'indemnitzar els particulars per l'aplicació d'actes legislatius de naturalesa no expropiatòria de dret i que aquests no tinguin el deure jurídic de suportar, quan així s'estableixin en els propis actes legislatius i en els termes que especifiquin aquests actes. La responsabilitat patrimonial de l'Estat pel funcionament de l'Administració de justícia es regeix per la Llei orgànica del poder judicial.
El procediment d'exigència de responsabilitat patrimonial a l'Administració es troba regulat, amb caràcter general a ell article 139.1 de la Llei 30/1992 de Règim Jurídic de les Administracions Públics i del procediment administratiu comú, que lliga el dret dels particulars a ser indemnitzats per les administracions públiques corresponents, "excepte en els casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics".
2. Davant de qui ha de presentar la reclamació i quin procediment es seguirà? Tractant-se del funcionament anormal de l’Administració de Justícia, la reclamació es pot plantejar directament davant el Ministeri de Justícia. Al marge de demostrar dilacions indegudes en la tramitació del procés, s'ha d'acreditar el perjudici i que s'hagi de l'anormal funcionament de l'Administració.
2.- TEORIA APLICADA (L/7 i L/8) Llegir les dos notícies que s’adjunten i explicar de manera raonada si considereu fonamentada o no la decisió del Consell General del Poder Judicial.
Imposen tres anys de sanció al jutge Vidal per haver vulnerat la fidelitat a la Constitució per haver participat en l’elaboració d’una Carta Magna catalana i l’intent de fer una Constitució catalana. Llavors proposen un càstig menor i substituir la suspensió de la Carrera per una suspensió de dos anys del magistrat.
La proposta del promotor és l’expulsió per haver participat en aquest intent de crear una Constitució catalana i vulnerar l’espanyola.
Altres vocals s’hi posen en contra perquè el vot no va ser prescrit ni va passar per la Comissió Disciplinària i consideren que Vidal no pot ser discriminat per la seva ideologia ja que es un “problema privat”. A més, defensen que no ha vulnerat la fidelitat a la Constitució espanyola al incidir sobre la llibertat ideològica i d’expressió del magistrat. Així doncs, segons la LOPJ, diuen els vocals progressistes, que el promotor sempre ha de presentar tots els càrrecs davant dels 7 membres de la Comissió Disciplinària i mai es pot saltar aquest pas. En canvi, en l’opinió de la minoria, s’hauria de sortejar la intervenció d’aquesta institució.
Finalment, es decideix anular la sanció perquè quan es va notificar la resolució sancionadora ja havien passat els 6 mesos màxims de duració del procediment.
Considero que és correcte complir amb el temps màxim de duració del procediment i sancionar-lo si es vulnera. Però després de molt de temps discutint aquesta situació crec que el cas s’hauria d’haver reobert per solucionar-lo i, no sancionar-lo amb l’expulsió definitiva de la seva Carrera, però sí una suspensió de dos anys del magistrat, com proposaven, ja que ell mateix, sent jutge, ha fet jurament de no vulnerar la Constitució Espanyola.
...

Comprar Previsualizar