TEMA 1- IMATGE PER EL DIAGNÒSTIC CLÍNIC (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura AVALUACIÓ CLÍNICA EN FISIOTERÀPIA
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 15/01/2015
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1: IMATGE PER AL DIAGNÒSTIC CLÍNIC El diagnòstic és el més important, si no saps diagnosticar, no sabràs com tractar al teu pacient.
Aparell locomotor (sist. musculoesquelètic) és molt important la tècnica física, però a part hi ha més tècniques per ajudar a fer el diagnòstic. Aquetes s’anomenen proves complementàries. El primer pas per a demanar aquestes proves diagnòstiques és observar i examinar bé el pacient, per tenir una idea del que pot tenir i utilitzar-les per confirmar les nostres sospites de què pot tenir. Les proves complement-tàries s’utlititzen per a CLARIFICAR, no per a examinar desde un principi ja que son molt cares, es dema-nen un cop ja tenim una idea. Al igual que és molt important la palpació, inspecció i exploració del malalt, també ho son les proves complementàries.
1 RADIOLOGIA SIMPLE: És la prova més antiga, bàsica i de les mes barates que hi ha. Es la interpretació dels raig X després de haver passat a traves d’una estructura sobre una placa fotogràfica. Quan a la placa hi ha un tros transparent (color original) vol dir que allà hi ha una estructura, ja que el raig X ha quedat en aquesta i no ha traspassat a la placa. D’altra banda si la placa queda negre vol dir que no hi ha cap estructura i els raigs X han cremat la placa.
Els pulmons solen ser blancs ja que els raigs X poden passar per l’aire.
Interessa fer una radiografia en dues projeccions ja que és una foto bidimensional, i hi ha coses que podrien quedar amagades, per tant és important tenir diversos plans, diverses fotos. També és important fer radiologia bilateral ja que els nens tenen estructures diferents a la dels adults (cartílags de creixement) i podrien pensar que és una fractura quan en realitat és normal. Per tant, fent-la bilateralment i comparant podem saber si es patològic o no.
CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES: • • • • • • És el mètode més freqüent Controla ossos i articulacions 2 projeccions mínim (separar 90º aprox).
Quan demanem una radio ens interessa tenir dues projeccions com a mínim ja que no tindrem la imatge en 3D. Cal fer projeccions separades a 90º per valorar 2 plans i poder simular la tridimensionalitat de l'estructura. Es a dir, ja que es una imatge bidimensional, si la faig de cara i també la faig de perfil podré veure la tridimensionalitat de l’estructura.
Projeccions contralaterals en nens Ja que estan en creixement, tenen cartílag de creixement i ens pot confondre en la forma o l’estructura d'un os o també es pot confondre amb una fractura. Cal valorar la simetria. La contra lateralitat ( fer radiòloga del costat sa i del afectat) és molt important ja que podem compara el costat sa del costat patològic.
Cada articulació projeccions especifiques. Allà trobem el cartílag hialí, que té un índex de fricció 1000 menys que el gel, convertint-ho en l’estructura que més llisca del mon, per tant, quan es desgasta, no hi ha res a fer.
Per exemple, si fem un front(pla frontal i sagital) del maluc quedarà molt bé però si fem un perfil no veurem res perquè hi ha molt ossos. En el maluc per exemple es fa un front i un axial (vist des de sota).
Normalment per a la majoria d’articulacions es demana un front i un perfil (separació de 90º), però en el cas del maluc i altres no. També podem valorar-ho amb cert grau de desviació (oblíqua) per valorar amb més qualitat.
Radiografies especials: – En càrrega: Per exemple: Fer una radiografia de genoll estant de peus que no pas estirat, així aguanta la càrrega del propi cos.
1 – En estrés: Fent un moviment que en repòs no faries, així estires el lligament i pots veure si es comptent, si es funcional o no, si està bé o no. Les radiografiesen estrés són una combinació entre diagnòstic i prova d'imatge.
1.1 RADIOLOGIA SIMPLE DINÀMICA: Fer una exploració sota els rajos X movent l'estructura que ens interessa. Veus la imatge en directe, veus com un vídeo enlloc d’una imatge. La metodologia és la mateixa que en les radiografies simples.
Normalemnt s’utlitza per: • Valoració lligaments i laxitut articular • Canell, genoll i turmell com a més frequent • També raquis i colze • Canell: Lligament colateral cubital • Genoll: Laterals, anterior i posterior • Turmell: Inversió i calaix anterior TIPUS: TELERADIOGRAFIA: VALORAR DISMETRIA I EIX (EEII) Es una radiografia simple però abarca un troç més llarg. Serveix per avaluar estructures en el seu conjunt, que solen ser llargues on tu veus si hi ha algun tipus de simetria, per exemple en els genolls, podem observar si te un: Varo ( ) Els genolls no es toquen i els turmells si.
Valgo ) (. També la podem fer de perfil on pots veure el recurvat i el genuflexe.
També valora la dissimetria que és que les dues extremitats inferiors no mesueren el mateix.
ESCOLIGRAMA: VALORA DEFORMITATS RAQUIS L'altre important és la Escoligrama que són deformitats del raquis com per exemple l’escoliosis: Es una deformitat tridimensional i on esta més augmentat és al pla axial, ja que té unes vertebres rotades malament per això quan s'ajupeixen fan una gepa, ja que les vèrtebres es van rotant. En el pla sagital veuríem cifosis (toràcic) i lordosis (cervical i sacre).
TELERADIOGRAFIA DE L’EEII (Valorar dismetría i eix) Va de la pèlvis als peus. Volem saber la problemàtica quan aquesta persona està en BP, cal fer aquesta tècnica en càrrega. Per valorar deformitats (sobretot varo i valgo) i l'eix (flexe i recurbatum).
RADIOLOGIA DIGITAL: • Imatges de sustracció • Valorar sistema vascular • Valorar sistema articular amb artrografia • Mecanisme: sustracció d’imatges que se superposen (ossos) És una millora de la radiografia simple per a poder interpretar millor on hi ha poques fisures, i es veu tot més clar, a més, podem fer subtraccions de coses que no ens interessen. També podem valorar el sistema vascular ja que té mes definició i si apliquem un contrast dins de la vena ens capta molt bé.
S'analitza amb un ordinador i aquest li dóna una mica més de definició per poder veure millor la imatge.
Imatge de subtracció: el que fa és Substreure la part dolenta i intenta deixar nítidament les estructures que volem valorar. Per tant el mecanisme es subtreure les imatges que es superposen ( ossos).
Aquesta radiologia ens servirà per valorar el sistema articular amb una artrografia i el sistema vascular.
El sistema vascular el podrem veure quan: Els vasos estiguin calcificats ja que com els vasos són teixits tous i sinó ho veuriem negre.
Injectant un contrast que pot ser radioopac (no deixa passar el raig) o radiotransparent (deixa passar el raig) S'assembla molt a una arteriografia, ho estudiarem més endavant 2 2.TOMOGRAFIA COMPUTERITZADA (TC): És el comunament conegut com tac (tomografia axial computeritzada) ja que abans el tac només feia talls axials.
Feia talls cada 3mm i tels donava amb una cartulina i quan ho veies amb l'ordinador potes anar pujant amb el ratolí i les pots veure del primer al últim. Ara és diu TC ja que pot fer mes tipus de talls.
És una font de RX processada per una computadora. Són raig x ( com la radiografia simple) i el ordinador processa aquestes imatges tenint més capacitat de discriminació entre els teixits.
Talls seriats entre 0,3 - 1,5 cm. Depenent dels detalls que anem a buscar farem talls més seguits o més distanciats (farem més talls si ens interessa buscar una estructura molt petita, però com més talls més car i més agressiu).
No es tant precís per veure estructures petites. Està fet en diversos plans de l'espai i es pot fer una reconstrucció tridimensional generada per l'ordinador, fet molt útil per a clarificar una imatge. Es un bon sistema de detecció tumoral ja que el tumor té diferent densitat que la del teixit, per tant l'atenuació serà diferent. El que més clar es veu i per al qual més s’usa el TAC és l’osteomaosteoide (tot i que en la ressonància es veu mol més clar). Podem seguidament fer radiologia in vivo amb la qual eliminem el tumor mitjançant rajos X.
També hi podem posar un contrast (líquid al sistema osteonerviós) amb el qual podem detectar anomalies a la sang. Per exemple si veiem la aorta molt prima, voldrà dir que està contreta per alguna cosa.
• Font de raig X processada per una computadora • Talls seriats entre 0,3 i 1,5 cm.
• Abans només talls axials • Unitats Hounsfield (compara resultats RX) – Atenuació de l’aigua: 0 H – Atenuació de l’aire: -1000 H (hipoatenuació) – Atenuació de l’os cortical: 1000 H (hiperatenuació) • Informa segons l’atenuació del teixit detectat • En el TC, a part de l'os discriminen moltes coses més concretes perquè les senyals que arriben són molt més interpretables per l'ordinador. Sempre en una escala de grisos molt limitada, no deixa de ser un RX que impacta.
• El TC processa millor la senyal d'intensitat que no pas la radiologia simple. La RM té més gradació i més definició • Es poden realitzar reconstruccions (captació en diferents plans) • Bon sistema de detecció tumoral ja que és capaç de discriminar una massa.
• TC amb contrast (Iode) – Tumor vasculo-depenent – Tumor compressiu • Radiologia intervencionista (biòpsia): operar veien el TAC : Hi ha un tipus de tumor benigne de os amb un diàmetre de 3-4 mm que a dins té la part central del tumor. Això si obrim no veurem res (macroscopicament).Guiat amb el TC podem localitzar el tumor punxant amb una agulla. Entrem una trafina (tub llarg) que té una serra a la part inferior. El que fem és foradar l'os, havent localitzat pel TC el tumor, amb això podem treure i localitzar estructures, en aquest cas el tumor, que macroscopicament seria molt més complicat treure i localitzar. S'utilitza el TC mentre s'està operant. Es a dir, és una bona manera de veure un tumor dins de l’os, guiar-me amb el TAC i així podré localitzar on estar el tumor a l’os i treure’l.
DESAVANTATGES: – Caracterització pobre dels teixits – Artefactes pel moviment del malalt – Artefactes pel metall poden induir a error.
– Alta radiació, fa molts talls.
– Efecte del volum mig: mateixa densitat en un mateix òrgan (fa la mitja de densitats) 3 3. ARTOGRAFIA: Introducció de contrast a l’espai articular. Posem contrast a una articulació per a impedir així que passin els raig X, veient així la imatge de color blanc. Es veu la forma de l’articulació i així sabem la seva forma, si hi ha un tipus de massa o articulació i ens deliita la forma, ens dona una idea de com pot ser l’articulació. És una tècnica agressiva, no és molt difícil però s’ha de saber on punxar.
– Contrast positiu: Solució iodada. Raig X no arriba a la placa.
– Contrast negatiu: Aire. Raig X arriba a la placa.
CARACTERÍSTIQUES: • • • • • Augment de la popularitat per l’avanç de les tècniques Poca dificultat / tècnica agresiva Espatlla, canell, turmell i colze No és de primera elecció Combinació amb TC (ArtroTC) i també amb la resonancia per fer una artroressonància.
ARTICULACIÓNS MÉS FREQÜENTS: Espatlla  lesions de la còfia del rotador (manguito de los rotadores). Arriben 4 músculs: supraespinós, infraespinós, rodó major, rodó menor i supraescapular.
Canell  lesions lligamentoses, com el fibrocartílag triangular que es troba a l'articulació radio-cubiocarpiana. Aquest lligament dóna congruència, com el menisc. Per exemple, el fibrocartílag articular, si esta trencat, es veura una fuga entre el cubit i el radi.
Turmell Colze  osteocondritis: lesió del cartílag i de l'os; deixa un forat. No es diagnostica per artrografia sinó per ressonància simple (en parlarem més endavant).
Maluc  Lesió del labrum Són articulacions on volem veure que tots els "raconets" estiguin controlats, conservats i al seu lloc. Si hi ha algun racó per on surt líquid vol dir que ara estarà trencat.
Ara està molt de moda fer arteriografies a articulacions com el maluc ( per lesió del labrum) o l'espatlla ja que hi ha estructures com el rodet glenoideo de l'acetàbul que es pot trencar amb facilitat.
* Hi ha una patologia que es desencadena quan el cap del fèmur té un conflicte amb la cúpula de la pelvis. En aquest moment el cap del fèmur es mou malament i fa que el rodet quedi forçat i es trenqui. Quan passa això i fem una arteriografia veiem que surt líquid de l’acetàbul -> hi ha un punt en que no hi ha hermetisme de la càpsula.
A l'espatlla també tenim un rodet. Està molt de moda.
Qualsevol artrografia ja sigui per TC, ressonància o RX és agressiva ja que entrem un material de fora a dins i no és de primera elecció.
La RNM sovint la substitueix. NO cal fer una artiografia per diagnosticar aquestes lesions.
- 4. ANGIOGRAFIA: Contrast a les venes i anirà per tot el cos, el recorrera sencer. Podrem veure patologies/lesións traumàtiques vasculars. També pot diagnosticar aneurismes cerebrals, aortes...
CARACTERÍSTIQUES: • • • • • Contrast a les artèries i radiografies seriades Estudi de tumors i compressions vasulars Valoració de dany vascular associat a un traumatisme. per exemple després d'un accident on veiem el peu blanc. Veurem que no li arriba irrigació perquè la tíbia està taponant les artèries que arriben al peu, per exemple. Té un STOP. El contrast arriba a un lloc però no comunica amb l'altre. Veiem com hi ha un moment en que l’arteria es para i no segueix fins el peu ( el contrast arriba fins un lloc).
Detecta la millor zona per a fer una biòpsia Demostra vasos anòmals i ajuda a la IQ 4 • Ajuda a tractaments embolitzants Es detecta la millor zona per realitzar un biòpsia, demostra vascularitzacions anòmales (sobretot al SN) i ajuda al tractament embolitzant. EX: quan tenim fractura de pèlvis hi ha un sagnat molt important, ens pot matar per la pèrdua de sang que produeix pel cisallament d'una artèria. La pèlvis conté una cavitat brutal i hi caben molts litres de sang (en 3/4 d'hora es poden acumular 3L sense veure res). Caldrà fer una angiografia intervensionista per veure exactament on està el vas danyat i tallar l'hemorràgia.
5. DISCOGRAFÍA: Prova basada en els RX que el que fem és injectar un contrast dins del disc vertebral, concretament a l'interior del nucli polpós.
Ho fem per dos motius: tècnica d'imatge: valorar la patologia o la degeneració del disc desencadenar o no dolor: si amb aquesta tècnica d'imatge desencadenem dolor voldrà dir que aquest dolor és de causa discògena, és a dir, no és de les arrels nervioses ni de les facetes sinó és un dolor discal (es detecta perquè el pacient et diu que li està venint el mal que li ve normalment).
Si el desencadenem el dolor del malalt, vol dir que el dolor està al disc.
Herina discal: irradiació del disc, si està degenerat veurem com s'escapa pels costats. És una tècnica agressiva que pot ser dolenta per el pacient.
• Inejcció de contrast a l’interior del nucli pulpòs (per saber si te per exemple una hidrtataició de disc).
• Determina origen del dolor lumbar • Imatge + clínica durant la prova • Indicada en: – Dolor lumbar que no remet en 4 mesos – No resposta a un tractament conservador – Amb o sense dolor a les extremitats • No de primera elecció ja que és agressiva.
Mai de primera elecció, una RM ens resoldrà el dubte, en general.
6. ECOGRAFÍA: FUNCIONAMENT: L'ultrasó arriba a la superfície i rebota. Depenent de la densitat de la superfície rebotarà duna manera o d'una altre. Aquestes ones que reboten es convertiran en una imatge. Depèn de com sigui la zona o teixit rebota d’una manera o d’una altre, i per tant la imatge que em generarà es diferent.
CARACTERÍSTIQUES: • • • • • • • • Molt utilitzada en l’actualitat, són ultrasons – Menys cost – Menys agressió (interacció d’ones sonores) – Es pot utilitzar allà on es vulgui Les ones sonores es tradueixen en imatge. Van i segons la intensitat en la que tronen interpretem una cosa o una altra degut a que haurà passat per una estructura o una altre.
És molt inoquo, amb un radiofreqüència molt suau Pot donar informació de moltes lesions de parts toves.
Imatge en temps real dinàmica Indicacions: Lesions de parts toves Menys ressolució Múltiples aplicacions: Displàsia de maluc en els nadons Valoracions tendinoses Valoracions de tumoracions 5 • Eco Doppler: és un tipus d’ecografia que a més a mes és capaç de detectar el moviment del pas i del flux de la sang. Detecta si aquell vas funciona correctament. A més de les imatges en blanc i negre col·loca amb blau o amb verd depenent de si es veu una artèria o una vena. No totes les ecografies fan doppler.
DIFERÈCIA ECODOPLER I ANGIOGRAFIA? Ecodoopler son fotos que intrprtes i l'altre son mes video (veus el vas en conjunt) 7. GAMMAGRAFIA OSSIA: És una tècnica d’immatge que es basa amb la injecció d’un contrast a la vena que porta un trassador que s'agafara a determinadas estrucures o teixits. Sol ser un isòtop radiactiu tot i que pot ser diferent en base del que nosaltres volem veure. Per exemple, si el que volem veure es que un del teixit hi ha una infecció seran leucòcits marcats, ja que van a buscar la infecció i hem diran on és. Posteriorment faig una radiografia i en ella me quedarà marcat on han anat els isòtops. Són importants per fer proves de extinció (metàstasis), ja que pots veure la projecció a tot o part del cos amb diferents temps (projeccions seriades). Després de fer la gammagrafia, es poden anar fent radiografies cada x temps per veure com ha evolucionat aquest metàstasis.
Quan augmenta l’activitat es tradueix perquè hi ha més captació. Aquell, doncs, és un punt molt clar perquè allà veiem el punt d'estudi important en el que ens hem de centrar, on pot ser originat el tumor que, per exemple, estem estudiant. En un nen ens pot despistar el cartílag de creixement, ja que és una zona de molta activitat però normal ja que el nen està en desenvolupament. Aquesta captació serà normal i per assegurar-nos, es convenient fer una comparació amb l’altra extremitat per observar si és normal.
Com ja hem dit és una tècnica molt útil per a detectar tumors. L’osteoma esteoide és una estructura que es veu molt clara ja que dins té un nidus amb un contorn de tota la tumoració que el capta. Per això s’anomena doble densitat.
• Escàner ossi amb radioisòtops • Detecta la distribució corporal de l’agent radioactiu (injecció endovenosa) • Capta l’augment d’activitat (pot ésser patològic o normal) • Útil en l’estudi d’extensió tumoral • Indicacions: • Tumors (Ex: Osteoma Osteoide) • Signe de la doble densitat (nidus amb més activitat) • Traumatismes (Fx per estrés): Dotch Lander: fractura per estres dels metatarsians. Era una fractura típica dels soldats alemanys ja que portaven unes botes molt rígides que els hi provocaven aquesta fractura • Enfermetats reumàtiques • Infeccions • Enfermetats òssies metabòliques DESAVANTATGES: • No diferencia malignitat/benignitat • Capta situacions que no capta altra Rx • Diferents contrasts per a detectar diferents patologies • Tc-99 • Ga-67 • Leucòcits marcats (In) 8. RESSONÀNCIA MAGNÈTICA: És un sistema compost per Iman, bobines de gradent, bobines de radiofreqüència (transmisora i receptora) i un ordinador. A dins el nostre cos tenim neutrons i protons que van fent "voltes" però quan en poso en un camp magnètic, aquets ions i protons alteren la seva posició i quan surto, tornen a la normalitat Al retornar, es genera 6 una energía que es tradueix en senyal elèctrica i, a la vegada, en imatge. La captació de aquesta reemissió de la senyal de radiofreqüència que provoca un teixit o un altre ens determinarà una característica o una altra. Els camps magnètics poden tenir més resolució o menys que es valora amb TESLA. Normalment son de 0,2-1,5. Com més tesles més precisió tenim de les imatges.
La captació de les imatges de la ressonància magnètica depèn de l’spin (gir) intrínse dels àtoms del nucli amb numero senar de protons i neutrons.
La intensitat de la senyal és equivalent a la potència de l’energia: si tenim una zona brillant (blanca) la intensitat serà alta i si es negre la intensitat serà baixa.
Un mateix element pot donar diferents imatges ja que existeixen els temps de relaxació (T1/T2) T1: Retorn dels protons a l'equilibri i T2: Fase de després de l'aplicació de RF. Són dues maneres de tenir la mateixa imatge, ja que ens permet tenir dues opcions en cas de que una no ens vagi bé. Aquí la imatge esta ben definida, no pas com el tac que fa la mitjana.
Es pot fer RM amb contrast (Gadolini), que s’utilitza per donar més informació i per definir més estructures que amb una ressonància sense contrast. El contrast el que fa és que intensifica el color.
CONTRAINDICACIONS: Com és un immant, pot fer aquest efecte i si porta marcapassos o metalls pot ser molt perillos.
• • • • Marcapàs Metalls Claustrofòbia Menys resolutiu en estructura òssia IMATGES: Ossos: tac i radiografia simple.
Radiologia digital=tac, però el tac ho fa en altres plans.
7 1-gammagrafia ossia 2-radiografia 3-Rajos X (mes ben definit que l'anterior). Radiologia digital.
4- Radiografia digital.
5-Artografia.
6-capil·laroscopia (mans o bé una patologia reumàtica). blau-blanc-vermell. malaltia francesa no arriba irrigació en els dits i es queden així. Enfermedad rinaux.
7-Tac, veus oss, no veus coartilag. Es un gruix al voltant del oss. Es un contrast de grisos no ben definits. La densitat varia molt poc, no està molt ben diferenciat.
8- Ressonància. Es veu un lligament. És dificil dissernir amb el que es. Al tac no es veuria mai.
9-Ressonancia magnètica. Es veu tot molt clar, pots veure un quiste, un tendió rotulia, un cartilag, uns músculs...
10 discografia, s'inserta contrast al disc intervertebral. Està malalment el tercer, el nucli polpos està escaldat, aplastat i el disc esta axafat. El contrast fins i tot va cap a baix.
tac: hounsfield 8 ...