12. La democracia (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció a la ciència política
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 20/07/2014
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 12. LA DEMOCRACIA En què consisteix la democràcia? 1. Principis de la democràcia La democràcia, liberal, té dos principis rectors: Igualtat: entenem per igualtat tots aquells drets que protegeixen a l’individu de la tirania de l’autoritat, per exemple la llibertat d’expressió, el dret a la propietat, etc.
És a dir, les llibertats negatives, són aquelles llibertats que protegeixen l’individu d’ingerències externes. I en resum, l’Estat de dret, que està regulat per l’imperi de la llei, seguretat jurídica...
La igualtat es la pota liberal de les democràcies.
Autogovern: per autogovern s’entén l’article 1.2 de la Constitució Española “la soberanía reside en el pueblo español”. És a dir, el poble és qui mana i decideix. Com ha de decidir el poble? Quin procediment ha de seguir el poble per decidir? Hi ha diferents formes de canalitzar la sobirania nacional en la construcció d’un govern i les decisions. Que pot ser: o Directe: la majoria decideix com ho fem. Es reuneix la ciutadania, i el que la majoria decideixi és el que guanya.
o Indirecte (representació): és buscar algú que decideixi per tu. Escollir uns representats i aquests decidiran en nom teu. Les democràcies actuals Espanya és una democràcia liberal (igualtat i autogovern) i representativa (la principal font d’autogovern és indirecte, a través de l’elecció de representats).
L’autogovern es el principi més arrelat al que seria el concepte de democràcia.
Aquests dos principis, ens poden fer entendre els grans reptes de les democràcies avui en dia, hi ha un principi que està sent atacat o està experimentant un deteriorament notable, que és l’autogovern (cada cop es debilita més).
Estat de dret IGUALTAT Llibertats negatives Seguretat jurídica DEMOCRÀCIA LLIURE Protecció minories AUTOGOVERN DIRECTE: Referèndum/Assamblees INDIRECTE: Representació GLOBALITZACIÓ 1.1 Mecanismes Mecanismes per a exercir l’autogovern (com garantim l’autogovern): Consentiment: Representació: escollir els nostres representants Participació: vies directes d’expressió de preferències. El mecanisme principal és el referèndum, perquè decideixes. En són també les manifestacions i les firmes, però no són vinculants.
Intercessió: 1.2 Requisits de la democràcia En virtut al concepte d’igualtat cal tenir en compte: Estat de dret: igualtat davant la llei, poder judicial independent, forces de seguretat sota el poder civil, seguretat jurídica, etc.
Drets individuals: llibertats negatives, lliure comerç, llibertat religiosa, etc.
Drets polítics: llibertat d’associació a sindicat, llibertat de manifestacions, etc.
Llibertat d’informació i d’opinió: garantia de mitjans independents, plurals, no censures, llibertat acadèmica, etc.
En virtut al concepte d’autogovern cal tenir en compte: Drets electorals:sufragi actiu (gairebé tothom té el dret a votar) i passiu Competència electoral: les eleccions han de ser competitives, i ha d’haver-hi incertesa sobre el resultat Eleccions plurals: és molt semblant a la competència electoral, però hi ha més d’un partit que competeixi, es a dir, que es presenti a les eleccions.
Eleccions autèntiques: vol dir que no surti el que surti acabarem acatant el resultat. Que hi hagi incertesa, i que sigui tolerada.
Eleccions funcionals: per ser una democràcia hem d’escollir els principals òrgans: el parlament, primer ministre, els governants, l’executiu, el judicial, etc.
Control ciutadà: “accountability”, els ciutadans han de tenir instruments efectius per poder controlar el govern. Hi ha d’haver-hi un control per part de la ciutadania.
Eleccions freqüents: han de ser periòdiques. Depèn del país.
2. L’adaptació de la democràcia grega TIPUS PURS TIPUS CORRUPTES (exercit en interès de la comunitat) (exercit en interès públic) Govern d’un Monarquia Tirania Governs de pocs Aristocràcia Oligarquia Govern de “molts” República (politeia a l’original) Democràcia A la democràcia grega ve de la concepció d’ Aristòtil. Aristòtil deia que hi havia diferents tipus de governs: els purs (ideals) i els corruptes (s’han corromput). Per Aristòtil les democràcies estaven mal vistes.
Les democràcies gregues estaven mal vistes, en algun moment decauen i desapareixen, i els liberals les recuperen tot i la connotació negativa que tenia. Els liberals accepten que són demòcrates i que volen la democràcia, però tenen dos “enmiendas” parcials, canvien les “democràcies de les ciutats” (on no tots els individus eren considerats ciutadans) i en virtut d’això creen una democràcia representativa, on el govern serà indirecte. A més, amb aquest canvi es tenen uns representants, això garanteix que hi hagi una situació més ordenada sense que hi intervingui la massa. És una forma de moderar les aspiracions de al democràcia. Els segon canvi dels liberals, davant que les democràcies gregues vulneraven el principi d’igualtat, per tant que els liberals garanteixen la igualtat.
A les democràcies gregues per sorteig es decidia qui eren els òrgans executius. Actualment tenim el Congrés dels Diputats que està elegit pels ciutadans a través d’una assemblea nacional.
...