Bloc 3 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Historia de la Psicología
Año del apunte 2012
Páginas 38
Fecha de subida 10/11/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Història i Epistemologia de la Psicologia Bloc 3 8. Els inicis de la Psicologia científica als EUA Antecedents Renaixement als EUA (1886-1896): - Inici d’una psicologia on eren importants les diferencies individuals (influencia de Darwin i Galton) i l’adaptació a l’entorn i ser pràctics (filosofia pragmàtica; única filosofia autòctona: una idea és bona si resulta útil).
ESTRUCTURALISME - Concepció de la ment derivada d’empiristes britànics i francesos.
- Objecte d’estudi; estructura de la ment.
- Mètode; introspecció.
FUNCIONALISME - Concepció de la ment derivada de la teoria de l’evolució.
- Objecte d’estudi; funcionament de la ment i la conducta.
- Mètode; tot el que tingués valor informatiu (pragmàtic).
Característiques del funcionalisme > Ment = funció biològica d’adaptar l’organisme a situacions noves.
> Consciència = resultat del funcionament biològic de l’organisme derivat de l’evolució.
Psicologia que vol ser funcional, pràctica, útil per a millorar l’educació, la higiene mental i els estats patològics.
- Oposició a aquells qui busquen els elements de la consciència (estructuralistes).
- Volen conèixer la funció de la ment, no descriure estàticament el contingut.
- Funció de la ment; ajudar a l’organisme en la seva adaptació a l’entorn.
1 - Preocupació per la motivació (el perquè de la conducta), conèixer les necessitats de la persona. Interès pels processos mentals i per la conducta. Interès en les diferències individuals més que en les coses comuns.
- Volen que la psicologia sigui una ciència pràctica, no pura. Busquen millorar la vida personal, la educació, la industria,... Ampliar els límits de la psicologia: - Població: animals, nens, psicologia de la anormalitat.
- Metodologia: tot allò que sigui útil.
- Tots els funcionalistes influïts per W. James, qui a la vegada va ser influït per C.
Darwin. Es considera la teoria de l’adaptació de William James, com a precursora del Funcionalisme.
8.1 Psicologia de l’adaptació de W. James William James - Planta les llavors del funcionalisme (no elabora teoria organitzada).
- Rival directe de Wundt (i Titchener).
- Pare de la psicologia de l’Antic Món (Wundt)/Pare de la psicologia del Nou Món (James).
- Comença període de dubtes: Es matricula a química, a psicologia, finalment medicina.
Marxa a una expedició a Brasil amb Louis Agassiz, famós biòleg contrari a Darwin.
Sempre malalt, decideix tornar a fer medicina. Continua sempre amb queixes mèdiques.
- Interès per la psicologia: descobreix a Wundt. Torna a EUA, al 1869 es titula en medicina, cau en profunda depressió; s’especula que va ser per la influència de: > Materialisme alemany (tot estava predeterminat): no podia fer res amb les seves depressions.
> Evolucionisme de Darwin: Supervivència del més apte. No hi havia llibertat, esperança, elecció.
- Llegeix un text sobre Libre albedrío de Renouvier que li produeix un canvi d’actitud i dóna inici del pragmatisme; Una idea és bona si es útil.
- Utilitza enfocament científic i filosòfic: accepta des dels mètodes més científics fins als més anecdòtics. Si un aspecte del ser humà no es pot abordar experimentalment, s’abordarà des d’altres mètodes de recerca. 1890 escriu Princípios de Psicologia.
2 Plantejaments teòrics LA CONSCIÈNCIA > És personal: Reflexa experiències individuals. No és viable buscar elements comuns en totes les ments.
> És contínua: No es pot dividir pel seu anàlisis.
- Un tall de pensament, estàtic,...no te sentit, no es podria capturar.
- La corrent de pensament. P.ex. còlera.
> Està constantment canviant; Mai es pot tenir la mateixa idea, la corrent de consciència proporciona un context (aforisme d’Heràclit: mai ens banyem en el mateix riu).
> És selectiva: Seleccionem els successos que volem tenir en ella (voluntat d’elecció, libre albedrío).
> Es funcional: El propòsit de la consciència és ajudar a la persona a adaptar-se a l’entorn.
Hàbits i instints - Gran part de la conducta animal i humana està regida pels instints. Però la conducta no és fixa ni invariable, pot ser modificada per l’experiència (Influència de Darwin).
- Repetició de conductes (patrons E-R): Aparició de connexions que es fixen formant hàbits.
Funcionalitat dels hàbits: - Automatització de conductes (a conseqüència d'hàbits adquirits) disminueix la necessitat d’atendre conscientment a totes les nostres accions.
- La importància de l’educació radica en la formació de “bons” hàbits i l’eliminació dels “dolents”. Socialització i adaptació.
- Descriu cinc passos per a desenvolupar bons hàbits i eliminar els dolents: 1) Buscar circumstàncies que estimulin els bons hàbits i intimidin els dolents.
2) No actuar en contra d’un nou hàbit que s’està intentant desenvolupar.
3) No adquirir/eliminar hàbit de forma lenta.
4) És important fer-ho, no només el compromís.
3 5) Forçar-se a actuar de manera beneficiosa per un mateix.
EXEMPLES: HÀBITS DOLENTS: fumar, mossegar-se les ungles, deixar tot per després...
HÀBITS BONS: puntualitat, responsabilitat, ordre, ser nets, menjar sà, fer exercici...
TEORIA IDEO-MOTORA DE LA CONDUCTA > El pensament d’un acte (idees), porta a l’execució d’aquest (si no hi ha altre pensament inhibidor).
> Estats mentals causen canvis corporals.
> Mitjançant el control de les nostres idees de la conducta, controlem la nostra conducta real.
> Podem escollir els nostres pensaments. Per tant, podem escollir la nostra conducta.
> El que pensem determina el que fem (teoria ideo-motora).
LES EMOCIONS: James-Lange - L’emoció és el sentiment que resulta de la vivència dels canvis corporals produïts per la percepció dels estímuls.
No correm perquè tenim por, sinó que tenim por perquè correm Ens sentim tristos perquè plorem, no plorem perquè estiguem tristos - Xiular per a conservar la valentia.
- Si estem en una postura trista durant tot el dia, aquest sentiment perdurarà més hores.
> El que pensem determina el que fem (teoria ideo-motora).
> El que fem determina el que sentim (teoria James-Lange).
Aportacions de William James - Destaca la importància de la UTILITAT.
- Utilització de qualsevol mètode o tècnica. Utilitat de les idees (pragmatisme).
- Ajuda a incorporar la teoria de l’evolució a la psicologia.
- Ajuda a desenvolupar la psicologia aplicada.
4 - Ampliar l’interès d’estudi de la psicologia: conducta, cognició, emocions, experiències (també religioses,...).
Hugo Münsterberg - Va treballar i es va doctorar amb Wundt. Discrepa amb ell: > És la preparació corporal per a actuar la que percebem i confonem amb l’acte de voluntat.
> L’experiència conscient és un derivat de la conducta (= que teoria de les emocions de James).
- James s’interessa per les seves publicacions. Gran amistat: James vol deixar la psicologia per continuar amb treball filosòfic, Münsterberg accepta el seu càrrec de director del laboratori psicològic de Harvard. Finalment es distancien per l’actitud de James (creences místiques i religioses en l’àmbit de la psicologia).
- Münsterberg (més positivista) comença a interessar-se per temes pràctics; psicologia aplicada: clínica, forense i industrial.
PSICOLOGIA APLICADA Psicologia Clínica - Treball amb persones mentalment malaltes, per a superar problemes d’alcoholisme, drogoaddicció, fòbies, disfuncions sexuals,...(no pacients psicòtics, creia que era deteriorament neurològic).
- Antagonisme recíproc: Reforç d’idees contraries a aquelles que causaven el problema.
Contràriament a Freud, no interessaven les causes subjacents dels símptomes.
Psicologia Forense - Dels primers en aplicar principis psicològics a matèries legals.
- Escassa fiabilitat dels testimonis oculars: estrès, situació traumàtica,...  desfiguren percepció i records.
- Interrogatoris: utilitzar mètodes psicològics en comptes de crueltat. La crueltat donava lloc a confessions falses. Aparell que mesurava pulsacions cardíaques per a detectar les mentides (previ al polèmic detector de mentides).
Psicologia Industrial 5 - Va posar en pràctica mètodes de: > Selecció de personal: Definir habilitats necessàries pel lloc de treball i tenir en compte diferències individuals.
> Eficàcia i rendiment.
> Tècniques de màrqueting i publicitat.
Granville Stanley Hall - Estudia teologia, però te un caràcter i conducta inapropiats per a això.
- Viatja a Alemanya, estudia filosofia i teologia. Torna a EUA, acaba donant classes d’anglès a Harvard, on coneix a James (dos anys més gran que ell).
- James li dirigeix la primera tesis doctoral en Psicologia de Harvard (percepció muscular de l’espai, 1878). Torna a Alemanya on estudia amb Wundt, Fechner i Helmoltz.
- En tornar a EUA accepta una plaça a la Universitat Johns Hopkins, on crearà el primer laboratori de psicologia als EUA (1884) - Funda la primera revista nord-americana de psicologia: > American Journal of Psychology (1887) > Pedagogical seminary > Journal of Applied Psychology - Va ser mestre de McKeen Cattell i John Dewey (figures clau en el funcionalisme). Crea l’APA (1892): American Psychological Association. Nomenat rector de la Universitat de Clark (1888): psicologia genètica (evolució i adaptació, basat en intervenció educativa) en resposta a psicologia experimental.
La seva obra es va centrar en la Psicologia evolutiva: - Psicologia de l’adolescència: Lapsus de temps entre els 13-14 fins als 25 anys.
> Bon moment per a l’estudi de la configuració instintiva de l’ésser humà.
> Important a nivell personal i d’espècie: consolidació de la diferenciació sexual i capacitat reproductiva.
> Caracteritzat per inseguretats i pors.
> Tractament sexista: No defensor de la coeducació, les dones han de ser educades i preparades per a la maternitat, els homes per a tot el demés.
6 - Psicologia de la senectut: Precursor de l’estudi de l’envelliment.
> Tractament de la tercera edat segons cultures.
> Fonts de plaer a la tercera edat.
> Creença de vida després de la mort.
> Ansietat davant la mort.
> Reconeixement dels signes de l’envelliment.
El més destacat d’aquest autor es que va INSTITUCIONALITZAR la psicologia a EUA.
JAMES, MÜNSTERBERG i HALL - Adaptació teories de l’evolució.
- Altament pragmàtics.
- Èmfasis en viabilitat.
- Èmfasis en adaptació.
> INICI D’UNA PSICOLOGIA COMPLETAMENT DIFERENT DE L’ESTRUCTURALISME > NOVA PSICOLOGIA QUE DESTACAVA LA FUNCIÓ DE LA CONDUCTA I DEL PENSAMENT; FUNCIONALISME 8.2 L’expansió del funcionalisme > Universitat de Chicago (continuadors del pensament de James): - John Dewey.
- James R. Angell.
- Harvey Carr.
> Universitat de Columbia: - James McKeen Cattell.
- Robert Sessions Woodworth.
- Edward Lee Thorndike; Conexionisme.
Universitat de Chicago; els funcionalistes més radicals 7 John Dewey - Considerat el fundador del funcionalisme com a disciplina (James i continuadors van sembrar les llavors). Stanley Hall va ser el seu professor. 1894 accepta càtedra al Dept.
de filosofia de la U. Chicago.
- Escriu Concepte d’arc reflex en psicologia (1896); inici formal de l’escola del funcionalisme.
Concepte d’arc reflex en psicologia > Existeix una “corrent de la conducta” igual que existeix una “corrent de la consciència”.
> Els tres elements d’un reflex (estímul-idea-resposta), han de ser considerats com a sistema coordinat orientat a un objectiu relacionat amb la supervivència (adaptació) de l’individu. E i R també són esdeveniments psicològics.
> Arc reflex: - Tota acció te un antecedent i unes conseqüències, és una totalitat. Aquesta totalitat suposa un context. L’arc reflex es dona en un subjecte amb una realitat psicològica particular. Ajust individual al medi.
- Conducta i consciència no es poden entendre en termes de les seves parts sinó en termes del paper que juguen en l’adaptació de l’organisme a l’entorn. La conducta no es podia estudiar dividint-la en elements (igual que la consciència no es podia estudiar dividint-la): Era enganyós i artificial dividir un reflex (acte de conducta) en: procés sensorial (o estímul) + procés del cervell (idea) + resposta motora.
Estructuralistes: Estímul Idea Resposta Dewey: 8 - Influència de Darwin: L’educació és el medi per el qual assegurar que les persones tinguin una oportunitat per a actuar i utilitzar al màxim les seves capacitats en la lluita per la supervivència.
- Proposa un tipus d’escola en la que s’estimula a pensar, explorar i com a conseqüència, aprendre (vs memoritzar).
- El sistema educatiu ha de satisfer les quatre necessitats psicològiques bàsiques del nen: Conversa/Curiositat/Construcció/Expressió artística - Funda una escola-laboratori on estudia la forma en que els nens pensen i aprenen, i com ensenyar-los millor. Per exemple, quan els nens aprenien aritmètica, també aprenien a cuinar (utilitzant l’aritmètica a l’hora de seguir les receptes).
James R. Angell - Deixeble de Dewey.
- Afirmava que estructuralisme i funcionalisme havien de veure’s com a complementaries no com a contraposades. Quan ell desenvolupa les seves idees, el funcionalisme ja està ben establert, i comença a diversificar el tema d’estudi (demostrada ja la seva similitud amb la tª de l’evolució): > Consciència, conducta animal, psicologia del nen, formació d’hàbits i diferències individuals.
> La seva orientació pragmàtica anima a l’aplicació dels principis funcionalistes a temes com l’educació, els negocis i la psicologia clínica.
Harvey Carr - Preocupació pels processos d’aprenentatge. L’aprenentatge havia de ser un tema principal, ja que és una eina d’adaptació a l’entorn.
ACTE ADAPTATIU > Satisfer necessitats, això és el motor de la conducta (influència de l’evolucionisme).
> Components: a) Motiu (actua com a estímul, pex, tenir gana).
b) Configuració de l’entorn o la situació.
c) Resposta (que satisfà el motiu).
9 > PRODUEIX L’APRENENTATGE.
> REPETICIÓ de la conducta efectiva en posteriors situacions similars.
> Son necessàries percepció i conducta per a adaptar-se a l’entorn (manera de percebre’l determinarà la resposta): Veure un lleó al zoo/ al bosc.
Universitat de Columbia; més empírics, interessats en les dades més que en la teoria James McKeen Cattell - Gran seguidor de Galton (diferències individuals); la intel·ligència es pot mesurar, estudi de les facultats sensorials i motrius.
- El seu “pacifisme” el porta a tenir relacions negatives amb el rector de Columbia (contra el reclutament de joves per l’estranger). Va acabar dimitint del seu càrrec, que havia ocupat 26 anys.
- Estableix el primer laboratori psicomètric dels EUA i crea el terme Test.
- Funda la tercera revista dels EUA, de la que va ser propietari i editor: Psychological Review. Funda la seva pròpia empresa editorial (Science Press), i més tard 4 revistes més, entre les que destaquem la revista Science.
- Psicologia aplicada (on va treballar principalment): Tant les IDEES com els MÈTODES, s’havien d’avaluar en funció de la seva utilitat.
Robert Sessions Woodworth - Alumne de James (Harvard), es va doctorar sota la supervisió de Cattell (Columbia).
- Interessat en la MOTIVACIÓ (què fan les persones, i perquè).
- Va anomenar Psicologia dinàmica la branca de la psicologia que estudiava la motivació.
- Com Dewey era contrari a l’esquema: Estímul-procés cerebral-resposta.
- Planteja l’esquema: Estímul-Organisme-Resposta (èmfasis en la importància de l’organisme, que interactua amb el medi per a un propòsit).
- Terme Mecanisme (o patró de conducta adaptativa): > Forma en la que un organisme interactua amb el medi per a satisfer una necessitat.
Mecanisme està “adormit” fins que una necessitat els desperta.
> Així doncs, en el mateix entorn físic, un organisme pot actuar de manera diferent, en funció de si la necessitat està present. La condició interna de l’organisme és la que activa la conducta.
10 8.3 El conexionisme de Thorndike Edward Lee Thorndike Alumne de James (Harvard) i després de Cattell (Columbia), on es va fer gran amic de Woodworth. Al 1911 va publicar la seva gran obra: Intel·ligència animal.
- Pioner en la teoria de l’aprenentatge (pel que és més conegut). Va escriure 507 textos.
- La seva trajectòria és considerada de transició cap al conductisme. Integrava els mètodes de la psicologia animal i el pensament funcionalista.
LA INTEL·LIGÈNCIA ANIMAL > Primers psicòlegs comparatius (Gran Bretanya), sobre l’estudi de la intel·ligència animal; George Romanes o Morgan Conway: > Estudis observacionals i no repetició de l’observació.
> Situacions no controlades experimentalment i número molt reduït de subjectes.
> Analogia; psiquisme humà - psiquisme animal.
Thorndike va realitzar un estudi experimental dels processos associatius animals observant i quantificant la conducta en situacions de laboratori que permetien el control de les condicions, i asseguraven que els resultats poguessin ser replicats.
Teoria conexionista de l’aprenentatge - Aprenentatge es dona per assaig-error (tanteig). Aprenentatge = associació entre estímul i resposta. Associació = connexions neurals. Estudi de l’aprenentatge amb animals.
> Caixes problema - Estudi dels processos associatius amb gats (tot i que va estudiar amb altres mètodes l’aprenentatge en pollets, rates, gossos, peixos, micos i humans).
- Va crear 15 caixes problema: en totes es requeria una resposta concreta (prémer palanca, tirar de corda,...).
- La resposta adequada donava lloc a “poder escapar” i obtenir recompensa (menjar).
11 - Obté uns gràfics de latència d’escapada (corbes de temps), semblants en tots els casos. La pendent de la corba era una mesura directe del progrés de l’associació: > Descens gradual lent: associació difícil.
> Descens gradual ràpid: associació fàcil.
- La suavitat de la pendent era evidència de l’absència de raonament (no es donaven canvis sobtats).
Conclusions dels seus estudis: > APRENENTATGE GRADUAL: A mesura que es donaven més respostes satisfactòries, més ràpid les següents.
> APRENENTATGE no es dona amb raonament/pensament.
> Els mateixos principis s’apliquen a tots els mamífers (incloent humans).
Conclusions que es van apropant al CONDUCTISME > Estudi essencialment de la conducta.
> El pensament no implicat en l’aprenentatge.
> Processos animals = processos humans; ens podem limitar a l’estudi animal i posterior generalització a humans.
TEORIA DE L’APRENENTATGE 2 formulacions (revisió en funció de noves observacions). Postula una sèrie de lleis: 1ª FORMULACIÓ > Llei de l’exercici: Qualsevol resposta a una situació, es connectarà més fortament a la situació en funció del nombre de vegades que ha estat connectada a aquesta.
a) Llei de la utilització: Quan més sovint es realitza una resposta adequada, més s’enforteix la connexió.
b) Llei del desús: Quan menys s’utilitza una resposta, més es debilita la connexió.
> Llei de l’efecte: - Acció seguida d’estat satisfactori enforteix connexions (reforç de la conducta).
- Acció seguida d’estat insatisfactori debilita connexions (càstig de la conducta).
12 2ª FORMULACIÓ (donada per l’observació de conducta humana) > Renuncia a la llei de l’exercici: - L’enfortiment de connexions no només es dona per la repetició de conductes.
- La debilitació no només es dona pel desús.
> Revisa la llei de l’efecte (versió negativa): - Les accions amb resultat insatisfactori (càstig) no son efectives pel debilitament de connexions.
Teoria de la transferència d’elements idèntics > Proposta contrària a la teoria vigent aleshores, la teoria del múscul mental: enfortiment de les facultats mentals practicant atributs associats a aquesta.
> Proposta de Thorndike; la quantitat d’informació apresa en una situació es transferirà a una altra situació en funció de la similitud entre aquestes.
- Aprendre Català no serà útil per aprendre idiomes, però si per aprendre Francès.
Diferències humà-animal > En animals no s’observa aprenentatge per imitació.
> Associació animal no compost per idees, sinó per connexions E-R que s’enforteixen gradualment gràcies al plaer resultant de l’acció (exercici o repetició).
> Tant aprenentatge humà com animal es basa en connexions neuronals i d’E-R. La diferencia radica en la quantitat i complexitat d’aquestes: - Les associacions en humans es transformen per l’acció del llenguatge, la imitació, la comparació, el seny,...adquirint-se inclús sense existir impuls per l’acció.
CONEXIONISME > Enllaços neurals (connexions) entre estímuls i respostes.
> Probabilitat de resposta està determinada per la força de les connexions.
- No és important com s’associen les idees, sinó com canvia la força entre connexions en funció de l’experiència.
- Funcionalista: només les conductes útils es mantenen.
- Associacionista.
13 - Per influència de les teories de l’evolució, inclou el component conductual, i afirma que l’aprenentatge es dona sense ideació  aproximació al conductisme.
- Però...no es pot considerar encara conductista perquè: > Termes mentalistes (per exemple: estat satisfactori dels actes).
> Admet anàlisis introspectiu per l’estudi de la consciència.
1. INFLUENCIA: - Estudi al laboratori de l’aprenentatge.
- Formulació de la primera teoria de l’aprenentatge.
- Primer conjunt sistemàtic de lleis per explicar les connexions E-R.
- Va aplicar els principis observats a situacions d’aprenentatge en humans, sobretot en l’àmbit educatiu.
2. CRITIQUES: - Situacions experimentals molt artificials: la conducta que s’espera de l’animal no forma part del seu repertori conductual natural.
> CONTROVÈRSIA AMB KÖHLER - Thorndike: aprenentatge per assaig-error, connexions, no pensament. Aprenentatge gradual.
- Köhler: aprenentatge = comprensió del camp perceptual, aprenentatge per Insight.
> Critica que fa Köhler: els animals no poden percebre la totalitat de la situacióproblema.
ASPECTES GENERALS DEL FUNCIONALISME 1) Oposició a l’estudi exclusiu dels elements de la consciència (és artificial).
2) La funció essencial dels processos mentals era ajudar l’organisme a adaptar-se a l’ambient en la lluita constant d’aquest. L’objecte d’estudi seran les funcions i les seves finalitats.
3) S’emfatitza el "per què", el "per a què" i el "com", en detriment del "què".
4) Ressalten el paper de la motivació i les emocions.
5) Èmfasi en la lluita per la supervivència dins la tradició biològica evolucionista.
14 6) S’interessen per la determinació, mesurament i estudi del que diferencia als individus entre si, més que a tractar de determinar allò que és comú.
7) Al costat dels processos mentals i l’experiència, incorporen l’estudi de la conducta.
Amplien, doncs, l’objecte d’estudi de la psicologia per tal d’incloure la investigació amb animals, nens o humans patològics.
8) Adopten un model EOR en l’estudi de relacions contingents o funcionals.
9) Àmbits d’estudi: - Clàssics (sensació, percepció, atenció).
- Processos cognitius superiors (pensament, intel·ligència, llenguatge, resolució de tasques, etc.).
- Aspectes dinàmics i socials (instints, motius, emocions i impulsos).
10) Hi ha la pretensió de convertir la psicologia en una ciència pràctica l’objectiu de la qual és millorar la vida humana en totes i cada una de les seves facetes. Si, inicialment, va ser l’àmbit educacional el gran beneficiat, aviat hi va haver una diversificació d’actuacions.
8.4 Contrapunt de Titchener Edward Bradford Titchener - Es gradua a Oxford (Anglaterra). Estudia 2 anys amb Wundt (Europa). Accepta plaça a Cornell (EUA).
- Ell es el qui, davant el dur debat amb la nova psicologia emergent, els dona el nom de “funcionalistes” (funció vs estructura). Descriptiu i positivista (no cal plantejar-se el que no es veu). Molt autoritari.
- Va ser president de l’APA, però va crear una associació paral·lela (per desacords amb APA): Els experimentalistes - En aquesta associació no hi entraven dones.
Estructuralisme - Psicologia = ciència experimental/ Mètode: introspecció - Objectius = estudi de la consciència i de la seva estructura en tant: què / com / per què 15 La consciència Què = elements (mitjançant introspecció).
Com = com es combinen els elements.
Per què = correlació neurològica dels successos mentals.
Elements de la consciència > Sensacions (elements de les percepcions).
> Imatges (elements de les idees).
> Afectes (elements de les emocions).
- Més endavant ho rebutja tot i només admet l’existència de sensacions (sensacionalisme radical).
Diferencies amb Wundt > Adopta idees de Wunt, passades pel filtre del positivisme.
> Abandona l’explicació, quedant-se solament amb la descripció (positivisme, no teoritzar).
> Rebutja la apercepció i la síntesi creativa de Wundt per explicar les combinacions d’elements (associacionisme); Llei de la contigüitat.
> Atenció per Titchner era una sensació més clara i intensa que les demés (no es necessita postular capacitats de la ment).
Per què s’extingeix l’estructuralisme? > Arguments contra la introspecció.
> L’observació modifica l’objecte.
> L’experimentador participa.
> Excloïa temes importants (no abordables): personalitat, l’aprenentatge, l’evolució psicològica i les diferències individuals.
> Refusava la psicologia infantil i animal.
> No interès en la conducta anormal.
> Refús a la recerca d’un coneixement pràctic, solucions i respostes.
> Incapaç d’assimilar l’evolucionisme.
16 9. Conductisme Antecedents - Inici a EUA, principis del S.XX. J.B Watson va ser considerat el fundador, amb la conferència realitzada a la U. de Columbia al 1913 amb el títol: La Psicologia vista per un conductista.
- Va significar un canvi radical per a la psicologia en tant abandona l’estudi de la consciència i es limita a l’estudi de la conducta. Es va desenvolupar en dues etapes: > 1913 a 1960: Conductisme clàssic.
> 1960 en endavant: Neoconductisme (des de la influència del positivisme lògic fins l’aparició del cognitivisme).
- Profunda crisis entre les dues etapes on es van donar canvis importants.
DEFINICIÓ, OBJETE D’ESTUDI I MÈTODE - La Psicologia és una ciència natural, que es proposa establir les lleis que regeixen la conducta.
- Objecte d’estudi: La conducta observable (vs. consciencia). Objectiu: predicció i control de la conducta.
- El mètode de la psicologia és el propi de les ciències naturals, és a dir, la observació sistemàtica i el mètode experimental (vs introspecció).
Antecedents més importants: - El Funcionalisme > Èmfasis en la continuïtat evolutiva i l’adaptació.
> Psicologia = útil i pràctica.
> Interès per la Conducta.
- La Psicologia comparada (Psicologia animal) continuisme evolutiu i mètode experimental. Thorndike.
- L’ empirisme associacionista: connexions regulars entre observables; associacions estímul-resposta (E-R).
- La Reflexologia Russa: El condicionament de Pavlov.
17 Reflexologia Russa Iván M. Sechenov - És el fundador de la psicologia objectiva russa. Refusa que el pensament causi la conducta (C). L’estimulació externa causa tota C. Consciència = processos fisiològics del cervell.
- Concepte d’inhibició: els mecanismes inhibidors del cervell el porten a concloure que la Psicologia es pot estudiar en funció de la fisiologia. Experiments en granotes: si s’estimula el nervi vague el cor palpita més lentament: > Conducta = excitació i inhibició de reflexos.
> Desenvolupament humà: lenta estabilització del control inhibidor sobre la conducta reflexiva.
> La psicologia s’ha d’estudiar utilitzant els mètodes de la fisiologia. Són els únics vàlids.
Iván Petrovitch Pavlov - Interessat en la fisiologia; va estudiar la funció digestiva. Tècnica que permetia l’observació del procés digestiu mentre es produïa, sense alterar la normalitat física i fisiològica del subjecte: > Va treballar amb gossos, als que introduïa una petita cànula a la papada amb la que podia recollir mostres de la salivació en el moment que aquests ingerien aliment.
Condicionament clàssic: components > Reflex incondicionat (innat, automàtic).
> Estímul incondicionat (EI): menjar.
> Resposta incondicionada (RI): salivar.
> Reflex condicionat (deriva de l’experiència).
18 > Estímul condicionat (EC). Comença sent un estímul neutral, s’ha associat a EI, per contigüitat o freqüència.
> Resposta condicionada (RC): suscitada per l’EC.
CONDICIONAMENT CLÀSSIC: Transformar un estímul neutre en un estímul condicionat, per a que provoqui una resposta condicionada.
PAVLOV: FENOMENS DEL CONDICIONAMENT > Condicionament Inhibitori: A través de l’experiència aprenem a inhibir la conducta reflexiva. No mostra conducta.
> Extinció: EC present sense EI: RC desapareixerà. Passes experimentador sense menjar de forma continuada. Al final desapareix salivació.
> Recuperació espontània: Passat un temps després de la extinció es presenta EC.
Despertarà una RC. Pavlov considerava que la recuperació espontània mostrava que no elimina la RC sinó que la inhibeix.
PAVLOV: LA NEUROSI EXPERIMENTAL - Podem crear al laboratori una conducta anormal: Conflicte inhibició i excitació Condicionament; Ex: Cercle produirà salivació; el·lipse la inhibirà. Posteriorment va presentant un cercle cada vegada més semblant a una el·lipse; Què succeeix? 19 > Tendències excitants i inhibitòries entren en conflicte. Es col·lapsa la conducta de l’animal: - Irritables, bordaven violentament i mossegaven l’aparell. Depressius i tímids.
> El tipus de resposta davant dels conflictes en els animals (també humans) determina el sistema nerviós que tenien.
8.1 J.B. Watson i el seu impacte John Broadus Watson - Neix al sud de Carolina (EUA). Mare molt religiosa, pare molt “vividor”. Pare, amb qui tenia molt bona relació, acaba abandonant la família (Watson tenia 13 anys).
Adolescència conflictiva: arrestat en diferents ocasions (baralles). Era molt persuasiu.
Finalment s’interessa per la psicologia i la filosofia, i llegeix les obres de Wundt i James.
- Va estudiar a la Universitat de Chicago (funcionalisme). Gran influència de Angell.
- Va començar a estudiar els processos d’aprenentatge en la rata blanca.
- Primer en tenir un “sentiment” conductista: > Si podem conèixer la rata sense recórrer a la introspecció...per què no podem conèixer a les persones també d’aquesta manera? > No va explicar les seves postures a Angell i altres professors, que creien en la necessitat de l’estudi dels processos mentals.
- Es doctora (1903): Educació animal: evolució psíquica de la rata blanca.
- Es trasllada de la U. De Chicago a la de John Hopkins (1908), on li van oferir un càrrec molt ben pagat (començava a ser una persona molt influent).
- Relleva a Baldwin com a editor de la revista Psychological Review (ho aprofitarà per a les seves publicacions sobre les idees conductistes). Petits col·loquis a les Universitats on va plantejant les seves idees.
- Finalment, i sabent que anava contra la psicologia aleshores establerta, el 1913 conferència a Columbia: > Psicologia vista per un conductista (considerat inici formal del conductisme).
> Dura crítica a la psicologia tradicional. Estructuralisme i funcionalisme havien fracassat en aconseguir estatus dins les ciències naturals. Aquestes limitacions eren imposades pel seu objecte d’estudi (consciència), i el seu mètode (introspecció).
> Psicologia vista per un conductista (1913) 20 - Psicologia = ciència de la conducta / Mètode = experimental i observació sistemàtica / Objectiu = predir i controlar la conducta / Conducta = connexions E-R / Hipòtesi continuista = animal; humà.
- Ciència pràctica, útil per a la societat. Ofereix teoria, metodologia i tècnica que eren adequats per obtenir estatus de ciència.
LA PSICOLOGIA OBJECTIVA DE WATSON > Nou objecte d’estudi: La conducta (E-R).
- Podem conèixer R a partir d’ E. Podem conèixer E a partir de l’observació d’ R.
- Resposta: tot allò que feia l’organisme.
- Estímul: podia ser qualsevol situació general de l’entorn o una condició interna de l’organisme.
Llenguatge i pensament > Reducció del llenguatge i el pensament a una forma de conducta. Parlar o pensar, són conductes tan objectives com el beisbol.
> Parlar = conducta manifesta.
> Pensar = parla implícita o sub-vocal.
> Explica com evolutivament passem de la parla manifesta a la implícita.
ROL DELS INSTINTS 1914: Important rol en les seves teories.
1919: Presents en els nens, però els hàbits els desplacen.
1925: Nega totalment la existència: Ambientalista radical (l’experiència és el que fa a les persones com són i no l’herència).
LES EMOCIONS BÀSIQUES > POR - Sorgeix de: sorolls forts i pèrdua d’equilibri.
- Respostes associades: retenir respiració, plor,...
> RÀBIA - Sorgeix de: immobilització – restricció de la llibertat.
21 - Respostes associades: enduriment del cos,...
> AMOR - Sorgeix de: carícies.
- Respostes associades: somriure, extensió braços,...
> Cada una te un patró característic de resposta visceral i glandular quan s’activa d’una manera apropiada.
> El petit Albert: condicionament EN = rata blanca EI = soroll fort RI = ensurt / por RC= ...
Generalització (peluix,...) El petit Peter: por a les rates, conills, abrics de pell, granotes, jocs mecànics,...
> Modelatge (altres nens jugant) > Contracondicionament i dessensibilització sistemàtica.
Ara: Teràpia de modificació de conducta > Durant els estudis sobre condicionament de les emocions en infants, divorci conflictiu.
> Abandona el món acadèmic; món empresarial.
- Divulgació i vulgarització de la proposta científica.
- No hi ha diferències hereditàries.
- L’home és un producte manufacturat per la societat.
- L’aprenentatge i formació d’hàbits per condicionament de respostes glandulars i motores; CONDUCTA.
Influència de Watson > Teories que van ser finalment acceptades, però al principi hi havia moltes reticències.
2 efectes duradors: 22 - Canvi objecte estudi en psicologia: De la descripció i explicació dels estats de la consciència a la predicció i control de la conducta.
- Va fer de la conducta manifesta el contingut quasi exclusiu de la psicologia.
> 2 tipus de conductismes: - RADICAL: Considera que no es pot explicar una conducta en funció de successos interns no observables.
- METODOLÒGIC: No considera que sigui erroni considerar els successos cognitius o fisiològics però insisteix en que aquests s’han de validar mitjançant l’estudi de les seves manifestacions a la conducta.
9.2 Neopositivisme i neoconductisme Positivisme (p.ex. Compte) > Ciència basada en l’observació (empirisme radical). Tot el que es pot observar amb certesa sobre les persones és la conducta: La conducta es resultat dels productes de la ment.
> Importància de les dades objectives, evitar o minimitzar l’especulació teòrica. Watson i reflexologia russa; positivistes.
Neopositivisme > Que la ciència només es basi en dades observables és poc realista. Ciències al ppi.
Segle XX; nous conceptes no observables. Gravetat/Magnetisme/Àtom/Força/Electró ...
Neopositivisme o positivisme lògic > Com fer que la ciència utilitzés la teoria sense entrar en els perills de la especulació metafísica? > POSITIVISME LÒGIC: EMPIRISME + RACIONALISME - Termes observables de la ciència: successos empírics.
- Termes teòrics: explicar el que s’observava.
- Una teoria només era útil si explicava dades observables.
- Només es permetran termes teòrics sempre que aquests s’uneixin de forma lògica a les observacions empíriques.
Neopositivisme o positivisme lògic 23 > La última autoritat és la observació empírica.
> Les teories es consideraven útils només si podien ajudar o explicar el que s’observava.
> Va permetre el sorgiment de formes de conductisme més complexes i permetia teoritzar sense sacrificar la objectivitat.
Operacionisme > Unió dels termes teòrics amb els fenòmens observats.
> Definir els conceptes (força, energia) de forma mesurable, que es pugui operar sobre ells. No ambigüitat.
> Definicions operacionals (exemple): > Aprenentatge: número determinat d’execucions correctes.
> Intel·ligència: puntuació de determinat test.
> Si un concepte no es definia operacionalment no tenia significat científic.
Neoconductisme - Si s’utilitza la teoria ha de ser a la manera del positivisme lògic.
- Tots els termes teòrics en forma de definicions operacionals.
- Investigació amb animals perquè: > Control més fàcil que amb humans > Percepció i aprenentatge: diferències de grau entre els humans, és possible la generalització - Èmfasi en l’aprenentatge com a mecanisme d’adaptació.
Edward Chace Tolman CONDUCTISME INTENCIONAL > Crítica a la introspecció.
> Gran influència inicial de Watson.
> Neoconductista i gestàltic: influència de Watson i Gestalt (viatjarà a Alemanya).
> Visió molar de la conducta (vs molecular de Watson).
Edward Chace Tolman 24 > Watson: visió molecular de la conducta (centrat en respostes aïllades a estímuls determinats) > Tolman: visió molar de la conducta (més global i tenint en compte la intenció de la conducta).
- Com pot estudiar la conducta intencionada (terme mentalista) i seguir sent conductista? > Pot estudiar la intencionalitat sense sacrificar la OBJECTIVITAT CIENTÍFICA: “considerant la intenció EN LA conducta i no deduint la intenció A PARTIR de la conducta”.
Conductisme mentalista: La ment és manifesta en la conducta oberta/ Jo observo la conducta/ Jo puc observar la ment.
> La conducta (exceptuant el cas dels reflexos més simples) no està regida per simples connexions, sinó per grups de patrons d’ajustament, configurats dins l’individu, que el porten a finalitats específiques.
> Aquests patrons eren el que anomenaria successos cognitius. Eren variables intervinents, és a dir, intervenien entre els successos de l’entorn i la conducta.
Variables independents (successos de l’entorn); Variables intervinents (conceptes teòrics); Variables dependents (conducta).
- Variables intervinents: > S’havien de definir operacionalment.
> Havien d’estar unides sistemàticament als successos observables .
- Variables intervinents responsables del desenvolupament de Mapes cognitius: > Laberint amb recompensa.
> Animal fa hipòtesis (dreta menjar/ esquerra no menjar).
> Expectatives (quan vagi cap a la dreta).
> Si l’expectativa es confirma consistentment es desenvoluparà la creença.
25 > Desenvolupament del mapa cognitiu (coneixement de totes les possibilitats de la situació).
> No només descriu la conducta, sinó que l’explica, mitjançant aquestes variables intervinents. No estava d’acord amb Watson i Thorndike: - L’aprenentatge no és un procés automàtic basat en la contigüitat i freqüència. Tampoc en el reforç.
- Tolman creia que a través de la confirmació d’hipòtesis i creació de mapes cognitius es produïa l’aprenentatge, no cal reforç.
L’aprenentatge > L’organisme aprèn constantment a mesura que observa el seu entorn.
> S’utilitzarà allò après només en el cas que hi hagi una motivació en l’organisme.
> La motivació influeix en l’execució, i no en l’aprenentatge.
> El reforç millora l’execució, però no determina l’aprenentatge > Pot existir aprenentatge latent. Diferència entre aprenentatge i execució (experiment Tolman i Honzik al 1930) INFLUÈNCIA DE TOLMAN > La conducta no pot reduir-se a rígids esquemes E-R > Va ajudar a preservar i formar la tradició de la psicologia cognitiva.
> Considera els organismes processadors actius de la informació (com en la psicologia cognitiva contemporània).
CRÍTIQUES > Connotacions metal·listes. Falta de rigor formal, definicions poc clares sense especificació quantitativa.
- Les teories de Tolman van començar a perdre popularitat.
- Es va obrir pas un altre cop el conductisme radical, en aquest cas conduït per Skinner - Desprès de la 2ªGM, la versió del conductisme d’Skinner va desplaçar definitivament totes les altres versions.
Burrhus Frederic Skinner 26 CONDICIONAMENT OPERANT: - El subjecte opera per obtenir quelcom.
- Desenvolupa programes de reforçament basats en l’interval que passa entre la presentació de reforç1-reforç2 i el número de respostes necessàries per a l’aparició del reforç.
Positivisme: - Observació dels fets empírics (no teoria), demostracions, no suposicions ni especulacions.
- El científic ha de descriure i predir (per exemple, si es dona X després es dona Y), però no interpretar el per què de l’existència d’aquestes relacions empíriques. DESCRIURE, NO EXPLICAR.
Anàlisis funcional de la conducta - Nega l’existència de la ment o la vida mental.
- Tot son fenòmens neurofisiològics.
- Encara que els successos mentals existissin, res es podria obtenir a partir del seu estudi.
- Si els successos de l’entorn fan sorgir successos mentals que a la vegada originen la conducta, es millor limitar-se a realitzar un anàlisis funcional.
* Mirar les diapositives 66 i 67.
> Naturalesa del reforç - Si resposta condueix al reforç: % Conducta (augmenta).
- El reforç s’identifica pel seu efecte sobre la Conducta.
- Reforç és qualsevol cosa que augmenta la presència d’una Conducta (pot variar segons el subjecte).
Conducta verbal (1957) - Aplica els principis del condicionament operant a l’adquisició del llenguatge: “actes verbals” - Conducta verbal = altres conductes  reforç social 27 - No s’opera sobre el medi sinó sobre els que ens escolten - Per exemple: Més sopa Aplicacions dels principis de Skinner > Teràpia de conducta: modificació de conducta  economia de fitxes - Addicció drogues, tics, autisme, indústria - Sobretot en hospitals, presons; establiments on procediments de càstigs poden ocasionar abusos.
> Tecnologia de la conducta - Proyecto Pelícano: entrenament de coloms en guiar míssils aire-terra.
- Habitacle per la seva filla: temperatura controlada, aire filtrat i contacte social necessari solucionat traient-la unes hores al dia.
- Programes d’ensenyament: màquines on el nen respon a preguntes al seu ritme i sap immediatament si la resposta és correcte; instrucció programada.
> Enginyeria social; Controlar l’entorn per a canviar la conducta - Walden 2 (1948): Com crear una societat model - Més enllà de la llibertat i la dignitat (1971): si controlem el nostre entorn, canviarà la nostra conducta i serem lliures (perquè la controlarem).
Aportacions - Moltes aplicacions a la clínica, la indústria i l’ensenyament - Crida a un control més intel·ligent del medi ambient Crítiques - Determinisme radical - No accepta les variables internes - Concepció de l’organisme només com a emissor de respostes causades pel medi.
9.3 La crisi dels anys 60 i les seves conseqüències Postulats del conductisme criticats 28 1. La major part de la conducta és apresa; La conducta determinada genèticament és mínima; Part de la conducta heretada.
2. El llenguatge només és un tipus + de C apresa; Es regeix pels ppis de l’aprenentatge; Chomsky: afirmació de que el llenguatge té una forta influència genètica.
3. L’aprenentatge humà i no humà es regeix pels = principis; Podem estudiar els animals per aprendre; Fals: hi ha grans diferències.
4. Els successos mentals poden ignorar-se o minimitzar-se com a causants de la conducta; Els obviem en l’anàlisi. I tot el que justament ens fa humans? Moral, socialització, pensament, consciència, coneixement, imatges, sentiments...
5. Totes les RR que l’animal realitza poden modificar-se mitjançant els principis de l’aprenentatge: No és cert: l’evidència demostra que la conducta animal tendeix cap a la determinada genèticament.
6. Els mateixos principis governen la conducta del nen i la de l’adult. No és del tot cert.
Crítiques de Chomsky a Skinner E R i reforç  insuficients  regles abstracció (com la sintaxi). Creativitat, “pobresa de l’estímul”, diferències ambientals Flexibilitat i creativitat: regles gramaticals que permeten la combinació i la creació d’infinitats de proposicions. Aplicació de regles: “Yo sabo”  “Yo sé”.
Tema 10: Psicologia Humanista i Psicologia Cognitiva 10.1 Psicologia Humanista: Antecedents - Anys ’50-’60. Revolució social: Guerra Vietnam, assassinats de Luter King i Kennedy, “hippies”.
- Panorama clínic on dominen: > Psicoanàlisi  èmfasi en els trastorns.
> Conductisme  èmfasi en la conducta i el positivisme. Apareix la “tercera força”.
> Basats en...
- Romanticisme (Rousseau): l’home és bo per naturalesa.
- Existencialisme (Nietsche): l’home guia la pròpia vida, el seu significat.
- No som matèria biològica que es modifica per la cultura sinó que som persones que decidim el significat i la direcció de la nostra vida.
> Fenomenologia 29 - Edmund Husserl (adopta idees de Brentano): a) Intencionalitat com a pont entre la ment i el món físic.
b)Descobrir l’essència de la consciència (fenomenologia pura, dirigida cap a l’interior).
> Psicologia existencial - Martin Heidegger (deixeble de Husserl): Dasein (ser en algun lloc) - Naturalesa de l’existència humana.
- Existència és un procés dinàmic.
- Existència és efímera: Podem viure una vida autèntica (creixement personal, escollir pròpia existència) o negar la mort i viure de forma inautèntica.
> Martin Heidegger (deixeble de Husserl) - Llibertat implica culpa i ansietat: escollir i equivocar-se,...no podem culpar a Déu, ni als gens, ni a l’ambient,...
- Però reconeix que hi ha “llançament”: condicions en les que podem exercitar més o menys la llibertat  homes/dones; vivim a Àfrica/Suècia,...
> Ludwig Binswagner Psicoanalista que integra fenomenologia i psicologia existencial Clínica: entendre com persona veu el significat del món (weltanschauung o disseny del món) i la vida, trobar sentit encara que aquesta sigui negativa (a causa de “llançament”) > Rollo May (1909-1994) El dilema humà: home com a objecte (mètode tradicional) i subjecte Ansietat: etern conflicte entre ansietat i culpabilitat Normal: apareix davant de la llibertat d’escollir, ens fa créixer Neuròtica: Resultat de la por a la llibertat. S’actua en funció de les normes socials, religioses,...
> George Kelly Teràpia rol-fixe: fer representar un rol contrari a com ens veiem a nosaltres mateixos.
> Psicòlegs amb aspectes comuns: 30 - Èmfasi en la dignitat i la capacitat de l’ésser humà per a desenvolupar el seu potencial - Contraris a la importància donada a l’objectivitat de les dades, prioritzant el significat d’aquestes per a les persones - Contraris al mecanicisme, i partidaris de les qualitats que ens fan humans: elecció, creativitat, la valoració i auto-realització.
- No assumeixen el determinisme: causa de conducta és la nostra realitat subjectiva (ni estímuls, ni gens,...)  llibertat d’escollir pròpia existència - No es pretén predir ni explicar la conducta Abraham Maslow - La jerarquia de les motivacions.
Èmfasis en el potencial humà d’arribar a l’autorealització - Només podem “pujar” en la piràmide sempre que satisfem necessitats bàsiques - Complex de Jonah: por al coneixement d’un mateix (existeixen pocs humans realment autorrealitzats) Autorealització > Conclusions basades en estudis sobre Einstein, Freud, Wertheirmer,...
31 Autonomia i independència/Necessitat de privacitat/Sentit de l’humor i creativitat/Acceptació d’ells mateixos i dels altres/Preocupació pels “humans” i no només per amics-familiars/Pocs amics/Sentit de l’ètica però no accepten necessàriament l’ètica convencional. ETC...
> Carl Rogers (1902-1987): Psicologia (o teràpia) centrada en la persona + No busca diagnòstic, etiquetes ni causes dels trastorns + No tracta amb “pacients” sinó amb “clients” - Intent actiu d’entendre al client, la seva realitat subjectiva. Autoconeixment del pacient i empatia del terapeuta - Tendència a l’autorealització  Potencial humà només es dificulta per desenvolupament personal i interacció social - Satisfacció depèn del reconeixement per part dels demés (amics, familiars, ...) ja des de nens (valors imposats en la infància).
> Condicions ambientals que promouen el desenvolupament, en qualsevol context de relació: - Autenticitat, congruència.
- Atenció positiva incondicional.
- Comprensió empàtica.
> S’ha d’escoltar a les persones d’aquesta manera.
10.3 Definició i orígens Psicologia Cognitiva: Ciència objectiva de la ment considerada com a un sistema de coneixement.
> Ciència objectiva  experimentació empírica, dades observacionals com TR’s i número d’encerts.
32 > De la ment  per a explicar la conducta ens hem de basar en estats i processos mentals, no observables directament, però si en funció dels seus efectes sobre la conducta > Considerada com a un sistema de coneixement  utilitza i transforma informació continguda en símbols o representacions mentals.
- Va començar a interessar-se pels processos bàsics (llenguatge, pensament, memòria), però actualment domina també en la psicologia evolutiva, social, neuropsicologia, psicologia animal o clínica.
- Va néixer tant al món acadèmic com a partir de demandes de resolució de problemes aplicats (relació amb la 2ª GM): tasques vigilància, comunicació,...). També per les preguntes sorgides en altres camps com la Intel·ligència Artificial (IA) o la lingüística.
> Decau el conductisme: - La psicologia conductual pre-cognitiva havia trobat grans dificultats per a explicar la conducta i obtenir canvis terapèutics.
- Els objectius de control i predicció es trobaven sobrepassats per la realitat dels fets i els principis conductuals ortodoxos apareixien com parcials i incomplets.
> Nous descobriments: Desenvolupaments teòrics i tecnològics (lògica, matemàtiques,..) i aplicats (informàtica, cibernètica) permetrien tractar el pensament i el propòsit de forma científica.
> Representació mental (Wundt) > Anàlisis introspectiu del pensament (Estruct.) > Motivació inconscient (Freud) > Neoconductisme (Hull y Tolman) > Gestalt > Cibernètica, matemàtiques, fisiologia, neurologia > Desenvolupament de la intel·ligència artificial 10.4 Evolució > Anys 50: primers desenvolupaments teòrics i experimentals: - Anglaterra: 2ª GM demanda investigacions aplicades relacionades amb capacitat humana d’atendre i processar informació (pilotatge avions, vigilància amb radars, desxifrar codis,...) 33 - EUA: Enfrontament amb el conductisme. Simposi del 1956 al MIT, considerat el “moment fundacional” de la Psicologia Cognitiva.
> Simposi 1956 (MIT): Newell i Simon: programa d’ordinador que simulava el raonament humà en la demostració de teoremes matemàtics.
Noam Chomsky: La gramàtica transformacional.
G. Miller: El màgic número 7 +/- 2: els límits de la nostra capacitat per a processar informació J. Bruner: persones formulen conceptes generant hipòtesis i seguint estratègies per a comprovar-les  activitat mental impensable pels conductistes.
> ANYS 60-70: Consolidació i institucionalització.
Miller i Bruner funden el Centre d’Estudis Cognitius a Harvard: espai d’intercanvi de idees entre diferents disciplines (condicions econòmiques, de temps i llibertat abundants) Neisser: “Bateig” del terme cognitiu i síntesi d’allò aconseguit fins al moment (mantenint a la vegada actitud crítica vers el símil ment-ordinador) > Primeres revistes: Cognitive Psychology (1970); Cognition (1972); Memory & Cognition (1973).
10.5 Els models cognitivistes 1. Processament de la informació > La metàfora de l’ordinador - Aparició dels primers ordinadors (finals anys ’40, principis dels ’50) a Anglaterra i EUA.
- Pensament també es pot expressar amb una sèrie de símbols abstractes i regles formals per a combinar-los.
- Cervell també funciona amb codi binari (envia impuls o no).
- Explicació mecànica del pensament.
> Influència de la cibernètica - Descobriments de la cibernètica (Norbert Weiner)  solucionen el problema del “propòsit”: creen mecanismes artificials capaços de regular la pròpia conducta.
34  Capacitat de retroalimentació (obtenir informació de l’ambient i pròpies accions desviant així el curs d’acció si és necessari per a assolir objectiu). P.ex. Estufa “normal” vs Calefactor amb termòstat.
- Conductes propositives tant en persones com en màquines.
> MODEL QUE LA PSICOLOGIA CONGNITIVA TE DE LA MENT (SEGUINT LA METÀFORA DE L’ORDINADOR) - Sistemes d’entrada (= sentits sensorials).
- Estructures de processament i memòria per emmagatzemar informació.
- Sistemes de sortida (respostes motores o verbals).
> Retorn a l’antiga tradició mentalista, en el que el conductisme va suposar un parèntesi, però d’una forma ben diferent.
- Estudi de la ment, subratllant el seu aspecte intencional (Brentano).
- Però, no l’estudia tal com l’experimentem (ment fenomènica o consciència), sinó de forma computacional:  MENT = SISTEMA DE CÒMPUT, operacions son inaccessibles a la consciència. No és útil la introspecció, sinó l’observació “des de fora”, per inferències a partir de la conducta observable. P.ex. No tenim “consciència” de com emmagatzema la nostra ment la informació en la memòria.
> MENT = SISTEMA DE CÒMPUT - Computar = fer operacions amb símbols (per exemple, representacions mentals), a partir d’una sèrie de regles.
- Psicologia cognitiva estudia la manera en que captem la informació, la recodifiquem i recordem, prenem decisions, transformem els estats cognitius interns i els traduïm a l’exterior en conductes.
- Incorporació de termes informàtics per a referir-nos a estructures i processos mentals  Processament, entrada o input, sortida o output, magatzems de memòria, etc.
> Utilització de l’ordinador com a simulador del funcionament de la ment  Els dos son sistemes capaços de manejar coneixement.
> PRESSUPOSITS TEÒRICS: - Pressupòsit mentalista: 35  El comportament humà no es pot entendre ni explicar científicament sense constructes interns mentals.
 Les persones som éssers autònoms i dotats de propòsits - Pressupòsit computacional:  L’activitat mental és un sistema de processament simbòlic.
 Els processos mentals consisteixen en activar, manipular i transformar símbols, els quals es relacionen amb coses del món extern.
La investigació psicològica ha d’especificar aquests processos.
- Pressupòsit restrictiu: limitacions en la capacitat de processar informació, causades per les estructures i recursos dels que disposem.
- Pressupòsit funcional:  No cal buscar l’explicació del funcionament de la ment en les seves estructures físiques (cervell), sinó que s’ha de comprendre en tant la funció que exerceixen.
 Capacitat de manejar informació amb independència de conèixer el seu suport físic (ment-programa; neurones-xips).
> A mesura que la psicologia cognitiva es va estenent, es perfilen dues tendències: - Interpretació forta de la metàfora ment-ordinador: (Computacionalisme):  La ment es considerada funcionalment idèntica a un programa d’ordinador - Interpretació dèbil de la metàfora ment-ordinador (PI):  No assumeix literalment l’analogia.
 És considerada una “font d’inspiració”  Adopta la seva terminologia: input, output, magatzem de memòria,...
ALGUNES CRÍTIQUES REBUDES: > Problema de la generalitat: útil per a comprensió llenguatge, reconeixement visual de patrons,...
> Paradoxa computacional: sembla ser que els humans no som tan “lògics”...El contingut afecta al nostre ús de les regles 36 > L’ordinador utilitza símbols ben definits, estables, discrets. Les persones podem manejar símbols que no ho son.
> Oblida context històric, social i motivacions intrínseques.
> Consciència i ment no son el mateix 2. El nou connexionisme > Mitjans dels ’80. Model que difereix dels models cognitius tradicionals (Processament informació, basat en representacions simbòliques) > Proposa un tipus diferent de representació així com mecanismes de processament.
- P.I: símbols i regles de combinació - Conn.: Representació en esquemes “distribuïts” patró d’activació d’un conjunt d’elements. Introducció d’informació nova = combinació nova en el patró d’activaciódesactivació.
> Representació en esquemes “distribuïts” - Possibilitat de que la representació es produeixi de forma gradual, establint-se poc a poc > Els models simbòlics es basen en regles de combinació sense donar importància al “significat del símbol” > Els models connexionistes proposen el processament de la informació basat en la “propagació de l’activació” > Les unitats o nodes que formen la xarxa estan interconnectats i envien senyals excitadores o inhibidores.
EXEMPLE D’UN MODEL CONNEXIONISTA: - Xarxa d’activació interactiva de McClelland i Rumelhart (1986) - Xarxa que permet explicar com realitzem el reconeixement de lletres i paraules a partir del input visual.
> Unitats encarregades de detectar la presencia del tret visual “línea corba”.
+ Si la unitat s’activa, envia senyal:  Excitadora a altres unitats que participen en la representació de grafies com O, C, D, U,...
37  Inhibidora a unitats que participen de grafies que no tenen la característica: H, M, T,...
AVANTATGES DELS MODELS CONNEXIONISTES > Flexibilitat per a representar diferents tipus d’informació > Capacitat d’adaptar-se a situacions on la informació no està ben especificada.
> Connexió entre la explicació psicològica i els models neurològics.
 Article de Pinker (1999) al campus virtual on apareix un exemple sobre xarxes connexionistes i llenguatge (lectura optativa!).
38 ...