Tema 3 (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Introducció dret II
Año del apunte 2013
Páginas 10
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Laura Aparicio Imbuluzqueta TEMA 3. CONTRACTES, PROTECCIÓ DE CONSUMIDORS I RESPONSABILITAT CIVIL 1. EL CONTRACTE COM A INSTRUMENT PER A PROMOURE LA COOPERACIÓ ECONÒMICA 1.1. L’AUTONOMIA PRIVADA Definició: l’autonomia privada (o autonomia de la voluntat) és el poder d’autorregulació que l’ordenament jurídic reconeix a la persona per a la creació, modificació i extinció de les seves relacions jurídiques patrimonials i personals i per a l’ordenació dels seus propis interessos a través de normes vinculants. Les parts tenen llibertat per a: 1) Contractar i obligar-se entre elles.
2) Escollir el tipus contractual desitjat (contractes típics) i, fins i tot, modificar el contingut dispositiu dels contractes típics establint les clàusules que creguin convenients.
3) Crear nous contactes que satisfacin els seus interessos (contractes atípics).
Límits de l’autonomia privada: Els pactes no han de ser contraris: a) A les lleis. Les lleis contenen normes imperatives (obligatòries) i normes dispositives (no obligatòries). Les parts contractants no poden modificar les normes imperatives, però sí les dispositives.
b) A la moral. La moral es té en compte en les regles socials establertes en una determinada societat: tot el que es consideri immoral no pot ser inclòs en un contracte c) A l’ordre públic. És un concepte més abstracte, actualment es troba establert pels principis fonamentals recollits a la Constitució.
1.2. LA FORMACIÓ DEL CONTRACTE Definició: A partir d’un contracte es canalitzen els intercanvis de béns i serveis entre persones i es defineix com un negoci jurídic bilateral creador d’una relació obligacional on les clàusules i condicions que pacten són les normes d’aquesta relació i els deures o accions que s’han de complir són les obligacions. Per tant, el contracte es considera una font d'obligacions. Però és important recordar que no tot intercanvi de béns i serveis és un contracte.
Els elements essencials d’un contracte per a que aquest sigui vàlid són: 1) El consentiment de les dues parts: implica un acord de voluntats entre les parts d’un contracte. Cal que les parts tinguin capacitat d’obrar plena. Tot i així, existeixen certs supòsits o situacions que anul·len el consentiment, anomenades vicis del consentiment: o Error: creença equivocada en què es basa una persona per a celebrar el contracte, de manera que sense aquesta creença el contracte no s’hagués celebrat [ha de ser un error rellevant].
o Violència: força material i irresistible exercida sobre una persona per tal d’aconseguir el seu consentiment, que exclou completament la seva voluntat i li impedeix manifestar-se lliurement. Pot ser tan física com psíquica.
o Intimidació: hi ha intimidació quan s’inspira a un dels contractants el temor racional (creïble) i fundat de patir un mal imminent i greu en la seva persona o béns o en la persona o béns del seu cònjuge, descendents o ascendents.
Laura Aparicio Imbuluzqueta o Dol: hi ha dol quan, per part d’un dels contractants, s’indueix a l’altre a celebrar un contracte amb paraules o maquinacions fetes amb intenció d’enganyar, que, d’una altra manera, no s’hagués celebrat. Ha de ser greu i no haver estat utilitzat per les dues parts contractants per a que es consideri nul el contracte.
2) L’objecte cert que sigui matèria del contracte (el tema [ex: compravenda]): són els béns o serveis que s’intercanvien mitjançant el contracte. L’únic límit existent és que no es pot contractar sobre alguna cosa fora del comerç dels homes, com pot ser un extraterrestre.
Requisits o Possibilitat: no pot ser objecte de contracte coses o serveis impossibles però Qsí coses futures.
o Licitud: l’objecte ha de recaure sobre coses que siguin lícites, que estiguin dintre del comerç dels homes, o serveis que no siguin contraris a la llei ni als bons costums.
o Determinació: l’objecte ha de recaure sobre una cosa determinada i especificada o determinable en el futur.
3) Una causa (la finalitat): és la finalitat socioeconòmica que persegueix la celebració del contracte. No és necessari que la causa consti explícitament en el contracte, ja que l’article 1274 CC la presumeix. Es pot distingir entre: o Contractes onerosos: ambdues parts compleixen amb la prestació (intercanvi d’objectes). Ex: compravenda o Contractes gratuïts: una de la parts compleix amb la prestació. Ex: donació Requisits o Existència i licitud: els contractes sense causa o amb causa il·lícita no produeixen cap efecte.
o Vertadera: la finalitat perseguida s’ha d’ajustar a les característiques del contracte escollit. L’expressió d’una causa falsa en els contractes donarà a lloc a la seva nul·litat.
4) A vegades, es demana una forma específica per ser perfeccionat (ex: que sigui per escrit [no verbal] o document públic). En alguns casos, com en els contractes formals, es demana també la forma com element essencial. Per exemple: contracte constitutiu del dret real d’hipoteca, per a la seva validesa s’ha d’atorgar n escriptura pública TIPUS DE CONTRACTES 1a classificació 2a classificació  Unilaterals: una de les parts és la que té obligacions respecte l’altre. Ex: donació.
 Bilaterals: quan les obligacions són d’ambdues parts. Ex: contracte de compravenda  Onerosos: ambdues parts compleixen amb la prestació.
 Gratuïts: una de la parts compleix amb la prestació.
Prestacions = activitats que ha de dur a terme una persona.
3a classificació  Commutatives: ja saps amb anterioritat si ho hauràs de complir o no.
 Aleatòries: No se sap amb anterioritat si ho hauràs de complir o no. Ex: joc, aposta...
 Consensuals: es perfeccionen per la mera declaració de voluntat de les parts.
 Formals: en determinats casos se’ns demana una forma especifica per la celebració TIPUS DE CONTRACTES 1a classificació d’un contracte.
 Reals: se’ns demana que s’entregui una cosa, que hi hagi una entrega d’un objecte.
Ex: contracte de dipòsit Laura Aparicio Imbuluzqueta 2a classificació 3a classificació  Típic: té una individualitat i estan regulats per llei. Ex: contracte de compravenda.
 Atípics: les seves característiques no estan regulades per llei.
 Tracte únic: només es fa un cop. Ex: contracte de compravenda  Tracte successiu: aquestes obligacions es van executant durant un llarg període de temps. Ex: arrendament d’un pis La formació del contracte segueix una sèrie de passos: I.
Tractes preliminars: les parts parlen del contracte que volen crear i les condicions, però no es vinculen contractualment: si una de les parts es tira enrere no se’l pot obligar a complir el contracte ja que no es pot respondre per una relació contractual no existent. Per tant, no fan néixer una obligació contractual, però en determinats supòsits poden donar lloc a responsabilitat extracontractual.
II.
Celebració d’un precontracte (pot no ser-hi): aquí ja parlem de la promesa de vincular-se contractualment. Hi ha dos tipus de precontractes: III.
a.
Uniliteral: només una de les parts s’obliga a complir amb aquest contracte.
b.
Bilateral: les dues part s’han vinculat per complir amb aquest contracte en el futur.
Oferta: la persona ha de dir en quins termes vol contractar i pot dirigir l’oferta a una persona o persones determinades (específics o tothom). Ha de ser una oferta ferma i completa que no quedarà perfeccionada fins que no s’hagi complert un últim requisit.
a.
Ha de manifestar la voluntat efectiva de quedar obligat.
b.
Ha de contenir tots els elements essencials del contracte (objecte, causa i consentiment).
c.
Ha de dirigir-se i ser donada a conèixer a la persona que, en cas d’acceptar, quedarà obligada.
L’oferta caduca per: IV.
a.
Rebuig exprés del destinatari.
b.
Transcurs del termini establert per l’oferent sense acceptació.
c.
Retirada o revocació de l’oferent abans que es perfeccioni el contracte.
d.
Mort o incapacitació de l’oferent.
Acceptació (l’oferta i l’acceptació es poden donar alhora): Declaració de voluntat que emet el destinatari de l’oferta donant el seu consentiment a quedar vinculat per els termes de l’oferta.
a.
Ha de coincidir amb els termes de l’oferta (sinó s’entén que hi ha una contraoferta).
b.
Ha de realitzar-se abans que caduqui.
c.
Ha de suposar la voluntat efectiva d’obligar-se.
En aquest cas, hi ha tres tipus de teories:  Teoria de l’emissió o declarativa (no la segueix el nostre codi civil): Es perfecciona en el moment en què l'acceptant emet la seva voluntat d'acceptació.
 Teoria de cognició (anterior): la persona que accepta ha d’acceptar i la que rep el contracte l’ha de conèixer segur.
 Teoria de recepció (la que segueix el nostre CC): La persona accepta però el contracte no es considera perfeccionat fins que aquesta acceptació arribi a l’esfera de l’oferent i aquest oferent de manera diligent conegui aquesta acceptació.
Laura Aparicio Imbuluzqueta V.
Perfeccionament: Quan l’acceptació arriba a coneixement de l’oferent. No es perfecciona el contracte quan: a.
L’acceptació es revoca abans que arribi al coneixement de l’oferent.
b.
Si encara no és coneguda per l’oferent i l’acceptant mor o és declarat incapaç.
És important determinar el moment de la perfecció del contracte perquè a partir d’aquest moment neixen els diferents drets i obligacions de les parts. Finalment, el perfeccionament es pot fer: c.
De forma expressa: oral o escrita d.
De forma tàcita: no hem fet cap declaració expressa, cap dels dos no hem dit ni oralment ni de forma escrita que volíem negociar.
1.3. CONDICIONS GENERALS DE LA CONTRACTACIÓ I CLÀUSULES ABUSIVES Definició: En els contractes d’adhesió una de les parts, la que té més poder, estableix un contracte predeterminat i per tant, si no estan d’acord, no firmes. El que hi ha dins d’aquest contracte són les condicions generals de la contractació.
Algunes d’elles poden ser abusives perquè la part que fa el contracte s’aprofita molt de l’altra part. En aquest cas sempre ens trobem davant d’un contracte celebrat entre empresaris i consumidors o usuaris.
Definició: Les condicions generals de la contractació són clàusules i estipulacions que s’estableixen en els actes en massa per part de las grans empreses i forts subministradors de béns i serveis.
Important tenir en compte que per no donar més poder, les clàusules abusives del contracte mai poden beneficiar a la part que les ha incorporat al contracte. Tu no pots beneficiar a un empresari acceptant aquestes clàusules interpretant-les com a benefici d’aquesta persona.
Si una clàusula abusiva es considera nul·la de ple dret, implica que aquesta clàusula no produeix efectes (nul•litat). Això pot portar a la ineficiència completa del contracte. També hi ha l’anul·labilitat, que el jutge la declara.
1.4. INCOMPLIMENT CONTRACTUAL L’incompliment pot ser:  Per falta de prestació: el deutor no realitza cap acte jurídic. Podem distingir: o Quan encara és possible realitzar prestació, el retard en el compliment suposa la mora del deutor. És a dir, el deutor no queda alliberat de la prestació i està obligat a realitzar-la i a pagar uns interessos.
o Quan ja no és possible realitzar la prestació, parlem d’incompliment definitiu per diversos motius: quan el termini és essencial (graduació, casament...) o per destrucció de cosa (si no hi ha culpa del deutor, aquest queda alliberat de l’obligació (excepte mora del deutor o si hi ha un delicte) però si hi ha culpa ha de pagar una indemnització pels danys i perjudicis)  Per prestació defectuosa: la prestació és diferent a l’acordada perquè presenta defectes o irregularitats. En aquest cas el creditor pot: o Rebutja la prestació i el deutor té l’obligació de respondre per incompliment.
o Admet la prestació però pot:  Exigir al deutor que repari el defecte o que substitueixi la prestació per una altra.
 Exigir una rebaixa proporcional del preu o una indemnització per danys i perjudicis.
Laura Aparicio Imbuluzqueta 1.5. EFICÀCIA I INEFICIÈNCIA CONTRACTUAL L’eficàcia contractual típica que deriva del contracte és l’establiment de la relació obligatòria entre les parts i, en conseqüència, el naixement de les obligacions.
 Efecte vinculant (eficàcia inalterable): provoca la irrevocabilitat de les declaracions de voluntat contractuals, de manera que impedeix que una de les parts pugui, unilateralment, modificar i alterar el contingut del contracte.
 Efecte obligacional (eficàcia relativa): provoca el naixement de l’obligació a càrrec del deutor i el correlatiu dret de crèdit del creditor.
Principi eficàcia relativa dels contractes: “Els contractes només produeixen efecte entre les parts que els atorguen i els seus hereus, exceptuant el cas en que els drets i obligacions que procedeixen del contracte no siguin transmissibles ja sigui per la seva naturalesa, per pacte, o per disposició de la llei”.
La ineficàcia contractual fa referència a que el contracte no desplega els seus efectes típics. Tipus:  Nul·litat: conté un defecte en un element essencial i, en conseqüència, no és apte per a produir cap efecte jurídic.
o Causes  El contracte sobrepassa els límits de l’autonomia privada de la voluntat (contrari a la llei, moral o ordre públic).
o  El contracte no conté els elements essencials (consentiment, objecte i causa).
 El contracte no compleix els requisits formals (en els contractes formals)  La causa o l’objecte són il·lícits.
Efectes: es considera que el negoci nul no existeix ni ha existit mai, és a dir, no ha produït cap efecte jurídic.
No es pot convalidar pel transcurs del temps.
o Acció de nul·litat: és (I) apreciable d’ofici (quan el jutge apreciï que hi ha alguna cosa il•legítima en el contracte, pot declarar la nul·litat), (II) legitimació amplia (qualsevol interessat ho pot demanar sempre i quan sigui fundat i legítim), és (III) imprescriptible i (IV) la sentencia que resulti serà declarativa, no constitutiva, és a dir, no es requereix una acció judicial perquè el contracte deixi de tenir efectes. Ara bé, si alguna de les parts pretén exercitar un dret d’acord amb el contracte nul, el jutge haurà d’apreciar la nul·litat del contracte per evitar-ho.
 Anul·labilitat: té tots els elements i, per tant, és eficaç però es pot convertir en ineficaç si hi ha algun vici de consentiment (error, dol, violència o intimidació).
o o Causes:  Vicis del consentiment: error, violència, intimidació o dol.
 Falta o limitació de la capacitat d’obrar.
 Absència dels consentiments que exigeix la llei.
Efectes o conseqüències: A diferència de la nul·litat, produeix els seus efectes des del moment en què s’ha perfeccionat, però deixa de produir efectes en el moment en què una de les parts exercita l’acció d’anul·labilitat. Es pot convalidar per confirmació o pel transcurs del temps (4 anys).
o Acció de anul·labilitat: no és (I) apreciable d’ofici, (II) legitimació restringida als obligats, (III) termini de caducitat de 4 anys (no s’interromp) i (IV) la sentencia és constitutiva, no declarativa (la ineficàcia nomes pot ser provocada per via judicial).
Laura Aparicio Imbuluzqueta  Rescissió: un contracte rescindible és aquell celebrat vàlidament i eficaç però que produeix un perjudici injust a una de les parts o a un tercer. La llei concedeix al perjudicat la possibilitat d’instar la seva declaració d’ineficaç mitjançant l’acció de rescissió.
o o Causes:  Lesió econòmica  Frau de creditors  Contractes que es refereixen a coses litigioses Efectes o conseqüències: la rescissió provoca la revocació del contracte (efecte revocatori) i l’obligació de tornar-se les coses que van ser entregades amb els seus fruits i interessos (efecte restitutori).
o La rescissió es diferencia de la nul·litat absoluta perquè el contracte rescindible és vàlid; i de la anul•labilitat perquè no ha existit ni defecte ni vici en la formació del contracte.
1.6. GARANTIES PERSONALS Definició: Una garantia pot assumir-la un dret subjectiu o una facultat i pot anar contra un deutor o tercer per tal de garantir aquesta obligació que ha d’assumir el deutor. Una garantia pot ser:  Garanties reals: recau sobre un bé determinat i concret. Exemple: penyora, hipoteca  Garanties personals: recauen sobre una persona ja sigui el deutor o un tercer. Ex: aval, fiança (pot ser convencional, legal o judicial). Entre el creditor i el deutor hi ha la obligació principal i si el deutor ho incompleix, el tercer és qui ha de respondre. En cas de que l’obligació principal deixi de ser exigible, també ho deixa de ser la relació accessòria (creditor-tercer) 2. LA COMPRAVENDA DE CONSUM El Reial Decret Legislatiu 1/2007 protegeix el consumidor o usuari de les clàusules abusives en els contractes i en un dels seus articles reconeix els següents drets bàsics als consumidors i usuaris:  Protecció contra els riscos que puguin afectar la seva salut o seguretat.
 Protecció dels legítims interessos econòmics i socials.
 Indemnització dels danys i perjudicis soferts.
 Dret a rebre una informació veraç, eficaç i suficient sobre les característiques essencials del producte.
 Dret a agrupar-se.
 Dret a un procediment eficaç.
Per una altra banda, la Llei 7/1998 sobre les Condicions Generals de la Contractació (LGDC) afirma: Definició: Són condicions generals de la contractació les clàusules predisposades per una part (predisponent) amb la finalitat de ser incorporades a una pluralitat de contractes, i que no poden ser negociades per l’altra part (adherent).
 Funció: facilitar la contractació en massa.
 Característiques: Són clàusules prefixades que, normalment, interposen les grans empreses en exercici de la seva activitat econòmica mitjançant els anomenats “contractes d’adhesió”. En el contracte, poden coexistir amb condicions particulars.
 Exemples: contractes de subministres (gas, H20, electricitat, telèfon...), compra de bitllets d’avió, contracte d’assegurança, etc.
Laura Aparicio Imbuluzqueta Tornant al RD 1/2007, aquest estableix una sèrie de requisits que han de complir les CGC: 1) Formulació: Concreció, claredat i senzillesa.
2) Coneixement: Accessibilitat i llegibilitat.
3) Bona fe: just equilibri entre els drets i obligacions de les parts = exclusió de clàusules abusives.
Regles d’interpretació de les CGC:  Regla de preferència: en cas de dubte, prevalen les condicions particulars.
 Regla de condició més beneficiosa i principi de protecció de l’adherent, és a dir, del client.
Les CGC que incompleixin aquests requisits es consideraran nul·les (incloses les clàusules abusives). A més, existeixen accions individuals i col·lectives per impugnar i, si és el cas, anul·lar les clàusules abusives.
Definició: Les clàusules abusives són estipulacions no negociades que, en contra de les exigències de la bona fe, causen un desequilibri important dels drets del contracte, en perjudici del consumidor. Per exemple, és una clàusula abusiva aquella que només concedeix a l’empresari la facultat de resoldre el contracte, la que preveu el redondeig del preu a l’alça, o la que imposa garanties desproporcionades.
3. RESPONSABILITAT CIVIL EXTRA CONTRACTUAL Les obligacions poden néixer dels contractes o bé dels “actes i omissions il·lícits o en els que intervingui qualsevol gènere de culpa o negligència”. En aquest sentit, hem de distingir entre responsabilitat contractual i responsabilitat extracontractual.
 Responsabilitat contractual: incompliment de les obligacions assumides (dol, negligència o morositat) prèviament per les parts en un contracte. La part que ha incomplert el contracte ha d’indemnitzar a l’altra pel valor de la pèrdua i també pel guany que va deixar d’obtenir la part perjudicada.
 Responsabilitat extracontractual: es caracteritza per la inexistència d’una relació jurídica prèvia entre l’autor del dany i la víctima. És a dir, l’obligació de reparar neix de l’incompliment del principi de no danyar als altres (alterum non laedere). Fonament jurídic o Àmbits:  Responsabilitat civil de pares, tutors i centres docents.
 Responsabilitat dels empresaris pels danys causats pels seus dependents.
 Responsabilitat civil de les Administracions Públiques.
 Responsabilitat per accidents de vehicles de motor.
 Responsabilitat civil per danys causats per productes defectuosos.
 Responsabilitat civil mèdica  Responsabilitat civil per accidents de treball Laura Aparicio Imbuluzqueta o Tipus: Responsabilitat per culpa o negligència Responsabilitat objectiva (poc freqüent) Elements: Elements: 1) Acció o omissió (pot causar un dany tant per 1) Acció o omissió actuar com no fer-ho) 2) Causalitat i imputació objectiva 2) Dany 3) Antijuridicitat 3) Causalitat i imputació objectiva (Causa-efecte) 4) El causant respon encara que no tingui 4) Antijuridicitat culpa o hagi estat diligent si es donen els 5) Culpa/negligència (actuar amb poca diligència) pressupòsits anteriors.
3.1. PRESSUPÒSITS DE LA RESPONSABILITAT EXTRACONTRACTUAL Els pressupòsits que s’han de complir per tal que el causant del dany tingui l’obligació de reparar-lo o d’indemnitzar a la víctima són: 1) Comportament: Es requereix un comportament per part del causant del dany que pot consistir tant en una activitat positiva (acció) com a negativa (omissió) i, a més, aquest comportament ha de ser conscient i lliure.
2) Dany: l’acció o omissió ha de causar un dany que serà reparat (la víctima té la càrrega de la prova del dany). Distingim:  Danys materials/personals: els primers afecten als béns del perjudicat i els segons a la seva persona.
 Danys patrimonials/morals: els primers tenen conseqüències econòmiques mentre que els segons no i, per tant, són més difícils de quantificar.
 Dany emergent: dany directament derivat de l’accident (tractament mèdic, destrossa del vehicle...)  Lucre cessant: guany deixat de percebre per la víctima [i que s’entén que hauries guanyat si no haguessis patit el dany].
3) Causalitat i imputació objectiva (Causa-efecte): es requereix que el comportament i el dany estiguin relacionats causalment. Es fan servir diferents criteris d’imputació:  Teoria de l’equivalència: el comportament és una causa del dany quan d’haver faltat el primer no s’hagués produït el segon. Exemple: un conductor atropella a dos menors circulant en un ciclomotor sense ells tenir carnet, però no se sap si el conductor anava a la velocitat adequada. Si hagués anat a menys velocitat hauria succeït el mateix? Si la resposta és afirmativa no es pot aplicar aquesta teoria.
 Teoria de la causalitat adequada: poden existir diversos fets sense els quals no s’hagués produït el dany. En aquest cas, es considerarà causa aquell fet que sigui més determinant (la que conduïa al resultat).
Criteris d’imputació objectiva:  Risc general de la vida o risc permès: quan en la producció del dany intervingui un risc general de la vida o un risc permès, el dany no podrà ser imputat al comportament del demandat.
 Prohibició de regrés: La persona que causa el dany dolós (conscient i lliure) és la que respon. Jo anava a dur a terme una conducta, però apareix un tercer que provoca un dany molt major al que anava a provocar i per tant és ell qui ha de respondre  Provocació: se li imputaran al causant d’un cert dany totes aquelles conseqüències danyoses, que fins i tot no sent causades per ell mateix, s’han produït com a conseqüència de l’intent de protecció dels béns o interessos danyats inicialment.
Laura Aparicio Imbuluzqueta  Fi de protecció de la norma: no es poden imputar al causant aquelles conseqüències danyoses que queden fora de l’àmbit de protecció de la norma violada.
 Absència d’increment del risc: quan la conducta no ha incrementat el risc de producció de dany aquest no podrà ser imputat al comportament del demandat.
4) Antijuridicitat: tot dany és antijuridic en virtut del principi de no danyar als altres però cal comprovar si hi ha alguna causa de justificació que elimini l’antijuridicitat. Són danys justificats: Legitima defensa de béns individuals: danys en defensa d’un atac contra el propi patrimoni o persona i en  aquest cas no sorgeix l’obligació d’indemnitzar.
Estat de necessitat: per exemple en salvaments, no s’elimina l’obligació d’indemnitzar sinó que es traspassa al  beneficiari del comportament del causant.
Compliment d’un deure o exercici legítim d’un dret: no hi ha l’obligació d’indemnitzar aquells danys causats  en compliment d’un deure o exercici legítim d’un dret.
Consentiment de la víctima o assumpció de risc: tampoc s’han d’indemnitzar aquells danys consentits per la  víctima o materialitzats coma conseqüència d’una activitat arriscada acceptada per la víctima.
5) Negligència i imputació subjectiva (només en la responsabilitat per culpa). Comprèn tots aquells comportaments en que el causant no hagi adoptat el nivell de diligència o precaució exigible, però també inclou els comportaments intencionals. La negligència es defineix una infracció d’una norma de cura. En aquests casos, la compensació o concurrència de culpes/culpa és exclusiva de la víctima.
3.2. RESPONSABILITAT PER CULPA I OBJECTIVA La responsabilitat objectiva sorgeix l’obligació d’indemnitzar els danys causats per la mera producció del dany, amb independència de si existeix culpa o negligència del causant.
Àmbits:  Responsabilitat civil pels danys causats per productes defectuosos (respon el productor)  Responsabilitat objectiva dels posseïdors d’animals (respon el propietari de l’animal)  Responsabilitat derivada de la circulació de vehicles a motor.
 Responsabilitat civil per danys causats per instal·lacions nuclear  Responsabilitat civil derivada d’accident en la navegació aérea.
 Responsabilitat civil derivada dels danys causats amb motiu de la caça 3.3. RESPONSABILITAT PER FET ALIÈ En molts casos l’obligació d’indemnitzar no recau sobre el propi causant, sinó que es farà respondre a una persona física o jurídica amb la que aquest té algun tipus de relació de subjecció. Els casos on l’obligació que s’imposa és exigible, no sols pels actes o omissions propis, sinó pels d’aquelles persones dels qui s’ha de respondre són:  Els pares respecte els fills que es trobin sota el seu guarda.
 Els tutors respecte dels menors o incapacitats que estiguin sota la seva autoritat o habitin en la seva companyia.
 Els amos o directors d’un establiment o empresa respecte dels dependents o empleats.
 Les persones o entitats que siguin titulars d’un centre docent d’ensenyament no superior respecte dels alumnes menors d’edat.
Excepció: si poden demostrar que van actuar amb la diligència d’un bon pare de família (és un estàndard) no han de respondre.
Laura Aparicio Imbuluzqueta Principi de reparació integral del dany: el responsable haurà de reparar el dany causat a la víctima. Formes de reparació:  Reparació específica: retornar al perjudicat a la situació anterior a la causació del dany. El que no sempre és possible, perquè alguns efectes són irreparables o perquè la reparació resulta desproporcionadament cara.
 Reparació per equivalent (la majoria de cops): es subsidiària (encara que és la més habitual), de manera que només es farà efectiva quan no sigui possible la reparació especifica i consistirà en l’entrega de diners al perjudicat en una quantitat equivalent al valor del bé danyat. La quantificació del dany es fa per barems i danys patrimonials/danys morals.
L’acció correspon al perjudicat (víctima directa o indirecta) i prescriu en 1 any al CC i en 3 anys al CCcat. En el cas que el causant hagués contractat l’assegurança de responsabilitat civil, el perjudicat tindrà acció directa contra la companyia asseguradora sense necessitat de demanda al seu torn al causant.
...