7. ELS MOVIMENTS SOCIALS. (1-3-2016). T1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Trabajo Social - 1º curso
Asignatura Història social contemporània
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 3

Descripción

apunts del dia 1 de març de 2016 grup T1

Vista previa del texto

Història social contemporània.
Treball social, T1.
ELS MOVIMENTS SOCIALS.
(1-3-2016).
El 4 estat del qual es parlarà és el proletariat, la massa popular.
Una nova societat.
    A les primeres dècades del segle XIX entre 1815 i 1848 es forma una nova societat a Europa.
Durant aquests anys hi ha fases de grans transformacions que afecten a una gran part de la població creixent d’ Europea.
Aquesta nova societat és un procés que camina en paral·lel amb la revolució industrial.
En els llocs com Europa oriental on no arriba la revolució industrial no es desenvolupa tant aquesta nova societat.
La característica més evident es la MOBILITAT SOCIAL Un pot convertir-se en membre de una classe social.
Pots néixer pagès i tornar un burges i un burges pujar a ser noble. Ja no es pertany a ESTAMENTS IMMUTABLES.
No s’és de una classe, sinó que et converteixes.
 Dins aquesta nova societat, els aristòcrates no desapareixen i tenen encara un fort pes econòmic i polític. A Rússia noblesa que envoltava al Tsar A Anglaterra  els famosos lords.
  Segueix existint el clergat menys ric i amb poc poder.
Així i tot, es una societat desigual entre els seus membres. Cal destacar que a principis de segle XIX era molt accentuada.
Nova classe dominant: burgesia.
   La classe social més característica del segle XIX és la BURGESIA.
No son ni obrers, ni assalariats, ni clergues, ni nobles.
Els membres de la burgesia són Financers.
Industrials.
Parts de la classe mitjana.
Alts funcionaris de l’estat.
  La principal preocupació i característica que la distingeix és  l’ esforç per separar-se dels treballadors i les masses populars i poder integrar-se en la noblesa, sobretot en gustos i cultura.
Es la classe dominant al segle XIX i XX i encara defineix la societat actual en relació als seus gustos, cultura, valors, etc.
1 Història social contemporània.
Treball social, T1.
Nou grup social: proletariat.
  Grup que neix amb la revolució industrial i les transformacions que aquesta porta.
Abans de la revolució no te sentit parlar-ne.
Són moltes persones diferents Petits artesans.
Criats domèstics (milions al segle XIX).
Venedors ambulants.
Els obrers (no són molts fins meitat de segle XIX).
   Tenen un tret comú  son treballadors ASSALARIATS, reben un sou. Depenen de un salari.
Viuen a les ciutats i venen del camp. Viuen en condicions miserables i també impressionen als altres habitants de les ciutats.
És un grup social totalment nou. La seva lluita és part de la historia contemporània que la conforma i canviarà, el món actual.
Els primers obrers a Anglaterra.
  Els obrers son el grup més característic del proletariat.
Viuen i treballen en condicions duríssimes:  Horaris de 12-14 hores.
 sense drets i sous molts baixes.
 Treballen dones, nens, gent gran, etc.
 No tenen protecció legal ni lleis així com sindicats, vagues, etc.
 L’única cosa que reben es un sou.
 Sobreviuen gracies al sou i a institucions benefiques com l’església o persones particulars però cap tipus d’ajuda prové de l’estat.
Els primers obrers a finals del segle XVIII comencen a desenvolupar una CONSCIENCIA DE CLASSE poc definida ja que veu que esta desprotegit i necessita organitzar-se per rebre i lluitar per assistències bàsiques.
Es tenia un primer embrió de consciencia de defensar i reclamar uns drets que es mereixien. Però així i tot, estaven poc definits i en alguns casos es transformen en reaccions violentes com pot va ser el LUDDISME els obrers enfadats amb les seves condicions atacaven les maquines de les fabriques i les destrossaven. Aquest fet no aportava ni significava res. Tot i que demostrava ràbia i frustració però no servia de res.
Hi ha una resposta repressiva per part de l’estat.
El moviment ha de dur-se a terme en la clandestinitat i la resposta del govern és la COMBINATION ACTS (1799) que prohibeix l’associacionisme obrer i els sindicats i tampoc elabora cap llei que limiti el treball infantil; i en cas de protesta s’enviava l’exercit a posar ordre.
   2 Història social contemporània.
Treball social, T1.
Organització i moviment CARTISTA.
   El govern angles deroga la llei de COMBINATION ACTS al 1824 i es donen drets com la formació de sindicats i associacions així com lleis que responen parcialment a les reivindicacions dels obrers així com el treball infantil i de les dones.
El resultat es el naixement d’associacions obreres i sindicats:  1829 GRAND UNION SPINNERS (industria textil).
 1834 GRAND NACIONAL CONSOLIDATED TRADES UNION.
En la lluita pel cartisme, els obrers que hi participen comencen a reivindicar drets polítics.
El debat sobre les condicions de vida dels obrers anglesos: La revolució industrial millora la condicions de vida dels ciutadans de Gran Bretanya? Engels, al 1845 analitza com viuen els obrers a Anglaterra i diu  les condicions de vida han empitjorat respecte al període anterior de la revolució industrial.
ES VERITAT O NO? El PIB per habitant creix a mesura que avancen els anys.
L’alçada mitjana també creix.
L’esperança de vida també.
La mortalitat infantil disminueix.
El percentatge d’adults que saben llegir augmenta.
Els anys d’escolarització augmenten.
El IDH també puja.
Tot això ens diu que els obrers vivien millor en general que els pagesos. Per tant, la visió de Engels es FALSA.
Tot i així, les coses haguessin pogut anar molt millor. I es pot afirmar que la millora podria haver estat més consistent del que va ser.
3 Història social contemporània.
Treball social, T1.
El socialisme.
   La idea neix a França al 1820.
En un primer moment no es massa clar el que vol dir.
El que es clar es que el concepte és  resultat de EXPERIÈNCIES i PENSAMENTS anteriors. Es hereu Jacobinisme radical.
Pensadors de la il·lustració.
Experiències del mil·lenarisme cristià.
  - Neix perquè alguns pensadors e intel·lectuals comencen a pensar que la industrialització esta causant defectes i un mal funcionament de la societat. No es suficient teoritzar i es necessari actuar per millorar les situacions de les masses.
El discurs es desenvolupa fins a crear una idea política que te unes característiques bàsiques que es mantindrà durant dècades: La riquesa esta distribuïda de forma desigual. L’ordre social s’ha de modificar limitant el dret de propietat. No pot esser absolut.
Els treballadors han de tenir control sobre els mecanismes de producció i econòmica.
Igualtat política, social, econòmica i cultural.
Sorgeixen tres grans famílies de socialisme Utòpic.
Científic.
Anarquista.
Socialisme utòpic.
  És el primer grups de socialistes, filòsofs i pensadors tan anglesos com francesos, que intenten formular un nou ordre social que pugui evitar l’enfrontament entre rics i pobres i on tots siguin iguals.
Els dos personatges més destacats són:  OWEN, d’origen britànic, que intenta crear COOPERATIVES que eliminin la propietat privada i tots son propietaris dels bens de producció. Aquesta proposta fracassa a nivell econòmic.
 BLANC, d’origen francès, imagina la creació de TALLERS SOCIALS on entrarien a treballar tots els ciutadans i acabaria per portar la desaparició del capitalisme.
Aquestes dues idees són poc pràctiques i acaben fracassant.
4 Història social contemporània.
Treball social, T1.
Socialisme científic. Karl Marx.
     Marx és un dels pensadors més importants de la historia humana, sobretot en el socialisme científic.
Tant Marx com Engels, que són pensadors alemanys, superen la utopia del socialisme.
Aquest socialisme científic és el fruit de la unió de:  Tradició revolucionaria francesa.
 Filosofia i pensament alemany.
 Anàlisi econòmic angles.
Marx, es el pensador més important del segle XIX. I crea tot un corrent social i polític que influirà en la historia humana fins avui.
Per tant podem dir que el marxisme es l’anàlisi científic de la societat.
El pensament de Marx.
     Escriu dues obres importants: EL MANIFEST DEL PARTIT COMUNISTA (1848) i EL CAPITAL (1867).
Tant Marx com Engels, analitzen científicament la societat i ens diuen  que la societat es determinada per les seves ESTRUCTURES ECONÒMIQUES. Es coneix com a MATERIALISME HISTÒRIC, és a dir, l’economia es el motor de la historia.
Marx té un pensament molt central i rígid.
En el capitalisme, Marx identifica una burgesia ENEMIGA del proletariat on aquesta s’aprofita del treball i de la plusvàlua produïda pels obrers obtenint-ne el profit.
La solució a aquest problema és una evolució cap a una societat comunista, ja que posarà en comú tots els mitjans de producció i no existiran classes socials.
Aquesta evolució no serà pacifica i caldrà una REVOLUCIO DEL PROLATERIAT SOCIALISTA.
Instaurarà una DICTADURA DEL PROLETARIAT que assumirà el poder fins arribar a un futur SOCIETAT SENSE CLASSES que serà una societat COMUNISTA PERFECTA.
5 Història social contemporània.
Treball social, T1.
L’anarquisme.
   -   No és organitzat ni té una doctrina esquemàtica com el marxisme.
La base de les idees anarquistes son doctrines IGUALITÀRIES del segle XVIII i el pensament de francès Proudhon.
Els seus principis són: NO a la propietat privada. Tot públic i comú a tothom.
NO a les jerarquies i a l’autoritat.
Fonamental organització sindical.
Estructures federals i no central. Estructures horitzontals i no piramidals.
El paper de la lluita violenta, les accions violentes que han de servir com exemple pels aixecaments successius.
El rus BAKUNIN va ser el pensador més destacat.
Hi ha zones d’Europa on pràcticament no existeix com Anglaterra o França i zones que si com Espanya, Rússia e Italià que son països mes pobres i poc industrialitzats.
La I internacional dels treballadors.
        Els treballadors s’organitzen i es desenvolupa la CONSCIENCIA DE CLASSE. Es comença també a partir del 1850 a establir lligams internacionals.
En la primera fase de contacte es fonamental el naixement de la internacional dels treballadors i te com a objectiu la protecció de tots els treballadors del món, tot i que engloba i influeix més a Europa.
A la primera internacional destaca KARL MARX i BAKUNIN..
Entre els anarquistes i el marxistes comencen a discutir.
MARX pensa que una internacional de obrers ha de organitzar la lluita política des de a dalt.
Bakunin pensa en una revolució des de baix, les masses pageses i es contrari a la dictadura del proletariat.
Aquest enfrontament produeix la ruptura de la internacional que es dissol al 1876, 12 anys després.
Els fracassos dels aixecaments anarquistes impulsen el paper dels socialistes científics propers a Marx.
La comuna de Paris.
   Durant la guerra francoprussiana, els prussians arriben a les portes de Paris i comencen un setge de la capital francesa i durant un mesos paris queda assetjada pels prussians.
Les masses populars fan l’aixecament de la COMUNA DE PARIS. Durant unes setmanes es transforma en una comuna on els mitjans de producció es tornen comuns, existeixen milícies populars, igualtat, etc.
És un moviment fonamental en la historia del socialisme ja que es produeix la darrera fase que deia Marx de la societat sense classes socials.
6 Història social contemporània.
  Treball social, T1.
Quan els prussians abandonen el setge i el govern francès torna a Paris i ataca la comuna amb una gran brutalitat.
La victòria va al govern i la comuna queda dissolta.
7 ...