Microbiologia II Tema 14 Virus RNA + (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Microbiologia II
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 19/03/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Tema 21: Virus RNA (+) - I Virus amb RNA monocatenari: RNAmc (+) Simetria icosaèdrica amb o sense embolcall extern.
Sense embolcall: Piconaviridae, astroviridae i caliciviridae -Piconaviridae: virus RNA molt petit en mida. Generes: Enterovirus, Rhinovirus, Aphtovirus i Haepatovirus.
Tenen simetria icosaèdrica, sense envolta i de polaritat +.
Replicació del genoma té lloc al citoplasma sempre. El genoma quan s'adhereix a la cèl·lula va al ribosomes i produeix una poliproteïna, que quan s'escindeix tenim per una part els components que formaran l'estructura icosaèdrica d'aquesta càpside, a més de proteases i enzims necessaris per l'ensanblatge i de DNAases.
A l'interior de la cèl·lula sols penetra el RNA, va als ribosomes, fa la poliproteina, s'escindeix en els diferents components de la càpside, a l'interior de la vacuola plasmàtica es produeix la replicació del genoma, després la copia que es forma juntament amb proteases i enzims que s'han traduir, entren a la vacuola, es fan unes cadena complementaria a partir de una RNApolimerasa que seran de sentit negatiu i finalment es fan cadenes de sentit + gracies tambe a la RNApolimerasa. S'autoensambla i els nous virions sortiran i lisaran la celula (citolitics).
Gènere Enterovirus: Poliovirus humà 1-3: virus de la polio o poliomielitis. Via de transmissió feco-oral, afecta sobretot a nens. També per ingestió de aliment i aigües contaminades fecalment, fòmits amb femtes, i també gotes respiratòries.
Deixa seqüeles importants. La malaltia quan entra en contacte amb l'hoste, pot ser asimptomàtic en la majoria del casos, però el virus s'elimina de forma continua per la femta, pot contaminar a gent. En alguns casos pot ser una malaltia lleu amb símptomes pseudogripals (febre, mal de cap, malestar, dolor muscular) entre un 5 i un 10%. En altres casos pot produir una paràlisi abortiva que en realitat es una meningitis, entre un 1 i un 5%. Estes coses dependran de la immunitat de la persona. Les meningitis víriques són més benignes que les bacterianes, es coneixen com meningitis asèptiques, no presenten símptomes de paràlisi en els músculs del seu cos.
Després d'haver patit una meningis, es pot produir la paràlisi muscular (en menys de 1% del casos) que es la malaltia greu de veritat. La paràlisi depèn de si afecta medul·la espinal o bulb raquidi.
 Medul·la espinal: paràlisi muscular de 1 o més extremitats, si afecta a una cama, aquesta cama no creix i acaben tenir una cama més curta que l'altra.
 Bulb raquidi: afectarà als nervis motors i produeix una paràlisi que va baixant des de el sistema nerviós central i que va paralitzant tot els musculs del cap per avall i al arribar a pulmons pot produir paràlisi respiratòria.
Cambres d'acer per a que els ajudes a respirar, pronostic letal.
Vacuna de Salk (virus inactivat i administració per via parenteral). Vacuna de Sabin (virus atenuat i administració oral). Ha disminuït el casos de la polio.
Virus Coxackie: feco-oral. Tipus A i tipus B. Produeixen malalties asimptomàtiques en la majoria de vegades, poden contaminar fecalment aliments i aigües.
  A fa lesions vesiculars a la llengua.
B pot causar miocarditis.
Els dos tenen símptomes pseudogripals.
Echovrisu: feco-oral. Echovirus 11 es el més virulent, sol ser asimptomàtic, s'elimina per les femtes. Pseudogripals i pot produir meningitis, molt de ojo amb lactants.
Enterovirus humans: del 68 al 71 són els més importants. Feco-oral, resistents a condicions del medi ambient. Virus estomacals. Pot produir malalties pseudogripals, no necessita cap atenció especial.
Gènere Rhinovirus: Se'n coneixen més de 100, diferents infeccions per soques diferents, no ens podem immunitzar. Es el causant del refredat comú.
Transmissió: per aerosols, gotes respiratòries. Es molt contagiós. Es solen donar a l'hivern o als canvis d'estacions. També per fòmits. Produeixen malaltia a qualsevol persona de qualsevol edat.
Sensibles a temperatures per sobre de 30º, per això es sol donar a l'hivern ja que sino no sobreviuen al medi ambient.
Infecció limitada en vies respiratòries superiors: tos, esternuts i rinorrea. Mai veurem febre, llavors ja no es refredat, podrà ser una grip. La tos del refredad es seca.
Prevenció: esporàdics o brots epidèmics. Evitar contagi amb persones amb refredats.
Genere Aphtovirus Zoonosis amb animals que tenen peülles (peuñas), malaltia de la febre aftosa. Es molt contagiosa en el bestiar, per contacte directe. En els animals produeix llagues a la boca o a les peülles o mamelles (?). Si progressa la malaltia pot causar la mort, sobretot si els animals són joves. Persones en contacte amb animals son esporàdics, rars i lleus, per tant en humans no es tant important.
Genere Hepatovirus Virus de l'hepatitis A. El teixit diana es el fetge. Símptomes de totes les hepatitis són sempre els mateixos: cansament, fatiga, anorèxia, dolor abdominal per la zona del fetge, transaminases estan alterades, icterícia (sobretot al fons de l'ull), orina es de color marró fosc, febre i nàusees.
Hepatitis víriques: es diferencien per la via de transmissió del virus. (mirar taula comparativa de les hepatitis)  Virus del hepatitis A: es propaga ràpidament per les comunitats, es transmet per via feco-oral, consum d'aigües o aliments contaminats pel virus. Es contagiós perquè les persones, abans de que apareixien els símptomes (1 o 2 setmanes) van eliminant grans quantitats del virus per les femtes. Grup d'aliments importants són el producte marí que prové de les zones costeres, no s'han de consumir crus ni poc cuits, aixi com el peix. També aliments regats o cultivats fecalment, aigües de dipòsits contaminades, etc. Persona que no es renta les mans.
Baltimor IV. Els virus no poden créixer en els aliments, es contaminen els aliment però no hi augmenta el nombre de virus. Incubació es inferior a un més i entre 2 o 3 setmanes. Inici brusc i es una infecció aguda, no sol haver cronicitat, mortalitat molt baixa (inferior al 5%). Varis mesos de recuperació perquè el propi cos ha de combatre la infecció. La família del malalt s'hauria de vacunar. No compartir estris ni utensilis.
 Virus de l'hepatitis E: es coneix com no A no B. Baltimor IV, família hepeviridae. Transmissió feco-oral, afecta molt a països subdesenvolupats, consum d'aigües contaminades amb el virus. Incubació fins a 2 mesos.
Infecció aguda, resposta immunitària i no hi ha cronicitat. Tassa de mortalitat més elevada 1-2%, embarassades fins el 20%.
Familia Astroviridae: causa moltes infeccions víriques que causa diarrees, consum de aigües o aliments contaminats fecalment. Els virus es destrueixen si es cuinen bé.
Familia Calciviridae: virus de Norwalk (gastroenteritis). Igual que el de dalt.
Tema 22, virus RNAmc + amb embolcall Alphavirus i Flavivirus: tots els virus són arbovirus, es transmeten a traves de artròpodes: paparra, mosca, mosquit,... Alphavirus són més grans que Flavivirus tots dos son icosaèdrics amb embolcall extern.
El mecanisme de replicació és sempre al citoplasma de la cèl·lula que infecta. En el cas dels Togavirus la síntesi de proteïnes es fa en dos fases, uns precoços i altres tardans. En Flavivirus no hi han dos fases. També es diferencien per l'embolcall, surten per gemmació de la cèl·lula, l'embolcall dels Togavirus es la membrana de la cèl·lula que han infectat, s'emporta una part de la membrana de la cèl·lula que infecten.
Els Flavivirus s'embolten per una vesícula citoplasmàtica, la naturalesa dels embolcalls son diferents.
Els hostes poden ser vertebrats diferents, el reservori varia molt. (mirar cuadre xungo de les diapos).
Les malalties son de distribució especifica, depèn de on es trobi el vector i el reservori.
Zones forestals o zones urbanes. Vigilar en ambients humits amb aigües estancades. A Europa se'n donen poques, es sol contagiar quan es viatja. Qui pica i transmet la malaltia és la femella del mosquit, son hematòfags i el virus es troba en sang. Mosquit pica, xucla sang i s'infecta, el virus s'acumula a glàndules salivals dels mosquits, tornen a picar i infecten el virus.
Totes tenen uns teixits dianes específics on el virus produeix la infecció. En artròpodes son infeccions asimptomàtiques.
Quan arriba a sang es produeix una virèmia primaria, apareix simptomatologia pseudogripal (febre, calfreds, malestar), el sistema immunitari ha de lluitar i destruir els virus presents en la sang, en la majoria dels casos no evoluciona i es destrueix el virus. Però si evoluciona es produeix virèmia secundaria, el virus va a teixit diana i produeix símptomes greus. Poden causar encefalitis, hepatitis, hemorràgies o shocks (mirar cuadre) -Dengue: picada de mosquit Aedes, potes blanques i negres. Mosquit s'infecta i transmet el virus per picada. Àrees endèmiques es sud-est asiàtic, indonèsia, africa, sud america.
Fa virèmia primaria amb símptomes gripals. La virèmia secundaria produeix hepatitis, hemorràgies (moltes) shock hipovolèmic. Home i primats en són els reservoris. Hi ha vacuna però no esta indicada perquè s'ha vist que podria produir efectes més greus i s'infecta per Denge, la virèmia secundaria evolucionava ràpidament.
La Wolbachia s'utilitza per a reduir el seu cicle de vida.
-Febre groga: ulls vermells, mal de cap, febre, dolor muscular i d'esquena. La virèmia secundaria causa hepatitis, hemorràgies internes, mort per xoc hipovolèmic; icterícia. Hi ha vacuna efectiva i que dona immunitat, va molt bé.
-Virus que causen encefalitis: ni han molts, mirar diapo. A Europa predomina les encefalitis de l'oest del Nil. El reservori son animals (aus i rosegadors), sol tenir lloc en àrees rurals.
-Virus Chikungunya: produeix artritis (a part de pseudogripal) en virèmia secundaria, que son molt característiques.
Familia Togaviridae: forma icosaedrica Genere Flavivirus Rubeola, xarampió, varicel·la, eritema infeccions, rosèola, verola: malalties exantemàtiques infantils. Transmissió: per gotes respiratòries o transplacentaria.
Rubèola: es un virus que no es citolitic. Els exantemes són la resposta de la persona en front la infecció del virus. Si es dona en nens o adults la simptomatologia es diferent.
  Nens: exantema característic, macules, taques roses que apareixen per tot el cos.
Adults: els símptomes són més greus, apareixen més exantemes acompanyat de altralgies i artritis és més difícil recuperar-se de la infecció. L'infectat pot contagiar abans de que aparegui els símptomes, per gotes respiratòries (fins 15 dies abans i dues setmanes després de tenir l'exantema). La mare embarassada pot causar problemes de desenvolupament en el fetus, patri microcefàlies, etc; taxa de mortalitat elevada, si supera el primer any pot patir cataractes congènites, sordesa, retràs mental.
Prevenció: vacuna, la triple vírica (rubèola, paperes, xarampio). L'únic reservori es l'home, sols es coneix un serotip, si es pateix la malaltia quedes immunitzat per tota la vida.
-Genere Hepacivirus: virus de l'hepatitis C.
Té embolcall. En la part externa hi han glicoproteïnes. Es replica en el citoplasma de la cèl·lula sempre. Transmissió parenteral i sexual (important en transfusions de sang), també per transmissió per llet materna (via perinatal). Incubació més llarga, fins a 160 dies (5 mesos). Es cronifica en el temps, no es destrueix el virus (portadors seropositius). Es produeix cirrosi o bé càncer de fetge (necessiten trasplantament), medicació es important en estadis inicials. Mortalitat del 4% degut a les malalties associades.
Tractament: ribavirina (inhibeix RNA polimerasa de la cèl·lula que infecta com del virus) té efectes secundaris, es produeix dany en el teixit. Es pot acompanyar amb interferó per augmentar les defenses. Controla la infecció però no destrueix el virus.
Nous medicaments: sofosbuvir, sol o combinat amb ledipasvir. Inhibeix específicament la RNA polimerasa viral i no te tants efectes secundaris, el virus es pot destruir en 12 o 24 setmanes.
Prevenció: cribratges en donacions de sang, preservatiu, detectar els portadors i les seves parelles.
Coronaviridae.
Coronavirus humans. Responsables de la segona causa del refredat comú. La via de transmissió són les gotes respiratòries per tos o esternuts. Afecta molt a edat infantil, mes freqüència a l'hivern i canvis d'estació; el que diferencia dels rinovirus té un període de incubació més llarg.
Els coronovarius humans tenen una càpside helicoïdal i un embolcall amb glicoproteïnes a la part més externa que són molt prominents (tipus corona) que confereixen resistència al pH àcid del estomac, poden causar gastroenteritis tant en nens com adults (virus estomacals). Molts serotips diferents, no tindrem immunitat per tota la vida. Principalment causen les infeccions a les vies respiratòries superiors.
Virus SARS-CoV (síndrome respiratori agut i sever-Coronavirus). Malaltia que evoluciona ràpid, quadre de pneumònia atípica i febre superior a 38ºC. Tassa de mortalitat elevada.
MERS-CoV, es transmet per gotes respiratòries i també fa pneumònia atípica amb mortalitat elevada i febre.
Tema 23 Virus RNAmc (+). Retrovirus.
Tenen genoma RNAmc (+) i produeixen un intermediari de DNA perquè tenen una DNA polimerasa depenent de RNA (transcriptasa inversa, fa la via inversa de la transcripció).
Tenen dos copies idèntiques de RNAmc (+), pero no es doble cadena.
Tenen transcriptasa inversa. Integrasa i proteasa per a que es pugi produir la integració del DNA viral en la cèl·lula que infecta, en el seu DNA i llavors tindrem un provirus. Capside proteica de simetria icosaèdrica, en el cas del VIH té forma basilar.
Embolta té matriu interna proteica i matriu lipídica externa. Hi han projeccions de glicoproteïnes: La gp120 de adhesió i la gp41 de fusió.
Produeixen infeccions lentes, amb període de incubació molt llarg (20 anys). Alguns retrovirus poden produir tumors (no tots) que causen limfomes, sarcomes i leucèmies, llavors es diu que el provirus es un oncogen.
-Virus T-limfotropic huma 1 i 2 (HTLV-1 i HTLV-2): majorment hi ha més incidència de casos per la soca 1. Via parenteral, sexual i llet materna. Causa malalties immunosupressores i també neurològic:   Si afecta a les neurones tenim mielopaties (no son tumors) destrucció del teixit neuronal.
Si afecta als limfòcits T tenim leucèmia i aixo si que es un tumor, es coneix com leucèmia limfocítica aguda de limfòcits T de l'adult. Poden transmetre el virus a altres persones durant molta anys perquè es infecció lenta.
Tractament: AZT + interfero.
Prevenció: no compartir xeringues, transfusions i trasplantaments fer cribratge, i preservatiu.
-Virus VIH: virus amb embolcall, càpside en forma de bacil (cònica). L'entrada del virus reconeix receptors de tipus CD4.
En un primer moment hi ha M-tropisme: macròfags, cèl·lules de la microglia i cèl·lules dendrítiques (totes tenen receptors CD4, són les cèl·lules diana en les fases inicials).
Quan avança la infecció hi ha T-tropisme (limfòcits T CD4). L'entrada es una fusió on entra la càpside (no l'embolcall) al citoplasma de les cèl·lules.
gp120 s'uneix a CD4 i llavors es la gp41 la encarrega de produir un canvi de conformació i afavoreix que entri per fusió a l'interior del citoplasma la càpside del virus VIH.
Seguidament es produeix una descapsidacio, s'alliberen les dues copies de RNAmc (+), actua la transcriptasa inversa i fa una complementaria de DNA (-), també te activitat ribonucleasa H que destrueix cadenes de RNA. Ho fa i destrueix la cadena de RNA del virus de forma que sols ens queda una sola cadena de DNA (-), la transcriptasa inversa torna a actuar i tenim cadena doble de DNA (+-). També conte a la capside RNA de transmisió que li serveix de cebadors. L'intermediari és més llarg que el genoma de RNA viral perquè als extrems tenen seqüencia que ajuden a integrar-se en el DNA de la celula. La integrasa fa que pugi entrar l'intermediari de DNA al genoma de la cèl·lula. Es queda lisogenitzat i no produeix cap infecció en el cas del macròfags, però en els limfòcits T els produeix lisi. Quant s'activa per transcripció dona RNAm que per els ribosomes dona proteïnes estructurals i no estructurals per a ensamblar-se.
Surt per gemmació o per lisi i la matriu externa l'agafa de la membrana plasmàtica de la cèl·lula que infecta. Alguns fàrmacs inhibeixen aquestes gp.
Malaltia: transcripció per via parenteral, sexual i transplacentaria. Període de incubació llarg. Entre 3 i 6 setmanes des de la infecció apareix pic de carrega viral amb disminució de limfòcits T. Poden aparèixer símptomes pseudogripals fins que apareix un M-tropisme (infecció persistent) i els limfocits T es mantenen més o menys constant fins que comença el T-tropisme i augmenta la carrega viral.
 Estadi 1 asimptomàtic.
 Estadi 3 malalt de sida on qualsevol microorganisme es pot produir una infecció oportunista perquè s'ha carregat els limfòcits T, també pot aparèixer demència de la SIDA.
 Estadi 2 seropositiu complexe relacionat de la sida (CRS) amb febre i limfadenopaties quant el virus esta en sang però no sempre es poden tenir Cada cèl·lula infectada produeix 250 nous virions. Per sota de 400limfocits/ml es considera que ja es susceptible de causar SIDA. Sarcoma de Kaposi pot ser inici de la malaltia. Tuberculosi a augmentat per aquests pacients. Es moren per infeccions oportunistes.
Diagnostic: confirmar positius amb prova de Western blott. Fer probes moleculars, presencia de antigen p24. Recomptes de limfòcits T CD4.
Tractament: actuar en front la transcriptasa inversa de forma directa o indirecta: analegs de nucleòsids inhibidors de la transcriptasa inversa, inhibidors no nucleosids de la transcriptasa inversa, inhibidors de la proteasa, etc. Donar còctel de antivirals, que es pot canviar per la transcriptasa inversa que pot causar errors. Vacuna tant preventiva com terapèutica.
...