Gastrulació (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 2º curso
Asignatura Canvis Biològics durant el Cicle Vital: Implicacions per a la Logopèdia
Profesor J.N.
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 14/11/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Canvis biològics al lalrg del cicle vital Eunice Martínez Sintes _____________________________________________________ periode prenatal Fases inicials del desenvolupament PERÍODE EMBRIONARI. Tercera setmana ________________________________________ La gastrulació "It is not birth, marriage, or death, but gastrulation, which is truly the most important time in your life.“ (Lewis Wolpert) La principal coseqüència del procés de gastrulació és el pas de dues a tres capes embrionàries.
ESTADI 6b.
(dia 14-15) INICI DE LA GASTRULACIÓ. Aparició de la línia primitiva Cap al dia 14 apareix una línea a nivell del pol caudal de l'epiblast: la línea primitiva.
L' embrió en el dia 5 s'anomena blastòcist, té estructura de blàstula, es diferencïen dos tipus cel·lulars, el trofoblast i la massa cel·lular interna. La massa cel·lular interna patirà posteriorment una invasginació, iniciant-se la gastrulació (tercera setmana). La gastrulació humana és probablement l'etapa més important per al desenvolupament embrionari, ja que a partir d'aquí es generaran tots els teixits del cos.
Es defineix com el procés de formació de tres capes embrionàries: ectoderma, mesoderma i endoderma.
Canvis biològics al lalrg del cicle vital Eunice Martínez Sintes MECANISMES DE GASTRULACIÓ Tall transversal de l'¡embrió L'àcid hialurònic, produït per l'epiblast, per a la seva estructura, facilita la migració cel·lular.
Una altra molècula clau per a la migració cel·lular és la fibronectina de la membrana basal de l'epiblast.
Procés de “deslaminació” en el que es separa de l'epiteli de l'epiblast, esdevenint una cèl·lula mesenquimàtica.
Les cèl·lules que migren adopten una forma “en ampolla” quan penetren en profunditat. Una de les propietats de les cèl·lules mesenquimàtiques és precisament la capacitat de migrar.
TRANSICIONS EPITELI- MESÈNQUIMA (TEM)/ TRANSICIONS MESÈNQUIMA- EPITELI (TME) En les TEM, les cèl·lules epitelials perden la polaritat, les unions intercel·lulars i la unió a la membrana basal. D'aquesta manera les cèl·lules epitelials passen a comportar-se com a mensenquimals (relació cèl·lula- matriu extracel·lular).
Les TME són el procés invers: conversió de mesènquima en epiteli.
Canvis biològics al lalrg del cicle vital Eunice Martínez Sintes CONSEQÜÈNCIES DE LA GASTRULACIÓ A causa del procés de gastrulació es forma una capa nova: el mesorderma embrionari (embrió trilaminar). A més, les cèl·lules que migren per la gastrulació desplacen, si més no parcialment, a les cèl·lules del l'hipoblast.
Les cèl·lules hipoblàstiques desplaçades passen a formar part de l'endoderma extraembrionari (parets del sac vitel·lí).
MIGRACIÓ CEL·LULAR DEL MESODERMA Les cèl·lules de l'hipoblast són empeses lateralment per les cèl·lules de l'endoderma.
Canvis biològics al lalrg del cicle vital Eunice Martínez Sintes LES TRES CAPES GERMINALS ______ ECTODERMA, MESODERMA I ENDODERMA Robert Remak DERIVATS DE LES DIFERENTS FULLES EMBRIONÀRIES • ECTODERMA. L'ectoderma deriva en l'epidermis que forma el sistema nerviós central, és a dir la cresta neural que forma derivats molt diversos com ara melanòcits, el sistema simpàtic, les cèl·lules de Schwann,etc.
• MESODERMA. El mesoderma deriva en l'aparell genitourinari, l'aparell locomotor, la sang, el sistema cardiovascular, el teixit conjuntiu de suport a derivats ectodèrmics i endodèrmics.
• ENDODERMA. L'endoderma deriva en epiteli i glàndules de l'aparell digestiu i l'aparell respiratori.
Pell Tràquea Canvis biològics al lalrg del cicle vital Eunice Martínez Sintes POBLACIONS CEL·LULARS DERIVADES DE LA GASTRULACIÓ MAPES DE DESTÍ. El destí cel·lular està definit per el punt per on migren (node primitiu o línia primitiva), el moment en què migren i el seu origen a la superfície de l'epiblast.
MEMBRANA BUCOFARÍNGEA I CLOACAL A nivell de les membranes bucofaríngea i cloacal, l'ectoderma i l'endoderma estan íntimament units i no hi ha mesoderma entre ells.
MIGRACIÓ CEL·LULAR DEL MESODERMA Canvis biològics al lalrg del cicle vital Eunice Martínez Sintes L'EMBRIÓ DESPRÉS DE LA GASTRULACIÓ __________ MIGRACIÓ PER LA LÍNEA MITJA Notocordi i placa precordal Canvis biològics al lalrg del cicle vital Eunice Martínez Sintes La placa precordal emet senyals moleculars que estimulen la formació del prosencèfal.
El notocordi actua mitjançant inducció: 1. Estimulant la conversió de l'ectoderma en neuroectoderma 2. Formant la placa del terra del sistema nerviós central 3. Transformant cèl·lules dels somites en cossos vertebrals 4. Estimulant les primeres fases del pàncrees dorsal NEURULACIÓ PRIMÀRIA El neuroectoderma passa per una sèrie de fases (placa, solc, canal) fins que arriba a la fase final del tub.
MESODERMA PARAXIAL. Formació dels somitòmers Després de la gastrulació, el mesoderma paraxial té un patró continu, no segmentat: mesoderma paraxial no segmentat (mesoderma presòmitic MPS). En realitat existeix una organització segmentària del mesoderma paraxial en estructures de configuració espiral dels anomenats somitòmers que posteriorment es compacten i formen els somites.
Canvis biològics al lalrg del cicle vital Eunice Martínez Sintes MESODERMA PARAXIAL. DIFERENCIACIÓ DELS SOMITES SOMITA (setmana 3) Les estructures nodulars adquireixen característiques epitelials i s'organitzen al voltant d'una cavitat (somitocel), formant els somites. El primer somita es forma aproximadament el dia 20 post-fecundació, per darrera del setè parell de somitòmers. La resta es formen en una onada craniocaudal.
Els 7 primers parells de somitòmers (pre-òtics) estan en relació amb l'encèfal en formació (Head mesoderm) no es condensen mai.
Es formen 4 somites occipitals, 8 cervicals, 12 dorsals, 5 lumbars, 5 sacres i 8-10 coccigis.
DIVISIÓ DELS SOMITES SOMITA. Les cèl·lules ventrolaterals del somita formen l'escleròtom (ECT) es tornen mesenquimatoses i es disposen al voltant del tub neural i el notocordi. Forma les vertebres i les costelles.
La resta del somita forma el dermomiòtom (DMMT). Aquest experimenta un procés de diferenciació: les cèl·lules precurssores dels músculs (miòtom MT) migren ventralment a les cèl·lules precurssores de la dermis (dermàtom DT). El MT forma músculs i DT forma dermis.
PLEGAMENT EMBRIONARI Canvis biològics al lalrg del cicle vital Eunice Martínez Sintes ESTADI 13. PRIMORDIS D'EXTREMITATS (dia 28) ESTADI 23.
FINAL DEL PERÍODE EMBRIONARI PERÍODE FETAL. Comprèn el període que va des del començament de la setmana 9 de gestació fins al naixement. En el període fetal entren en funcionament els diferents aparells i sistemes orgànics fent possible que la transició a la vida independent.
...

Tags:
Comprar Previsualizar