2. Hinduisme (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 3º curso
Asignatura Grans Tradicions Religioses
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 02/12/2014
Descargas 53
Subido por

Descripción

Primer trimestre, professora Raquel Bouso

Vista previa del texto

2 · HINDUISME Com vam veure, no hi ha només una manera de veure la religió i, a més a més, no hi ha cap visió des d’una sola àrea o disciplina que les englobi. La consciència de la temporalitat, de la mort, sí que és comú a les diferents religions, encara que sigui de maneres diferents. Moltes fan propostes d’alliberament o de salvació. Hi ha diferents aproximacions teòriques i diferents propostes de classificació de les religions.
L’hinduisme és caracteritza per la seva diversitat i complexitat de classificació.
S’origina a Índia, tot i també esta present a Sri Lanka i al Sud-est asiàtic (a causa dels moviments migratoris). Per tant, és una religió que va associat a un component ètnic, per tant es classifica com una religió ètnica. També és sol classificar dins les religions asiàtiques i com una religió d’alliberament.
L’HINDUISME ÉS MOLT DIVERS PER 8 ASPECTES: 1. No hi trobem una figura fundacional, com troben en Buda, Jesús Crist o Mahoma. Amb l’hinduisme no té una figura que estableixi un model i interpretació de la religió, tot i que hi ha gurus, mestres i tota mena de sacerdots, però no hi ha cap figura que esdevingui el model per a tota la tradició religiosa. Hi ha molts models de comportament però no es remeten a una única persona, ni a cap autoritat màxima.
2. Tampoc no hi ha una única institució que aplegui tot el conjunt dels creients. Per tant no hi ha cap institució que legitimi una única veritat, ni una única manera de entendre i viure l’hinduisme. Per tant, no hi ha cap màxima autoritat que pugui excomunicar o emprendre una guerra religiosa.
3. No hi ha un únic dogma, sinó una gran diversitat de doctrines, creences i pràctiques. Si que trobem grups dins de l’hinduisme que porten estrictament un únic dogma, però la regla general és que dins d’un mateix individu variïn, i que la creença varií segons la persona.
4. S’ha parlat de ortopraxis, però també les practiques depenen de les escoles, que són molt diverses, tant de tendències transversals com sincretismes. No hi ha una única manera de praxis, sinó que hi ha diferents formes de culte. El puja és probablement el culte més conegut, però tampoc es porta a terme sempre igual. No hi ha un únic lloc ni un únic temps, ni una única finalitat en portar-lo a terme, sinó que depèn de la regió.
5. No hi ha un model de creient establert. Essent hinduista es pot compartir amb altres grups un conjunt de creences que es complementen en l’hinduisme, com l’ateisme, el panteisme (tot és Déu) o el politeisme ja que és una religió que no és prescriptiva, no marca una única creença. L’aspecte que més o menys unificaria el panorama seria la creença que el cosmos és sagrat i que allò diví o sagrat es pot manifestar de moltes maneres i per això el devot pot triar l’aspecte d’allò diví amb el que es sent més identificat. Per exemple, els vishnevites, seguidors de Vishnu, consideren que ell és tot allò diví, però alhora no neguen l’existència d’altres déus. Alguns creuen en el deva, traduït més àmpliament com “esperit”, però no totes les escoles el reconeixen o li donen un paper important. Molts de cops si hi ha un panteó no està ordenat, fins i tot les divinitats reben noms diferents. Ningú ha imposat la seva visió de l’hinduisme com a única creença acceptable. Aquesta certa tolerància no implica que no hi hagi hagut problemes.
6. No hi ha una única escriptura, un únic text sagrat per a tota la comunitat. Trobem els Veda (coneixements) o corpus vèdic, un conjunt d’escrits que gaudeixen d’una certa autoritat i reconeixement per part de casi tots els hindús. Són els ‘’textos’’ més antics que fins el segle XIX eren ensenyaments orals que eren transmesos generació rere generació (els més antics daten del 1500 aC), i amb l’arribada dels britànics a la India es van posar per escrits. La majoria d’hindús no han llegit mai aquests textos sinó que els coneixen d’oïda, i són els sacerdots qui hi tenen un contacte més directe. La literatura de grans epopeies i mitologia són més conegudes per tota la població ja que es representen a la televisió o el teatre. Els hindús ho són, perquè es reconeix l’autoritat dels Veda, i en canvi, el budisme no reconeix l’autoritat dels vedes i conforma una altre religió o via d’alliberament.
7. No hi ha una sola ètica hindú, és a dir, una única reflexió moral. No tots els hindús s’han de comportar d’una mateixa manera. Tradicionalment hi ha diferents estadis de la vida: estudiant, matrimoni i retirament. Creuen que un quan es jove és estudiant, per adquirir uns coneixements, i llavors s’entra a la vida adulta i ha de tornar a la societat allò que s’ha invertit en la seva formació: formant una família pròpia i treballant. Un cop havent sigut pare i propietari, la següent fase és anar abandonant les possessions i riquesses, fent vida de renunciat. Per això és tan comú que els matrimonis d’ancians deixessin allò que tenien als joves i anessin a viure al bosc.
Una de les finalitats de la vida és la prosperitat econòmica i material, el artha, així com també ho és el plaer, el kama. El dharma és tercer objectiu de la vida, el deure. El dharma varien depenent del lloc, l’edat, la classe social (casta), la divinitat elegida, la professió, etc. de cada individu... i per tant depèn de diversos condicionats socials.
8. Tampoc hi ha un únic camí d’alliberament (yoga), ja que s’observa que cada individu és diferent i que, per tant, hi ha d’haver pluralitat d’opcions. Hi ha moltes vies d’alliberació, que busquen com a objectiu final el moksha (alliberament, plenitud). Es proposen tres vies d’alliberament principals: ˗ El coneixement (jñana-yoga): Tant teòric com pràctic. Sols ser la via que trien els renunciats, aquella gent més especulativa i teòrica. La majoria dels ascetes practiquen aquesta via d’alliberament i es retiren al bosc on es dediquen al coneixement i estudi. És la via d’alliberament reservat a aquells que es dediquen plenament a l’espiritualitat, ja que és el camí més complicat.
˗ L’acció (karma-yoga): Camí a través del treball. Consisteix en un ritual col·lectiu, propi dels brahmins, els sacerdots o oficials que saben com portar a terme el sacrifici i el culte, normalment d’ofrenes, destinat a les persones actives.
˗ La devoció (bakhti-yoga): És el camí de les emocions, concretament el de l’amor, que consisteix en la devoció al déu o deessa que s’hagi triat.
La gran majoria d’hindús fan servir aquesta via, que és la més popular.
El mal per un hindú és la ignorància, i busquen l’alliberament (moksha) d’aquesta ignorància i de tots aquells plaers que semblaven importants. Ni la prosperitat econòmica, ni el plaer, ni el deure complert acaba satisfent l’individu. L’hindú busca l’alliberament de la ignorància (moksha) que implica l’alliberament del samsara (el cicle de renaixements), la vida eterna. Les diverses religions proposen una vida d’alliberament o salvació (soteriologia, estudi de la doctrina de salvació), però en el cas de l’hinduisme n’hi ha varies.
L’hinduisme és tan plural i divers que costa concebreu totes les pràctiques dins d’una mateixa religió, i de fet molts parlen de vies d’alliberament. El concepte de religió no els hi arriba fins que apareixen els britànics al segle XIX, així com el terme hinduisme que no apareix fins el 1829, i que pretén diferenciar les creences i pràctiques de la població de l’Índia de totes les altres religions que coneixien els britànics. Per tant l’hinduisme és una abstracció, una etiqueta, i la realitat cultural i religiosa que anomena és abstracte i totalment diversa.
Aviat els propis hindús van fer seva aquesta etiqueta per tal de construir una etiqueta nacional per lluitar contra l’opressió dels colons invasors, i la hinduitat ha estat un element essencial pels moviments d’alliberament nacional - Gandhi era d’un col·lectiu religiós determinat, però tots els hindús s’hi identificaven. Fins aleshores no hi havia terme propi per parlar d’allò religiós i no es distingia d’allò que no era. És a dir, la religiositat no era una esfera privada al marge de altres, sinó que estava lligada a totes les altres esferes de la vida com l’alimentació, la mort, etc. El terme propi que els hindús més nacionalistes del moment utilitzen és sanatana Dharma, que per la majoria dels hindús és un terme manllevat del propi llegat i que significa ‘‘varietat eterna’’ (Dharma en aquest cas es traduiria com a veritat, i no com a deure). Associen aquest terme a la seva religió, però cadascú s’apropa a aquesta veritat eterna de diferents maneres.
LITERATURA HINDUISTA A la índia, la part de la praxis es tant o més important com la part més teòrica. El cos i la ment són elements essencials en la religió, com també ho és la praxis. La primera de les escriptures hindús són els Veda (que significa coneixement), i són la millor font per apropar-nos a l’hinduisme. El Corpus Vèdic, que no es posa per escrit fins el segle XIX, se li ha anat afegint més volums per tal d’incloure totes les vies d’alliberament que s’han anat ensenyant oralment. És un conjunt d’escrits religiosos (mítics i èpics) que foren transmesos oralment pels sacerdots brahmans, els més antics dels quals són els Himnes (Samhitä). Es considera que aquests Vedas (veda=veritat) els van escoltar antics vidents del passat i els van repetir i memoritzar, per tant en el principi hi havia el so per l’hinduisme, i després la paraula (mantra). La font dels Veda no és humana sinó que foren unes escriptures revelades, però no d’una font divina, sinó d’una força imminent al cosmos. Els Veda en sentit estricte esta format per la col·lecció d’himnes, els Samhitas (parts més antigues), que al mateix temps és divideixen en quatre blocs:     Rig-veda: coneixement de les estrofes o dels himnes Sama-veda: coneixement dels càntics Yajur-veda: Coneixement de les formules litúrgiques, que esta dividit en Krsna YV, negre, i el Sukla YV, blanc.
Atharva-veda: Coneixement dels encanteris Els Himnes, Samhitas, van dirigits als devas, divinitats o forces naturals, tot i que també en trobem dedicats als mals, fertilitat, catàstrofes naturals, gràcies, etc. Els himnes s’acompanyaven de pràctiques rituals (normalment de sacrifici animal), dirigides pels sacerdots brahmans i observades per la comunitat, que són recollides en les escriptures.
Dins del conjunt total del Corpus Vèdic, trobem més textos a part dels Himnes: els Brahmanas que eren guies per a l’execució de rituals sagrats; els Aranyakas (‘‘Composicions del bosc’’) que recull les ensenyances dels mestres al bosc; i els Upanishads (del segle VI aC), que significa ‘’seure prop [del mestre] i eren obres especulatives o filosòfiques, de forma dialogada que plantejava preguntes existencials sobre la finalitat de la vida, l’existència pròpia, etc. A partir dels Upanishads l’individu podia arribar a la plenitud individual, al àtman-Brahman (Brahman és absolut, el tot o realitat última i àtman és individu: l’absolut en l’individu). El Brahman no és quelcom que es pugui definir, sinó que és necessària una unió mística per tal de conèixer-ho. En canvi, un és atman en tant que es reconeix com a individu. En aquests textos, ja no hi ha un sacrifici animal sagnant, sinó que el sacrifici és d’un mateix, a través del coneixement com a via d’alliberament.
Hi ha una literatura considerada revelada d’una font no humana, que és el Corpus Vèdic i una que és recordada i de font humana, la literatura smrti (‘‘allò que és recordat’’).
Dins d’aquesta literatura trobem els grans relats èpics (itihasas), històries antigues (Puranas) i els codis de la llei i ètica (dharmashastras). A tot això, cal afegir els mites, també escrits amb llengua sagrada, així com la literatura de llengua vernacular com la poesia de devoció popular, que també és considerada escriptures sagrades, que tracten temes sagrats combinats amb temes quotidians, filosòfics, narracions, lloances... En l’hinduisme, tots els escrits es van afegint i considerant tots ells literatura sagrada, tot i que els més prestigiats són els Veda.
FALTEN APUNTS DILLUNS 13 ...