T.5 intr. economia (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a l'economia
Año del apunte 2017
Páginas 13
Fecha de subida 08/06/2017
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     T.5  Les  variables  macroeconòmiques     En  una  situació  de  crisis   o   recessió,   el   tipus   de   polítiques  econòmiques   que   s’han   d’aplicar   han   de   ser   contra   cícliques   (intentar   compensar,   esmorteir   el   cicle   i   pujar),   no   procícliques   (segueix  el  cicle).               Pots   aplicar   polítiques   econòmiques   expansives   (augmenten   la   demanda,   intenten   reanimar   l’economia,  reactivar-­‐la)  o  restrictives  (frenar  l’economia).  Aleshores,  les  polítiques  que  s’han  aplicat   a   la   crisis   actual   han   estat   restrictives,   d’austeritat   que   són   procícliques   (degut   a   poder   frenar   l’economia   d’un   principi   per   en   un   futur   poder   créixer,   corregir-­‐nos;   reduïm   les   expectatives   al   principi,  deprimim  l’economia,  que  després  serà  més  fàcil  veure  que  funciona  à  aquesta  teoria  no   sempre  funciona).     Política  fiscal  à  mou  variables  com  els  impostos  (T(ax)),  despesa  pública  (G)...     En  el  cas  que  fos  expansiva,  baixem  impostos  i  pugem  despesa  pública,  va  contra  el  cicle  econòmic,  ja   que  aquest  cicle  cau  i  s’intenta  reactivar.   Si   es   restrictiva,   puges   els   impostos   i   cau   la   despesa   pública,   aquest   tipus   de   polítiques   són   pro   cícliques,  van  al  sentit  del  cicle  en  el  cas  de  la  crisis.       Normalment  les  polítiques  econòmiques  han  de  ser  contra  cícliques,  al  contrari.     Cicles  econòmics:  utilització  de  la  capacitat  productiva  (FPP)  à  Producció,  atur  i  inflació.       Auge.   Fase   alcista   del   cicle.   Recuperació:
Alt   nivell   de   producció,   elevada   ocupació   (reducció   atur)   i   tendències  inflacionistes.     Crisi.   Fase   baixa   del   cicle.   Recessió.   Depressió:   Alentiment   creixement   o   reducció   de   la   producció,   augment  de  l’atur  i  tendències  deflacionistes     Excepcions:
 -­‐   Anys  70:  Estangflació.  Estancament  i  inflació.     -­‐   Anys  90:  Nova  economia.  Alts  nivells  de  producció  i  ocupació  sense  tensions  inflacionistes       1.   El  Producte  interior  brut  (PIB)   A   nivell   macroeconòmic   dels   països,   és   una   de   les   variables   que   s’utilitza   més   freqüentment   (el   Producte  Interior  Brut,  GDP  en  anglès),  és  el  valor  de  la  producció  d’un  país.     Es  calcula  agafant  el  que  produeix  un  país  multiplicat  pel  seu  valor,  valorem  aquesta  producció.     Ex.  Si  produeix  patates  i  préssecs,  agafem  les  patates  les  multipliquem  pel  preu  i  amb  els  préssecs   iguals,  i  ho  sumariem.       à  el  valor  de  mercat  de  tots  els  béns  i  serveis  finals  produïts  durant  un  determinat  període  a  un  país.       1   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     •   El  valor  de  mercat:  valorem  aquests  productes  al  preu  que  tenen  de  venda,  és  un  preu  que   inclou  impostos  indirectes,  podem  calcular  el  PIB  a  preus  de  mercat  i  també  a  cost  de  factors.   Per  passar  d’un  a  l’altre  restaríem  els  impostos  indirectes  i  afegiríem  les  subvencions.  Valorem   la  producció  al  valor  del  mercat,  al  preu  final  dels  productes.  Això  ens  ajuda  a  homogeneïtzar   els  diferents  productes.     •   Béns  i  serveis  finals:  produïts  i  venuts  legalment,  inclosos  en  el  valor  de  mercat,  es  compta   tot.  Es  deixen  de  banda  moltes  coses  en  el  PIB,  molts  elements  (treball  domèstic...),  tirem  amb   imperfeccions.     S’inclouen   els   béns   i   serveis   finals,   no   els   entremitjos,   ja   que   hem   d’evitar   la   doble   comptabilitat,  així  que  agafarem  sempre  el  valor  del  producte  final  que  inclou  el  valor  dels   béns  entremitjos,  o  podem  agafar  el  sumatori  dels  valors  afegits.     Valor  afegit:  el  valor  de  la  producció  –  el  valor  dels  béns  entremitjos.     Ex.  El  pa:  podem  agafar  l’últim  valor  del  pa  o  desglossar  les  fases  del  procés  productiu   i  fer  el  sumatori  dels  diferents  valors  afegits.     Cereals  amb  un  valor  de  mercat  o  producció  és  de  0’5€,  el  cost  dels  factors  o  béns   entremitjos  és  0€,  per  tant  el  valor  afegit  de  l’etapa  seria  de  0’5€   Farina  amb  un  valor  de  mercat  de  1’2€  menys  el  cost  de  factors  que  serien  el  0’5€  del   cost  del  cereal,  per  tant  seria  de  0’7€.     El  pa  seria  el  valor  del  mercat  de  2€  menys  el  cost  dels  factors  que  seria  1’2€  (0’5  +   0’7),  per  tant  el  valor  afegit  seria  de  0’8€.     La  suma  del  valor  afegit  seria  de  2€.  És  a  dir:  puc  agafar  el  valor  del  producte  final  que   és  el  pa  (2€)  o  fer  la  suma  dels  valors  afegits  (2€).       S’intenta  evitar  la  doble  comptabilitat.       *Béns  de  capital  (maquinaria...  serien  béns  entremig),  és  fa  una  excepció  i  es  compten   com  a  béns  finals,  ja  que  tenen  un  import  en  el  cost  de  la  producció  molt  important.       *Taules  input  –    output   à  intenta  veure  el  conjunt  d’interrelacions  dins  l’economia  d’un  país  entre   els  diferents  sectors.       •   Produïts  durant  un  període  de  temps:  mirem  el  que  s’ha  produït  en  una  economia,  d’aquest   any  al  any  anterior.  És  una  variable  anomenada  flux,  mirem  en  quant  a  variat  any  a  any.     Espanya  està  a  bilions  ja.     •   Dintre  d’un  país:  és  a  dir,  dins  les  fronteres  d’aquest  país,  tenim  la  producció  del  país,  ja  sigui   que  les  hagin  produït  empreses  nacionals  dins  el  país  o  empreses  estrangeres  dins  del  país.  El   valor  de  la  producció  dins  les  fronteres  d’aquest  país.  Totes  amb  la  seu  social  al  país,  sigui   propietat  d’un  altre  país  o  el  propi.     Per  passar  del  producte  interior  brut  al  producte  nacional  brut,  agafem  la  producció  de  totes   les  empreses  del  país,  ja  siguin  en  el  territori  al  país  o  estiguin  extrenalitzades.  Però  empreses   pròpies  de  país.  Tinguin  la  seu  social  on  sigui,  però  propietat  del  país.   *S’ha  de  veure  on  té  la  seu  social.       El   PIB   es   pot   calcular   des   de   diferents   punts   de   vista,   via   oferta   (agafant   la   suma   del   valor   de   la   producció  de  tots  ells  sectors  productius  de  l’economia),  via  demanda/despesa  o  via  renda.  El  resultat   ha  de  ser  el  mateix  per  cada  una  d’aquestes  maneres.     Recull   la   producció   de   béns   i   serveis   finals,   però   si   és   un   producte   de   2na   mà   no,   ja   que   ja   l’hauríem   inclòs  en  un  altre  any.       PIB  des  del  punt  de  vista  de  l’oferta:  seria  el  sumatori  dels  valors  afegits  dels  sectors  productius  +  els   impostos.   (INE),   agafem   els   valors   afegits   per   evitar   la   doble   comptabilitat,   que   no   hi   hagi   un   bé   utilitzat  per  dos  sectors.       2   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà       PIB  des  del  punt  de  vista  de  la  demanda:  Y=C+I+G+XN   Ø   Y  és  el  PIB.     Ø   C  és  el  consum,  és  a  dir,  la  despesa  que  fan  les  economies  domèstiques  amb  béns  i  serveis.   Consum   de   béns   duradors,   de   béns   no   duradors,   de   serveis...   El   consum   “privat”.   L’única   despesa   d’aquestes   economies   domèstiques   que   no   s’inclou   en   el   C,   és   la   despesa   en   habitatge  (és  més  important,  ho  considerem  inversió).  (ex.  De  consum:  la  compra,  despesa   petita...).     Ø   I   és   la   inversió,   no   es   troba   en   les   estadístiques   o   Eurostat,   com   a   tal,   utilitzen   el   nom   de   formació   bruta   de   capital.   Pot   estar   desglossat   entre   formació   bruta   de   capital   fixe   i   variació   d’existències  de  les  empreses,  ja  que  es  consideren  inversió.  (Construcció  en  terme  d’edificis,   béns  d’equip  i  la  variació  d’existències).  Tot  això  és  inversió  del  sector  privat.     Ø   G  és  la  despesa  pública,  dins  d’aquesta  podem  analitzar-­‐ho  més  profundament,  hi  trobaríem   el  consum  públic  (material,  personal...)  +  la  inversió  pública  (infraestructures,  carreteres...).   És  la  part  de  la  despesa  pública  que  s’anomena  despesa  pública  final.  La  despesa  pública  en   termes   de   transferències   (sobretot   de   l’Estat   a   les   famílies),   no   està   inclosa   en   la   G,   la   utilitzarem  per  calcular  la  renda  disponible  però  no  en  el  PIB.     *Saldo   pressupostari:   diferència   entre   els   ingressos   i   la   despesa.   Els   ingressos   del   sector  públic  venen  dels  impostos  (T),  és  una  quantitat  fixa,  no  depèn  del  nivell  de   renda.     o   Si   els   ingressos   són   igual   a   les   despeses,   tenim   un   saldo   pressupostari   equilibrat  (0),  vol  dir  que  l’administració  pública  gasta  el  mateix  que  ingressa.   o   Si  tenim  una  situació  on  G<T  tenim  una  situació  de  superàvit  (>0).   o   Si  tenim  una  situació  on  G>T,  tenim  un  saldo  pressupostari  amb  dèficit  (<0).   à   maneres   de   finançar   el   dèficit:   pujar   impostos,   emetre   deute   públic   (els   bons  del  tresor,  la  gent  els  compra  a  canvi  d’uns  interessos  al  cap  d’un  temps,   a  vegades  per  atreure  inversions  s’haurà  de  pujar  el  tipus  d’interès  i  això  afecta   a   la   inversió   ja   que   baixa   ),   augmentar   l’oferta   monetària   (la   impressió   de   diners   per   part   del   Banc   Central,   monetitzar   el   deute,   més   diner   en   circulació   vol   dir   més   inflació,   hi   ha   més   liquiditat   i   és   més   fàcil   que   la   gent   faci   més   despesa,  això  costa  de  fer,  l’objectiu  del  Banc  Central  europeu  és  regular  la   inflació,  el  preu  del  diner  és  el  tipus  d’interès,  si  hi  ha  més  diner  en  circulació,   el  tipus  d’interès  cau,  devaluem  el  valor  del  diner)   Ø   XN  vol  dir  exportacions  nétes,  el  valor  de  les  exportacions  (vendes,  X)  menys  el  valor  de  les   importacions  (compres,  M).     *Saldo  exterior:  la  balança  de  pagaments  és  un  document  comptable  on  es  recorren   totes   les   transaccions   econòmiques   que   un   país   té   amb   els   altres   països.   Tots   els   documents  comptables  han  de  quadrar.     Balança  per  compte  corrent:  comercial,  serveis,  rendes,  transferències)   Balança  per  capital   Balança  financera   Balança  d’errors  i  omissions  (la  diferència  perquè  és  quadri)   à  La  suma  de  totes  aquestes  ha  de  ser  0.     A   vegades   el   saldo   exterior   és   el   saldo   de   la   balança   comercial   (exportacions   –   importacions),  però  a  vegades  és  la  suma  d’altre  balances.     o   Si  XN  és  0  vol  dir  que  tenim  un  saldo  exterior  equilibrat   o   Si  XN  és  <0  vol  dir  que  tenim  un  saldo  exterior  en  dèficit   o   Si  XN  és  >0  vol  dir  que  tenim  un  saldo  exterior  en  superàvit   Ex.  Si  suposem  que  és  un  saldo  exterior  és  inexistent,  és  a  dir  que  tenim  Y=C+I+G,  vol  dir  que   tenim  una  economia  tancada  vol  dir  que  la  inversió  que  es  faci  en  aquesta  economia  dependrà   només  de  l’estalvi.  Inversió  igual  que  estalvi.       3   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     Y-­‐C-­‐G=I  l’estalvi  nacional  serà  igual  a  la  inversió  nacional/total,  un  estalviador  és  aquell  que  té   un  excedent  de  recursos  monetaris  (estalvi  =  S,  savings)i  per  tant  ofereix  aquests.  L’inversor   és   aquella   persona   que   demana   recursos   monetaris.   Es   posen   en   contacte   via   el   sistema   financer,  (entitats  financeres  originàriament  neixen  per  posar  aquests  dos  en  contacte).   Si  no   et   pots   relacionar   amb   altres   països,   només   podrem   realitzar   projectes   d’inversió   amb   l’estalvi.       A   nivell   de   tot   el   país,   si   aquesta   és   una   economia   tancada,   tot   l’estalvi   anirà   a   la   inversió.   Projectes  d’inversió  que  l’estalvi  m’ho  permeti.  En  una  economia  tancada,  l’estalvi  =  inversió.   No  puc  dur  a  terme  una  inversió  si  no  tinc  estalvis.       Si  l’economia  és  oberta  es  donen  situacions  com  que  l’estalvi  sigui  més  gran  o  més  petit  que   la  inversió  i  això  té  repercussions  en  la  balança  de  pagament.     Si  el  saldo  exterior  és  més  gran  que  0  queda  reflectit  en  que  tinc  més  estalvi  que  inversió  i  pots   estar  finançant  els  projectes  d’inversió  d’altres  països,  el  saldo  serà  negatiu.     La  situació  contraria  seria  que  tinguéssim  el  saldo  exterior  més  petit  que  0,  hi  ha  insuficiència   d’estalvi  i  vol  dir  que  entraran  capitals  en  l’economia,  per  tant  el  saldo  de  la  balança  financera   serà  positiu,  entren  capitals.       S  =  I  à  economia  tancada   S  <  I  à  economia  oberta   S  >  I  à  economia  oberta   (XN  =  0)     Y-­‐C-­‐G-­‐I  =  XN:  Y-­‐C-­‐G  à  estalvi  nacional  o  total  que  ho  desglossem  en  (Y-­‐C-­‐T,  estalvi  privat)  i  (T-­‐ G,  saldo  públic  o  pressupostari),  si  sumem  aquests  dos  estalvis,  els  resultat  queda  com  a  Y-­‐C-­‐ G,   és   a   dir,   la   suma   de   l’estalvi   del   sector   privat   i   l’estalvi   del   sector   públic.   La   I   és   la   inversió   nacional  o  total,  aleshores  si  restem  l’estalvi  total  –  la  inversió  total,  ha  de  ser  igual  al  saldo   exterior  (XN).     Això   seria   la   suma   del   saldo   per   compte   corrent   i   saldo   per   capitals   i   ens   donaria   el   saldo   exterior.       Estem  en  una  economia  oberta  S  diferent  a  I   Si  XN>0  à  capacitat  de  finançament,  el  saldo  de  la  balança  financera  sortiran  capitals   Si  XN<0  à  tinc  necessitat  de  finançament,  entren  capitals     Saldo  Pressupostari  =  T-­‐G   SP  >  0        à    T-­‐G>0  à  T>G,  superàvit   SP<0            à    T-­‐G<0  à  dèficit     Tipus  impositiu  mitja  =  T/Y(renda)   Tipus  impositiu  marginal  =  increment  T/increment  Y     Exercici:  20%  primers  50.000€  i  el  50%  a  partir  de  50.000€.  Una  persona  guanya  60.000€,  els  primers   50.000€  se  li  aplicarà  el  20%  à  10.000€,  i  pels  següents  10.000€  se  li  aplica  el  50%  à  5.000€,  és  a  dir   que  pagarà  en  total  15.000€.     El   tipus   impositiu   mitjà   d’aquesta   persona   seria   de   15.000€/60.000€   *100   =   25%,   s’ha   d’agafar   els   impostos  que  paguem  entre  la  renda  que  tenim,  és  a  dir  de  tota  la  renda,  el  %  que  estem  pagant.     El  tipus  impositiu  marginal,  és  a  dir,  per  cada  1€  addicional  que  guanyi  a  partir  de  60.000€,  se  li  aplica   el  50%.  A  mesura  que  anem  guanyant  més,  el  fet  que  guanyem  més  unitats,  en  aquesta  renda  se  li   aplica  sempre  el  50%.  Per  tots  els  diners  addicionals  s’aplica  la  regla  general  del  50%.         4   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     Quota   Impost   TMi   50.000€   4.000€   8%   100.000€   4.000€   4%   200.000€   4.000€   2%   Sistema  impositiu  regressiu,  perquè  com  més  guanyo,  menys  tipus  impositiu  mitjà  pago.     El  tipus  impositiu  marginal,  no  hi  ha  variació  en  l’impost  que  m’apliquen,  aleshores  el  tipus  impositiu   marginal  en  aquest  cas  és  0,  ja  que  per  cada  €  addicional,  no  pago  més  impost.       Renda   Impost   TMi   50.000€   15.000€   30%   100.000€   25.000€   25%   200.000€   40.000€   20%   Tenim  un  sistema  impositiu  regressiu,  com  més  renda,  el  tipus  mitjà  és  més  petit.     Renda   Impost   TMi   50.000€   10.000€   20%   100.000€   25.000€   25%   200.000€   60.000€   30%   Tenim  un  sistema  impositiu  progressiu,  com  més  renda,  el  percentatge  és  més  elevat.     Renda   Impost   TMi   50.000€   12.500€   25%   100.000€   25.000€   25%   200.000€   50.000€   25%   Sistema  impositiu  proporcional,  el  tipus  mitjà  és  sempre  el  mateix.       L’impost   sobre   la   renda   (IRPF),   va   per   trams,   és   a   dir,   l’exemple   primer,   aleshores   al   tram   que   t’apliquen  un  %  diferent,  aquest  és  el  tipus  marginal  i  si  no  hi  ha  canvi  de  trams  vol  dir  que  no  hi  ha   tipus  Marginal.       PIB  des  del  punt  de  vista  de  la  renda:  RA  +  EBE   •   RA,  renda  assalariats,  rendes  de  treball  que  venen  de  quan  treballes  a  compte  d’un  altre   •   EBE,  excedent  brut  explotació,  rendes  de  que  ets  propietari,  propietats...     •   La  renda  mixta  està  entre  rendes  de  capital  i  rendes  del  treball,  normalment  son  les  rendes   dels  autònoms.       A  vegades  al  PIB  se  l’inclou  un  valor  imputat,  uns  serveis  públics  o  producció  del  sector  públic,  que  no   el  podem  valorar  com  a  preus  de  mercat  ja  que  no  passen  pel  mercat,  però  aleshores  se’ls  dona  aquest   valor  imputat  a  través  del  cost  del  servei  (salaris,  personal...)       El   valor   dels   béns   i   serveis   en   una   economia   en   un   període   determinat,   però   a   les   estadístiques   a   vegades  es  ona  informació  per  trimestres,  vigilem  ja  que  s’introdueix  alguna  tècnica  estadística  per   poder  aplicar  la  desestacionalització,  així  poder  parlar  en  termes  trimestrals.     Ex.  A  l’estiu  en  alguns  sectors  el  PIB  pujaria  molt.  Amb  la  tècnica  estadística  s’intenta  esmorteir  i  que   no  hi  hagin  pics  tan  importants.       El  PIB  és  una  mesura  de  la  producció  imperfecta,  no  inclou  tot  el  que  s’ha  d’incloure.     I   si   l’agafem   com   a   mesura   del   benestar,   com   menys   treballi   la   gent   està   millor   però   el   PIB   baixa,   aleshores  no  indica  bé  el  benestar.  O  si  introduïm  mesures  per  regular  la  contaminació,  haurem  de   produir  menys  hores  i  fa  baixar  el  PIB.         5   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     A  vegades  introduïm  el  PIB  per  càpita  (PIB/població),  s’utilitza  com  a  mesura  de  la  distribució  de  la   renda.     Ex.  PIB  per  càpita  d’un  país  són  5  milions  /100  persones  =  50.000€.  Això  ens  dóna  informació  de  en   termes  mitjans  seria  de  50.000€  per  cap,  pot  voler  dir  dos  casos:   1.   Que  tinguem  100  persones  i  cada  persona  guanyi  50.000€  i  això  ens  dóna  el  PIB  de  5  milions.   2.   Que  tinguem  10  persones  que  guanyen  50.000€  i  90  persones  que  no  guanyen  res,  en  aquest   cas  el  PIB  és  5  milions.     En  termes  mitjans  ens  dóna  el  valor  de  la  producció  entre  la  gent  que  hi  viu,  però  la  renda  no  ens  dóna   massa  informació.  Pot  ser  útil  per  comparar  països,  de  la  renda  mitjana.     CLU  à  costos  laborals  unitaris:  s’utilitzen  com  a  mesura  de  competitivitat  (de  les  exportacions),  més   capacitat   o   menys   de   col·∙locar   els   seus   productes.   Si   augmenten   els   CLU   vol   dir   que   el   nivell   de   competitivitat  cau  i  costa  més  col·∙locar  els  teus  productes.   Però   hi   ha   autors   que   ho   contradiuen   i   que   no   sempre   passa,   hi   ha   casos   en   que   els   CLU   augmenten  i  la  competitivitat  també.  à  la  paradoxa  de  Kaldor,  diu  que  no  necessàriament  és   compleix   l’altra   teoria,   fa   un   estudi   del   comportament   dels   dos   factors   i   es   veu   que   en   determinats  casos  es  compleix.     CLU  =  costos  laborals  per  treballador/la  productivitat  del  treball.     Si  ens  interessa  disminuir  els  CLU  per  augmentar  la  productivitat,  hi  ha  diferents  maneres:     1.   Reduir  els  costos  laborals  per  treballador   2.   Augmentar  la  productivitat  del  treball   Un  país  pot  ser  competitiu  des  de  molts  punts  de  vista  (tecnologia,  costos  laborals...)         Si   el   valor   del   producte   varia   entre   dos   períodes,   és   important   determinar   en   quina   mesura   és   atribuïble  a  la  variació  dels  preus  i  en  quina  mesura  ho  és  la  variació  de  la  producció  física.     •   PIB   nominal:   Producció   de   béns   i   serveis   valorats   als   preus   vigents   (o   corrents).   Agafo   la   producció  del  país  als  preus  d’aquell  any  que  estem  analitzant.     •   PIB   real:   Producció   de   béns   i   serveis   valorats   a   preus   constants.   Agafem   un   any   base,   de   referència.  Deixant  de  banda  l’impacte  del  preu.     Ex.  PIB  Nominal:     PIB  del  2016  =  (quantitat  peres  2016*  preu  peres  2016)  +  (quantitat  pomes  2016  *  preu  pomes  2016)     PIB  del  2017  =  (quantitat  peres  2017  *  preu  peres  2017)  +  (quantitat  pomes  2017  *  preu  pomes  2017)   Ho  comparem  i  veiem  quan  augmenta/disminueix,  però  preus  i  quantitats  junts.       PIB   Real:   agafo   de   referència   el   preu   del   2016,   i   no   varies   els   preus   dels   altres   anys,   deixes   els   preus   del  2016.     PIB  del  2016  =  (quantitat  peres  2016  *  preu  peres  2016)  +  (quantitat  pomes  2016*  preu  pomes  2016)     PIB  del  2017  =  (quantitat  peres    2017*  preu  peres  2016)  +  (quantitat  pomes  2017  *  preu  pomes  2016)       L’increment   no   és   el   PIB   nominal,   ja   que   és   una   barreja   de   preus   i   quantitats,   aleshores   per   saber   realment  quan  creix  la  producció,  calcules  el  PIB  real.     6   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     Ex.           Comparar  el  PIB  amb  el  decurs  del  temps:       El   quocient   entre   el   PIB   nominal   i   el   PIB   real   s’anomena   deflactor  del  PIB  i  és  un  índex  de  preus  en  tant  que  l’indicador   de  l’efecte  dels  preus  en  el  valor  del  PIB.     Per  saber  que  ha  passat  amb  els  preus  hem  de  veure  la  variació   d’aquests  índex.     Faríem  la  Taxa  d’inflació  del  P1  i  P2:  Deflació  PIB  P2  –  Deflació  PIB  P1  /  Deflació  PIB  P1  *100   Una  cosa  és  l’índex  de  preus  i  l’altra  a  variació,  que  ens  dóna  la  situació  de  inflació  o  deflació.     PIB  nominal  any  base  =  PIB  real  any  base  à  deflació  PIB  any  base  és  de  100  sempre  que  els  dos  models   del  PIB  siguin  igual.     Ex.     Preu   Quantitat   Preu  filets  de   Quantitat  filets     hamburgueses   hamburgueses   pollastre   de  pollastre   vegetals   vegetals   2013   1€   100   2€   50   2014   2€   150   3€   100   2015   3€   200   4€   150       PIB  nominal   PIB  real  any  base  2013   2013   (1*100)  +  (2*50)  =  200   (1*100)  +  (2*50)=  200   2014   (2*150)  +  (3*100)  =  600   (1*150)  +  (2*100)  =  350   2015   (3*200)  +  (4*150)  =  1200   (1*200)  +  (2*150)  =  500     Deflactor  del  PIB  2013  any  base:  200/200  *100  =  100    és  el  nº  índex.     Deflactor  del  PIB  2014:  600/350  *  100  =  171  és  el  nº  índex.     Deflactor  del  PIB  2015:  1200/500  *100  =  240  és  el  nº  índex.     à  comparem  la  producció  del  mateix  any,  valorant  el  preu  d’aquell  any  o  els  preus  de  l’any  base.  Per   saber  si  hi  ha  hagut  inflació  o  deflació  em  de  saber  la  variació  de  la  deflació  del  PIB  d’un  any  a  un  altre.     7   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     Construïm  la  taxa  d’inflació  d’un  període  a  l’altre:     •   Del  2013-­‐2014:  171  -­‐100/  100  =  71%   •   Del  2014-­‐2015:  240-­‐171/171  =  40%     Això  serveis  per  fer  el  gràfic,  ja  que  és  el  que  ha  de  quedar  reflectit.         El  PIB  com  a  indicador  de  benestar  econòmic:       -­‐   Avantatges:     à  Objectivitat   à  El  PIB  i  les  altres  variables  de   benestar       -­‐   Limitacions:     à  Més  enllà  de  la  riquesa.     à  El  que  no  inclou  el  PIB.         A  vegades  la  informació  que  ens  dóna  el  PIB   es   complementa   amb   el   IDH   (índex   de   desenvolupament   humà),   aquest   índex   sorgeix   l’any   90   per   l’economista   Amartya   Sen,   que   buscava   altres   elements   per   descriure.     L’organització  que  hi  ha  al  darrera  és  el  PNUD,  normalment  té  un  valor  entre  0  i  1  (IDH  alt  >  0’8  //  IDH   mitjà  0’5  i  0’8  //  IDH  baix  <0’5).     És  la  mitjana  de  3  subíndex:   -­‐   Índex  d’esperança  de  vida     -­‐   Índex  d’educació  (ex.  Taxa  d’alfabetització...)   -­‐   Índex  PIB   Es  té  amb  compte  el  PIB  però  s’afegeixen  nous  aspectes.       5.2  Preus:  L’Índex  de  Preus  al  Consum  (IPC)       Indicador  del  cost  dels  béns  i  serveis  comprats  per  un  consumidor  representatiu.  Agafem  una  cistella   representativa  d’una  família  i  es  fa  una  enquesta  sobre  què  consumeix  i  el  preu  dels  seus  productes,   en  un  moment  determinat  del  temps  i  es  compara  amb  el   valor   d’aquesta   cistella   en   un   altre   moment   determinat   del  temps.  Calculem  el  cost  del  cistell.   Agafem  un  any  base  per  mirar  com  ha  canviat  el  valor  del   preu  en  aquest  any  base.  La  idea  és  fer-­‐ho  el  més  freqüent  possible.     Ex.  Espanya   Tipus  d’enquesta:  continua  de  periodicitat  mensual.     Període  base:  2001     Mostra  de  municipis:  141  per  a  alimentació́  i  97  per  a  la  resta.     Nombre  d’articles:  484     Nombre  d’observacions:  aproximadament  200.000  preus  mensuals     Classificació́   funcional:   12   grups,   37   subgrups,   80   classes   i   117   subclasses;   57   rúbriques   i   37   grups   especials.       8   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     Mètode   de   recollida:   agents   entrevistadors   en   establiments   i   recollida   centralitzada   per   a   articles   especials.       Exercici:     Filets  de  pollastre   Fruita   2013   1€   2€   2014   2€   3€   2015   3€   4€     -­‐   4filets  de  pollastre  i  2kg  fruita   -­‐   Any  base  2013   Valor  cistella  2013  =1*4  +  2*2  =  8€   Valor  cistella  2014  =  2*4  +  3*2  =14€   Valor  cistella  2015  =3*4  +  4*2  =  20€     IPC2013=  (valor  cistella  a  preus  actuals/valor  cistella  a  preus  base)  *  100  =  8/8*100  =  100   IPC2014=  14/8  *  100  =  175   IPC2015=  20/8  *  100  =  250     Taxa  d’inflació  o  deflació:  en  quant  ha  variat  l’índex  de  preu.     à  del  2013  al  2014  és  del  (IPC2014  –  IPC2013)/  IPC  2013  *  100  =  75%   à  del  2014  al  2015  és  de  (IPC2015  –  IPC2014)/  IPC  2014  *  100  =  43%     Diferències  entre  PIB  i  IPC  à  no  n’hi  ha  massa.     -­‐   El   deflactor   del   PIB  inclou   tots   els   productes   produïts   dins   les   fronteres   d’una   economia   i   no   inclou   les   importacions   i   intenta   que   les   ponderacions   siguin   més   fidels   a   les   pautes   de   la   realitat,     -­‐   L’IPC   inclou   només   els   preus   dels   productes   de   consum,   inclou   el   preu   dels   productes   de   consum  que  s’importen.  No  s’adapta  als  canvis  de  les  pautes  de  consum.     Problemes   de   mesura   de   l’IPC   à   L’IPC   és   només   els   productes   fixes,   té   unes   ponderacions   fixes   (sempre  hi  ha  la  mateixa  estructura  de  consum)  i  això  no  ens  dóna  una  visió  real  del  que  passa.  Ja  que   el  pes  de  determinades  despeses  va  canviant,  les  pautes  de  consum  no  són  les  mateixes.  Ens  dóna   informació  esbiaixada  per  aquestes  ponderacions  fixes.     Tampoc  té  amb  compte  que  podem  consumir  productes  substitutius  degut  a  variacions  de  preu  o  de   qualitat.     En  els  darrers  anys  s’intenten  modificar  les  ponderacions,  però  no  és  tant  freqüent  com  s’hauria  de   fer,  s’intenta  solucionar  el  problema,  i  també  agafar  anys  bases  més  propers.       L’IPC  harmonitzat:     Amb   unes   ponderacions   i   pautes   de   consum   que   són   més   o   menys   la   mitjana   a   tots   els   països   europeus.  El  més  similars  possibles.  Agafa  una  mitjana  de  les  ponderacions.       •   Canvis  de  preus  a  nivell  estructural:   A  nivell  de  dèficit  públic  també  és  fa  diferenciació  entre  cíclic  i  estructural.    És  pot  trobar  en  diferents   termes.     -­‐   Inflació,  com  la  inflació  subjacent  o  estructural,  és  l’evolució  de  preus  treien  aquells  preus  en   els  que  els  preus  varien  molt  com  el  petroli,  traiem  el  comportament  cíclic  del  comportament   més  estructural.   Per  dissenyar  polítiques  de  política  econòmica  també  tindrem  en  compte  aquests  tipus  de  variables   estructurals  o  cícliques.       9   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     •   Renda   Nacional   és   el   Producte   Nacional   Nét   (PNN)   a   cost   de   factors,   hem   de   jugar   amb   l’amortització.       •   Renda  Disponible:  afegim  les  subvencions  donades  a  les  famílies  (pensions),  hem  de  treure   els  beneficis  de  les  empreses,  ja  que  volem  analitzar-­‐ho  en  termes  de  famílies.         Els  índex  de  preus  també  ens  ajuden  per  comparar  variables  en  diferents  períodes  de  temps.   Ex.  Si  hem  de  comparar  salaris  en  diferents  moments  dels  temps,   SMI  451’20€  nominal  al  2003   IPC  (base  2001)  à  de  l’any  2003  era  de  106’68     à  el  del  2004  era  de  109’92   Quin  hauria  de  ser  el  salari  mínim  nominal  de  l’any  2004  per  preservar  el  poder  adquisitiu.     W/P  és  el  poder  adquisitiuà  451’20/106’68  =  x/109’92  à  el  salari  que  hi  hauria  d’haver  per  no  perdre   preu   adquisitiu   és   464’9€   >   460’50   salari   mínim   legal   del   2004   que   era   el   fixat   per   l’economia   espanyola.       Indiciació:  estem  corregint  una  variable  en  funció  a  com  varien  els  preus,  es  corregeixen  per  evitar  la   pèrdua  de  valor  adquisitiu.       Podem  utilitzar  aquest  índex  per  passar  del  tipus  d’interès  real  al  nominal.   Tipus  d’interès  real  =  tipus  d’interès  nominal  –  inflació.     Ens  dóna  informació  del  poder  adquisitiu.     El  tipus  d’interès  és  el  preu  del  diner,  i  ens  diu  si  aquell  diner  té  més  poder  adquisitiu  o  menys  poder   adquisitiu.       Ex.  Tenim  1.000€  de  dipòsit  en  una  entitat  financera,  i  comprem  un  producte  que  val  10€  i  per   tant  la  quantitat  que  podem  comprar  d’aquest  producte  és  100  unitats.     Però  aleshores  col·∙loquem  els  diners  a  una  entitat  financera  i  al  cap  d’un  any  ens  donen  110€   (10%   interès   nominal).   Aleshores,   al   cap   d’un   any,   quin   poder   adquisitiu   tenen   els   110€,   si   podré  comprar  el  mateix  que  fa  un  any.     Dependrà  de  la  inflació  i  els  preus,  hauré  de  veure  l’interès  real.       1.   à  el  preu  és  10€%  i  la  quantitat  són  110  unitats.     Tipus  d’interès  real  =  tipus  d’interès  nominal  –  taxa  d’inflació  =  10%  -­‐  0%  =  10%   2.   à  preu  =  10’6€,  quantitat  104  unitats.  Tipus  d’interès  real=  10%  -­‐  6%  =  4%   3.   à  preu  =  11€,  quantitat  100  u.  Tipus  d’interès  real  =  0%   4.   à  preu  11’2€  i  la  quantitat  98  u.  Tipus  d’interès  real  =  -­‐2%   5.   à  9’8€  i  112  u.  Tipus  d’interès  real  =     Si  que  m’han  augmentat  un  10%.  Però  el  tipus  d’interès  real  depèn  del  cas.               10   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     Esquema     Sistemes  financers,  mercats  financers  i  intermediaris  financers   Els  estalviadors  són  l’oferta.  Els  inversos  són  la  demanda.     El  sistema  financer  són  el  conjunt  d’institucions  que  sorgeixen  per  posar  en  contacte  estalviadors  i   inversors.  Transfereix  recursos  des  dels  estalviadors  (ofereixen  diners  o  recursos  prestables)  cap  als   inversors  (demanden  diners  o  recursos  prestables).  Els  posa  en  contacte,  hi  ha  intermediaris  financers   entre  uns  i  altres.  El  guany  de  les  institucions  financeres  és  el  marge  d’intermediació  (diferencia  entre   el  tipus  d’interès  que  paga  als  estalviadors  i  el  que  cobra  als  inversors).     Els  inversors  poden  recórrer  a  les  institucions  de  les  entitats  financeres  o  poden  emetre  títols  a  canvi   de  diners,  al  mercat  financer.   Les  entitats  financeres  busquen  el  seu  benefici,  amb  comissions.       Mercats  financers:  són  les  institucions  a  través  de  les  quals  els  estalviadors  ofereixen  fons  prestables   als  inversos  directament  (borsa  de  valors  on  s’intercanvien  accions  o  el  mercat  de  bons)   •   Accionista,  vol  dir  que  té  part  de  l’empresa  i  té  veu  a  l’hora  de  prendre  decisions,  anirà  a  la   junta  d’accionistes  (depèn  del  %  d’accions  que  tens).  Renda  variable.   •   Bo  o  obligació,  és  un  creditor  de  l’empresa,  deixa  uns  diners  i  l’empresa  li  torna  aquests  diners   i  és  l’interès.  En  el  cas  dels  Estats,  ha  d’oferir  un  tipus  d’interès  atractiu  per  dur-­‐lo  al  mercat.   En  el  cas  que  els  inversos  tingui  mala  imatge,  haurà  de  pujar  el  tipus  d’interès  (prima  de  risc).   Renda  fixa.     Empreses  i  estats  es  financen  també  per  bons  i  obligacions  per  finançar  el  dèficit  públic.       Intermediaris  financers:  institucions  a  través  de  les  quals  els  estalviadors  ofereixen  fons  prestables  als   inversos  indirectament.     •   Bancs:  fan  d’intermediaris.   •   Fons  d’inversió  o  de  pensió:  estalvi  col·∙lectiu,  recullen  el  tipus  d’estalvi  de  cadascú,  i  aleshores   decideixen  on  invertir-­‐lo.     Estalvi  i  inversió  en  la  Compatibilitat  Nacional   PIB  des  del  punt  de  vista  de  la  demanda  o  despesa:  Y=C+I+G+XN.     •   (si  tenim  una  economia  tancada  que  no  realitza  comerç  exterior,  XN=0)  estalvi  total  =  estalvi   nacional  à  Y  =  C  +  I  +  G  à  I  =  Y  –  C  –  G  à  S  =  I   •   (si  tenim  una  economia  oberta,  realitza  comerç  exterior)  à  Y  =  C  +  I  +  G  +  XN  à  Y  –  C  –  G  =  I   +  XN  à  S  –  I  =  XN   o   si  S>I  i  XN>  0  tenim  una  economia  amb  capacitat  de  finançament,  sortida  de  capital.   o   Si  S<I  i  XN<0  tenim  una  economia  amb  capacitat  de  finançament  i  sortida  de  capital     Estalvi  total  o  nacional:     Inversió:     compra   de   nou   capital   (equips   o   edificis),   acumulació  d’existències  o  compra  de  vivenda.       Estalvi   privat:     part   de   la   renda   disponible   que   queda   a  les  llars  després  d’efectuar  el  seu  consum  i  pagar  els   seus  impostos.       El  tipus  d’interès   Tipus  d’interès  real  (r)  =  tipus  d’interès  nominal  (i)  –  inflació.       11   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     Els   mercats   financers   coordinen   els   estalvis   i   les   inversions   de   l’economia   en   el   mercat   de   fons   prestables,  ho  fan  a  través  del  tipus  d’interès  real  (r).     El  mercat  de  fons  prestables  és  el  mercat  en  el  qual  aquells  que  volen  estalviar  ofereixen  fons  i  aquells   que  volen  invertir  demanen  fons.     Els  fons  prestables  fan  referencia  a  tots  aquells  ingressos  que  la  gent  ha  triat  per  estalviar  i  prestar,  en   lloc  d’utilitzar-­‐los  pel  seu  propi  consum.       Normalment  les  funcions  del  consum:  hi  ha  una  part  del  consum  fixa  i  una  part  que  depèn  de  la  Yd   (renda  disponible,  renda  –  impostos  +  transferències).       C  =  Cfixe  +  C(proporció  marginal  al  consum,  quan  varia  el  consum  si  la  renda  disponible  varia  1  unitat,   valor  entre  0-­‐1)  *  Yd.  à  C=Cfixe  +  C*Yd     El  total  de  la  renda  disponible  és  un  80%  seria  el  consum  i  un  20%  serà  l’estalvi.  à  C=  20  +  0’8Yd     La  inversió  depèn  també  del  tipus  d’interès:     -­‐   si  puja  el  tipus  d’interès  cau  la  inversió  i  augmenta  l’estalvi.   -­‐   si  baixa  el  tipus  d’interès  augmenta  la  demanda  i  cau  l’estalvi.       Ex.  Y=20  +  0’8Yd  +  I  +  G   La  renda  disponible  i  la  renda  normal  és  la  mateixa  ja  que  en  aquest  cas  els  Impostos  i  Transferències   són  0.  G=20     Y=  20  +  0’8Y  +  20   Y  =  40  +  0’8Y   Y  =  40/1-­‐0’8  =  200   40  és  la  part  autònoma,  no  depèn  del  nivell  de  renda,  és  fixa.     1-­‐0’8  és  el  multiplicador  de  la  despesa  pública  i  de  la  política  fiscal:     Hi   ha   polítiques   que   tenen   aquest   efecte   multiplicador,   això   vol   dir   que   l’impacte   sobre   la   economia   real  serà  més  que  aquest  multiplicador.       La  política  fiscal  per  una  banda  pot  tenir  un  efecte  multiplicador  (la  variació  en  el  nivell  de  renda  és   superior  a  la  despesa  pública)  a  vegades  aquest  increment  de  la  despesa  pública  si  provoca  dèficit,  pot   fer   que   calgui   augmentar   el   tipus   d’interès   si   cau   la   inversió   (efecte   desplaçament),   fa   caure   el   nivell   de  renda.  N’hi  ha  que  diuen  que  l’efecte  desplaçament  és  més  gran  que  l’efecte  multiplicador.  Moltes   vegades  no  té  connexió  directa.  No  sempre  es  demostra  que  passi  (depèn  del  context).     Y  =  40/1-­‐0’8  =  200   En   aquesta   despesa   autònoma   hi   ha   consum   i   despesa   pública,   el   40   serà   la   variació   i   l’efecte   multiplicador  1/1-­‐0’8  à  1/1-­‐C.     Y  =  200  à  I  =  Y  –  C  –  G  à  I  =  200  –  180  –  0  =  20     Ex.     C  =  10  +  0’75Yd   I  =  30   G  =  40   Tax  =  20   Transferències  =  12     Y  =  C  +  I  +  G  à  10  +  0’75(Y  –  20  +  12)  +  30  +  40       12   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     Y  =  296   Y  –  C  –  G  =  30  à  296  –  226  –  40  =  30     L’estalvi  el  podem  desglossar  entre  estalvi  total  (296  –  226)  i  estalvi  públic  (20  –  40).           13   ...

Tags: