Definiciones glosario del dossier de Citología (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Citología e Histología
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 25/06/2014
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

Glossari dossier de pràctiques Citologia - Bronqui Cadascun dels dos conductes en què es bifurca la tràquea i llurs ramificacions a través de les quals l’aire arriba als pulmons. Són constituïts per anells de cartílag hialí de diàmetre gradualment decreixent, units per teixit fibrós i elàstic entremesclats amb teixit muscular llis.
En els bronquis petits falta l’esquelet cartilaginós i hi és molt important la capa muscular. Del bronqui principal es desprenen els bronquis lobulars que aporten l’aire a un lòbul pulmonar; aquests es divideixen en bronquis segmentaris o lobel·lars que aporten l’aire a un lobel.
Cadascuna d’aquestes ramificacions pot dur apel·latiu topogràfic: apical, apicoposterior, lateral, lateral basal, mitjà posterior, etc.
- Estrat germinatiu Està format per diverses capes de cèl·lules polièdriques, proveïdes d'espines primes que s'uneixen a altres semblants de les cèl·lules adjacents i formen ponts intercel·lulars, anomenats fibres plasmàtiques o tonofibril·les.
- Làmina basal Capa que es troba sota la membrana basal de les cèl·lules epitelials i és formada per mucopolisacàrids i per fibres reticulars.
- Melànocit Cèl·lula situada a la pell que sintetitza la melanina.
- Macròfag o histiòcit Cèl·lula especialment grossa caracteritzada per la seva funció fagocitària i perquè pot emigrar a través del teixit conjuntiu.
- Cèl·lula caliciforme Cèl·lula epitelial que conté mucina en gran quantitat, que es troba en el tub gastrointestinal i en l’aparell respiratori i que adopta una forma de calze o de copa; com que segrega mucina, és considerada cèl·lula ciatiforme i cèl·lula mucípara.
- Cèl·lula de Paneth Cadascuna de les cèl·lules epitelials que es troben en el fons de les glàndules o criptes de Lieberkühn del budell prim, proveïdes de nombrosos grànuls de secreció.
- Làmina propia La lámina Propia es tejido conectivo areolar que contiene numerosos vasos sanguíneos y linfáticos, por los cuales se absorben los nutrientes en el caso del tubo digestivo, y que en general brinda sostén al epitelio y lo une con la muscular de la mucosa, si existe. Esta capa de la mucosa incluye el Tejido Linfoide Relacionado con Mucosas (MALT). En el MALT podemos encontrar tejido linfoide difuso y folículos linfoides prominentes, que contienen células del sistema inmunitario, de función protectora. Los linfocitos y macrófagos del MALT reconocen y producen respuestas inmunitarias contra microbios y otros antígenos, como las bacterias que penetran el epitelio.
- Microvil·li Conjunt de diminutes projeccions de la membrana cel·lular dels epitelis que, en algun cas, donen a la cèl·lula un aspecte estriat o de raspall. Fan d’uns 2 a 4 µ de llargada i augmenten la seva superfície d’absorció. Són presents als epitelis que entapissen la paret interna de l’intestí prim, dels túbuls renals i del tracte respiratori.
- Mucosa Una mucosa o membrana mucosa és un epiteli pla poliestratificat no queratinitzat associat a nombroses glàndules secretores de moc. Són teixits orgànics suaus i humits (com el de l'interior de la boca) que recobreixen l'interior dels òrgans digestius (cavitat oral, faringe, esòfag, estómac, intestí prim, còlon i recte), els respiratoris (nas, tràquea i bronquis), els urològics (uretra, bufeta, urèters) i genitals femenins (part de la vulva i vagina).
- Cèl·lula beta del pàncrees Cadascuna de les cèl·lules predominants dels illots de Langerhans del pàncrees, que segreguen la insulina.
- Cèl·lula parietal Cadascuna de les cèl·lules esferoides o piramidals que ocupen una porció més aviat superficial en les glàndules gàstriques, tenen un citoplasma que es tenyeix intensament amb eosina i d’altres colorants àcids, i són les responsables de la producció d’àcid clorhídric.
- Cèl·lula de Küpffer Cèl·lula de forma estrellada de l’endoteli dels capil·lars sanguinis o sinusoides del fetge; és un macròfag fix que té una funció fagocitària molt intensa i pertany, doncs, al sistema reticuloendotelial.
- Tríada hepática Conjunt format per l’artèria hepàtica, la branca de la vena porta i el conducte biliar inclosos en una càpsula fibrosa perivascular.
- Zimogen Cadascun dels grànuls de les cèl·lules secretores d’enzims, que contenen els precursors enzímics, que esdevindran actius quan hagin estat eliminats per la cèl·lula. Precursor inactiu d'un enzim.
- Axonema Feix de fibril·les (microtúbuls) que constitueixen la part central de la peça intermèdia de l’espermatozoide. Es compon d’un parell de microtúbuls centrals situats dins un muntatge de nou microtúbuls dobles, com ocorre en els cilis, per fora del qual hi ha un segon anell de nou fibres més matusseres i menys simètriques.
- Cèl·lula de Leydig Les cèl·lules de Leydig són les productores de testosterona més importants dels mascles.
Aquesta testosterona (l'androgen més important) és el que estimula l'espermatogènesi sota el control de l'hormona luteïnitzant (LH). A més, afavoreix l'aparició dels caràcters sexuals secundaris. Aquestes cèl·lules són el principal tipus cel·lular que es troba al teixit connectiu situat entre els túbuls seminífers. Les cèl·lules de Leydig es troben aïllades o en grup i estan associades íntimament als plexes de capil·lars limfàtics i sanguinis que envolten els túbuls seminífers. Aquestes grans cèl·lules posseeixen un gran citoplasma eosinòfil que té quantitats variables de vacúols lipídics.
- Espermatòcit de segon ordre Els espermatòcits són els gametòcits mascles que deriven de l'espermatogoni, en l'estadi de desenvolupament de l'espermatogènesi durant el qual ocorre la meiosi. Està localitzat en els túbuls seminífers dels testicles.
- Fol·licle de De Graaf El fol·licle ovàric madur, fol·licle preovulatori o fol·licle de De Graaf és, d'entre les diverses centenes de milers de vesícules situades als ovaris i que contenen els òvuls, la que madura a cada cicle ovàric. El fol·licle preovulatori produeix grans quantitats d'estrògens i conté un elevat nombre de receptors de l'hormona luteostimulant.[1] Està format per la teca externa, la teca interna, la granulosa externa, la granulosa interna, el cúmul prolíger, el líquid fol·licular i l'oòcit.[2] - Glomèrul Petita formació o petit òrgan constituït per tubs o filaments cabdellats; per extensió, capil·lars arterials o venosos, o fibres nervioses. Específicament, glomèrul renal.
- Limfòcit TLimfòcit immunocompetent que madura amb la col·laboració del tim i és responsable de la immunitat cel·lular. Les cèl·lules hemopoètiques indiferenciades procedents de la medul·la òssia emigren al tim, on reben el nom de timòcits, cèl·lules immunitàriament incompetents; d’un 2 a un 5 % dels timòcits es diferencien en limfòcits intratímics capaços de respondre a l’estímul antigènic i abandonen la glàndula, per tal de convertir-se en limfòcits T perifèrics, que són ja immunitàriament competents. El limfòcit T perifèric madur colonitza les àrees timodependents dels òrgans limfoides perifèrics i circula pels vasos limfàtics i sanguinis (limfòcit recirculant). Se’n distingeixen diversos subgrups amb propietats i funcions diferents.
Posseeixen receptors per a mitògens no específics (fitohemaglutinina i concanavalina A).
- Mastòcit Els mastòcits són cèl·lules que tenen el seu origen en la medul·la òssia, on s'originen els precursors immadurs, que tenen un curt recorregut en la sang i que en arribar als teixits, especialment el teixit conjuntiu, es converteixen en mastòcits. Segons el teixit on maduri, el mastòcit tindrà diferents característiques.
Tot i que són majoritàriament reconeguts pel seu rol en els processos d'al·lèrgia i anafilaxi (inicien la reacció anafilàctica o d'hipersensibilitat immediata, que és una reacció inflamatòria produïda per proteïnes estranyes a l'organisme), també juguen un important paper protector en la defensa contra patògens i curació de ferides.
- Osteoblast Forma jove de cèl·lula òssia responsable de la formació i calcificació de la substància intercel·lular del teixit ossi. És d’origen mesenquimàtic i es troba en el teixit connectiu i en el cartilaginós en procés d’ossificació. Té una forma ovalada i un nucli gros, proveït generalment d’un nuclèol també força gros. En la superfície d’un os en creixement, els osteoblasts es col·loquen en forma de capa d’aspecte gairebé epitelial. Els osteòcits o cèl·lules òssies madures no són més que els osteoblasts que han quedat atrapats en la substància fonamental secretada per ells mateixos.
- Osteïna Substància orgànica de l’os, originada a partir de l’osteomucoide, aparentment idèntica al col·lagen, que produeix gelatina per cocció. Constitueix del 30 al 40 % del pes sec de l’os.
S’obté per extracció de les sals inorgàniques de l’os mitjançant un àcid diluït, l’àcid clorhídric per exemple.
- Polpa blanca Nom donat al conjunt dels corpuscles de Malpighi de la melsa, pel fet d’ésser perceptibles a ull nu com a pics blanquinosos.
- Astròcit Els astròcits (quan se'n parla col·lectivament coneguts com a astroglia) són cèl·lules de glia de forma estrellada característica que es troben al cervell i a la medul·la espinal. Tenen diverses funcions, incloent el suport bioquímic a les cèl·lules endotelials que formen la barrera hematoencefàlica, l'aprovisionament de nutrients al teixit nerviós, i un rol principal en la reparació i procés de cicatrització al cervell.
- Cossos de Nissl Un cos de de Nissl, també anomenat substància de Nissl o substància basòfila,[1] és un tipus de cos granular gran que es troba a les neurones. Aquests grànuls estan constituïts per reticle endoplasmàtic rugós i ribosomes lliures en espiral, i són un lloc de síntesi proteica.[2] - Neurotransmissor Denominació genèrica de les substàncies alliberades per la cèl·lula presinàptica a conseqüència d’una excitació neuronal que, a través de la sinapsi, estimula o inhibeix les neurones postsinàptiques. Els neurotransmissors són produïts dins el cos cel·lular i emmagatzemats en vesícules en la regió sinàptica. Actuen interaccionant amb receptors específics de la membrana cel·lular de les neurones postsinàptiques.
- Oligodendròcit Cèl·lula glial que emet unes prolongacions que s’enreden al voltant de l’axo de les neurones formant una capa de membranes anomenada mielina.
- Substància blanca Substància nerviosa de l’encèfal i la medul·la espinal, desproveïda de neurones, formada preferentment per fibres nervioses mielíniques sense beina de Schwann, i per teixit neuroglial amb predomini de les cèl·lules de prolongacions llargues i una xarxa capil·lar de malles amples.
...