Schlegel i el Romanticisme alemany (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Història de l'estètica en época moderna i contemporànea
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 17/04/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

El Romanticisme alemany Hi han dos primers nuclis de Romanticisme a Alemanya: Tubinga trobem Hölderbin, Schelling i Hegel que van plantar un arbre anomenat l'arbre de la llibertat l'any 1793. Hölderbin va ser alumne de Fichte que va ser el gran mestre del primer Romanticisme alemany. L'any 94 Fichte comença a donar classes a la Universitat de Jenna i en el 1798 es comença a publicar la revista Athenaum que serà l’òrgan de difusió dels autors romàntics. Els grans animadors de la revista son els germans Schlegel (textos 225 - 233). Carolina Michaelis va ser la figura aglutinadora de tot el grup, és una dona molt interessant un exemple de dona activa al Romanticisme, que és el primer moviment on les dones tenen protagonisme. Una dona amb gran coratge, propera a les idees revolucionàries...
A França la gran introductora del Romanticisme és una dona: Mme. De Stael, a Anglaterra Mary Shelley. Una altre característica és que és gent molt jove, treballen molt en comú en el diàleg. Hi ha un rebuig del mon burges i capitalista.
Sympoetisieren: poetitzar a partir de les relacions de simpatia.
Schlegel fa cursos sobre literatura i art dramàtica, escriu cartes sobre poesia i mètrica, tradueix Shakespeare, és un dels primers en introduir la contraposició entre lo clàssic i al romàntica. Diu que la poesia clàssica es un mon de joia serena, un mon en que el poeta pren possessió de la realitat. Text 233: "la poesia dels antics era la poesia de la possessió, en canvi la poesia dels moderns es la de la nostàlgia (sehnsucht)". Aquest concepte "sehnsucht" serà molt important en el Romanticisme, vol dir l'ànsia, desig, nostàlgia d'una relació amb la naturalesa amb el món que ja no és la que tenien els grecs.
Sinó que és un estat de separació, mentre que l'art clàssic és una anunciació de les lleis eternes del mon, sembla com si els poetes expressessin les lleis de la naturalesa, l'art romàntic en canvi; és l'expressió d'un anhel o nostàlgia que constata que ja no tenim aquesta harmonia amb el món.
Però que també es un anhel d’aprofundir en aquest estat de caos que és propi de l'experiència moderna. Per això, els dos germans Schlegel diuen que encara que l'art modern sigui més fragmentari i menys harmònic, està més a prop del misteri del univers.
Els dos germans Schlegel reflexionen sobre el tema del llenguatge i la poesia. Estan d'acord en la concepció de l'esser humà com un esser de ficcions, de metàfores, on hi ha aquesta necessitat d’expressió amb un element imaginatiu. El poeta reactiva aquesta expressió més creativa encara no reduïda a convenció, ja que la majoria del llenguatge s'ha reduït a convenció.
Friedrich Schlegel Quan parlem dels antics, ho fem per retrobar-ho com una profecia del que volem crear nosaltres.
L'antic és producte del futur i del present. Mirem cap enredera des de les necessitats del present i en funció del que voldríem en un futur. Partim de que la nostre poesia ja no te aquest centre que era la mitologia per els antics. En l'home modern ja no hi ha aquest centre. És un moment de crisi de la consciencia simbòlica, com ho va ser el Renaixement amb la Edat Mitjana. Molts d'aquests autors miraran cap al Renaixement i el neoplatonisme.
El Romanticisme es una excusa perfecte per veure com pot haver una critica a la política, economia, que en aquest sentit pot ser revolucionaria si tenim en compte el passat. Schlegel diu mirant cap enrere però sempre projectant-ho cap a un futur. Tot això apareix en un diàleg de Schlegel "Diàleg sobre la poesia" on apareixen tots els membres de Jenna, i recuperar l'estil de diàleg neoplatònic, es veu aquest reflexionar en grup. Al costat de lo mitològic ha d'haver la filosofia, "Lotario" per Novalis parla de la poesia per la poesia, reflexiva però al mateix temps es una poesia que recull els misteris més íntims de la naturalesa. I la poesia imita la natura, no la natura naturata (cristal·litzada) sinó la metamòrfica en procés de fer-se, que seria la natura naturans. Text 225.
Es tracta de poetitzar i romantitzar la vida. Això es el que Schlegel anomena poesia progressiva universal, quan la presenta en la revista Athenaum es pot considerar el primer manifest romàntic.
Text 231. La poesia romàntica mai està acabada, sempre està en procés de fer-se. En la mesura que aquesta poesia aspira a considerar-se en una font de mites, aspira ser un prisma que reflexiona i reflecteix, la poesia es reflexiva en els dos sentits del terme: com a reflexió i com a refracció de la llum, multiplicant la llum en múltiples facetes. I per tant, el poeta és un mèdium que gira aquest mirall i reflecteix la llum. És una poesia oberta, progressiva, universal en el sentit de la sinestèsia.
En els antics ja hi havien les lleis i les formes, ara hem de crear les nostres pròpies formes i nomes ho podem fer formant-nos en nosaltres mateixos. Per tant, nosaltres ens fem fent poesia, i alhora la poesia ens forma a nosaltres mentre que ella ens configura a nosaltres també. En un procés infinit de canvi, però que no es una fletxa cap endavant sinó que és un arabesc (zig zag) i no te una direcció determinada ni objectiu fix. Per això es multiforme amb múltiples direccions perquè es fragmentari. Cada un d'aquests fragments esta delimitat (text 229).
Tenim noves categories estètiques com el fragment, l'arabesc... Una altre característica de la poesia progressiva universal ho veiem en el text 231 on explica la categoria de lo interessant. Witz es podria traduir com un joc d'enginy, fora del que es la regla codificada. El fet de posar la individualitat del artista com a productor de l'obre té algo de joc. Text 230.
...