4.3. Bronze final i ferro (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Prehistoria
Año del apunte 2012
Páginas 8
Fecha de subida 28/05/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Tema 6.1. El Bronze final i la primera edat del Ferro a la Mediterrània: societats indígenes i colonitzadors; Tema 6.2. El Bronze final i la primera edat del Ferro a l'Europa continental EL  BRONZE  FINAL  I  LA  PRIMERA  EDAT  DE  FERRO:  PROTOHISTORIA   PROTHISTORIA:   última   etapa   prehistòria   (compren   el   bronze   final   i   el   ferro).   Diferencia   amb   la   resta:   ja   tenim   accés   a   informació   escrita   sobre   aquestes   cultures   àgrafes,   a   través   de   altres   que  no  ho  són  i  parlen  d'elles.     -­‐Mediterrani  oriental,  Grècia,  Prox.  orient,  Egipte...  estan  en  fase  històrica.  A  partir  dels  seus   textos  podem  veure  coses  de  les  altres  cultures.   -­‐  Pen.  Ibèrica,  p.  ex.  -­‐>  fundació  de  Gadir  -­‐>  entra  en  protohistòria     BRONZE  FINAL  EUROPEU  (1250-­‐750):     • • • • • 1250-­‐750.  Fase  curta,  a  partir  750  entrem  amb  ferro  I.     No   canvien   les   coses   de   cop,   són   les   mateixes   cultures   que   van   evolucionant,   continuïtat.     Fonamental   el   dinamisme,   moviment   en   totes   les   cultures   és   molt   important.   Contactes  entre  totes  les  cultures.  Així,  en  una  etapa  tan  curta:  desenvolupament  molt   ràpid  que  farà  entrar  a  la  història  moltes  zones.   Metal·∙lúrgia  al  principi  era  escassa,  només  per  a  persones  d'elit,  no  objectes  pràctics,   no  pel  treball  -­‐>  era  element  de  prestigi,  escàs.  A  finals  calco.  +  imp,  al  bronze  +,  amb   armes   i,   des   del   bronze   final,   es   quan   els   objectes   metàl·∙lics   son   vertaderament   abundants,   a   tot   arreu.   Metall   no   arriba   a   tota   societat,   però   sí   cada   cop  a   un   sector   +   ampli   :   ja   no   només   elits.   El   metall   no   es   democratitza   del   tot,   però,   fins   al   ferro   II,   quan  arriba  a  tothom.     Cultures  cada  vegada  +  urbanes  i  complexes,  que  necessiten  obj.  metàlics,  +  gent  que   hi  té  accés,  major  producció.  I  cada  cop  un  ventall  més  ampli  d'estris.  Des  d'objectes   relacionats   amb   treballs,   com   mineria,   fins   objectes   rituals,   de   luxe,   per   activitats   quotidianes,   armes   (ja   des   del   bronze).   El   metall   comença   a   ésser   un   material   per   fabricar  tota  mena  d'objectes.  Tot  això  és  conseqüència  de  que  amb  el  temps  ha  anat   millorant   la   tecnologia,   es   coneix   millor   la   metal·∙lúrgia   i   per   tant,   el   control   dels   aliatges   (afegir   altres   minerals   o   materials,   per   que   sigui   millor   per   a   cada   classe   d'objecte  que  es  vulgui).   o Així   -­‐>   Gran   demanda   i   producció   de   metall   -­‐>   generalització   dels   objectes   metàl·∙lics:   peces   industrials,   de   prestigi   i   luxe   o   rituals,   armes   i   objectes   quotidians   Importància  de  la  producció  metal·∙lúrgica,  impulsora  de  canvis  -­‐>  Explotació   intensa   de   mines,   aliatges   ternaris,   ...   Grans   dipòsits   metàl·∙lics   en   tombes,   fons  del  rius,  ...   L'estany,   element   escàs,   només   el   trobem   en   algunes   zones:   façana   atlàntica   europea,   i  algunes  altres  àrees  puntuals.  Això  potencia  les  xarxes  de  comerç  de  llarg  abast   -­‐>  es   parla  de  1r  mercat  comú  europeu,  per  les  evidencies  de  comerç  a  llarga  distancia,  cada   cop  major  -­‐>  Importància  del  comerç  de  llarg  abast.   Organització  social  i  pautes  d'assentament:     o Augment  dels  assentaments  fortificats  i  de  poblats  centrals,  punts  de  control   de  xarxes  comercials  i  dels  excedents  de  la  producció:   augmenten  els  elements  del  calcolític:  cada  cop  assentaments  +  grans,  amb  +   gent   vivint,   amb   funció   de   centre   de   control   del   territori,   de   la   prod.,   de   les   xarxes  de  comunicació...     o Elit   amb   símbols   guerrers.   Cada   vegada   amb   +   evidència   l'elit   guerrera,   a   tota   Europa!     Creences  i  món  funerari:   o extensió  progressiva  d'un  nou  ritual  d'enterrament:  la  cremació   extensió  a  Europa:  Façana  atlàntica,  Centre  Europa,  Pen.  Ibèrica,  illes  cada  cop  paper  +   importants,  etc.   o • • • •   EUROPA  CONTINENTAL:   EL  BRONZE  FINAL  ATLÀNTIC:   -­‐No  una  cultura,  sinó  un  fenomen  que  inclou  moltes  diverses,  en  tota  la  façana  atlàntica.  Totes   aquestes  cultures  s'engloben  en  bronze  final  atlàntic,  tenen  elements  comuns.   • • • • estany  és  +  abundant  en  totes  aquestes  -­‐>  zones  interessants  per  aconseguir  estany.   Estimula   la   seva   evolució.   Necessitaran   explotar   les   mines   d'estany   i   produiran   molts   objectes  metàl·∙lics.  Riquesa  reconeguda  a  tota  Europa  (apareix  en  els  textos  posteriors   de  grecs,  etc.  aquest  reconeixement...)  -­‐>  riquesa  gràcies  a  l'estany   cultures   no   massa   conegudes   -­‐>   pocs   assentaments   coneguts.   Però   s'està   explotant   intensament   les   mines   d'estany   i   fan   molts   elements   metàl·∙lics,   estan   en   contacte   entre  elles  i  altres  cultures  d'Europa  central,  etc.   Evidències  d'aquests  usos:   -­‐s'han   recuperat   derelictes   (pecios),   vaixells   enfonsats   recuperats   en   diferents   punts   de  l'atlàntic.  Anaven  carregats  d'objectes  diversos,  entre  els  quals  destacava  el  metall,   i   que   daten   del   bronze   final.   Portaven   lingots   d'estany,   de   coure,   objectes   metàl·∙lics   diversos   (armes,   ornaments...).   Eren   vaixells   que   recorrien   tota   la   costa   atlàntica,   entrant  en  contacte  amb  Europa  mediterrània  i  central.  ex:  El  Pecio  d'Uluburn  (porta   tots   objectes   dintre!   Haurien   fet   escala   en   diferents   punts   del   mediterrani   per   intercanviar  productes).   Una   altra   evidencia   de   les   riqueses   en   metall,   de   la   seva     imp.:   objectes   metàl·∙lics   enfonsats  en  l'aigua.  Trobats  molts  objectes  de  metall.  (ex:  dipòsit  de  la  Ria  de  Huelva.     • Trobats   molts   objectes,   potser   perduts   per   un   vaixell.   Però   després   es   va   veure   que   eren   objectes   molt   homogenis:   es   replantegen   el   seu   origen,   que   no   se   sap   encara).   Problema:    la  raó  perquè  es  tiren  a  l'aigua  aquests  objectes  -­‐>  Estaria  +  lligat  a  ofrenes,   divinitats   aquàtiques...   o   lligat   a   enterraments?   (perquè   tampoc   es   troben   enterraments  per  la  zona,  i  potser  llançaven  el  cos  a  l'aigua  i  llavors,  els  dipòsits  eren   aixovars  i  elements  rituals.  Es  una  possibilitat.  Però  en  definitiva,  el  que  es  veu  es  que   la  producció  de  metall  es  molt  abundant.   La   poca   info.   dels   assentaments   mostra   que   serien   molt   diversos,   però   sobretot   de   fusta,  cabanes  de  plantes  rodones,  a  Anglaterra  més  la  pedra...  però  info.  escassa  per   saber-­‐ho  bé.     EL  FENOMEN  DELS  "CAMPS  D'URNES"  (1200-­‐700)     -­‐Cultura   originaria:   els   hallstatt.   Venien   d'Europa   central   (Àustria   i   voltants).     I   d'aquí   s'expandiria  a  diferents  punts  d'Europa  -­‐>  Camps  de  urnes  s'estendrà  a  zona  molt  ampla.  Però,   què  es?   -­‐   a   partir   del   bronze   final   i   progressivament   s'origina   i   s'estén   el   ritual   de   cremar   els   morts,   diferent  a  abans:  es  recuperen  les  restes  i  es  posen  dintre  d'una  urna  ceràmica,  i  s'enterra  en   una  fossa  amb  l'aixovar.  Ritual  d'enterrament  amb  característiques  molt  semblant  a  tota  l'àrea   que   abasta.   Hi   ha   algunes   variants   (cistes   en   les   fosses,   etc.).   Un   cop   tancades,   esteles,   túmuls...  però  sempre  camp  de  urnes.   -­‐L'expansió  del  fenomen  des  d'Europa  central  en  un  1r  moment  es  planteja  com  colonitzacions   dels   europeus   centrals   que   imposarien   la   seva   cultura.   Lligat   amb   les   idees   de   l'expansió   de   l'indoeuropeu  (kurgans),  amb  la  idea  d'invasions!  Els  kurgans  eren  els  1s  en  domesticar  cavalls,   coneixen  el  ferro  molt  aviat  i  el  transmetien,   tenien  superioritat  sobre  les  altres  cultures...Però   realment   no   es   per   aquesta   idea   de   guerrers   i   moviments   de   població.   El   que   passa   és   que   arriben  les  idees  des  dels  hallstatt,  però  no  per  invasions.   -­‐Hallstatt  -­‐>  continuïtat  bronze  final  cap  al  ferro  -­‐>  Etapa  dels  camps  de  urnes:  Hallstatt  A  i  B   (1200-­‐750  -­‐>  Bronze  final).  Després  C  i  D  (750-­‐450  -­‐>  Ferro  I).  Així,  lloc  interessant  per  veure   l'evolució.  En  el  ferro  II,  però,  serà  la  zona  de  la  cultura  de  la  Tène  (s.V-­‐I  a.C.).   -­‐hallstatt   -­‐>   cultura   amb   les   característiques   dels   grups   del   bronze   final:   en   zones   elevades,   també  poblats  palafítics  i  lecutres,  prod.  important  d'objectes  metàl·∙lics,  i  domini  metal·∙lúrgia     -­‐>  fabriquen  objectes  diversos  i  molt  ben  elaborats.       800  -­‐>  s'entra  en  ferro  I  -­‐>  Zona  d'Europa  central  té  contactes  múltiples,  característic  b.  final  i   ferro   I.   Ara,   mines   de   hallstatt   màxim   esplendor   i   la   sal,   necessària   per   conservació   dels   aliments.   Intercanvis!   Molta   interacció   amb   gent   mediterrània   i   zona   del   Caucas,   Europa   atlàntica...  Pels  pobles  del  Caucas  els  hi  arriba  el  ferro,  però  a  través  dels  etruscs,  p.  ex.,  també.   Porten  el  ferro  a  altres  zones.   -­‐Amb   ferro   I:   Assentaments   +   grans   i   nombrosos,   amb   característiques   com   Europa   central,   cada  cop  concentracions  urbanes  +  imp.  i  +  fortificades.   -­‐Amb   els   Hallstatt   ferro   I   van   desapareixent   els   enterraments   d'urnes   (ja   no   incineració)   i   destaquen   els   de   prínceps   guerrers.   (ex:   tomba   de   vix,   que   ve   de   Grècia   -­‐>   mostra   la   importància   dels   contactes   mediterranis,   i   sorprèn   les   seves   dimensions:   2   m   d'urna!!!!!!!!   uaaaa!!!!,  i  tresors  i  riqueses,  enterraments  que  caracteritzaran  hallstatt  en  el  ferro  I!  )(Ex  2:   Túmul  d'Eberdingen-­‐Hochdorf)  (enterraments  espectaculars  en  el  ferro  I  de  Hallstatt).       Edat  del  ferro:   INCIS:   -­‐El   ferro,   tot   i   que   hi   ha   indicis   que   sembla   que   en   algun   punt   del   Prox.   Orient   i   per   proximitat,  també  al  Caucas  i  alguna  zona  d'Índia,  ja  trobem  el  ferro  al  tercer  mil·∙lenni.  Però   sembla   que   el   ferro   no   s'acaba   de   desenvolupar   bé   fins   el   II   mil·∙lenni,   amb   els   hittites,   que   descobrien  la  metal·∙lúrgia  del  ferro,  que  els  donava  gran  avantatge.  I  fins  el  1200  no  s'acaba   de   difondre,   quan   l'imp.   hittita   anirà   desapareixent.   Arribarà   a   la   zona   de   llevant   de   Prox.   Orient,  Xipre,  etc.  i  s'anirà  difonent.  Sembla  que  al  principi  la  volien  mantenir  en  secret.    Però   realment,   perquè,   perquè   esperen   tant,   fins   el   500?.   Suposa   molts   avantatges,   i   tot   es   farà   en   ferro  i  el  bronze  quedarà  relegat  a  objectes  de  culte...,  coses  secundàries.  A  més  al  ferro,  com   es  molt  abundant,  totes  les  cultures  hi  poden  accedir:  facilitarà  que  el  metall  arribi  a  tothom.   És,   però,   la   dificultat   en   la   seva   elaboració   el   que   fa   que   hi   hagi   aquest   lapsus   des   que   es   descobreix   fins   que   es   generalitza.   Necessita   temperatures   molt   elevades!   -­‐>   per   això,   en   aquestes  etapes,  2  fases  per  treballar-­‐ho:  reducció  per  tenir  el  ferro  pur  i  després,  a  la  forja,  es   dona   la   forma.   Problema:   el   ferro   pur   es   fràgil   i   els   objectes   poden   trencar-­‐se   -­‐>   és   un   dels   problemes  quan  van  adoptant  la  nova  tecnologia.  Per  això  trigarà  un  temps  en  generalitzar-­‐se.   El  que  passa  és  que  cal  fer  servir  carboni  i  es  converteix  així  en  acer,  quelcom  més  resistent.   Cal   arribar   a   això.  El  fet  de  carbonatar-­‐lo,  s'aconseguirà  de  forma  fortuïta,  el  carbó  no  s'afegirà   a  propòsit.  Però  així,  veiem  com  son  important  determinats  elements  pel  resultat  final.     Ø 1rs  indicis:  Caucas  i  Pròxim  orient  3r  mil.leni     Ø  Desenvolupament:  Anatòlia  (Hitites)  2n  mil.leni     Ø  Europa:  Grècia  s.  X,  Illes  britàniques  s.  VII-­‐VI,  Península  Ibèrica  s.  VIII.   Ø Exemple,  en  la  zona  dels  Hallstatt:   Ø -­‐EDAT  DEL  FERRO  I:  HALLSTATT  (VIII-­‐V  BC)   Ø -­‐EDAT  DEL  FERRO  II:  LA  TÈNE  (S  V-­‐I  BC)     BRONZE  FINAL  EUROPEU  (1250-­‐750),  EUROPA  MEDITERRÀNIA:   -­‐En   el   mediterrani   oriental,   amb   el   bronze,   havíem   vist   com   Micenes   entrava   en   decadència,   perdia  l'escriptura...  I  el  territori  mediterrani  sencer  convuls,  fi  hittites,  pobles  del  mar  contra   Egipte...  coses  canvien  -­‐>  afavoreix  l'aspecte  del  bronze  final  del  dinamisme,  del  contacte  entre   cultures.   Fins   ara,   hi   havia   hagut   una   potència   amb   el   control   de   tot   (micènics...),   que   quan   desapareixen,   permet   que   diferents   grups   contactin   amb   altres   i   entrin   en   les   xarxes   d'intercanvi  -­‐>  permet  les  vies  de  comerç  com  les  dels  fenicis.       El   Bronze   final   i   la   primera   edat   del   ferro   a   la   Mediterrània:   societats   indígenes   i   colonitzadors:   -­‐Característiques  són  les  mateixes  que  abans.  Zona  oriental:  època  fosca  -­‐>  decadència  hittites,   micenes...   el   control   d'aquests   sobre   els   intercanvis   desapareix   i   afavorirà   nous   contactes,   perquè   no   hi   haurà   potència   dominant.   Contactes   entre   diferents   àrees   del   mediterrani   en   xarxes   d'intercanvi   cada   cop   mes   importants.   En   aquest   context,   diferents   punts   del   mediterrani,   van   adquirint   importància:   com   en   les   illes   mediterrànies   on   ja   hi   havien   cabdilleries  importants,  que  amb  la  importància  que  adquireix  metal·∙lúrgia  augmenten  el  seu   poder  i  les  seves  connexions.   Relacions  entre  les  diverses  zones  costeres  del  Mediterrani     Ø  Fluïdesa  en  els  intercanvis   Ø  Circulació  massiva  d’objectes    metàl·∙lics   Consolidació  d’importants  cabdilleries  a  illes  del  Mediterrani  occidental   Ø  Cultures:  Talaiòtic,  Torreà,  Nuràgic,  Pantàlic     Ø  Sardenya  important  centre  metal·∙lúrgic  (i  contactes  amb  la  navegació  per  tota  la  zona   mediterrània  que  els  envolta)   Ø Sicília:  cultura  pantàlica   Ø situació   estratègica:   Té   objectes   metàl·∙lics   importants   i   els   vaixells   ho   usen   com  a  zona  de  parada   Ø dipòsits  funeraris:  Necròpolis  en  coves   Ø destaquen  les  fíbules  (per  subjectar  roba)   Ø també   moltes   influències   orientals   que   portarien   després   a   occident.   Paper   important  dintre  del  paper  que  juguen  les  illes   Ø Península  italiana:     Ø Cultura  Apenínica     Ø  Comerç  amb  Grècia  i  N  d'Itàlia   Ø  Enterraments  per  inhumació   Ø  Assentaments  en  zones  obertes,  +  complexos...   Ø Cultura  Villanoviana     Ø  Necròpolis  d’incineració   Ø  Assentaments  elevats  i  fortificats   Ø Introducció  del  ferro  al  s.  IX  BC   Ø Península  Ibèrica:   Ø també   evidències   de   les   influències,   d'aquests   contactes.   Participa   en   el   moviment  del  bronze  atlàntic,  també  perquè  té  molts  minerals.  També  camps   Ø Ø Ø Ø d'urnes   a   Catalunya.   Altres   zones   en   contacte   amb   les   illes,   com   Sardenya:   connexions  mediterrani  i  atlàntic.   Costa  atlàntica:  dipòsits  metàl·∙lics    Meseta  central:  cultura  de  Cogotas      Nord-­‐est:  influències  dels  Camps  d’Urnes      Sud  i  sud-­‐est:  contactes  amb  el  Mediterrani  i  l’Atlàntic         LES  COLONITZACIONS     -­‐DES   de   primer   mil·∙lenni,   influència   de   diferents   grups   colonitzadors   que   ocuparan   el   mediterrani.  Primer  els  fenicis,  després  grecs...:   FENICIS:   -­‐Les   ciutats   d’origen:   Tir,   Biblos,   Sidó,   Bairut…   Es   trobaven   a   la   zona   de   llevant   del   Pròxim   Orient  i  constituïren  ciutats  com  aquestes,  però  mai  formaren  un  estat.   -­‐Els   grecs   els   anomenaven   així   pel   color   porpra   Phoinos,   una   de   les   mercaderies   més   importants   que   provenia   del  Murex   brandaris.   En   realitat   es   fan   coneguts   gràcies   a   incorporar   aquest  element  entre  els  seus  productes  d'intercanvi.   -­‐Els  fenicis  sorgeixen  gràcies  a  l'etapa  fosca,  on  no  hi  ha  pressió  de  pobles  forts,  i  entren  en   contacte  en  diferents  zones.     -­‐Causes  de  la  colonització  fenícia  -­‐>  diverses  suposicions:     • • • pressió  assíria   necessitat  de  noves  terres   finalitat  comercial  (sobretot  això).   -­‐des  de  llevant  s'aniran  establint  a  diferents  zones  del  mediterrani.   -­‐segons  les  fonts  escrites:    1a  fundació-­‐>  1100  -­‐>  Gadir.   -­‐aquests   contactes   fenicis   al   mediterrani   permeten   arribar   moltes   novetats.   Influiran   en   la   transformació  dels  grups  indígenes.     -­‐L'arribada  dels  fenicis  aportarà  animals  com  la  gallina  o  els  ases,  nous  conreus  com  la  vinya,   productes  com  l'oli,  el  vi,  arriba  el  torn  per  a  la  ceràmica,  l'alfabet...  i  també  la  metal·∙lúrgia  del   ferro...   I   alhora   arriben   molts   productes   de   luxe,   orfebreria,   productes   exòtics,   perfums,   vidres...  que  interessaran  molt  a  les  aristocràcies  indígenes,  que  aportaran  els  metalls,  etc.   -­‐A  la  Pen.  ibèrica,  per  exemple,  a  partir  d'aquests  contactes  es  formen  els  Tartessos   -­‐Les   colònies   només   eren   per   comerciar,   no   per   ocupar   territoris.   Escullen   punts   estratègics   per  entrar  en  les  xarxes  d'intercanvi.     COLONITZACIONS  GREGUES   -­‐GRÈCIA:  conjunt  de  ciutats  estats  que,  rere  e.  fosca,  entren  en  fase  històrica,  cap  al  900-­‐800.     -­‐Ciutats-­‐estat   que   controlaven   un   petit   territori   agrícola.   El   territori   grec   és   muntanyós   i   per   tant  pobre  en  recursos  agrícoles.  Problemes:   • • • tensions   polítiques   (clima   de   conflictes   pel   poder,   lluites   entre   grups   aristocràtics   d’una  ciutat)  (conflictes  interns  -­‐>  stasis)   econòmiques  (motivacions  comercials,  cerca  de  nous  mercats)     socials   (alhora   que   les   ciutats   es   van   fent   fortes,   creix   la   població,   excessos   demogràfics,  no  es  pot  alimentar  a  tothom  -­‐>  camperols  a  la  cerca  de  noves  terres).   -­‐Aquests   problemes   es   solucionaran   amb   l'expansió   cap   a   territoris   externs:   primer   cap   a   l'Egeu  (costa  oest  d'Anatòlia).  A  partir  segona  fase,  ocuparan  zones  més  llunyanes  (sud  d'Itàlia,   Sicília  i  després,  Pen.  ibèrica,  França...   -­‐cap  a  l'oest:     o o o o o o o o Ø Primera  fase  (s.  VIII  i  1a  meitat  del  VII  BC.):     Ocupació   de   Sicília   i   sud   d’Itàlia   (Siracusa,   Pitecusa,   Tarento,...)   Ocupacions   des   de   la   metròpoli  i  des  de  les  colònies   Model  colonitzador  agrari   La  Magna  Grècia     Ø  Segona  fase  (2a  meitat  s.  VII  i  VI  BC.):     Expansió  en  territoris  ja  controlats  (Sicília)   Expansió  occidental  (Alalia,  Massalia,  Emporio)   Expansió  pròxim  orient   Expansió  mar  Negre   Model  colonitzador  mercantil     -­‐ocuparen  la  costa  nord  del  mediterrani  fins  arribar  a  la  Pen.  Ibèrica.  1a  colònia  aquí:  Empúries   (fundada  per  foceus  que  s'instalaren  a  Massalia.  Raons  comercials).  -­‐>  Contactes  per  comerciar   amb   els   indígenes   d'aquesta   àrea.   Importació   important   de   productes   grecs   (ceràmiques   de   luxe,  vins,  olis,  teixits...)  a  canvi  de  cereals,  minerals...  influirà  molt  en  els  indígenes.  Moneda   com  a  element  de  canvi.  En  la  Península  Ibèrica:tribus  prerromanes:  Ibers,  celtes  i  celtibers.   -­‐S'aniran  conformant  grups  que  encara  no  havien  entrar  en  època  històrica.  (com  ibers  a  pen.   ibèrica).     -­‐Intercanvis  grecs:  Cereals,  esclaus,  fusta,  vi,  metalls,  tèxtils,  oli,  vaxeilles…           Així,  INNOVACIONS  DE  L'EDAT  DEL  FERRO:     Forja  i  democratització  de  les  eines  metàl·∙liques   Escriptura   ceràmica  a  torn   Moneda     -­‐Després  d'una  primera  etapa,  el  metall  es  democratitza:  es  fabricaran  tot  tipus  de  productes   amb  un  mineral  més  abundant  i  que  permet  mes  diversitat  d'objectes.  arriba  a  tothom  i  a  totes   les  tasques.     o o o o -­‐Ferro  dividit  en  ferro  I  (ferro  encara  escàs)  i  II  (difusió  del  material  i  s'acaba  entrant  en  fase   històrica).  Però  els  hem  vist  conjuntament:                               ...

Tags: