Resum Nacionalisme banal: Introducció a l’edició catalana i Introducció (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Dimensió social de la persona
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 95
Subido por

Descripción

Resum dels dos primers apartats del llibre Nacionalisme Banal: Introducció a l’edició catalana i Introducció.

Vista previa del texto

Dimensió social de la persona Laura Casado Nacionalisme banal: Introducció a l’edició catalana i Introducció Idees principals:            Hi ha un tipus important de nacionalisme que era passat per alt per la major part d’analistes del nacionalisme.
Per tal de que la nació continuï existint com a estat nació, hi ha d’haver una sèrie de costums, rutines, creences ideològiques, etc., que de manera no conscient “recorden” la seva identitat nacional. L’autor fa servir el terme de “nacionalisme banal” per aquest concepte.
La tesi del nacionalisme banal pressuposava que el nacionalisme era encara una força important en el món.
És un error pressuposar que les forces globals i nacionals estan atrapades en un estira-iarronsa, de manera que la fortalesa d’unes indica la feblesa de les altres. Històricament, l’ascens de l’internacionalisme va acompanyar a l’ascens de l’estat nació.  això és un dels arguments de Nacionalime banal.
L’era del nacionalisme no ha passat.  La presència de l’exèrcit d’Estats Units a Iraq i Afganistan és testimoni de la continuació del poder físic i ideològic del nacionalisme.
“Cap segle no ha vist tanta despietada i contínua mortaldat d’éssers humans a mans del proïsme com el nostre”  Bona part d’aquesta mortaldat ha estat duta a terme en nom de la nació (per aconseguir la independència nacional, defensar el territori nacional o protegir el principi mateix de la nacionalitat.
o George Bush, anunciant la Guerra del Golf, va dir que Saddam Hussein havia violat i saquejat a la pàtria (y no par als individus, que són menys important que la nació) o Bush no va justificar per què la noció de nacionalitat era tan important ni per què la seva protecció requeria un sacrifici suprem, perquè va assumir que els seus oients entendrien que una guerra era necessària per afirmar el principi sagrat de nacionalitat.  el president va augmentar en gran nivell el seu percentatge d’aprovació després de la campanya.
o A la guerra de les Maldives, Argentina i Gran Bretanya lluitaven per unes illes de l’Atlàntic Sud. Tots dos bàndols afirmaven que les illes eren seves per dret.
L’aprovació cap a la primera ministra britànica va augmentar durant la campanya de guerra a les Maldives.
Paral·lelismes amb la Segona Guerra Mundial. Aquesta guerra no va esclatar pel maltractament del govern alemany cap als seus ciutadans, però així que el govern alemany va començar a fer desaparèixer banderes nacionals (deixant de banda als ciutadans) la guerra es va tornar inevitable  Força del nacionalisme Les bases del nacionalisme no es veuen pel fet de que s’intentin envair nacions veïnes, sinó que el veiem quan la resta de nacions lluiten per tal de que aquestes annexions no es duguin a terme.
Sembla que una aurèola acompanyés la idea de la nacionalitat , i la mort de la nació és la tragèdia màxima. Aquesta aurèola sempre actua en contextos de poder.
El paper de Déu és interessant.
o Sadam Hussein assegurava que combatia “l’exèrcit de l’ateisme” i que els iraquians eren fidels servidors de Déu.
o En canvi, Bush convida a Déu a beneir als seus exèrcits, demanant-li, d’alguna manera, que continuï servint a l’ordre nacional.
Quan apareix la crisi, s’invoca l’aurèola moral del nacionalisme; els caps assentiran, les banderes onejaran i els tancs rodaran.
Dimensió social de la persona Laura Casado Nacionalisme i nacions establertes       Aquelles que viuen en nacions consolidades (al centre de les coses) són empesos a veure els nacionalismes com a propietat d’uns altres, no de “nosaltres”. es passa per alt el nacionalisme dels estats nació occidentals.
El nacionalisme només colpeja en ocasions especials als estats nació consolidats  les crisis intermitents depenen de l’existència de fonaments ideològics.
Les crisis no creen estats nació com a estats nació. Entre crisi i crisi, els estats nació continuen existint i sent representats com a nació.  Perquè aquesta quotidiana representació tingui lloc es pot suposar que també ha de representar-se tot un complex de creences, pressupòsits, costums, imatges i pràctiques.
El nacionalisme arriba a identificar-se com a un problema perquè està restringit a dimensions petites i colors exòtics.
En canvi, els costums ideològics, pels quals les “nostres” nacions són representades com a nacions, no tenen nom i, per tant, passen desapercebuts  Com que no té nom, no pot ser identificat com un problema.  S’utilitza el terme de “nacionalisme banal” per cobrir els costums ideològics que permeten representar-se a les nacions consolidades d’Occident.
“Banal” no implica que sigui benigne  sembla posseir una normalitat tranquil·litzadora, però és el que permet que la gent estigui preparada per atacar en el moment que faci falta.
Identitat i ideologia          Una preparació banal, en absolut benigne, fa possible la disponibilitat popular a la guerra.
Pel que fa a la nacionalitat, cal buscar les raons per les quals la gent del món contemporani no oblida la seva nacionalitat.
Els dies normals, en temps de pau, també es poden veure símbols de nacionalisme que fan que la gent percebi que la nació es una cosa molt valuosa.
Tesi central del llibre: En les nacions consolidades hi ha un continu recordatori de la nacionalitat.
Les nacions estat són aquells estats que tenen confiança en la seva continuïtat i que formen part d’allò que es descriu convencionalment com a “Occident”.
La identitat nacional abasta a tots els recordatoris que es fan sobre la nació i que s’obliden perquè els consideren “naturals”.  implica estar situat física, legal i social i afectivament a la pàtria.
Actualment alguns teòrics pensen que el nacionalisme ja no és una força bàsica, que la globalització és el que està a l’ordre del dia.  Tot i així, moltes teories contradiuen aquest enunciat i afirma que la nacionalitat segueix present avui dia.
La identitat nacional no es pot examinar amb una escala psicològica perquè la major part tractes aspectes individuals, i el que es vol estudiar realment és el sentit comú.  La pregunta, en el fons, és per què hi ha gent que té una “identitat nacional” més forta que d’altres.
El nacionalisme, com a ideologia, no està restringit a les fronteres nacionals, sinó que els seus pressupòsits són internacionals.  S’ha de prestar especial atenció als EEUU i al seu nacionalisme.
Esquema del llibre:   La mena de psicologia per estudiar la identitat nacional encara s’ha de crear.
Capítol “Nacions i llengües”: Dimensió social de la persona o       Laura Casado Sosté que el nacionalisme es va produir a l’era dels estats nació moderns, i que no es antic.
o Se suggereix que els estats nació no estan fonamentats sobre criteris “objectiu” (com la possessió d’una llengua diferenciada), sinó que les nacions han de ser “imaginades” com a comunitats.
o Pressuposem que existeixen diferents llengües “de manera natural”  això il·lustra la profunditat de les nocions nacionalistes que tenim al nostre cap.
Capítol “Recordar el nacionalisme banal”: o Discuteix les nocions del nacionalisme banal i el banal oneig de la nacionalitat.
o Distinció entre el fet d’onejar i no onejar la bandera. (Bandera onejada = nacionalisme visible)(Bandera no onejada = nacionalisme que al que no li dediquem estudi ni atenció per considerar-lo “natural”, el “nacionalisme banal”) o La bandera no onejada (nacionalisme banal) és tan important com la onejada.
o Critica l’estreta perspectiva del nacionalisme que es troba en els ciències socials ortodoxes (no tenen en compte el nacionalisme banal).
Capítol “Identitat nacional en el món de les nacions”: o Examina alguns dels principals temes de la consciència nacionalista.
o Critica les teories sociopsicològiques que consideren el nacionalisme com una simple forma d’identitat entre infinites d’altres  és més que això, és una manera de pensament o de consciència ideològica.
o El més crucial: el “món de nacions” és representat com un ordre “natural” i moral.
o El nacionalisme és una ideologia internacional amb els seus discursos propis sobre l’hegemonia  presidents d’EEUU poden assegurar que parlen en favor d’interessos universals quan parlen dels seus propis interessos nacionals.
Capítol “Onejar diàriament el país natal”: o Examina l’abast amb que té lloc l’oneig i els mitjans amb els que es duu a terme.
o La política democràtica està fonamentada en les institucions del sentiment nacional: els polítics tracten d’adreçar-se a la nació.
o Examina als diaris britànics, veient com sempre s’adrecen als seus lectors com a membres de la nació, donants per descomptat l’existència del món de nacions.  Presenta especial atenció a les pàgines d’esport, convidant als lectors a donar suport a la causa nacional.
Capítol “Postmodernitat i identitat”: o Les idees de nacionalitat estan profundament gravades en els maneres de pensar contemporànies. Alguns analistes sostenen que actualment l’estat nació pertany a l’època moderna i està sent substituït al món postmodern i globalitzat. En aquest cas, el nacionalisme banal estaria desapareixent.  Aquesta tesi es discuteix en aquest capítol.
o Hi ha una paradoxa central: Les teories que diuen que el nacionalisme està en declivi estan sent formulades en una època en la que una nació poderosa (EEUU) pugna per l’hegemonia global.
Capítol “Filosofia com a bandera per a la Pax Americana”: o El nacionalisme banal està molt estès. Fins i tot té una filosofia pròpia.
o Considera detalladament el treball de Richard Rorty  la seva filosofia sembla qüestionar les certituds del nacionalisme.
Si la tesi del llibre és correcta, el nacionalisme s’ha filtrat pels racons de la nostra consciència.
...