PRESONS I DRET PENITENCIARI - PRÀCTICA AVALUABLE 25/02/16 (2016)

Pràctica Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Presons i dret penitenciari
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 15/03/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

PRESONS I DRET PENITENCIARI PRÀCTICA AVALUABLE, 25/02/2016 a 03/03/2016 Per tal de dur a terme la pràctica, llegiu atentament la Sentència del Tribunal Constitucional 171/2013 i contesteu les preguntes que es detallen a continuació.
Sisplau, recordeu que aquest cop es tracta d’un exercici individual i avaluable. Cal que lliureu la pràctica a la bústia del Moodle de l’assignatura (data límit, 03/03/2016, hora 9:00 am) i en paper, a la professora, a clase el mateix dia.
Excepcionalment i en cas que feu vaga el dia 3, es pot lliurar la pràctica el dia 4 de març a la classe de Penologia, sempre i quan l’hagueu penjada a la bústia de Moodle.
1.- Descriu el supòsit de fet que dóna lloc al recurs d’empara.
L’intern del centre penitenciari de Jaén, Juan Carlos Balerdi Iturralde, va promoure un recurs d’empara contra l’Acte 515/2011 del 30 de Setembre del 2011 dictat per la Secció Primera de la Sala de lo Penal de l’Audiència Nacional, que desestima el recurs d’apel·lació imposat contra l’Acte del Jutjat Central de Vigilància Penitenciària del 28 de Març de 2011, que desestima també la reforma contra l’Acte del mateix Jutjat al 7 de Febrer de 2011. Els motius pels quals l’intern Juan Carlos Balerdi Iturralde fundamenta la seva demanda d’empare són que després de les seves comunicacions vis a vis els dies 7 d’Octubre i 6 de Novembre, se li van practicar escorcolls corporals amb nu integral, amb la única motivació de que sospitaven que l’intern pogués amagar dins el seu cos algún objecte o substància prohibida després de la comunicació vis a vis.
Posteriorment, l’intern va escriure una queixa al Jutjat Central de Vigilància Penitenciaria, que li va ser denegat i també va interposar un recurs de reforma, que també va ser denegat.
Així doncs, que Juan Carlos Balerdi Inturralde presenta recurs d’empara per la vulneració a la intimitat personal per què se li van practicar escorcolls corporals amb nu integral després de les comunicacions vis a vis sense cap motiu que ho justifiquès.
L’objectiu de l’inter és que es reconegui el seu dret a la intimitat personal de l’article 18.1 CE i que s’anul·lin els acords del Centre Penitenciari de Jaén del 7 Octubre i 6 Novembre de 2010, així com els Actes del Jutjat Central de Vigilància Penitenciària del 7 Febrer i 28 Març de 2011, que van desetimar la impugnació d’aquells i l’Acte de 30 Setembre 2011 de la Secció Primera de la Sala de lo Penal de l’Audiència Nacional, que va desestimar el recurs d’apel·lació contra les anteriors resolucions.
2.- Descriu el camí que ha seguit el recorrent fins arribar al Tribunal Constitucional.
1. 3 de Novembre 2010 l’intern escriu una queixa al Jutjat Central de Vigilància Penitenciaria dient que s’ha vulnerat el seu dret a la intimitat personal segons l’article 18.1 CE.
2. 7 de Febrer 2011 el Jutjat, després d’escoltar al Ministeri Fiscal, va inadmetre la queixa basant-se en la LOGP i en el RP.
3. L’intern imposa un recurs de reforma, que insistia en la falta de motivació de l’acord del Centre Penitenciari. El Jutjat el desistima al 28 Març 2011.
4. L’intern interposa un recurs d’apel·lació davant la Secció Primera de la Sala de lo Penal de l’Audiencia Nacional. Aquest el va denegar amb els mateixos raonaments que el Jutje, que deia que no s’havia vulnerat cap dret fonamental.
5. Així doncs, l’intern demana recurs d’empara per la vulneració del dret fonamental de l’intimitat personal, que consta en l’article 18.1 de la Constitució Espanyola, dient que va ser sotmès a dos escorcolls corporals amb nu integral el dia 6 i 7 d’Octubre 2010 sense cap tipus de justificació i que això vulnera el dret fonamental a la intimitat.
6. 18 Octubre 2012 la Sala Segona del Tribunal va acordar l’adimisió a tràmit de la demanda d’empara mitjançant una providència.
7. 18 Febrer 2013 es dóna trasllat al Ministeri Fiscal i a la part recurrent per fer alegacions en un termini de 20 dies.
8. 8 Març 2013 el demandant i la seva representació formulen alegacions i sol·liciten que es dicti sentència atorgant l’empara.
9. 22 Març 2013 el Ministeri Fiscal presenta les seves alegacions a la Sala perquè s’atorgui l’empara sol·licitat.
10. 3 Octubre 2013 es senyala que hi haurà votació i del·liveració de la sentència el dia 7 Octubre 2013.
3.- Què és una comunicació vis a vis? On es regula? Les comunicacions vis a vis poden ser de tres tipus: 1. Familiars: Es concedeixen com a mínim una vegada al mes i la seva duració no serà inferior a 60 minuts ni superior a tres hores. Aquestes comunicacions estan destinades a familiars i a amics molt propers.
2. De convivència: Es concedeixen per què l’intern pugui comunicar-se amb la seva esposa o parella i amb els seus fills menors de 14 anys. Té una durada màxima de sis hores. Té lloc una vegada al mes.
3. Íntimes: Es concedeixen coma mínim una begada al mes. Tene lloc en locals preparats i la seva duració no serà inferior a 60 minuts ni superior a tres hores. La persona que faci comunicacions amb l’intern no podrà portar cap mena de maleta o bossa ni portar cap menor. Lo únic que podràn portar serà tovalloles o llançols pròpis, en cas contrari els proporcionarà el Centre.
Aquestes comunicacions es duran a terme amb familiars o parelles de fet.
Les comunicacions vis a vis es regulen a l’article 45 del Reglament Penitenciari.
També estan regulades a l’article 51 i 53 de la Llei Orgànica General Penitenciària.
4.- Per què considera el TC que s’ha vulnerat el dret a la intimitat del recorrent? Explica l’argumentació del TC utilitzant, com a mínim en part, les teves pròpies paraules.
El Tribubal Constitucional considera que s’ha vulnerat l’intimitat del recorrent perquè se li van practicar escorcolls integrals sense cap mena de motivació específica, simplement pel fet de tenir sospites de que amagués alguna substància o objecte ilegítim. És per aquest motiu, que el TC, respectant l’article 18.1 CE considera que el dret fonamental de l’intimitat de l’intern va ser vulnerat pels vigilants del centre penitenciari.
5.- Quin paper juga la relació de subjecció especial en aquesta resolució del TC? Com valores la utilització que en fa el Tribunal? Les relacions de subjecció especial sorgeixen quan l’intern queda sotmès a un poder Administratiu autònom, que és més intens que el que es projecta sobre la resta de ciutadans. l'intern s'integra en una institució preexistent que projecta la seva autoritat sobre els que, al marge de la seva condició comuna de ciutadans i com a conseqüència de la modificació del seu status libertatis, adquireixen l'estatus específic d'individus subjectes a un poder públic, que no és el que, amb caràcter general, hi ha sobre els ciutadans lliures. S’origina un entramat de drets i deures recíprocs de l'Administració Penitenciària i l’intern. Aquesta relació no implica l’eliminació dels drets fonamentals del prés. La relació de subjecció especial entre el reclús i l'Administració Penitenciària fa que la condemna judicial a una pena de presó, permet limitar certs drets fonamentals per raó del mateix condicionament material de la llibertat, però alhora imposa que es protegeixi i faciliti l’exercici dels altres que no resultin necessàriament limitats.
Així doncs, que el paper que juga la relació de subjecció especial en aquesta resolució del TC és clau perquè el Tribunal Constitucional reconeix els drets fonamentals de l’individu intern a presó i no els limita pel simple fet de que sigui un intern, ja que el seu dret a la intimitat hauria de ser encara més superior i no limitar-se encara més del que ja ho està.
Valoro positivament la utilització que fa el Tribunal d’aquesta relació de subjecció especial perquè en la meva opinió, quan estàs internat en un centre penitenciari, la teva vida ja queda prou descoberta i manca d’intimitat com perquè aquesta es vegi encara més limitada del que ja ho està. Crec que és molt positiu que no es limitin els drets fonamentals per molt que estiguis a presó, ja que això pot afavorir a una reintegració i disminuir les queixes dels interns.
...

Comprar Previsualizar