EMOCIÓ (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura psicologia
Año del apunte 2014
Páginas 10
Fecha de subida 07/09/2014
Descargas 26
Subido por

Vista previa del texto

EMOCIÓ Fenomen afectiu: Intens Breu Centrat en un estímul o objecte INTERROMP EL FLUX NORMAL DE LA CONDUCTA I LA COGNICIÓ Són estats interns que regulen de manera flexible les interaccions de l’individu amb el seu entorn i amb les seves relacions socials Generen una resposta immediata davant una situació Permeten pensar de manera urgent per què eludeixen a la consciència Ens permet adaptar-nos a l’entorn i als canvis que es van donant A nivell psicològic alteren la nostra ATENCIÓ i condicionen les nostres conductes activant la MEMÒRIA Sense elles no podríem prendre decisions o ens costaria molt més En 200 milisegons (1 segon i mig) podem detectar l’estat emocional d’una persona Bàsic per les relacions socials i la nostra supervivència És diferent del sentiment (reacció subjectiva moderada. Aquests vindrien a ser els comportaments conscients de les emocions) o de l’estat d’ànim (conjunt de sentiments, globals, moderats i de més durada) No són entitats psicològiques simples, són una combinació complexa d’aspectes fisiològics, psicològics i socials.
Tenim molt més llenguatge per les negatives Aversió/disgusts Decepció Preocupació Odi/enuig/ira Inseguretat/pessimisme Por/temor Tristesa Culpabilitat Desesperació Derrota /frustració Alegria Amor Acceptació Llibertat Benestar Creativitat Força interna Coratge Esperança Sorpresa L’organisme sempre està motivat: gana, set, son, etc.
Avui s’estudia com funciona el cervell globalment i no tant com funciona cadascuna de les seves parts El cervell reptilià és la part més primitiva del nostre SN. S’ocupa dels instints bàsics de supervivència (recerca de menjar, desig sexual, respostes agressives de lluita-fugida).
El sistema límbic o cervell mitjà apareix ja en els mamífers i comporta moviments emocionals com la por o l’agressió.
En els éssers humans és el centre de l’afectivitat (tristesa, angoixa, alegria…).
El neocòrtex o cervell racional es troba en permanent contacte amb el sistema límbic i és el que permet que puguem tenir control sobre les nostres emocions.
L’amor, la venjança, l’altruïsme, l’entusiasme, etc. Van més enllà dels models simples de percepció i conducta espontània del sistema límbic.
Els lòbuls prefrontals desenvolupen dues tasques:  Moderen les nostres reaccions emocionals frenant les més automàtiques del sistema límbic  Desenvolupen plans d’actuació davant emocions concretes i moderen les emocions Segons com regulem les emocions podem parlar de:  Reconsideració cognitiva: pensar sobre el que està passant. Té un impacte directe a l’inici de l’emoció. Augmentaria el benestar.
 Repressió expressiva: evitar que es noti el que estem sentint. L’impacte és tardà Sobre les emocions. Reduiria el benestar.
Les emocions tenen la seva seu biològica en el sistema límbic. Aquest inclou hipocamp, circumvolució del cos callòs, tàlem interior i amígdala.
L’amígdala és la principal gestora de les emocions. En cas de lesions, s’anula la seva capacitat emocional.
L’amígdala és clau per les nostres experiències emocionals D’ella en depenen els estímuls als que responem, les respostes que hi donem i les respostes internes del nostres cos És com una gran integradora d’aferències sensitives per poder modular respostes en relació al medi extern En primats no humans amb l’amígdala lesionada es perdia la capacitat de respondre amb por davant les amenaces Tot i que forma part de l’anomenat cervell reptilià i que el separem del neocòrtex a l’hora d’explicar les diferències entre pensament i emocions, aquests treballen íntimament units.
Ha estat una relació molt adaptativa. Però també provoca que parlar de pensament,emoció i conducta com si fossin processos separats sigui fictici i irreal.
Això explica per què podem controlar les nostres emocions.
L'emoció és un procés adaptatiu que forma part dels processos afectius. És de fet el primer recurs que tenim per abodar una situació concreta.
Les emocions i els sentiments ens permeten fer una valoració global i rapidíssima del que ens està passant o del que ens pot passar.
Davant el perill sentim por, davant la frustració sentim ràbia i davant la pèrdua sentim tristesa.
Per això la diferenciem de l'estat d'ànim que serien el conjunt de sentiments positius o negatius de caràcter genèric, global, d'intensitat moderada, que no es refereixen a estímuls discrets i que influeixen sobre fenòmens no afectius.
No és el mateix ràbia, por o tristesa (emocions) que irritabilitat, ansietat o depressió (estats d'ànim) que interfereixen al funcionament de l'individu o a llarg termini esdevenir trastorns psicopatològics.
Tradicionalment s'han concebut 6 emocions bàsiques:  Por  Ira  Tristesa  Fastig  Sorpresa  Alegria L' emoció té tres significats diferents segons si:  SÍNDROME EMOCIONAL: És el que experimentem durant una emoció (ira, tristesa, por, ràbia, etc.)  ESTAT: La forma breu, reversible, episòdica en la que apareix una disposició a respondre d'una manera representativa que es correspon al síndrome  REACCIÓ EMOCIONAL REACCIÓ EMOCIONAL És el conjunt actual i altament variable de respostes manifestades per un individu en un estat emocional Poden incloure expressions facials, canvis fisiològics, conductes manifestes, experiències subjectives Si una persona experimentés una forta sensació de vergonya, interpretarà tots els canvis somàtics (augment taxa cardíaca, augment de freqüència respiratòria, sudoració) i expressius (posar-se vermell) com a part d'un estat intern associat a determinades cognicions respecte a si mateix (me sento avergonyit) Com a part d'aquest procés emocional, la persona pot iniciar un procés de regulació emocional que disminueixi l'experiència sentida (he de demanar-li perdó) Si es transforma l'estat emocional en experiència, es podran desenvolupar modes complexes de regulació emocional i autocontrol Tenen un valor ADAPTATIU (Darwin: intencionals, adaptacions funcionals), fonamental en la regulació de la conducta social i en l’adaptació a l’entorn: INFORMEN I COMUNIQUEN a membres de la mateixa o de diferent espècie ACTIVEN I PREPAREN REORDENEN LES PRIORITATS I ASSENYALEN ELS EDEVENIMENTS RELLEVANTS dirigeixen l’atenció REAJUSTEN L’ENERGIA REQUERIDA EN FUNCIÓ DE LA SITUACIÓ Malgrat molts casos semblen disfuncionals (posar-se vermell en parlar en públic, baixar el rendiment laboral, canviar la relació o distanciar-se de la parella quan s'ha mort un fill, punxar les rodes del cotxe del profe amb la colla quan creus que has rebut un càstig injust, etc.) les emocions tenen un valor adaptatiu Si un subjecte manisfesta tristesa, les persones de l'entorn tendeixen a prestar-li més atenció, li serà més fàcil superar o adaptar-se al dol provocat per la mort de l'ésser estimat EXEMPLES: La POR en anticipar un perill ens pot PROTEGIR La SORPRESA, el desconcert, la curiositat ens pot dur a fer una aproximació cognitiva del que està passant i ORIENTAR-NOS a una nova situació L’AVERSIÓ, en provocar-nos disgust o fastig ens fa ALLUNYAR del que ens molesta L’IRA ens indueix a la DESTRUCCIÓ L'ALEGRIA ens porta a la REPRODUCCIÓ del que ens ha fet sentir benestar La TRISTESA ens porta a la REINTEGRACIÓ PERSONAL DIMENSIONS DE L’EMOCIÓ Tradicionalment s’accepta que integren tres components fonamentals: FISIOLÒGICA: canvis fisiològics corporals produïts per situacions o estímuls externs.
Aquests canvis vindrien regulats pel SNA:  Alteracions circulació  Canvis respiratoris  Secrecions glandulars Més fàcil de controlar els aspectes externs que no els interns de les emocions. Parlem també d’especificitat individual, d’especificitat emocional. Tenim més de 42 músculs a la cara, i en funció del moviment expressem una o altra emoció Crítica a la teoria merament fisiològica: hi ha canvis viscerals molt lents mentre l’emoció és molt ràpida; emocions distintes són molt similars;pel què fa a la resposta fisiològica; hi ha canvis fisiològics com la febre que no s’acompanyen de reacció emocional; experiments amb adrenalina injectada, etc La funció fisiològica és però d’ADAPTACIÓ i activació de l’organisme COGNITIU: experiència subjectiva, conscient i informada pel subjecte de l’emoció.
Avaluable mitjançant autoinformes. Seria un sentiment característic o experiència subjectiva CONDUCTUAL-MOTRIU: registre de postures, expressions facials i respostes verbals.
Musculatura facial, microsenyals del cos. Esquema d’expressió oberta UNIVERSALITAT DE LES EMOCIONS- RELATIVITAT CULTURAL APRENENTATGE CULTURAL: Aprenentatge vicari Condicionament instrumental Condicionament clàssic o avaluatiu (transferir un valor afectiu a un estímul neutre) EMOCIONS I JUDICIS MORALS Emocions morals com:  Indignació  Culpa  Remordiment  Vergonya Són diferents de l’enuig i el ressentiment que són emocions personals.
Les emocions són essencials pel judici moral No només s’associen a judicis morals sinó que són essencials per elaborar-los Cas Phineas Gage. Es manté intacte la capacitat de raonar utilitàriament (matar-ne un per salvar-ne 10) CRIMINOLOGIA GENÈTICA S’ha estudiat com l’existència de cops, traumes i alteracions del lòbul frontal antecedeixen canvis de conducta predisposant a un increment de la violència cerebrales.
Moltes lesions estudiades es van adquirir durant la infància tan en jocs, accidents com en maltractament infantil.
L’estudi de Alan Rosembaum es va realitzar amb 53 homes que pegaven a les seves dones, 45 homes no violents i feliçment casats i 32 homes no violents però infeliçement casats .
El 50% dels agressors havia patit alguna lesió en el cap abans dels seus patrons de violència domèstica.
Segons Damasio les lesions al lòbul frontal a nivell de l’escorça cerebral pot evitar que la persona es formi avaluacions de valor positiu o negatiu quan es genera imatges i representacions sobre els resultats, repercusions i conseqüències futures de les accions.
D’altres estudis confirmen la correlació entre les lesions de l’escorça en el lòbul frontal i conductes perilloses com “fer mal únicament per divertir-se”.
Estudis amb PET (tomografia emissió de positrons que mesura el consum de glucosa cerebral) demostren que nivells baixos de glucosa a l’escorça pre-frontal són freqüents en assassins.
S’associa també amb pèrdua d’autocontrol, impulsivitat, manca de tacte, incapacitat de modificar o inhibir la conducta, pobre judici social.
Però no n’hi hauria prou amb aquesta condició orgànica, caldria que hi haguessin factors ambientals per crear un estil de vida o de personalitat delinqüent.
La por és també un modulador de relacions socials molt eficient.
L’utilitzen els pares, els marits, les dones, els professors, els veïns… a fi d’aconseguir objectius socials.
Tot i que seria preferible utilitzar formes menys aversives de motivació.
El treball de les emocions des d’edats primerenques és bàsic pel desenvolupament integral de la persona.
Per què pugui tenir benestar físic i psíquic, autocontrol i unes adequades relacions socials.
El psicòpata com la persona que té absència de por, no canvia d’actitud per què no té por al càstig i té una manca absoluta d’empatia, així com incapacitat de sentir emocions lligades a les accions que fa.
No presentarà arrepentiments ni remordiments.
...